NO ME SAP GREU 

(Tornada:) 
No me sap greu, 
no me sap greu, 
que te passegis del braç amb un altre, 
però, estimada, 
però estimada, 
no ho tornis fer mai més al davant meu. 

 I 

Ens diguérem adéu, 
cosa que mai 'gués pensada. 
Tan sols amb la mirada 
ens diguérem adéu. 

Ara el foc està apagat 
però la cendra és calenta. 
Creu-me i no siguis dolenta 
pensa quant jo t'he estimat. 

Tornada. 

 II 

Érem dos ocellons 
que sempre estaven de festa. 
Qui ara et du tan contenta 
només té els rosegons. 

Pensa quant jo t'he estimat, 
pensa quant m'estimaves 
en tot l’amor que em pregaves 
i en tot l’amor que t'he dat. 

Tornada. 
 

LES ILLES 

Les illes 
enramades de savines 
i de somnis de gavines 
engronxades per la mar. 
Qui us reveurà 
sense plorar? 

Les albes 
batejant l'alta muntanya 
i omplint la terra plana 
de remors i mitges llums. 
De la llar, fum 
de pau, perfum. 

I el blau sense fites... 
I els blancs farbalans 
que broden les ones 
les ones del mar 
i els pàmpols que escolten 
la cançó del blat. 

Les illes coronades com núvies 
de mil boires i falzies 
i de flors blanques i grins 
i cor endins, 
remor de pins. 
Els homes entrecavant l'esperança 
i portant ansa per ansa 
la somada de la Sort 
i a bé coll la mort i el sol. 
 

PLOU I FA SOL 

Plou i fa sol 
qui ho havia de dir? 
El teu somriure entre llàgrimes 
és l'Arc de Sant Martí. 
Plou i fa sol, 
pentina el teu neguit, 
i canta, maldament ploris, 
somriu i canta amb mi. 

Encara que pensis 
que te trobes sol 
les estrelles resen 
per dar-te consol.
La lluna, la pruna 
ja s'ha tret el dol 
i l'oratge canta 
i t'eixuga el plor. 
 

EL CASTELL D'IRÀS I NO TORNARÀS 

No em demaneu per què 
però jo sé que hi ha un lloc 
a on juguen i riuen 
els amors que crèiem morts, 
les il·lusions perdudes 
encara hi baden flors. 
Els somnis, ells mateixos 
se somien de bell nou 
i tots vetllen el cel 
esperant un nou sol. 

Qui contarà de la feresta 
remor d'aljub 
dels adéus definitius? 
Qui comptarà 
els esbarts d'ocells i de carícies 
que encara bateguen 
sobre l'horitzó? 

No em demaneu per què 
però jo sé que hi ha un lloc on ens hi esperen 
els amors que crèiem morts 
i els amors que matàrem 
ens perdonen 
i brosten de bell nou. 
 

BALADA D'EN JORDI ROCA

     Madona d'es Caparó
     en Jordi Roca vos crida.
     Madona d'es Caparó,
     que li perdoneu sa vida,
     que vos demana perdó.

I que vos n'enrecordeu d'aquest trobo? En Jordi Roca té pena de la vida. Tothom es compadeix d'ell. Tothom, fora de la principal acusadora... I la justícia farà el seu camí... No se sap si per calça d'arena, forca o garrot... Lo cert és que demà de matinada en Jordi Roca morirà, morirà...

     Demà en aquestes hores,
     ai las, ja seré mort.
     Demà en aquestes hores
     m'hauran donat garrot.
     Tan sols pel teu amor,
     tan sols pel teu amor,
     demà en aquestes hores,
     ai las, ja seré mort.

Alça los teus ulls, garrida. No els alcis per mirar-me; alça-los i pendràs plaer de veure finir ma vida. Tothom que passa pel carrer se demana: "I quin delicte ha comès en Jordi Roca per a tenir tanta severitat amb ell?..." Estimava, estimava i el varen prendre per lladre. I el mesquinet, la nit abans de morir, canta, canta...

     T'estim con t'estimava.
     I fins demà t'estimaré
     i s'hi hi ha una altra vida,
     allà t'esperaré.
     Mai més no et podré dir:
     "T'estim, t'estim, t'estim..."
     perquè demà en aquestes hores,
     m'hauran donat garrot.

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia