Cançó dels tres mariners
Cançó per una filla
(II)
Cançó dels tres
mariners
Cremen davant la Sang tres ciris grocs,
han mort tres mariners al trenc d’alba.
Llurs ànimes són ara al fons del mar
collint per al Sant Crist corones d’alga.
Cruixia dins llurs braços la maror
i l'oratge xiulava en llurs paraules.
Ara són en el cel dels mariners:
Per a la Verge fan collars de nacre.
Tres núvols esllanguits voguen pel cel,
tres barques hi són dins amortallades.
Floreixen les campanes en el vent
i el vent fa sobre el mar taüts de plata.
La Verge, Nostra Dona, du en les mans
tres cors d’aigua salada.
inici
Cançó
per a una filla (II)
Non, non,
vine, vine son.
Ai la meva filla
sola en l'alta nit,
dimonis jugaven
a ditperadit.
Ai la meva filla,
òrfena de son,
ton paret et cerca
per un raig de sol.
Ton pare et cercava
pel crit de la sang,
es dreçaven totes
les ones del mar.
Ai la meva filla,
soledat del bres.
Colomes volaven
camí del no-res.
Non, non,
vine, vine son.
CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
foravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).
CAMÍ DE DAMASC
De cop i volta,
la Veritat.
Cavall que corre,
fuet i llamp.
Cavaller altívol
cap a Damasc.
De cop i volta,
terrabastall.
Corser ensopega,
cavaller cau...
Trona pels núvols
la Veritat.
(El cavaller seu en terra,
displicent es grat el cap,
i, alçant les celles, rumia:
“Però, i què és la Veritat?”)
CAMÍ DE NIT
Mussol, torrent, lluna plena,
el gotellim de la por;
toquen hores, callen passes,
gira el temps a poc a poc.
Oliveres i desvaris
t'esbullen el caminoi,
el núvol tapa la lluna:
només, en l'ombra, el mussol.
quan arribis a la fita
es badaran alba i flor.
inici
portada josep maria llompart
Pàgina de presentació MAG POESIA
|