.
ALGUNS
VERSOS D'AUSIÀS MARCH
Sí
com lo llop la ovella devora devora
lo
gran tor, segur d'ell, peix les herbes,
així
los reis los pobres executen
e
no aquells havents en les mans ungles
Vulles
haver pietat del bon poble:
poneix
aquells sients alt en cadira
qui
de l'anyell volen la carn e llana
e
són consents que feres los devoren!
Plena
de seny, donau-me una crosta
del
vostre pa, que em lleva l'amargor;
de
tot menjar m'ha pres gran dessabor
sinó
d'aquell qui molta amor me costa
Segurs
de Déu són de llurs crims los hòmens
en
aquest món, puix càstig no se'n mostra,
e
ja los reis los potents no castiguen,
perquè
els han ops i en part alguna els dubten
Maleït
lo jorn que em fon donada vida,
puix
tant só vist en mos volers contrari!
Jo
só aquell qui el pensament he vari
e
voluntat del tot desaünida
Jo
li perdon si m'ha dat mal dormir,
jo
li perdon voler mal guardonat,
jo
li perdon si m'ha d'amar forçat
dona
tan vil que em fos vergonya el dir
¿Qui
és lo foll qui en contra amor s'ergulla?
Segurs
són d'ell los morts i els no sensibles,
mas
no alguns qui són d'amor passibles:
qui
vol ser fort de la carn se despulla.
Quan
no la veig, muir per ella veer e,
si
el m'acost, forçat m'és d'espantar.
Jo
li vull bé, lo seu mal me plauria:
no
sé què em plau determinadament.
Lo
dia clar voldria fos escur,
udulaments
e plors, en lloc de cants:
no
té lo món coses a mi bastants
a
fer que dol per tostemps no m'atur
Oh,
quant és poc per on amor se fica
e,
per aquell, en lloc dispost molt obra!
Per
no sabuts mijans en nós fa obra.
Lo
temps e lloc lo creix o mortifica
Sia
en vós aitant de bé caigut,
obrant
en vós arreglada mercè,
que,
veent mi despullat de tot bé,
no
em despreeu pel dan a mi vengut
Per
vós ne só mes en amar
e
mon ull no em vol descobrir
molt
menys ma llengua volrà dir
ço
que el gest no gosa mostrar
Llir
entre cards, los escurçons no morden
ab
tan fort mos com és lo de amor:
si
bé els morduts no passen tal coissor,
perden
lo seny e les vistes eixorben.
Llir
entre cards, ço que em fa vós amar
no
m'entra pas solament per la vista:
vostre
esperit és aquell qui em conquista
e
com de mi no us mostrau desaltar.
Veniu
plorant, ab cabells escampats,
uberts
los pits per mostrar vostre cor
com
fon plagat ab la sageta d'or
ab
què amor plaga els enamorats!
No
es pot bé dir amor de home propi
lo
que jo sent, carn per la carn és tota.
La
carn vol carn, no s'hi pot contradir
No
em plau amar e menys que a mi amen,
mas,
si jo am, muiren los qui em desamen!
Los
grans tresors ne tot l'honor del món
no
em plau haver ab menys d'ésser amat
Tots
mos desigs sobre vós los escamp;
tot
és dins vós lo que em fa desitjar
Altre
socors de vostra amor no em val
sinó
que els ulls me demostren voler
Plena
de seny, lo cos meu departir,
de
l'espirit veurets ans que us desam.
Desesperat
de mos desigs complir,
iré
pel món vostre ergull recitant.
Llir
entre cards, dins mi porte un forn
coent
un pa d'una dolça sabor
Verge
no sou perquè Déu ne volc casta
inici
[
Tornar
a la pàgina principal ]