1 
Pierrot vaga com 
una pampaloia. 
Arlequí s'enjoia 
de goig per tothom. 

Bella Colombina 
damunt una flor, 
flor de lluna, cor 
d'àngel o de nina. 

I en la fronda espessa 
-fat-i-fat de faula- 
la tristor del saule 
de goig es desfressa. 

Marcit i malalt, 
el meu cor se'n munta 
i es dorm en la punta 
del ciprer més alt. 

 2 

Rossinyol cantor cantor, 
rossinyol cantor cantaire, 
quatre llunes té l'amor, 
ai dolor!, 
quatre llunes i un sol aire. 

Rossinyol trist i tot-sol, 
gira sol, que gira sola 
per un altre rossinyol, 
ai!, la teva rossinyola. 

Però riu, rossinyoler, 
riu, que riu la primavera 
i als brancons del cirerer 
ja s'encén qualque cirera. 

Rossinyol cantor cantor, 
rossinyol cantor debades, 
un amant té el meu amor, 
ai amor!, 
un amant i quatre amades. 
 

LES CANÇONS DEL VI 

De la lluna lluna, 
com cau el xampany! 
De la lluna bruna 
a l'estany d'estany. 

Peix color de rosa, 
pren-me l'as de cor, 
per la rosa closa 
que es mor si no es mor. 

De la lluna bruna 
crits i desgavells. 
Mel raja la pruna 
entre set crespells. 

Pren-me l'as d'espasa, 
peix color d'argent, 
per la verda casa 
on es tanca el vent. 

On el vent es tanca... 
Cel encrespellat, 
endolceix la branca 
de l'enamorat. 

 *** 

Vi negre, barranc. 
Vi blanc, colomí. 
¿Qui t'haurà de dir, 
vi, la meva sang? 

Traguem flors del fang 
i avui serà ahir, 
la glosa del vi, 
vi negre, vi blanc. 

I allà, ran del cel, 
un broll d'al.leluies. 
I allà, ran del cel 
un test per florir. 
Quatre-centes pluges 
i només un vi. 

 *** 

Que et diré que sí. 
I jo et dic que no. 
Una cosa així. 
Però molt millor. 

No val afegir 
un plat a un tassó. 
No val beure vi 
sense afegitó. 

Falcó. Colomí. 
Colomí. Falcó. 
Ja t'he dit que sí. 
I jo et dic que no. 

 *** 

Ai! 
Sí! 
No! 

Penja encara. 

Cau. 
Que no. 

Cau la clau. 
L'aigua l'empara. 
L'aigua inventa un nou racó. 

L'aigua... L'ai... 
No! 
Sí! 
Ai! 
 

EL LLORETÓ 

Del lloretó lloretó, 
el blat mill i l'escaiola, 
dins la gàbia color 
de gessamí i corriola. 

Del lloretó lloretí, 
la ploma cossiolaire, 
filferrada, broda l'aire 
de clívia i dematí. 

Bec becoi sense cançó, 
i el ficus i la donarda, 
del lloretí lloretó, 
se m'empalmera la tarda. 

Se m'esgrella el colorí 
i el caramel.lo de menta, 
la vida muda i contenta 
del lloretó lloretí. 
 

portada jaume vidal-alcover