josep maria llompart
poesia a l'escola
 

el capità antoni... 
els tres mariners... 
llibertat 

més poemes 

Cançó dels tres mariners
Cançó per una filla (II)

Cançó dels tres mariners

Cremen davant la Sang tres ciris grocs, 
han mort tres mariners al trenc d’alba. 
Llurs ànimes són ara al fons del mar 
collint per al Sant Crist corones d’alga. 

Cruixia dins llurs braços la maror 
i l'oratge xiulava en llurs paraules. 
Ara són en el cel dels mariners: 
Per a la Verge fan collars de nacre. 

Tres núvols esllanguits voguen pel cel, 
tres barques hi són dins amortallades. 
Floreixen les campanes en el vent 
i el vent fa sobre el mar taüts de plata. 

La Verge, Nostra Dona, du en les mans 
tres cors d’aigua salada. 

inici

 Cançó per a una filla (II)

Non, non, 
vine, vine son. 

Ai la meva filla 
sola en l'alta nit, 
dimonis jugaven 
a ditperadit. 

Ai la meva filla, 
òrfena de son, 
ton paret et cerca 
per un raig de sol. 

Ton pare et cercava 
pel crit de la sang, 
es dreçaven totes 
les ones del mar. 

Ai la meva filla, 
soledat del bres. 
Colomes volaven 
camí del no-res. 

Non, non, 
vine, vine son. 
 
 

CAMÍ FLORIT 

Llevamà, card, fonollassa, 
rosella, cascall, lletsó, 
vinagrella, corritjola, 
ginesta, aritja, fonoll, 
passionera, cugula, 
mare-selva, safrà bord, 
foravia, canyaferla, 
baladre, argelaga, albó, 
falguera, olivarda, estepa, 
clavell de moro, coscoll, 
heura, contell, englantina, 
vidalba, murta, maimó, 
cama-roja, campaneta, 
ravenissa, bruc, guixó 
(i en l'aire color de vauma 
l'esgarrifança d'un poll). 
 

CAMÍ DE DAMASC 

De cop i volta, 
la Veritat. 

Cavall que corre, 
fuet i llamp. 

Cavaller altívol 
cap a Damasc. 

De cop i volta, 
terrabastall. 

Corser ensopega, 
cavaller cau... 

Trona pels núvols 
la Veritat. 

(El cavaller seu en terra, 
displicent es grat el cap, 
i, alçant les celles, rumia: 
“Però, i què és la Veritat?”) 
 

CAMÍ DE NIT 

Mussol, torrent, lluna plena, 
el gotellim de la por; 
toquen hores, callen passes, 
gira el temps a poc a poc.
Oliveres i desvaris 
t'esbullen el caminoi, 
el núvol tapa la lluna: 
només, en l'ombra, el mussol. 
quan arribis a la fita 
es badaran alba i flor. 

inici

portada josep maria llompart 

Pàgina de presentació MAG POESIA