Portada
|
miquel
martí i pol
Paraules de Miquel 
Miquel Martí i Pol, Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca)) i Biel Mesquida. Roda de Ter, 1997 «La poesia d'en Blai [Bonet] em va influir poderosament. Provava d'imitar-la, i ho confesso sense gens de vergonya. Encara ara ho provaria, si en sabés. Però ningú no té la seva força, la seva encesa vitalitat, el seu encant, ingenu i agosarat alhora: ningú no sap aconseguir els efectes luxuriants, seductors, sensuals que ell aconsegueix; ningú fora d'ell, penso jo, no pot viure amb la passió constantment desfermada.» «i per la visió del món, pel contingut diguem-ne social o polític, en Salvat-Papasseit». (Dins Retrats paral·lels 2 de M. Roig.) «resulta evident que a les comissaries de l'Estat espanyol es practiquen la tortura i les vexacions com en els “gloriosos” temps en què disfrutàvem de la pau (?) que ens proporcionava una inamovible dictadura. [...] Quin refotut i solemne podrimener!» «A Llibre de les solituds, l'últim volum de poemes que he escrit, apareix la ironia davant les realitats socials, polítiques i econòmiques del món actual. Té un to divertit i de mala llet, que dissimulo, com ho feia Pere Quart en els seus poemes, utilitzant el sarcasme.» «Potser [Llibre de les solituds] representa un cert retorn a la poesia social o al que Joan Brossa anomena poesia civil. Em va venir al cap la idea de parlar de les diferents solituds que hi ha a la vida: les amoroses, les íntimes, les socials, les polítiques, les d'ambient...» «érem amics, amb l'Oliver [Joan Oliver: Pere Quart] [...] Això no obstant, ell per a mi era força més que un amic; per a mi, com per a molts, l'Oliver era un mestre i era, al mateix temps, un exemple vivent de consciència cívica, de catalanitat insubornable, d'entrega, generosa i exigent alhora» |