POETES MÉS TRADUÏTS
Fernando Pessoa
Sophia de Melo Andresen Breyer

POESIA BRASILERA

ALTRES POETES
Andrade, Carlos Drummond de (1902 –1987)
Andrade, Eugénio de (1923)
Andrade, Mário de (1893 – 1945)
Andresen, Sophia de Mello Breyer (1919)
Bandeira, Manuel (1886 – 1968)
Barbosa du Bocage, Manuel Maria (1765 –1805)
Bernardes, Diogo (cap a 1530 – 1595?)
Brandao, Fiama Hasse Pais (1938)
Cabanillas, Ramon (1876-1959)
Camões, Luís Vaz de (1525-1580)
Carballo, Amado (1901 – 1927)
Castro, Rosalia de (1837 –1885)
Cunqueiro, Álvaro (1911 –1981)
Denís de Portugal, Don  (1261 –1325)
Díaz Castro, Xosé María (1914-1990)
Esquio, Fernando de (Mitjan s. XIII)
Fernán-Vello, Miquel Anxo (segle XX)
Ferreiro, Celso Emilio (1914 –1979)
Garrett, Almeida (1799 –1854)
Helder, Herberto (1930)
Iglesia Alvariño, Aquilinio (1909 –1961)
Jorge, Luisa Neto (1939)
Leonardos, Stella (1923)
Manuel Antonio (1900 – 1930)
Manuel María (1930)
Meireles, Cecília (1901-1964)
Mendes, Murilo (1902-1975)
Moraes, Vinícius de (1913-1980)
Neto, Agostinho (1922 –1979)
Neto, João Cabral de Melo (1920)
O'Neill, Alexandre (1924-1986)
Pascoaes, Teixeira de (1877 –1952)
Pessoa, Fernando (1988-1935)
Pimentel, Luis (1895-1958)
Quental, Antero de (1842-1891)
Roiz de Castelo-Branco, João (S. XV?)
Sá-Carneiro, Mário de (1890 –1916)
Tenreiro, Francisco José (1921 –1963)
Torga, Miquel  (1907)

Cruz, Gastao(1941)

Dos Santos, Ary (1936-1984)

Lopes, Teresa Rita (1937)

Pedreira, Maria do Rosário (1959)

Pinto do Amaral, Fernando (1960)

Tamen, Pedro (1934)


BIBLIOGRAFIA
Andresen, Sophia de Mello Breyner. Antologia poètica.  Palma, Lleonard Muntaner, 2003 (Traducció de Ponç Pons)
Brandao, Fiama Hasse Pais. Amor pels llibres. Vic, Cafè Central /Eumo editorial, 2004 (Trad. Jordi Domènech)
Díaz Castro, Xosé Maria. Nimbes. Barcelona, Edicions de la Guerra, 1997 (Traducció de Vicent Berenguer) [Edició en gallec de 1961]
Fernán-Vello, Miguel Anxo. Llibre dels paisatges vius. Lleida, Pagès editor, 1995. (Trad. Ramon Dachs) (1ª. edició en portuguès de 1985)
Helder, Herberto. Última ciència. Lleida, Pagès editors, 2000 (Tra. Arnau Pons) [Edició en portuguès: Última Ciência, Poesia Toda, Lisboa, Assírio & Alvim, 1996]
Jorge, Luiza Neto. Destret d’indret. Lleida, Pagès editors, 1999 (Trad. Arnau Pons) [Edició en portuguès: Poesia (1960-1989), Lisboa, Assírio & Alvim, 1993]
Pessoa, Fernando. Poemes de Fernando Pessoa. Barcelona, Quaderns Crema, 2002 (Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
Pessoa, Fernando. Poemes d’Alberto Caeiro. Barcelona, Quaderns Crema, 2002 (Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
Pessoa, Fernando. Poemes d’Álvaro de Campos. Barcelona, Quaderns Crema, 2002 (Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
Pessoa, Fernando. Poemes de Ricardo Reis. Barcelona, Quaderns Crema, 2002 (Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
Poesia galaico-portuguesa. Barcelona, Ed. 62 i la caixa, 1984 (MOLU 36). (Trad. Josep Maria Llompart)
Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. Barcelona, Ed. 62 i la caixa,  1988 (MOLU segle XX, 30) (Trad. de Josep Maria Llompart)

POESIA BRASILERA

Francisco Alvim
(1938)
Poeta i diplomàtic.

