enric casassas
poesia a l'escola
 

tots a casa 
no hi érem 
començament 
calç 
d'equivocar-se així 
coltells 

antologia general
de poemes 

Començament dels començaments i ocasió de les ocasions
Barcelona, Empúries 1994 (Col•lecció El ventall de poesia, 22) 
 

VENJANÇA 

A dins del pit jo hi tinc 
punyals de coloraines 
clavats als troncs dels pins 
cridant venjança! 

Avall, camí del mar, 
la terra es fa més aspra, 
hi ha marges recremats 
i una barraca 
i els dos dragons gegants 
guardant la cala. 

El boig ferit de por 
s'asseu arran de l'aigua 
fent rigalets, amor, 
amb pedres planes 
que fan sis o set bots 
i santes pasqües. 
 
 

Només tinc una paraula 
que fa goig i fa patir: 
la veritat és una taula 
per posar-hi el pa i el vi. 
 
 

REFRANY 

Al pot petit hi ha poca confitura 
i al cor trencat la veritat més dura: 
mal amagat és mal que no té cura, 
la llibertat, la llei que és més segura, 
la veritat, bandera que no es jura, 
i el paradís, un bon plat de verdura. 
 
 

LLEI 

Que tothom tingui de tot. 
Que ningú pugui 
     tenir-ho tot. 
I un embriac 
          treu entre dos cotxes. 
Passo. 
 

Tot està viu, gent, electrons, 
rius, puigs i cel, i el savi diu 
que d'on no n'hi ha no en pot rajar. 
Jo dic que raja i doncs que n'hi ha. 
Ell diu que calli el nom del niu: 
és que no en té, no es toca fons, 
i de mel en raja, germà, 
la rosa s'obre a tot arreu, 
l'abriga tot, la vida en beu, 
som dos, sóc un, no som ningú 
i un de tots dos resulta que es diu tu. 
Qui s'atreveix i vol, aquest ja ho veu. 
 

NO PLOU 
[fragments] 

Diu endavant les atxes 
i la flama del gas, 
diu ensenya'm el cor 
que portes a la mà 
[...] 

el vent de les roselles 
i el que bufa al canyar, 
plou a bots i barrals, 
tendra espiga de blat, 
tu faràs companyia 
per mi i la terra entera 
a la dona que estimo 
fins que s'hagi fet clar, 
els bassals van creixent, 
hi creixen els cap-grossos, 
la humilitat llampega 
i l'orgull es doblega, 
l'amor pot insultar-te 
tu mossega't la llengua, 
un trosset de rajola 
representa a la dona 
els móns esparracats 
que ara no es vol menjar, 
potser ja els té païts, 
la nena que s'ho mira, 
ai!, que s'ho mirarà 
[...] 

inici

portada enric casassas
 

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia