AUSIAS MARCH - Magisteri Teatre - Mag Poesia - UIB

Fragments

2. Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, que em lleve l'amargor;
de tot menjar m'ha pres gran dessabor
sinó d'aquell qui molta amor me costa

5. Sia en vós aitant de bé caigut,
obrant en vós arreglada mercè,
que, veent mi despullat de tot bé,
no em despreeu pel dan a mi vengut;
e, si per vós he nom de foll atès
e contra mi só restat malmirent,
sia per vós cregut savi sabent,
puix que per vós mon seny hauré despès.

8. Sí com l'infant qui tem mal esperit
com li defall companyia de gent,
prenia a mi, qui dubtava el turment
que em dava amor, acostant-se la nit,
e desigé ço que ésser no poria,
car fermetat en ell no pot haver,
puix no és pus que destemprat voler
e dura tant com la passió el guia.

9. Llir entre cards, fins a veure la porta
de mos delits sobirans son vengut:
no hi he tocat, ans me'n torn com a mut,
e per tornar ja trop la via torta.

12. Per vós ne só mes en amar
e mon ull no em vol descobrir
molt menys ma llengua volrà dir
ço que el gest no gosa mostrar.
[...]
Les dones prec vullen pensar,
cascuna, amb quin esguard la mir:
en lo gest me vull enardir,
puix que amor m'ha tolt parlar.

20. Alguns passats donaren si a mort
per escapar als mals que el món aporta
e per haver uberta aquella porta
on los desigs tots vénen a bon port.
A mi no cal de aquest món eixir
per encercar aquell sobiran bé:
en vós és tot e no em cal dar-hi fe,
car veu mon ull e sent vós mon sentir.

21. Los grans tresors ne tot l'honor del món
no em plau haver ab menys d'ésser amat,
car sens açò nom de benauirat
no és en mi, car desig me confon.
Pobre só, doncs, molt pus que Job no fon,
puix és dit ric cell qui no ha desig
e en passions jo em trop dins en lo mig,
si desijar ab desesper l'hom fon.

26. Llir entre cards, no em basta l'escandall
per trobar fons en la vostra estima
e, quan vos llou, no trop raó ne rima
de què em content e per ço jo me'n call.

34. Llir entre cards, los escurçons no morden
ab tan fort mos com és lo de amor:
si bé els morduts no passen tal coissor,
perden lo seny e les vistes eixorben.

38. Llir entre cards, dins mi porte un forn
coent un pa d'una dolça sabor
i aquell mateix sent de gran amargor:
tot açò em pren deu hores en lo jorn.

44. Llir entre cards, qui mal o bé vol fer
no deu pensar algun dan si el segueix,
car lo voler en dos parts se parteix
e cor partit degun fet no requer.

45. Llir entre cards, tres són les grans carreres
on veritat per negun temps passeja:
ira i amor ab si no la consenten
e l'altra és general ignorança.

46. Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
[...]
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul.lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
[...]
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
[Raimon, Clàssics i no (22)]

47. Mas vostre cos per ventura es delita
usar dels fruits que Na Venus conrea!
Mas vostre seny deuria haver ferea
de fer tals fets (e gents n'han ja sospita).
[...]
Oh folla amor, de vós no son content
e ja molt menys dels fets de la que am.
No sé de qui haver pus honest clam:
per no errar, maldic-vos egualment.

48. Jo li perdon si m'ha dat mal dormir,
jo li perdon voler mal guadonat,
jo li perdon si m'ha d'amar forçat
dona tan vil que em fos vergonya el dir.

50. Llir entre cards, ço que em fa vós amar
no m'entra pas solament per la vista:
vostre esperit és aquell qui em conquista
e com de mi no us mostrau desaltar.

53. Llir entre cards, ma voluntat se gira,
tant, que jo us vull honesta i deshonesta,
lo sant aïr, aquell del qual tinc festa,
e plau-me ço de què vinc tost en ira.

55. Amor jo am, ell a mi punt no ama
e per ell am llinatge femení,
generalment, sia entès així.
Aquella vull que en sa culpa em desama

61. Llir entre cards, tan vos am purament
que m'és dolor com no em poreu amar
sinó d'amor que solen practicar
los amadors amant comunament.

64. Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par:
lo cervo brau sent en lo bosc bramar
e son fer bram per dolç cant és tengut;
agrons e corbs han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora.
Lo rossinyol de tal cas s'entrenyora,
si lo seu cant sa enamorada espanta.

67. Qui ama poc, amor poca el contenta,
no és gelós, compleix lo que desija,
ha bastament fins en tant que es fastija:
tocar se pot ço d'on ell se contenta.
L'alt amador, dolor punt no el turmenta,
car la major, de mort, no l'és extrema.
Tan ardentment lo foc d'amor lo crema
que tot l'és fred quant pot tocar ne senta.

70. Jo desig molt ma gran dolor celar
e cuit morir fins ella l'ha saber.
Quan no la veig, muir per ella veer
e, si el m'acost, forçat m'és d'espantar.
Jo li vull bé, lo seu mal me plauria:
no sé què em plau determenadament.
Voler morir de gran recors seria.
Mata'm dolor o lleix-me tal turment!

76. ¿On és lo lloc on ma pensa repose?
¿On serà, on, que mon voler contente?
Ab escandall jo cerc tot fons e tempte
e port no trop on aturar-me gose.

79. Oh vós, mesquins qui sots terra jaeu
del colp d'amor ab lo cos sangonent
e tots aquells qui ab cor molt ardent
han bé amat, prec-vos no us oblideu!
Veniu plorant, ab cabells escampats,
uberts los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d'or
ab què amor plaga els enamorats!

89. Cervo ferit no desija la font
aitant com jo esser a vós present:
al gran repòs de mon contentament
passar no pusc sinó per aquest pont.

90. Amor, amor, aquells són decebuts
qui en joc de daus e dones han llur bé,
car menys ferm res la fortuna no té:
de mal en bé dins un punt són caiguts.

92. Qui en terra jau no tem pus avall caja
[...]
Morint lo cos, a son amant, no el resta
sinó dolor, per lo record del plaure.
Fallint aquell, no tarda amor en caure:
fallint lo sant, defall la sua festa.
Alguns delits que en l'arma pel cos vénen
són los composts que els amadors turmenten
e, cascú d'ells, tanta i qual dolor senten
segons del cos o de l'arma part prenen.
E, mort l'amat, amor és duradora
tant quant lo mort del viu té gran penyora.

102. Mos bells volers són de present finits:
solament am de una amor brutal
que passa en mi en l'espiritual,
forçadament, com arma i cos, units.
Així m'és nou aquest mal sentiment
com si amat jo per null temps hagués.
Tots los costums d'amor veig al revés:
en poca part han semblant aparent.

