Auca del capità Antoni
Romanç d'En Bernadet
Per a una música de Chopin
Quan tu deies “amor”
els brolladors florien dins la tarda.
Quan tu deies “amor”
un ocell s'encenia a cada branca.
Tota la mar s'alçava de puntetes
si el teu nom estremia la distància.
¿Te'n recordes, amor?, deies “amor”
i l'herba de la font s'enamorava.
¿Quina ona de silencis
ha escampat les petxines per la platja?
¿Quin oratge d'absència
commou aquesta angoixa primfilada?
Al lluny la teva mà -ja inútilment-
dibuixa un llarg adéu al pit de l'aire.
inici
Auca del capità Antoni
El capità Antoni
té un xabec tot blanc,
ala d'oronella,
mascaró pintat.
El capità Antoni:
espasí lluent,
casaca brodada
i a la mà un clavell.
El capità Antoni
té ulls de lleó;
li presenten armes
a toc de tambor.
El capità Antoni
vol per berenar
fetges de pirata
cuits amb aigua-sal.
El capità Antoni
encalça l'anglès
-cametes me valguen,
boires de l'estret!
El capità Antoni
entra dins el port.
Sota la perruca
li brunz un record.
El capità Antoni
ja està per morir...
Broden les donzelles
al carrer del Vi,
I el capità Antoni
balla un minué
amb angelets bàmbols
a dalt d'un fasser.
inici
Romanç d’En Bernadet
Mortalla d’aigües i lliris
té mon cos encativat,
m'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
Tres ferides s'encengueren
vora el tremolor del mar,
pels tres brolls de flama viva
l'amor vessava cantant.
Adéu, sojorn d'alegria,
blanc palau encastellat.
Adéu, mans de l’estimada,
colomes del finestral.
¿Qui em tornaria mos llavis,
mesells de besos trencats?
¿Qui em tornaria mos braços
i el galop del meu cavall?
Ai la flor malaguanyada!
Ai l'enveja dels germans!
Ai el meu cor en l'arena!
Ai llavis blaus de la mar!
Un pastor, flairós d'estrelles,
a la platja ha davallat.
-Oh Bernadet, fill de rei,
cavaller de sol i nard,
resaré per tu a la Verge
Nostra dona de la Mar.
-Oh pastor, lo bon pastor,
la veu em torna de sal,
¿cançons d’aire no em daries
i tonades de cel blau?
-Oh Bernadet, fill de rei,
l'amor crema al teu costat.
Faré un anell del teu cor
i una flauta de ta sang.
-Oh pastor, lo bon pastor,
tu em toques i no em fas mal;
m'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
inici
portada josep maria llompart
Pàgina de presentació MAG POESIA
|