AIGUA

Un home jove
Tenia poc més de trenta anys
quan caminava
en aquest o en un altre jardí

Les teulades de pissarra
el caseriu color de sorra
la llum mullada de la ciutat
retenint-lo al carrer entre dues sensacions:
aigua del mar aigua dels rius

Veia la seva vida fluir
com si tot en ella convergís
cap a un llac de la mirada –
un llac sense marges

Antologia de poesia brasilera (Barcelona, edicions de 1984, 2006)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito

Orides Fontela
(1940-1998)
Poeta, mestra d’escola i bibliotecària.

ELS CANVIS

Un fruit per un
                         àcid
un sol per un
                         sigil
l’oceà per un
                         nucli

l’espai per una
                        fuga
la fuga per un
                        silenci

-riqueses per una
                        nuesa.

Antologia de poesia brasilera (Barcelona, edicions de 1984, 2006)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito

Leonardo Fróes
(1941)
Poeta, traductor i periodista.

FERMALL VIU

Tan lleu en el seu vestit estampat,
deixat anar i amb una tira caiguda,
asseguda sota un arbre
en l’ombra del qual el sol penetra
amb fines ratlles llangoroses,
la dona llegint, emparedada pel llibre
que té a les mans,
ni demostra sentir a la pell dolça
la pluja o calamarsada d’insectes
que la recorre, caient en línia recta
de l’arbre espaiós, i posa
a les seves espatlles nues, als braços
i al cabell sedós,
per adonar-li el cos pensatiu
com joies rares,
com fermalls vius.

DONES DE BLAT DE MORO

Milers de dones de blat de moro
broten del meu ull callat com espigues
fortes. En l’aire es redrecen

com fullades criatures carnoses
que al vent es transmuten, de femelles,
en formosos plomalls mascles.

Trobo graciós l’encreuament; hi penso,
en el que és ser dona a punt
de, sota el vertigen solar, tornar-se confusa

hibridació. M’obro. Jugo
a donar-me. Em rapto i m’opto
com si jo mateix anés a menjar-me sencer

mentre les coses simplement neixen.

JUSTIFICACIÓ DE DÉU

el que jo anomeno déu és força més vast
i de vegades molt menys complex
que el que anomeno déu. Un dia
va ser una casa de vespes en la pluja
que vaig anomenar així a l’hospital
on sentia el patiment dels altres
i la paciència casual dels insectes
que lluitaven per construir contra l’aigua.
També vaig anomenar déu una porta
i un arbre en el qual vaig entrar certa vegada
per recarregar-me d’energia
després d’una estrepitosa derrota.
Déu és el meu grau màxim de comprensió relativa
en el punt de la desesperació total
en què una flor es mou o un gos
boig se m’acosta solidari.
I és encara la paraula déu que atribueixo
als instints més bells, sota la pluja,
notant que al terra de passada
ja ha brotat i finat diverses vegades el que anomeno ànima
i és potser la calma
en la química dels meus desitjos
d’oferir una cosa.

Antologia de poesia brasilera (Barcelona, edicions de 1984, 2006)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito

Cacaso
(1944-1987)

BUST RENAIXENTISTA

qui veu la meva nòvia vestida
ni de lluny imagina el cos que ella té
la seva panxa és la plaça on els guerrers es reconcilien
delicadament els seus pits narren proeses inenarrables
en versos com aquests i qui
diria que és posseïdora de tan bells omòplats?

feliç de mi que freqüento manta vegada i quan puc
el seu cony

Antologia de poesia brasilera (Barcelona, edicions de 1984, 2006)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito

Ana Cristina César
(1952)
Professora de llengua i literatura.

*

A punt de
partir, ja sé
que els nostres ulls
somreien per sempre
en la distància.
Sembla poca cosa?
Terra de sal gruixuda i or que s’esquerda.
A punt de partir, ja sé que
els nostres ulls somriuen en la distància.
Lents fosquíssimes sota els pilars.

Antologia de poesia brasilera (Barcelona, edicions de 1984, 2006)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito

Angela Melim
(1952)

*

No sento
(gaire més)
falta
ni enyorança.

Em comencen a plaure les coses.
Figures i llenguatge.

Una taronja
diminutiu
sopeta calenta
un somriure
una bona dutxa.

L’estiu!
Que n’és de virolat.
Súper.

Rio de Janeiro.
Un viatge.
Contradiccions. Sinònims.

Que bo el cop de mà de l’edat.

*

Crt

Un vol més llarg
que el normal
un altre més
crt
                           -espant-

la caiguda
escandalosa

papers
sense rumb

llegeixi’s: sóc jo
                          encara

-visca!-
embadalint-me,
Déu meu.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA