LOS CENT NOMS DE DÉU
(fragments)

[...] Con Déus ha posada virtut en paraules, peres e herbes, quant, doncs, mais l’ha posada en los seus noms! [...]
Aquests verses rimen en vulgar per ço que mills hom los pusca saber de cor. E no fem força si en alcuns verses hai mais síl.labes que en altres, car açò sostenim per ço que millor matèria puscam posar en est llibre. E ha major dificultat en posar tan subtil matèria com ha en est llibre en rimes, que no és l'Alcorà posar en lo dictat en què és posat.

DE SERVIR

O Déus qui has home servit
     en quant en home és unit,
     tu sies llausat e bendit!
Home és creat per Déu servir,
     amar, honrar e beneir,
     no pas per parents enrequir.
Mills serveix hom ab pensament
     humil, lleial e coneixent
     que ab llança ni ab argent.
Servir Déu per ço car és bo
     és servir de major raó
     que servir-lo per ço que ell dó.
Mills serveix cell qui vol donar
    que no fa cell qui vol prestar
     ni cell qui serveix sens amar.
Aquell està bo servidor
     qui es fa ser de bona amor,
     bo membrar e bona valor.
No sap de servir tant ni quant
     cell qui serveix ab mal talant,
     car sovent hi va falsejant.
Molt val mais servir per amor
     que no fa servir per paor,
     car mais n'és honrat lo senyor.
Servir a Déu per sa amor
     és servir qui honra el senyor
     e qui honra lo servidor.
Mais val servir home humil
    que no fa servir home gentil
    qui en sos afars sia vil.
 

MEDICINA DE PECAT
(fragments)

D'AMOR

Ah bon amor! ¿E per qual tort
     que us haja fait a mala mort
m'ha acusat la mala amor
     qui em fa estar així pecador
que en pauc no són desesperat?
     Car home qui és en pecat
e qui mala amor lo té pres,
     sens constricció no fa res.
Ah bona amor! ¿porets-me dar
     contricció de ton mal far
per ço que fuja mala amors,
     qui procura plors e dolors,
e en infern mal tots temps haver
     per ço car fan a son voler?
Ah bona amor! tan mal me sent
     car va vós hai fait falliment;
mort só si de mi no us sové
     e que venga a vostra mercè.

[…]

DE SENTIR

     Oh tu qui sents
viandes, estruments,
odors, paraules tocaments!
     Quan mort seràs,
de llai e què sintràs
dels plaers que çai sentits has!
     Sintràs dolor
si feneix pecador,
la qual dolor serà major
     que tot plaer
qui es pusca de çai haver,
si no et vires a greu doler
     de çai sentir
e a mercè querir
per ço que pusques far delir
    lo falliment
que has fait en sintent,
ab contrició penedent.

[…]

D'ORACIÓ DE TEMS […]

Jesucrist, Sènyer, ah, si fos
     en aquell temps que nasqués vós
e vos vesés infant petit,
     vostres carns nues e poc llit,
pobre de draps, ple de bondat!
     Ah, con fóra enamorat
en vos veser, venir, tocar
     e contra ergull contrastar,
veent lo rei del cel e el tro
     jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps nuirit
     que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns ab ell anàs,
     ab ell estés, ab ell jugàs!
Ah, com fóra gauig de plaer!
     Ah, qui volgra als mais haver!
E quan Jesús hac sa etat,
     que hom lo servís a son grat!
E quan fo lliat e pres,
     que hom son companyó estés
en tota la greu passió
     e en la greu mort! Anc gauig no fo
major que cell que hom pogra haver! […]

A honor del Sant Esperit
     Ramon ha fenit son escrit,
en Mallorca, dins la ciutat,
     el nombre que Déus fo encarnat
mil e trescents, el mes de juliol.
     Qui és en pecat e eixir en vol,
ab est escrit ha son poder,
     car ab ell porà mantener
la fi a la qual és creat
     e en sabrà eixir de pecat.
El tractat sia corrigit
     si en res eu hi hai fallit.
Sia a Santa Maria dat,
     e per sa amor sia amat.
               Amèn.
 

PLANT DE LA NOSTRA DONA SANTA MARIA
(fragments)

"El Plant de Nostra Senyora Santa Maria pertany a un gènere romànic profusament documentat; [...] està constituït per trenta dues estrofes de dotze alexandrins i presenta un marcat caràcter narratiu des del moment en què s'organitza com un relat de la passió posat en gran part en boca de Maria" (Badia, 184)

          Estava Jesucrist a un pilar lligat
          e per dos forts ribauts tam fortment assotat
          que tot lo cuir dels costats li havion llevat.

[…]

COM FO VENUT

-Judas Escariot, tu has mon Fill venut,
lo qual molt mais val que ço que n’has haüt,
donat has per argent lo senyor de vertut:
tu eres per mon Fill e per mi molt volgut,
mi has, fals, enganada e tu t'és decebut,
e si eu ne són trista e tu seràs perdut.
Fals, com has pogut vendre cell qui és mais temut,
qui és home e Déu e és rei de salut?
Jo en romanc dolorosa, e tu n'és abatut.
Judas, fals, traïdor, mon cor has combatut
ab ira e dolor aitant com has pogut,
per què en seràs en infern combatut e vençut.

DE TRACIÓ

Senyors, a tuit mi clam de la gran tració
que han fait a mon Fill, il fals judeu felló,
qui en mi s'és fait home per llur salvació
e tots temps ha fait bé e falliment no fo:
ara lo m'han traït e l'han mès en presó.
Ah judeus traïdors! ¿per qual entenció
havets traït mon Fill qui de llinatge fo
de David, Moïsès, segons profecció?
D'aquest gran traïment, lassa!, irada só
tan fort, que tota em sent en consumació
e tot quant ha en mi n'està en passió;
d'aquest mal qui m'és fait, qui en trobarà perdó?

DE BESAMENT

-Judas, fals e amic de tot defalliment,
¿com fust tan ardit que ab boca tan pudent
baisest mon douç Fill, amic de compliment,
qui ha boca olent en tan bell parlament,
qui anc mais no mentí ni en parlet follament,
ans en diu veritat tan vertuosament
que null hom viciós ne que sia mintent
no la deuria beisar per negú traïment?
E tu, fals, ergullós, has donat baisament
a mon Fill qui és Déu e home eixament,
lo qual soví baisava tan amorosament.
Ah Fals! com l'has aunit per ton vil tocament!

[…]
 

"El Plant de Nostra Senyora Santa Maria pertany a un gènere romànic profusament documentat; en aquest sentit tal vegada és la menys original i personal de totes les obres lul.lianes [...] està constituït per trenta dues estrofes de dotze alexandrins i presenta un marcat caràcter narratiu des del moment en què s'organitza com un relat de la passió posat en gran part en boca de Maria" (Badia, 184)
 
 

LO CONCILI
(fragments)

[…]
Sènyer En Papa, què farà
lo gran poder qui en vós està?
Si no li faits far quant porà,
a Jesucrist se'n clamarà
     fortment de vós
e car no vol sia occiós,
     e és raisós.
Sènyer en Papa, tal vos riu
que volria no fóssets viu!
Guardats que no siats altiu
al concili, qui està riu
     e bon camí
per què hom va a bona fi
     ab voler fi. 
[…]
Religiós, si vols servir
molt Déu, vai per sa amor morir
[…]
Satisfacció és hostal
en qui està negú mal
ne tem menaces ne destral,
car satisfer és son cabal
     perquè Déus ha
que li ajuda ça e lla,
     segur està.
Satisfaràs a ton voler
del mal que n'has fait, ab bé fer;
satisfaràs a ton saber,
a ton membrar e a ton poder,
     que els dons a Déu
per ço que tastot sia seu
     ab tot son feu.
Satisfaràs a ton sentir
a imaginar e consir
e en ço que no deus tenir
ab cor contrit e ab sospir,
     de lo mal far,
e gran sia lo desirar
     en Déus honrar.
Satisfé concili a Déu
en tot ço que hi sia seu:
si no ho fas, mal te'n vengrà lleu
en tot quant has, e sera’t greu.
     Oh concilí,
no et valdrà tresor ne cosí 
     a mal fi!
Si lo concili bo no et sap
de santedat te faràs gap,
null bé menjaràs en ton map,
l'ira de Déu serà en ton cap.
     Ah, robador,
no faces a Déu deshonor,
     lo teu Senyor!
[…]
Qui bé ama, no ha paor,
no res no es té a deshonor.
[…]
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Avarícia és camí
per qui hom va a mala fi,
si és ella al concilí
ell no valrà un peitaví.
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Glotonia és destral
ab colp mortal,
si al concili ha hostal
lo concili en res no val.
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Luxúria és pecat
per tot lo món escampat;
del concili sia gitat
e tot hom d’ella enamorat.
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Si al concili va ergull
ab null hom, ne en ell l'acull
tot hi serà de mal escull:
no hi cal anar Ramon Llull!
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Accídia e neclijar
de far bé e destorbar
si al concili pot entrar
no hi cal null hom bo anar.
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Enveja és desijament
de fembra, castell e argent;
si lo concili és son parent
tot serà vestit de nient.
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
Ira és trista passió,
d'ella no ve consell bo;
si al concili ha maisó
lo concili no serà bo.
     Senyor Déus, pluja, 
     perquè el mal fuja,
     car pecat puja!
 
 

 inici
 

pàgina presentació mag poesia