CANTO LA LLUITA 

Cavaller d'un corser 
  qual crinera és de flames 
só jo l'incendiari de mots d'adolescent. 
Blasmo els déus a ple vol: 
 l'arraulit bestiari 
   tem el fuet del meu cant! 

I he maridat la lluna... 
(Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa els meus domenys) 
 

NADAL 

    A Emili Badiella

Sento el fred de la nit 
   i la simbomba fosca 
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. 
Sento el carro dels apis 
   que l'empedrat recolza 
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat 

Els de casa  a la cuina 
    prop del braser que crema 
amb el gas tot encès han enllestit el gall 
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena 
i ells recullen les plomes 
   i ja enyoren demà 

Demà posats a taula oblidarem els pobres 
-i tan pobres com som- 
   Jesús ja serà nat 
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres 
i després de mirar-nos arrencarà a plorar 
 

ENCARA EL TRAM 

   A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, 
i el full s'irisa 
  en veure's cobejat. 
I el cobrador s'intriga si giraràs el full: 
sols per veure't els ulls! 

Que les cames se't veuen 
   i la mitja és ben fina; 
   i tot el tram ets tu. 
Però els ulls no se't veuen. 

I la teva mà és clara 
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, 
 i el teu mocadoret ha tornat de bugada. 
Però els ulls no els sabem! 

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls... 
Té, ara, ja he baixat! 
 

VIBRACIONS (algunes) 

* 

Dolça recança: 
l'anima del Poeta 
al teu ventall 

* 

Quin vent que fa, 
quina pluja més fina! 
-El tram llampega. 

* 

Dins de la nit 
alegria en la casa. 
Tot és la por. 

* 

Aquesta flor, 
del teu pit al meu llavi, 
flor en el llibre. 

* 

Volves de zèfir 
sonorants ones verdes: 
la Primavera 
 

TOT L'ENYOR DE DEMÀ 

   A Marià Manent

Ara que estic al llit 
  malalt, 
  estic força content. 
-Demà m'aixecaré  potser, 
i heus aquí el que m'espera: 

Unes places lluentes de claror, 
i unes tanques amb flors 
   sota el sol, 
   sota la lluna al vespre; 
i la noia que porta la llet 
que té un capet lleuger 
i duu un davantalet 
  amb unes vores fetes de puntes de coixí, 
  i una riall fresca. 

I encara aquell vailet que cridarà el diari, 
i qui puja als tramvies 
   i els baixa 
   tot corrent. 

I el carter 
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa 
perquè no sé el secret 
   de les altres que porta. 

I també l'aeroplà 
que em fa aixecar el cap 
el mateix que em cridés una veu d'un terrat. 

I les dones del barri 
  matineres 
qui travessen de pressa en direcció al mercat 
amb sengles cistells grocs, 
i retornen 
 que sobreïxen les cols, 
i a vegades la carn, 
i d'un altre cireres vermelles. 

I després l'adroguer, 
que treu la torradora del cafè 
   i comença a rodar la maneta, 
i qui crida les noies 
i els hi diu: -Ja ho té tot? 
I les noies somriuen 
  amb un somriure clar, 
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat 
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 
i no anirà a l'escola. 

I els cavalls assenyats 
  i els carreters dormits 
sota la vela en punxa 
que dansa en el seguit de les roderes. 

I el vi que de tants dies no he begut. 

I el pa, 
 posat a taula. 
I l'escudella rossa, 
  fumejant. 

I vosaltres   amics, 
perquè em vindreu a veure 
i ens mirarem feliços. 

Tot això bé m'espera 
   si m'aixeco 
   demà. 
Si no em puc aixecar 
   mai més, 
heus aquí el que m'espera: 

-Vosaltres restareu, 
per veure el bo que és tot: 
i la Vida 
i la Mort. 
 

DAMUNT MON VAIXELL 

Damunt mon vaixell 
l'arc de Sant Martí 
com un gran cinyell. 
Totes les sirenes 
engronxant-se en ell. 
 

RES NO ÉS MESQUÍ 

Res no és mesquí 
ni cap hora és isarda, 
ni és fosca la ventura de la nit. 
I la rosada és clara 
que el sol surt i s'ullprèn 
i té delit del bany: 
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Res no és mesquí, 
i tot ric com el vi i la galta colrada. 
I l'onada del mar sempre riu, 
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. 
I tot és Primavera. 
i tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí, 
perquè els dies no passen; 
i no arriba la mort ni si l'heu demanada. 
I si l'heu demanada us dissimula un clot 
perquè per tornar a néixer necessiteu morir. 
I no som mai un plor 
sinó un somriure fi 
que es dispersa com grills de taronja. 

Res no és mesquí 
perquè la cançó canta en cada bri de cosa. 
-Avui demà i ahir 
s'esfullarà una rosa: 
i a la verge més jove li vindrà llet al pit. 
 

inici
 

portada salvat-papasseit 

poemes en ondes hertzianes 
l'irradiador del port i les gavines 
les conspiracions 
la gesta dels estels 
la rosa als llavis 
óssa menor 
poemes dispersos 
fragments 
prosa 
dades 

Antologia de poemes per a l'escola
 

Pàgina de presentació MAG POESIA