(Porto, 1919)
Ha traduït part de la Divina Comèdia de Dante i Shakespeare. “A partir d’uns temes paisatgístics inicials, la poesia de Sophia de Mello Breyner s’ha anat elaborant a través d’un procés de depuració cap a l’essencialitat, mitjançant unes formes expressives molt ajustades i d’una bellesa noble i senzilla, però al mateix temps d’una alta tonalitat.”


“ESPOLSA ELS NÚVOLS...”

Espolsa els núvols que se't posen als cabells,
Espolsa els ocells que t'emporten l'esguard,
Espolsa els somnis més feixucs que pedres.

Perquè he vingut i és temps que em vegis,
Encara que els meus gestos et travessin
De solitud i caiguis en la pols,
Encara que la meva veu cremi l'aire que respires
I els teus ulls jamai més puguin mirar.

    (Trad. Josep M. Llompart)


REVOLUCIÓ

Com casa netejada
Com sòl escombrat
Com porta oberta

Com pur inici
Com temps nou
Sense taca ni vici

Com la veu del mar
Interior d’un poble

Com pàgina en blanc
On el poema emergeix

Com arquitectura
De l’home que aixeca
La seva habitació

                 27 d’abril de 1974

     (Trad. Ponç Pons)


PERQUÈ

Perquè els altres es disfressen però tu no
Perquè els altres empren la virtut
Per comprar allò que no té perdó.
Perquè els altreds tenen por però tu no.

Perquè els altres són sepulcres emblancats
On germina silenciosa la podridura.
Perquè els altres callen però tu no.

Perquè els altres es compren i es venen
I els seus gestos donen sempre dividend.
Perquè els altres són hàbils però tu no.

Perquè els altres cerquen l’ombra dels recers
I tu dónes la mà als perills.
Perquè els altres calculen però tu no.

     (Trad. Ponç Pons)


“PARLO...”

Parlo de la primera llibertat
Del primer dia que era mar i llum
Dansa, brisa, brancatges i secrets
I una primera amor morta tan prest
Que en tot el que vivia s’encarnava

     (Trad. Josep M. Llompart)


PROMESA

Ets tu la Primavera que esperava,
La vida multiplicada i brillant,
En què és ple i perfecte cada instant.

     (Trad. Ponç Pons)


DIONISOS

Entre els arbres foscos i callats
El cel vermell crema,
I nascut de la secreta color de la tarda
Dionisos passa entre la pols dels camins.

L’abundància dels fruits de Setembre
Habita la seva faç i cada membre
Té aquella perfecció vermella i plena,
Aquella glòria ardent i serena
Que distingia els déus dels mortals.

     (Trad. Ponç Pons)


PROMESA

En el clar paisatge essencial i pobre
Viuré segons la llei de la llibertat
Segons la llei de l’exacta eternitat.

     (Trad. Ponç Pons)


“PER A TRAVESSAR AMB TU EL DESERT DEL MÓN...”

Per a travessar amb tu el desert del món
Per a enfrontar-nos junts al terror de la mort
Per a saber la veritat perdre la por
A devora els teus passos caminava

Per tu deixí el meu regne el meu secret
La meva nit veloç el meu silenci
La meva perla rodona el seu orient
El meu espill la meva vida la meva imatge
I deixava els jardins del paradís

Aquí fora a la llum del dia dur
Sense els miralls he vist que estava nua
I en el camp ras s’enterbolia el temps

Per això amb els teus gestos em vesties
I aprenia de viure al ple del vent

     (Trad. Josep M. Llompart)


ÍTACA

Quan els llums de la nit es reflecteixen immòbils en les aigües verdes de Brindisi
Deixaràs el moll confús on s’agiten paraules passes rems i cabrestants
L’alegria estarà en tu encesa com un fruit
Aniràs a la proa entre els draps negres de la nit
Sense cap vent sense cap brisa només un murmurar de corn en el silenci
Però pel sobtat balanceig presentiràs els cables
Quan el vaixell rellisqui en la foscor tancada
Estaràs perduda en l’interior de la nit en la respiració del mar
Perquè aquesta és la vigília d’un segon naixement

El sol arran de mar et despertarà en l’intens blau
Pujaràs lentament com els ressuscitats
Hauràs recuperat el teu segell la teva saviesa inicial
Emergiràs confirmada i reunida
Espantada i jove com les estàtues arcaiques
Amb els gestos embolicats en els doblecs del teu mantell.

     (Trad. Ponç Pons)


EN EL GOLF DE CORINT

En el golf de Corint
La respiració dels déus és visible:
És un arc un hàlit un núvol
Al voltant de les muntanyes i les illes
Com un cel més intens i enlluernat

I també l’olor dels déus envaeix els camins
ÉS una olor de resina de mel i de fruita
On es dibuixen grans cossos llisos i brillants
Sense dolor sense suor sense plany
Sense la menor ruga del temps

I una llum color de móra en el ponent s’escampa
ÉS la sang dels déus immortal i secreta
Que s’uneix a la nostra sang i amb ella batalla.

     (Trad. Ponç Pons)


EXILI

Exiliàrem els déus i van esser
Exiliats de la nostra enteresa

     (Trad. Ponç Pons)


EXILI

Quan la pàtria que tenim no la tenim
Perduda per silenci i per renúncia
Fins al veu de la mar se trona exili
I la llum que ens envolta és com reixats

    (Trad. Josep M. Llompart)
 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA