capellet de vidre
el món, paisatges
CAPELLET DE VIDRE
Fesomies
mies.
Fesomies
rodones.
Minyó
boca de pinyó.
Minyona
de cara rodona.
Minyó i minyona,
minyona i minyó
i la vida que espera
al cap de cantó.
***
L'amor
és fet de boira
i els pares
el tornen de cotó.
El Temps,
el gran modelador,
el concentrarà
dins una sola gota
d'amor.
***
La pluja consolava
el paladar de la terra
eixuta,
tal com qui rega amb una cançó
una ànima
solitària.
***
Un raig de sol
enviscat al vitrall
ompl de fosca
lluminosa
la Catedral.
Plouen pops
petits.
Plouen puces
menudes.
Tots són dits
humits,
La pluja.
Cameta d'aranya,
civadeta,
de capellà;
No ens mullarà.
I si ens mulla,
la mare
ens eixugarà.
***
Els infants
saben coses
que els grans
ja han oblidat.
Els infants
veuen coses
que els grans
ja han esborrat.
Els infants
es fan grans.
Els infants veuen músiques,
els infants senten llums.
Els infants no sedassen
amb el sentit comú.
Els infants es belluguen
dins un cercle virtuós
de miracle en miracle
amb besllums de colors.
Els infants són esponges,
per això és que van xops
de totes les bellumes,
de totes les colors.
Totes les rampes tresquen
el seu nervi central,
il·luminades,
brunzen ses venes i ses carns.
Es mouen dins la boira
humida de la por,
pels caps dels dits hi tenen
ulls rodons de cargol.
Saben treure alegria
d'un esclató de cor. S'enfonsen, suren, neden
dins el safreig del món.
Anys i panys
per aprendre
i altres tants
per desaprendre.
La vida és així
teixir i desteixir.
***
Tots els matins
canten dins
la rialla dels nins.
Ploren els cans
udolants
dins el plor dels infants.
***
Estima'M.
Estima-ho.
Estima'ls.
Ah, i no t’oblidis
d'estimar-te.
I ho digué
com si, tot plegat,
Fos molt bo de fer.
***
Els nins juguen
els al·lots jugaran.
Els homes fets
si juguen
no en saben ni en
sabran.
Els vells
somniaran
que juguen.
***
La gavina
a la vela
i el cor
rema que te rema.
La font
canta que te canta
i el cor
batega
que te batega.
La gavina i el cor,
la font i la vela.
inici
EL MÓN. PAISATGES
EL NÉT
Frissa d'anar enlloc i troba
la línia recta per anar-hi
a ritme de rock.
S'envolta en cuiros
i fa olor de pell
en deixa un rastre
de velocitat
inútil, que si no ja no ho seria.
Més enllà de la virtut
crema per tots dos caps
però li sembla
que no li ret tanta escarada;
Els diners li arriben no sap
com i d’on i poc li importa.
La llenya i l'herba
li fan tou de cultura
que és quelcom que
sols serveix per estudiar.
Un dia morirà a la carretera,
l’enterraran després
de donar els òrgans.
Serà immortal
sense proposar-s'ho.
EL MÓN
La desolació
del taüt abandonat a terra,
sol,
sense esglai
i sense ombra.
Les despulles
impassibles
després d'haver guaitat
el corrent del riu
durant un temps
tant curt que no hi ha
mida
per canar-lo
...i etern semblava!
VAGA VEGA
A cada bel un brau,
a cada bri un buf,
a cada baf encens,
a cada ras un buit.
A cada res un molt
i a cada mòlt, espès.
A cada anyell la pell
que estava pla el bres.
A cada rai un peix,
a cada raïm un gra,
a cada gra un granot.
Quan pec no pac i puc
un poc i qualque pic
ric-rac em fa el xorrac
amb barres de xoric.
Ai, si jo fora ric,
passaries poc fum
de fam i gens de fems
tendries per Nadal.
Pomada en els cabells
i una mica en els dits
rosats per mor del frec
dels inflats cercadits.
inici
portada guillem d'efak
PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia
|
