les mirsines (colònia de vacances)
(1983)
*
La llebre salta
les tiges seques.
Ja falta poc
per la garriga.
*
La terrola enjogassada
mou la cua i xucla el cuc
que l'arada del pagès
ha malmès i tret defora.
*
Els albercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
*
Avui sabem que els pell-roges,
deu mil anys abans de Crist,
franquejaren quasi d'esma
allò que és l'Istme de Bering,
seguint ramats de bisons.
el crepuscle encén estels
(1992)
*
Cada dia vaig a escola.
El pupitre és al seu lloc.
Duc el llapis, la plagueta.
M'hi consagro resolut
i resolc l'endevinalla
de quin és el nombre ver
de vitralls a l'oratori.
*
A partir de l'any que ve
viuré fora de murada...
Els pinsans no em piularan
massa fort per no aviar-me...
Què faré si, encara fosc,
em desvetlla la canilla,
l'esgarip del caçador...?
Assotar-me fins que passin.
*
Fico els peus dins les sabates,
sense basca ni reguard.
Em redreço, trec els braços,
miro els pins, veig el pinar,
i de sobte em vénen ganes
d'acostar-m'hi encara més.
La mestressa m'hi encoratja.
*
Un cop dins el paradís,
vaig sentir eguinar-me l'egua,
i m'ho feia de com quan
era just una pollina.
Els badius desabrigats,
les peülles amb rosada,
aquell hàlit vigorós...,
expandida, esponerosa,
ritme greu i lenitiu...
Altre cop ens encontràvem.
portada miquel bauçà
PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia
|