ALEGRIA 

Si l'he tengut ja al temps meravellat, 
el temps, feliç d'ell sol, pur, pura anècdota, 
i en ell creixent, regant-se a si mateix, 
si l'he tengut, ¿de què em lament? 

Si t'he vista, hora d'or, verge de faules, 
i en tu gronxat, 
en branques de pi jove, coixins d'alfabeguera, 
he volat, he pujat i he baixat, sense carn, ànima sola, 
si he estat ala només, pètal, estel... 

I ara què? 
Que la nit se m'endinsa? 
La nit d'estels i flautes! 
Que la platja m'allunya? 
Solitud al record, d'on retorn més alegre 
que mai, més pur, esmolat 
de la carícia, del tacte del temps esvaït, 
que revé, que jo pens o l'invent, el dibuix, 
quan m'hi adorm, dolçament, 
alegrement, 
com una alba als meus ulls eixida, tremolant. 
 

ALEGRIA 

He inventat un horitzó? 

Pilota de goma, damunt la mar plana 
bota, bota, bota! 

Bota, cor, i puja, brollador d'escuma, 
entre cel i cel, 
entre somni i somni, 
entre vida i vida... 

Damunt la mar plana, damunt el temps pla, 
bota cor, 
bota, vida, vida meva, bota! 

L'arena no compta. 

No. 

He inventat un horitzó! 
 

HORÒSCOP 

Un i un, flama desfeta, 
l'Amor de les Tres Taronges. 
La pena corr per allà 
entre cançons encalçada. 
L'Amor no pot estimar. 
Les mans, sense mans, agiten 
cascavells i colorins. 
Adéu, amor! No te'n vagis 
massa lluny. Soldats de plom, 
barquets d'escorça, ja vénen 
pel caminoi el llagost, 
l'albó, el cornet... Ai, que bé, 
que a bots camín, que camín 
a bots perquè ja ho sé tot! 
Allò que passa és la mort 
i això que queda és la vida. 
Dos i dos ja no són quatre. 
Posau-me l'anell al dit. 
Xerraré des de l'espatla 
de la tertúlia. Un dia, 
qui sap!, un dia... Callau 
i aclariu-me: dins la mar 
les paraules s'han perdudes. 

PETIT, MENUT 

Petit, menut, el vers com escaiola, 
si baixa, puja al bec: el vers com un pinsà. 

Jo tenia un gra d'ordi. No sé qui el se menjà. 

Petit, menut, el món que mou la coa, 
el món-petit, menut- el món, un ratolí. 

Ara dic “ara vénc”. I ara ja som aquí. 
Petit menut, viure és tenir una rosa 
que esfullar 
   -petit, menut- 
        que esfullar 
            -menut, petit-. 

Una rosa: l'atzar guanyat i el temps perdut. 
Petit , menut, petit, menut, petit, menut. 
 

ARA 

Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria! 

Sol i sol i per a sempre 
sol al fons de la memòria! 
Alegria viva en mi, 
per a sempreviva, viva 
com el llumenaret blau 
de la rondalla més llunya. 

Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria! 
 
 
 

ALEGRIA 

Clarors! Es de llum cernuda 
la pluja a l'ànima. 

Crid la cendra il.luminada, 
la pols encesa, 
la cendra, la pols desperta 
i en vol, amunt, 
i al límit del vol, 
cendra d'una vida: estrelles! 
 

ALEGRIA 

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit 
volar els aucells a migdia? 

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat 
les fulles dels pins a l'alba? 

Mar. No he dit mar, perquè ho dic 
encara. I cel. 
        L'horitzó 
ple d'estimats i estimades. 

¿No veis els estels ballant 
al retorn de les escumes? 
 

FUTUR PERFECTE 

Ja sé que no és avui: avui no ets, 
perquè avui, com un peix, ens fuig de les mans, 
i no ho sabem, però avui 
és sempre el darrer gra d'arena 
 no cap als rellotges. 
Avui no, perquè avui llenegadís 
no ho comporta la teva eternitat, 
el sempre que has d'esser. 

No, ja sé que avui no. 
Però demà te'n véns, 
demà que és bell i fresc, 
com les cançons del romaní, 
demà que és quan floreixen els infants, 
oh, demà sense absències!, 
demà véns, has vengut, amor de rodes, 
demà has vengut amb un tresor a les mans. 
 

portada jaume vidal alcover