106. Los hòmens són així foraviats
que honor, diners, creen ser bé de l'hom;
ço és perquè l'ull nostre no veu com
a la virtut sien premis donats
e veu aquells honrats havents diners:
lo lloc no hi és e lo senyal roman
e tant al món ha durat est engan
que no sap hom altres déus verdaders.
Uns delits són dels altres homeiers:
la carn no vol treball, fam ne coltell
e pels diners així jove com vell
se dóna mort e perd tots sos plaers.
E la honor ab lo diner debat,
no pas tots temps, ans al diner segueix:
en camps sembrats de diners, honor creix.
Tals són los déus que el món ha celebrat.
[...]
L'animal hom és animal comú
tocant de brut e de celestial,
brut, per la carn, per l'arma, divinal,
e d'aquest bé molt menys serà dejú
e serà quan la raonable part
atès haurà sa fi per son obrar:
est és lo bé final on vol bastar,
ab que el fals bé romanga a un depart.
[...]
Savis són dits, los qui poden justar
honor, diners e favor de grans gents
e són vilans de cor e mal sabents
que res del ver no sabrien pensar.
Cuidant esser savis, ells són astuts;
poder havent d'ésser bons, són malvats.
Aquests aitals no seran perdonats
pel savi hom que en sa fi és venguts.
[...]
La major part del món no pot amar
lo bé honest, perquè bé no el percep.
¿Qui és aquell qui en paciença rep
que tot son bé dins si pusca estar
e per virtut tal bé se n'aconsec
e que la mort no deu hom avorrir
e que honor e béns són de jaquir
e, de aquells qui els amen, que renec?
[...]
Foll és aquell qui lo bon home plany
com no és preat del poble malastruc:
ja no és bo e més pec és que ruc
que en tal favor e de fortuna es bany.
[...]
Poble jo dic a rei, peons e roc,
duc, cavaller, jurista e menestral
havents per bé l'openió general
que en la honor e diners tot bé toc.
[...]
Glòria està en conèixer a si
ple de virtuts e no lloat de folls:
d'aquells no ho dic qui estan cadena a colls,
mas dels sabents que ignoren sa fi.
Vaja cercant, lo foll grosser mesquí
lo seu delit entre los populars,
car tot semblant se delita ab sos pars,
e no deman a degú lo camí.
[...]
On virtut és la veritat s'asseu
e la raó ab aquestes se juny.
On una és les altres no són lluny:
d'elles no sap qui no els dóna egual preu.
La vera amor és dada als llocs on són
e lo revés al qui se'n troba buit.
L'hom qui n'és menys és arbre menys de fruit:
oms en bell hort són los hòmens del món.

113. La vida és breu e l'art se mostra llonga

114. No trop en mi voler e menys consell
a desijar cosa alguna del món:
mos pensaments recollits dins mi són
per no pensar res que sia d'aquell.
Lo dia clar voldria fos escur,
udulaments e plors, en lloc de cants:
no té lo món coses a mi bastants
a fer que dol per tostemps no m'atur

115. Oh, quant és poc per on amor se fica
e, per aquell, en lloc dispost molt obra!
Per no sabuts mijans en nós fa obra.
Lo temps e lloc lo creix o mortifica.
Amor sap mills lo que a nós agrada
que nós mateixs no bastam a conèixer
e, quan pensam que nostra amor deu créixer,
en aquell punt és desagraduada.
Quan nós pensam que ens lleixa, ell nos toca.
Ab un fil prim se tira una roca!
[...]
No es pot bé dir amor de home propi
lo que jo sent, car
per la carn és tota.
[...]
Amor, amor, jo he pres ferma tema
que vostre bé porta dolor extrema.

116. ¿Qui és lo foll qui en contra amor s'ergulla?
Segurs són d'ell los morts i els no sensibles,
mas no alguns qui són d'amor passibles:
qui vol ser fort de la carn se despulla.
[...]
No em plau amar e menys que a mi amen,
mas, si jo am, muiren los qui em desamen!
[...]
No vull amar e mon apetit ama:
sobre neu veig meravellosa flama!
[...]
Amor, amor, los vostres lletovaris
són molt amargs i a sanitat contraris.

117. Lo cinquèn peu del moltó ab gran cura
jo he cercat, e no en té sinó quatre,
volent honest en amor deshonesta
e llealtat en cor de falsa fembra

119, Maleit lo jorn que em fon donada vida,
puix tant só vist en mos volers contrari!
Jo só aquell qui el pensament he vari
e voluntat del tot desaünida
[...]
Tant és l'escalf que pel gest m'enamora
que no sent res del fred que el toc me porta,
ans tot és foc quant la pensa em reporta:
l'imaginar l'amarg dolç assabora
sí com, la mar, los rius la obeeixen
que en sa amargor llur dolçor converteixen.

PROGRAMA DE L'ACTE	DISCURS DE PRESENTACIÓ D'Antoni Artigues	ALGUNS VERSOS D'AUSIÀS MARCH
CANÇÓ I POEMES	VIDA I OBRA	ARTICLE D'ANTONI SERRA "ULTIMA HORA"