Dijous 7 d'abril
a les 8 del vespre al Teatre Municipal de Palma (Passeig Mallorca)
Divendres 8 d'abril a les 11 al Teatre Municipal de Palma (Sessió
per a Instituts)
Estrena
Dimarts, 18 de gener de 1005 a les 11 del
matí i a les 8 del vespre al
Teatre de magisteri (Ed. Guillem Cifre, Campus UIB) (160 i 130 assistents)
REPARTIMENT
POETA
Maria Bellver
NARRADOR Carme Cañellas
CONSCIÈNCIA Xavi Vela
CANTADOR Joan Antoni Ballester
PALESTÍ
Jordi Mayol
CANTADORA Maria Salvà
IANQUI
Maria Arbona
COR
Elena Vila, Bel Bonet, Aina Lladó, Laura Pizà,
Inés Carrasco, Jana M. Esteva,
Olga Vila, Marga Oliver,
Carme Garí, Oscar Carrasco, Marc Franco,
Coloma Mulet
MÚSICS
M. Magdalena Pol, Jaume Amengual, Ivette Garau, Martí Cifre,
Sandra Gayà,
Neus Torres
Composició i direcció musical
Maria Vaquer
Guió i direcció
Antoni
Artigues
Textos d'Apel.les Mestres,
i també de Blai Bonet,
Joan Brossa, Pere Gimferrer, Miquel Martí i Pol,
Mahmud Darwix, Günter
Eich, Paul Éluard,
Eugenio Montale,Jacques
Prévert, Abu-Salma, Giuseppe Ungaretti,
(amb traduccions d'Oriol Codina, Feliu Formosa,
Joan Manresa, Tomàs Martí, Marià Villangómez)
Imatges:
són tretes de la premsa, d'internet i del llibre Carteles contra
una guerra
(Barcelona, Gustavo Gili 2003)
Són 7 actors o actrius, i un cor de veus, a part dels possibles
músics.
1 és el poeta, fa PRELUDI, HAIKÚ EN TEMPS DE GUERRA,
AL.LEGRO VIVACE.
2, narrador, fa EL DÉU DE LES BATALLES, ENTRE NÚVOLS,
LA PAU, ODA I.
3, la consciència, fa NADAL, PENSA-HO, OBSESSIÓ, GUANTS
DE GRISÚ, ODA II i IV.
4, cantador, fa L'ORFENETA, FAMILIAR, VETLLA.
5, palestí, fa EL REI JOVE, T'ESTIMARÉ MÉS, PARASCEVE
(Elvira), UN ALTRE ANY.
6, cantadora, fa FINAL, EL POBLET, QUEDA
7, ianqui, fa PARASCEVE (soldat), MISSATGE, ODA III.
Cor fa LA MÒMIA, ADVERTÈNCIA, PREHISTÒRIA / INSCRIPCIÓ
/ ALMA MATER, EPÍLEG.
A un cantó de l'escenari hi haurà el cor, els músics
i els cantador i la cantadora.
2 i 3 seuran entre el públic i des d'allà diran els
seus poemes, fins que surtin a l'escenari per fer l'Oda Tràgica.
5 i 7 aniran entrant i sortint segons les necessitats d'escena.
1, el poeta, surt i s'asseu a una taula de bar, a l'altra cantó
de l'escenari, on hi ha una botella de vi i un ordinador portàtil
(serà ell que accionarà les imatges del powerpoint). Comença
a recitar.
[PRELUDI]
I
Jo era el cantaire de la pau,
de la bellesa i l'harmonia;
sobre mon cap reia el cel blau,
sota mos peus el món floria.
Per 'xò mon càntic era suau,
tot ell dolçor, tot alegria.
Jo era el cantaire dels sembrats
que daura el sol en les boïgues,
i mos cantars eren ritmats
amb l'onejar de les espigues,
i eren ardents i enjogassats
com les roselles, llurs amigues.
Jo era el cantaire d'aqueix mar
que té un poema en cada onada,
que ve de Grècia a descansar
en nostra platja assolellada,
i on cada vela, estesa, apar
una cerceta endormiscada.
Jo era el cantaire de l'amor
-aucell diví que en els cors nia-.
Jo de la pau era el cantor,
de la bellesa i l'harmonia.
II
De sobte un crit esgarrifós
féu estremir tota la terra
-així l'udol del llop rabiós
torba la calma de la serra.
Era el rugit d'un ambiciós,
d'un boig alçant-se al crit de guerra.
1. Bush i estàtua llibertat calavera
I tot mudà. S'estengué el fum
de la foguera maleïda;
lo que la vetlla era perfum
se tornà baf de carn podrida.
I es tornà nit lo que era llum,
i es tornà mort lo que era vida.
2. Soldat i cos cremat a terra
He vist corrues d'innocents
fugint sens pàtria a la ventura;
he vist pilots de combatents
jaient al ras, sens sepultura...
¡I he vist malvats, indiferents
davant de tanta desventura!
3. Sharon
I enfront dels llops eixits del cau
sembrant l'horror de dreta a esquerra
veis el cantaire de la pau
tornant cantaire de la guerra.
[EL DÉU DE LES BATALLES]: 2, des del públic
Dos reis, per raons d'estat,
la guerra s'han declarat.
Com no exigeixen les lleis
que s'hagin de batre els reis,
ells criden "¡Guerra i avant!"
I els pobles ja la faran.
4. War pigs (cares de polítics)
Cada exèrcit combatent
invoca a l'Omnipotent,
suplicant-li, fervorós
que el faci eixir victoriós.
5. EUA resa i dóna a Bush poders per a la guerra
Déu, en semblant confusió,
crida a consell la raó,
examinant a pleret
on és el tort i on el dret.
Després considera atent
qui té millor armament,
més diners, i més soldats
més braus i disciplinats.
I pesat el dret i el tort...
deixa que guanyi el més fort.
[NADAL A LA TRINXERA]: 3, des del públic
És la nit de Nadal.
"Fills meus, tots som germans", diu amb amor la vella.
"Tots som germans", a cor responen els infants.
I es corre a obrir al pobret que truca a la portella,
perquè
tots som germans.
La nit se va escorrent lenta i llarga, molt llarga.
L'alba clareja en fi, i en dolça la senyal
el tret sec d'un fusell, seguit d'una descàrrega.
¡No és res! ¡Un company mort! ¡Foc a ells!
És Nadal.
6. Homes que duen un company mort
[L'ORFENETA]: 4, el cantador, s'aixeca i amb un micro a la mà
canta (es pot anar movent, asseure's als escalons, etc.). Canta el poema
amb una tonada de romanç: Blancaflor, o "He feta una cançó
nova", etc.
La terra és tota un fangar,
xiula el vent i els núvols ploren.
Soleta i amb aquest temps,
¿on vas pel món, pobra noia?
¿On és el teu pare? -¡És mort!
-¿I ta mare on és? -¡És morta!
-¿On tens la casa? -¡No en tinc!
Bé en tenia i era nostra,
però uns homes han vingut
i a empentes me n'han tret fora.
Parlaven d'un mode estrany,
que no els entenia gota;
han robat lo que han volgut;
han calat foc a les portes.
La nostra casa ha cremat,
-qui diu la nostra diu totes...:
7. Excavadores que destrueixen cases davant la desesperació
de la gent
¡no els havíem fet cap mal,
ni jo ni ningú del poble!
-¿I ara on vas? -¡On Déu dirà!
Darrera meu tiren bombes...
¡Vaig endavant..., endavant!...
¡Bé deuré trobar, potser,
alguna ànima pietosa
que em doni un bocí de pa
i em deixi escalfar una estona.
Si em moro al mig del camí,
tampoc hi perdré gran cosa...:
el pare ha mort al combat...;
la mare ha mort de vergonya!...
8. Nina que fuig de l'horror
En el món ja no hi tinc res,
ni pares, ni llar, ni poble...,
ni en el cel potser tampoc
ja que Déu ens abandona.
9. Imatge de nins vietnamites encalçats pel
napalm
[LA MÒMIA]: COR
¡Ah, bé els veig! Són ells dos que s'afanyen
de ferm i de fort;
sí, són ells, els meus ulls no m'enganyen:
¡el Diable i la Mort!
Sí, són ells que el cadàver restauren,
el pinten i el dauren,
el llimen, poleixen,
el bufen i l'inflen, al cos li cenyeixen
cuirassa i espasa.
El diable murmura la paraula màgica,
el fiat diabòlic,
i el cos cobra vida..., ja vibra..., ja es mou...,
ja ha mirat a dreta..., ja ha mirat a esquerra...,
en sos ulls fulguren els llamps de la guerra,
sos polsos palpiten,
sos narius fumegen,
sos llavis s'agiten
i amb ràbia escumegen...
¡Sus! ¡Àtila és Àtila de nou!
10. Bush, ca rabiós duit per Blair
[ADVERTÈNCIA]: COR
"Parteix -li diu la Mort-. ¡I treballa! ¡Treballa,
mentre a un just descans abandono mon cos!
Fes-te reial mantell amb ma blanca mortalla
i com a ceptre empunya fort ma dalla;
no li donis repòs."
"¡Parteix! ¡Teu és el món! -li crida el
Diable-.
Per fer collita d'odis sembra horrors:
si mai desdiu ta força formidable,
invoca'ns, fill, i et donarem socors."
I la Mort afegeix: "Però no oblidis
això que et vaig a dir. Sempre que em cridis,
no em cridis pel nom meu;
en lloc de dir-me "Mort"..., digue'm "Cultura".
I el Diable, a cau d'orella, li murmura:
"I a mi no em diguis "Diable"..., digue'm "Déu"."
11. El papa envoltat de negrets
[PREHISTÒRIA]: COR
¡I en el sant nom de Déu i la Cultura,
la Civilització, de cop, detura,
i passat i present, tot ho aniquila!...
"¡Aquesta és la meva obra!", exclama Àtila.
12. Estàtua de la llibertat amb mànega
de benzina i calaveres als peus
[ENTRE NÚVOLS]: 2, des del públic
La ciutat s'ha adormit. Per damunt d'ella
ja ha traspassat despai,
l'àngel blanc de la son. ¿Sentiu ses ales
com vibren per l'espai?
Mes son vibrar augmenta..., i brunz..., i ronca
com un mal esperit.
¡Oh, no! ¡No és l'àngel! ¡ÉS
l'aucell d'Àtila,
l'aucellot maleït!
13. Bombes democràtiques
Protegit per la boira i les tenebres,
plana traïdorament.
I damunt la ciutat llença una ratxa
d'infernal excrement.
14. Bombes terroristes: state sponsored terrorism
I cambreta i bressol, infant i mare,
i malalts i ferits,
i sala d'hospital, amb ses arcades
i rengleres de llits;
15. Nin diana amb la inscripció "No blood for
oil"
esmicolat, revolt en munts de runes
i embolcallat en foc,
s'esfondra amb terratrèmol. ¡Tot és cendra,
un informe enderroc!
[EL REI JOVE]: surt 5, amb un mocador palestí.
El meu reialme és molt petit,
però só rei del meu reialme.
Avui el bàrbar l'ha envaït,
¡però
Déu val-me!
Jo só tan jove com ardit,
si el meu reialme és molt petit.
Ell té soldats a milions;
alguns milers jo en tinc a penes,
però menys temen els canons
que les
cadenes.
I en compte d'homes tinc lleons,
si ell té soldats a milions.
16. Wanted dead or alive. Osama bin Laden
Si li fan set els meus tresors
que els prenga tots, i més encara,
però la sang dels nostres cors
se compra cara.
¡I, cert, bé val algun esforç
tanta de sang i tants tresors!
17.
De camps sembrats, n'arrasarà;
de rius de sang, en farà córrer;
els nostres forts enrunarà
torre per torre.
Però d'esclaus, no en trobarà,
mal nostres camps arrasarà
Un país lliure ens ha engendrat
perquè cada home hi visqués lliure:
en un país engrillonat,
no hi volem viure.
¡No és un mot va la llibertat
en el país que ens ha engendrat!
El meu reialme me'l prendran
quan ningú quedi al meu reialme.
Runes i cendra hi trobaran,
¡però Déu val-me!
¡Quan sols el nom en deixaran,
tant com és xic el meu reialme
serà més gran!
18 a 25. La policia jueva executa a sang freda un suposat
home bomba
[T'ESTIMARÉ MÉS, Abu-Salma, Trad: Joan Manresa]: 5,
en acabar el poema s'asseu a l'escenari
Tots els homes tenen una casa,
un llaüt i uns somnis.
Però jo, amb la història del meu país a l'esquena,
ensopego, segueixo ple de pols, escambuixat,
per tots els camins.
Cada vegada que el teu nom aletejà damunt jo,
fou el poema més poema.
Les meves paraules sembren d'anhels tots els campaments,
són torxes per a tots els exilis i deserts.
Palestina!
No hi ha res més estimat, més dolç i més
pur!
Cada cop que vaig lluitar per tu, et vaig estimar més!
26. Una estesa de palestins morts
[HAIKÚ EN TEMPS DE GUERRA, Miquel Martí i Pol]:
1
La pau pregonen
i amb la boca petita
criden la guerra
27.
[LA PAU]: 2
A la Haia hi ha un palau
de superba arquitectura:
és el temple de la Pau,
la Divinitat futura.
Però des que els sobirans
hi hostatjaren la Deessa,
no hem tornat més, els humans,
a contemplar sa bellesa.
28.
I em temo que aqueix palau,
de tan magistral fatxada,
siga una presó on la Pau
hi deu viure engrillonada.
29. Bush: License to kill
[FAMILIAR, Jacques Prévert., Trad: Tomàs Martí]:
4, cantador, farà com un rap amb aquest poema. En acabar s'asseu
devora 5
La mare fa mitja
El fill fa la guerra
Ho troba natural això la mare
I el pare què fa el pare?
Fa negocis
La dona fa mitja
El fill la guerra
Ell negocis
Ho troba natural això el pare
I el fill i el fill
què és el que troba el fill?
No troba res no res de res el fill
El fill sa mare fa mitja i son pare negocis i ell la guerra
Quan acabi la guerra
farà negocis amb son pare
La guerra continua la mare continua fa mitja
El pare continua fa negocis
El fill el maten ja no continua
El pare i la mare van al cementiri
Ho troben natural això el pare i la mare
La vida continua la vida amb la mitja la guerra els negocis
Els negocis la guerra la mitja la guerra
Els negocis els negocis i els negocis
La vida amb el cementiri
30. Soldada tortura
[FINAL DEL 68, Eugenio Montale Trad: Oriol Codina]: 6, cantadora,
també un rap. En acabar s'asseu devora 4 i 5
He contemplat des de la lluna, o gairebé,
l'humil planeta que conté
filosofia, teologia, política,
pornografia, literatura, ciències
manifestes o arcanes. A dins també hi ha l'home,
i jo entre ells. I tot és molt estrany.
D'aquí a ben poques hores serà de nit i l'any
s'acabarà enmig d'esclats d'escumosos
i de petards. Potser de bombes, o pitjor,
però no pas aquí on sóc. Si un mor
a ningú no li importa mentre sigui
desconegut i lluny.
31. Cap d'home tallat damunt una taula, devora, soldats
amb armes
[PENSA-HO, Günter Eich, Trad: Feliu Formosa]: 3
Pensa que després de les grans destruccions
tothom demostrarà ser-ne innocent.
32. Munt de calaveres a Cambodja
Pensa-ho:
Corea i Bikini
no es troben en cap indret del mapa,
sinó dintre el teu cor.
Pensa que tu tens la culpa de totes les atrocitats
que lluny de tu es cometen.
33. La policia israeliana utilitza un nen com a escut
humà
[PARASCEVE. Blai Bonet]: Entra 7, amb camisa militar, i 5 (Elvira)
4 (Andreu) i 6 (Lluís), s'aixequen.
SOLDAT: La casa d’Elvira Skiud?
ELVIRA: Sí. Jo sóc Elvira Skiud. El meu marit ha mort.
Nosaltres no hem fet cap mal. Els meus fills treballen al camp, de sol
a sol. Aquest és el gran. El seu nom és Andreu. Lluís
és quasi un noi.
SOLDAT: Senyora Skiud.
ELVIRA: Què, soldat?
SOLDAT: La comandància major ha determinat prendre represàlies
en càstig de les baixes fetes a la nostra divisió. Hem d’afusellar
un dels vostres dos fills. Elegiu.
ELVIRA (mira desesperadament en Lluís i n’Andreu, amb els
ulls violentament oberts): Jo? Elegir la mort? Són meus.
SOLDAT: Senyora Skiud, decideixi. ¿Hem d’afusellar Andreu Skiud
o Lluís Skiud?
ELVIRA: ¿És que és veritat que he d’elegir, és
que serà veritat que he d’elegir jo? No puc, soldat, tu veus que
no puc. No veus que no puc? ¿Com podeu tenir aquesta crueltat en
el vostre cap i en la vostra boca?
SOLDAT: Senyora Skiud!
ELVIRA: No vull, no puc. És que no puc. (Silenci). No
enteneu, no arribau fins al cor dels altres per comprendre que el fet
d’haver estret les dents de dolor en el seu naixement, d’haver-me alegrat
de la seva creixença, d’haver-los tallat el pa fins que tenien
quinze anys, no compreneu que tot aquest amor es converteix en culpa en
el moment que jo elegeixi i digui: “heu d’afusellar Lluís Skiud...”
(Fa un crit salvatge) Nooooooo!
(El soldat, a la força, s’endu en Lluís,
que crida esgarrifosament).
4 i 5 queden postrats a terra dins al final de "Missatge"; després
surten 4, 5 i 7.
[MISSATGE DE MAC ARTHUR A LES FORCES NORD-COREANES
INVITANT-LES A LA RENDICIÓ, Joan Brossa]: 7
Com a comandant en cap de les forces de les Nacions
Unides, demano que cessin les hostilitats tot seguit. Us regirem amb mà
de ferro. Us deixarem més pobres que abans i sense terres. Conservarem
els ganivets xops de sang i us obligarem a treballar, a jornal de les Nacions
Unides, les terres que abans eren vostres. Apreneu, doncs, el bé;
estimeu l’aparat de la justícia. ¿Què hi fa la multitud
de víctimes? Per a millor honrar-les, heus aquí el paper
que representa la clerecia a la guerra capitalista.
34.
Cap signe de pietat. Sereu objecte de la cobejança
brutal i degradant per part de les potències interessades. No oblideu
que a les Nacions Unides sempre tenim el dret i la justícia de la
nostra banda.
35. U.S. World tour terrorizing the globe
Menjarem els vostres cors, bategants encara, i sentirem un gran alleujament
en el licor vermell de la sang. Els sacrificis humans oferts per les Nacions
Unides són d’un gran valor moral i es basen en l’amor a la Humanitat.
Us pagarem a la nostra manera, segons el dictat de les pràctiques
civilitzades. ¿No heu assistit mai al linxament dels negres al territori
dels Estats Units? Brillen els meus ulls criminals. Com a comandant en cap
de les forces de les Nacions Unides, asseguro que degollaré les
víctimes en una cava profunda i que no ensopegaré amb els
esglaons.
36. Ikurriña
[INSCRIPCIÓ, Pere Gimferrer]: COR
Lasa i Zabala van voltats de flama
Lasa i Zabala van vestits de flam
Lasa i Zabala que la llum recama
Lasa i Zabala la mort pesa un gram
Lasa i Zabala fan un monograma
Lasa i Zabala inicials del llamp
Lasa i Zabala els vostres ulls un drama
Lasa i Zabala quan la por té fam
Lasa i Zabala negra la turbina
Lasa i Zabala en la foscor assassina
Lasa i Zabala els astres són de sang
Lasa i Zabala la claror insultada
Lasa i Zabala el cel tot punyalada
Lasa i Zabala morts al full en blanc
[EL POBLET]: 6, , canta el poema amb la tonada del
romanç "El comte i la pastora"
¿Quina ventada d'horror
per damunt del poble passa?
S'ouen plors, laments i crits,
cops de finestres que es tanquen;
s'apaguen totes les llars,
les portes són barrotades.
Els que tenen més delit
camps a través se desbanden;
dones, criatures i vells
al fons dels cellers s'encauen.
I el poble, tan viu poc ha,
resta mut com un cadàver.
Ja es veu un núvol de pols
que es va estenent i acostant-se
un núvol que tapa el sol
i tufeja a carn humana.
Ja es va sentint el fresseig
com d'una serp llarga, llarga,
que damunt del pedregam
arrossega ses escates.
La quietud del poble mort
sembla dir en veu molt baixa:
"Són ells que es van acostant,
és l'incendi i el pillatge,
el sacrilegi i l'insult,
la violació i la matança".
Sí, són ells, els invasors,
la desfeta torrentada;
són mils i mils, i més mils,
tot un exèrcit en marxa.
Un infantó de pocs anys
surt escapat d'una casa,
els ulls llampants de desig,
la boca oberta de pasme.
Du barret de general
fet amb un paper d'estrassa,
va descalç i espitregat
i empunya un fusell de canya.
37. "Un nin palestí passa per un dels edificis
enfonsats per Israel
Ja emboca el carrer major
la llorda corrua armada;
l'infant obre més els ulls
i més gran la boca bada.
No sap pas, allò que veu,
si són homes o fantasmes,
o soldats de plom gegants
que en somni ha vist tal vegada.
D'un salt engamba el portal
i al bell mig del carrer es planta,
mira fit els invasors
i l'escopeta els encara.
El general no ha rigut;
el marrec no li ha fet gràcia.
