 "La
poesia de Ràfols-Casamada té la gosadia de moure's en un
pla en què el sentiment sembla superat per la sensació, i
és escrita amb una precisió d'orfebre; és un exercici
d'intel.ligència, aplicat incessantment al procés d'observació."
Miquel Martí i PolALBERT RÀFOLS CASAMADA
vola a tot vent i a tota hora
ESBÓS DE MUNTATGE POÈTIC PER
AL CP PRÀCTIQUES (2002-2003)
El títol és un dels versos d'aquests poemes; també
podria ésser "Pluja d'estels", o un altre.
Els poemes van agrupats per blocs: DES DE LA FINESTRA (INTERIOR, LLETRES...),
NATURA (MAR, LLUNA, ANIMALS), COLOR (DIES DE LA SETMANA...)
Algunes indicacions escenogràfiques: Per al tema dels animals,
els renous i el gest poden ésser la millor escenografia. Per al
tema dels colors res més indicat que fer servir els quadres del
mateix Ràfols, projectats sobre els cossos dels actors. Per al tema
d'interior, potser algunes músiques.
COLUMNA TRENCADA
al
costat
de la
pedra
solemne
una
petxina
pentina
aigua
i
reflex
OPCIÓ
entrar al seu món
com a una cambra amb sol
desig del braç
de l'aigua del migdia
fondària inabastable
a l'amagat recer
entrar amb peus de vent
a aquest jardí secret
CANÇÓ DELS ELEMENTS
un vas d'aigua damunt la taula
ara que encens un cigarret
i un cop d'aire arrossega
una mica de terra del jardí
*
Totes les coses tenen un respir
el contacte del somni és una escletxa
les mans són un camí de la mirada
el respir d'una mà és la paraula
*
les paraules
són coses
o són miralls
de coses?
els colors
són la pell
o són el cos?
tot té un dring
un pes
i una mesura
matí ventós
tarda emboirada
SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA
Homenatge a Walace
Stevens
I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis
II
la tarda de març
s'arrapa als vidres
l'arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent
III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l'eco d'alguna cosa
que ara no sabem
IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre
duplicació o somni?
V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts
VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?
VII
en l'aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira
EN DEFENSA DE LA LLETRA R
L'R és una lletra molt completa
té unes parts rectes i una mig rodona
la mig rodona sembla la lluna en quart creixent
(l'R és una lletra tocada per la lluna)
quan l'R es duplica multiplica el seu so
com si rodés en bicicleta per un carrer empedrat
és una lletra activa que ajuda a tots els verbs
(però li agrada dormir i fins i tot roncar)
moltes R seguides semblen un tren en marxa
si molt petites són semblen formigues anant de camí
inicial de les roses si són roges dos cops
la seva flaire omple l'alfabet
l'R és una lletra que vol conèixer món
quan vaig de viatge sempre ve al passaport amb mi.
*
l'onada s'alça i cau
cau
cau
l'onada
trenca
arran de sorra tu i jo
qui
quina sorra
quina onada
el vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira que s'apaga
el vent
l'aigua
el vent
l'onada s'alça i cau
cau
cau
cau
l'onada
*
dues ombres
dues barques
mar endins
nit endins
aquestes lletres
que escric
les fan surar
es perden en el buit
si les oblido?
un fil de vent
encara les empeny
*
Vola barca, gavina,
vola amb ales d'escuma,
vola pel mar del meu cor,
recer d'estrelles i espines.
Vola pel cel, per la nit,
vola a tot vent i a tota hora.
Esclat de lliris novells,
combat de somni i neguit.
No fóra verda la mar
si tu no fossis tan blanca.
Barca, gavina, amor meu,
estel viu del meu esguard.
Vola barca, gavina,
vola amb ales d'escuma.
Vola pel mar del meu cor,
tèrbol de vent i de vida.
ANHEL
Véns amb ales de vent,
petjades, camins, cel
de tan lluny, sense estel
véns, amb ales de vent,
mar oberta, anhel.
