 Neix
a Palma, al puig de Sant Pere (c. de Sant Llorenç) el 3 d'agost
de 1913.
El seu pare fa feina amb roba a Can Ribes. Fa primària als teatins
i el batxiller a l'Institut Balear on té com a professor Gabriel
Alomar.
El 1930, als 17 anys va a Barcelona, becat per la Diputació
de Balears per estudiar Romàniques. S'instal.la a la Residència
d'Estudiants (dirigida per Miquel Ferrà), on du la biblioteca i
es fa càrrec de les edicions de poesia (on publiquen Vinyoli, Teixidor,
Marià Manent). El 1931 s'entusiasma amb la proclamació de
la República.
El 1933 publica Nou poemes, i el 1934 Quadern de sonets. També
el 1933 fa un creuer per la Mediterrània, organitzat per la Universitat
Autònoma i per altres institucions; són 47 dies de convivència
amb estudiants i professors d'arreu de l'estat; s'hi fan 27 conferències
sobre història, art i cultura dels llocs visitats: entre d'altres,
Tunis, Cartago, Malta, Alexandria, El caire, Creta, Istambul, Atenes, Palerm,
Nàpols, Pompeia, Maó, Palma.
El 1935 es llicencia en Lletres; ha fet amistat amb Carles Riba, professor
seu i amb Espriu i Amàlia Tineo, condeixebles. Aquest any s'estrena
a Barcelona (17 de maig) la seva traducció d'Història del
soldat de C. F. Ramuz, amb música d'Igor Stravinsky. També
tradueix El prometeu mal encadenat d'André Gide. Deixa inacabada
una traducció de Ciceró; diu en carta 19 juliol 35 a Salvador
Espriu: "tot és afer de monei. Lleu sí que no m'ho és.
Greu, i molt. La llauna més gran que he vist. Té la compensació
de que ningú no el llegirà mai i no podran fer-me'n retret.
Però quina feineta!"
1936. Envia un telegrama al seu amic Robert F. Massanet, poc abans
de les eleccions, amb un breu text: "Vota comunista". El juliol del 36
treu les oposicions de professor d'Institut, a Madrid (on inicia també
la tesi de doctorat). En començar la guerra torna a Barcelona per
fer classes a l'Institut Escola Pi i Maragall (entre els autors que fa
llegir als estudiants: Tolstoi, Voltaire, Puig i Ferrater, Carner, Shakespeare...).
La tardor del 1937 és incorporat a files a serveis auxiliars;
diu en una carta a Joan Llacuna: "Treballo -soldat- tota la setmana i 10
hores cada dia sense excepció. Estic cansadíssim. Quan no
treballo dormo. [...] Us desitjo una vida més suau que aquest esclavatge
meu [...]. La meva poesia, ara, són un munt de fitxes." El 22 de
desembre del 37, catorze dies abans de morir fa de jurat (per suplir l'absència
de López-Picó) al Premi Joaquim Folguera de poesia, amb Arderiu,
Maseras, Manen i Espriu (l'obté Josep Lleonart, amb Les elegies
i els jardins).
Mor el 5 de gener de 1938 de tuberculosi pulmonar. (El 20 de gener
del 78 és duit al cementiri de Palma). Aquest mateix any, la Residència
d'Estudiants edita Imitació del foc amb pròlegs d'Antoni
M. Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba.
Entre les lectures de Rosselló-Pòrcel: Eluard, Gide, Apollinaire,
Huxley, Joyce, Llull, Espriu, Rilke, Alomar, Turmeda, Verdaguer, Poe, Guimerà,
Voltaire, Ruyra, Balzac, Montaigne, Flaubert, Hormann, Kant, Homer,Cocteau,
Tagore, Proust, Molière, Garcés, Goethe, Maragall, Keats,
Vinyoli, Pirandello, Pound, T.S. Eliot, Nietzsche... (sabia francès,
italià, llatí, anglès)
Mecanoscrit de Salvador Espriu (24 nov. 52): "diu que "un dels grans
oficis del poeta és, de segur, classificar el món. La poesia
suposa retorn de reialmes amagats"."
inici
bartomeu rosselló-pòrcel
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
