josep maria llompart
poesia a l'escola
 

el capità antoni... 
els tres mariners... 
llibertat 

més poemes 

Auca del capità Antoni
Romanç d'En Bernadet

Per a una música de Chopin

Quan tu deies “amor” 
els brolladors florien dins la tarda. 

Quan tu deies “amor” 
un ocell s'encenia a cada branca. 

Tota la mar s'alçava de puntetes 
si el teu nom estremia la distància. 
¿Te'n recordes, amor?, deies “amor” 
i l'herba de la font s'enamorava. 

¿Quina ona de silencis 
ha escampat les petxines per la platja? 
¿Quin oratge d'absència 
commou aquesta angoixa primfilada? 

Al lluny la teva mà -ja inútilment- 
dibuixa un llarg adéu al pit de l'aire. 
 

inici

Auca del capità Antoni

El capità Antoni 
té un xabec tot blanc, 
ala d'oronella, 
mascaró pintat. 

El capità Antoni: 
espasí lluent, 
casaca brodada 
i a la mà un clavell. 

El capità Antoni 
té ulls de lleó; 
li presenten armes 
a toc de tambor. 

El capità Antoni 
vol per berenar 
fetges de pirata 
cuits amb aigua-sal. 

El capità Antoni 
encalça l'anglès 
-cametes me valguen, 
boires de l'estret! 

El capità Antoni 
entra dins el port. 
Sota la perruca 
li brunz un record. 

El capità Antoni 
ja està per morir... 
Broden les donzelles 
al carrer del Vi, 

I el capità Antoni 
balla un minué 
amb angelets bàmbols 
a dalt d'un fasser. 

inici
 

 Romanç d’En Bernadet

Mortalla d’aigües i lliris 
té mon cos encativat, 
m'enterraren dins l'arena 
per la flor romanial. 

Tres ferides s'encengueren 
vora el tremolor del mar, 
pels tres brolls de flama viva 
l'amor vessava cantant. 

Adéu, sojorn d'alegria, 
blanc palau encastellat. 
Adéu, mans de l’estimada, 
colomes del finestral.

¿Qui em tornaria mos llavis, 
mesells de besos trencats? 
¿Qui em tornaria mos braços 
i el galop del meu cavall? 

Ai la flor malaguanyada! 
Ai l'enveja dels germans! 
Ai el meu cor en l'arena! 
Ai llavis blaus de la mar! 

Un pastor, flairós d'estrelles, 
a la platja ha davallat. 

-Oh Bernadet, fill de rei,
cavaller de sol i nard, 
resaré per tu a la Verge 
Nostra dona de la Mar. 

-Oh pastor, lo bon pastor, 
la veu em torna de sal, 
¿cançons d’aire no em daries 
i tonades de cel blau? 

-Oh Bernadet, fill de rei, 
l'amor crema al teu costat. 
Faré un anell del teu cor
i una flauta de ta sang. 

-Oh pastor, lo bon pastor, 
tu em toques i no em fas mal; 
m'enterraren dins l'arena 
per la flor romanial. 

inici

portada josep maria llompart 

Pàgina de presentació MAG POESIA