*
nua
lluna
una
lluna
nua
QUART CREIXENT SOBRE MANHATTAN
la lluna
tan fina
s'enfila
dalt dels
grata
cels
la lluna
callada
s'encalla
al centre del
llarg
carrer
QUART CREIXENT
la ciutat
lluna de fum
s'enfila
temps amunt
gotes de sols
ja vells
s'encenen pels balcons
i les placetes
llums vacil.lants
constel.lació febrosa
vi verd
LLUNA PLENA
roda damunt terrats
antenes
dents
ciment
tenyits
només per una estona
de blanc de plata
QUART MINVANT
esquerdes als murs
ona
ofegant-se en la seva pròpia empenta
veu fonent-se
ganivet de cendra
LLUNA NOVA
pesa el buit
milers de finestres
ulls cecs
son rere vidres de pols
silenci rere soroll
i brega
a les places
somni de calç
encara
CANÇÓ DEL BOSC
una pinya cau
els pinyons s'escampen
teixeixes el cant
dessota el cel blau
ha aixecat el vol
decidit la garsa
entre els branquillons
es pentina el sol
PAPALLONA
damunt la pedra es posa
la papallona
groga
PAPALLONA
damunt el raig de sol
la papallona avança
com follament empesa
per un alè de vent
BORINOT
vestit
d'un or cansat
canta les hores
de les flors
vell borinot
que véns
a veure què llegeixo
GRILL
invisible el grill
amb el seu cant
serra la nit
mes la nit
mai se li acaba
GRANOTA
vora l'estany
la granota
amb afany
rauca i salta
i amb aire trist
contempla ara
la lluna tan alta
tan alta
GAT
misteriós i callat
el gat
s'enfila al prestatge
t'observa indiferent
i badalla
una espurna de foc
als ulls li balla
ELEGIA
Davant de la paret emblanquinada,
els mosquits
fan constel.lacions d'estels daurats pel sol.
Tot l'espai
té una flaire de cants d'ocell.
Jo, al meu balcó,
recordo hores passades
que es mouen enmig de les celles del meu front.
LA COLOR ROJA DEL SOL
La color roja del cel
la portem en la mirada;
quan érem enmig del camp
una flor hem arrencada.
Sobre els rostolls caminem
com sobre catifa clara,
millor encara, que sentim
com s'esquinça a cada passa,
amb un cruixir de somrís
i una dolça sotragada.
La calor roja del cel
es va tornant més daurada:
com si anés naixent de tu,
com si et brollés de la cara.
(groc)
les hores de ple sol
els camps de blat
com flames
d'un groc roent
cher Theo
aquesta llum en crema
tot flameja
tot canta
canta
oh la gran riallada
del color!
(blanc)
el blanc és la neu
el blanc és la llum
el blanc és l'aire
el blanc és resplendor
el blanc és unitat
el blanc és absolut
Mondrian dibuixa
la divisió d'espais
que han d'ocupar
el blanc de la tela
és a Nova York
i veu
caure la neu
per la finestra
(blau)
damunt el blau
o dins el blau
o encara darrere
el blau
apareixen les figures
signes o estrelles
la ratlla que separa
l'alè
que uneix
i el color s'accentua
que hi hagi
diu Miró
una gran contundència
de color
i es mouen les ones del blau
damunt la tela
CALENDARI DE COLORS
*
dilluns
verd de poma
verda
A la butxaca duc
un manyoc de claus
claus per obrir
claus per tancar
l'ombra del pollanc
tremola a l'aigua
fuig
riu avall
claus per tancar
claus per obrir
*
dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall
Les lletres es confonen amb colors
els colors es fonen en les coses
els dies travessen les lletres i els colors
les lletres i els colors s'enfonsen al present
*
dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra
Freda penombra
al fons
es fon
en fum
*
dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat
Arrenglerades
silents veus
m'esperen
com
un colom
obren les blanques ales
quan les prenc a la mà
*
el divendres
violetes tendres
Ni joc
ni vol
mirall
adormit
massa oreig
per una gota
*
dissabte
sabates liles
i mitges roses
Les dimensions de la paraula
els colors del pensament
quan no hi ha ningú es confonen
amb el cant dels ocells
i/o la llum del crepuscle
*
diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc
Brillen els ulls amb vibració elèctrica
vola el cabell amb plomes de perdiu
salten els pits amb ales de setí
creixen els lliris entre lluna i aigua
*
fresc esguard
camins de neu
blava mar
i blau de lluna
blau esguard
ombra de calç
blau de cel
i groc de pruna
groc esguard
camí de vent
blau de nit
i ombra bruna
bru esguard
pluja d'estels
blau de foc
i cor de lluna
Antologia general de Ràfols-Casamada
PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia
|
