La mort m'és cosa novella 

M'és cosa nova la mort, m'és cosa nova. 
He de sortir de ca-meva a fer la prova. 

A fer la prova anem, camina enllà. 
Sobre les coses verdes ja no hi ha res 
i sota les estrelles cremen el bres. 

 Anem a la muntanya 
 a veure quin temps fa, 
 si el cargol treu banya 
 o floreix l'alzinar. 

Anem a la muntanya, anem, anem, anem! 
Les coses que hem perdudes mai més les trobarem! 

 Din, dan, don! Campana de la tarda. 
 Dan, don, din! Campana del matí. 

 Per la llunyania ja torna la guarda! 
 Vers la llunyania dematí sortí. 

Ja torna la guarda, ja torna el ramat. 
I dins la quartera caramulls de blat! 
 
 
 

LA MARGALIDA 

Na Margalideta 
fa bugada 
a l'entorn de la prada. 

Si està la roba tan neta! 

Renta qui renta, 
tota contenta, 
canta qui canta: 
-Dit pellerit, 
cama , cama de rupit...- 

La rosa s'espanta: 
-Si la roba està tan neta! 

-...cama, cama d'arengada...- 
Bona bugada! 
Corr el lleixiu! 

I del niu 
guaita el rupit i diu: 
-Margalideta 
que fas bugada, 
renta, renta tota la prada...- 

-...què en voleu d'aquesta somada? 
Set sous i mig...- 
I la flaire 
del romaní 
ja no sap per on partir. 

-...renta l'herba, renta el riu, 
renta la lluna, 
la noninguna, 
que sempre bada, que mai riu.- 

-Hala, ensella! 
-li respon ella- 
I a volar per altre vent! 
No és per la prada 
la bugada 
ni per la lluna 
ni pel torrent: 
A ca-meva hi falta gent!- 

I a cau d'orella 
la violeta 
diu a la rosa vermella: 
-Si està la roba tan neta!- 

-...què en voleu d'aquesta somada? 
Set sous i mig. 
Posau-la assussuaquí enmig!- 

Si la roba està tan neta! 
 
 

CODOLADA DE LA SENYORA DE SON PLE 

La senyora de Son Ple, 
qui fos com ella! 
Les quatre llunes del cel 
roden per ella. 
Pluges de bona saó 
plouen per ella. 
La figuera del corral 
branca per ella. 
Floreixen els ametlers 
cada any per ella. 
Ordis, civades i blats 
granen per ella. 
A l'era, de sol a sol, 
baten per ella, 
i tonades i cançons 
canten per ella. 
Dalt la sala, munts de gra: 
Tot és per ella. 
A la pleta els albercocs 
inflen per ella. 
Les tàperes de Llubí 
cullen per ella. 
Les abelles d'Ariant 
fan mel per ella. 
Olives de cap de gat 
i els vins de Binissalem 
ragen per ella 
Els amos i els majorals 
manem per ella. 
I missatges i roters 
suen per ella. 
Fan les monges del Convent 
coques per ella. 
Paga novenes, i els sants 
vetlen per ella. 
Quan és morta, els capellans 
resen per ella. 
I fa Déu Nostre Senyor 
un cel per ella. 
D'un viure malavidós 
ens guardi ella. 
Patrona dels benestants: 
Apreneu d'ella. 

portada jaume vidal alcover