I així parla al comandant
que a la vora d'ell cavalca:
"Avui és un mamadits
i l'escopeta és de canya;
demà serà un home fet,
destre en el maneig de l'arma.
El fusell serà d'acer,
i hi encaixarà una bala;
lo que ara fa per jugar,
demà ho farà per venjança."
El comandant crida: "¡Foc!"
Quatre fusells se disparen,
i el noiet cau desplomat,
traspassat per quatre bales.
I per damunt del seu cos
passa la riuada humana.
Són mils i mils, i més mils,
tot un exèrcit en massa.
38 Un pare amb el fill mort als braços
[GUANT DE GRISÚ, Joan Brossa]: 3
La CIA comparteix els seus trofeus amb
Western Enterprises Inc.
(Agitació a la Xina des de Formosa)
39. The axis of evil!: CNN, Mobil, Marlboro, MacDonalds...
United Fruit Co.
(Cop d'estat a Guatemala)
Anglo-Iranian Oil Co.
(Cop d'estat contra Mosaddeq)
I la resta (etcètera)...
40. El semental dels dòlars fecunda els països
pobres amb bombes
[OBSESSIÓ]: 3
¡I sang! ¡I sang! ¡I sempre sang
brollant sens treva al crit de guerra,
tenyint la neu, xopant el fang,
inflant els rius de dreta a esquerra!
41. Aznar amb bandera dels EUA regalimant sang
¡I sang! ¡I sang! ¡I sempre sang
torrent de lava bullidora,
com si la terra, obrint-se el flanc,
llencés el foc que la devora!
42.
I per damunt de tanta sang,
i a cel i terra plantant cara,
un boig armat de punta en blanc
rugint: "¡Més sang! ¡Més sang encara!"
43. "Israel ataca els nens": una escola amb una bassa
de sang a terra
[ODA TRÀGICA]Fan el poema 2 (la part I), 3 (les parts II i
IV) i 7(la part III); per dir aquesta part, 7 es traurà la camisa
militar i la tirarà a un racó. En acabar, se'n van.
I:
Desolació i horror. Mira allà on vulguis,
no veuràs més que sang i foc i cendra,
devastació en els camps, runa en les viles,
arreu la mort segant per mà de l'home.
No sentiràs, arreu, més que un horrible
terrabastall de guerra, rugits d'odi,
bramular de canons, esclat d'obusos,
espetecs
de metralla,
planys de ferits, raneres d'agonia,
sanglots de mares i orfenets i viudes.
44.
Tot és camp de batalla: el mar, la terra,
fins lo més pur i lo més lliure, ¡l'aire!
¿Qui pot donar-se per segur en tal hora?
¿El poderós monarca en el seu tron,
el pobre boscater en sa cabana,
els morts en el fossar, Déu en el temple?...
¡Temples, cabanes i palaus, tot branda,
tot s'estremeix sota el flagell del monstre,
tot flameja
i s'enruna!
45. "Bombing Iraq won't help": Guernica
II
¿Què has fet, Humanitat? ¿T'has tornat folla
que així renegues de ta pròpia vida?...
¿Què s'han fet els grans mots de pau, justícia,
germanor i llibertat, que proclamaves
amb sacrosant orgull i amb veu potent
segle darrera segle... i transmeties
als fills dels fills com gloriosa ensenya?
¿Eren paraules sols, paraules buides
que s'ha emportat una alenada d'aire
com volves d'escardot?... I als pobres òrfens
que, abandonats avui, sens llar ni pàtria,
erts de terror, de fred i fam sangloten,
¿qui els parlarà d'amor? ¿Quina paraula
hauran après a murmurar sos llavis?
Una només, una entre totes: ¡Odi!
46. Dones irades impotents davant les ametralladores
"¡Odi!", diran llurs cors, demà quan preguin
pels pares morts, que mai sabran on jeuen;
"¡Odi!", diran en recordar la pàtria
que els ha estat infamement robada;
"¡Odi!", diran llurs ulls, portant a dintre
l'imborrable visió de la matança;
"¡Odi!", diran llurs mans, en tant que provin
d'alçar sobre la runa una llar nova.
I "¡Odi!", diran llurs peus en enfonsar-se
en el fang dels camins... ¡I el fang encara
vegin pastat amb sang!... ¡Odi, sols odi!
¡Aquí la tens, oh Humanitat, l'herència
que deixes als teus fills, els infants d'ara,
els homes de demà!... ¡Quant més valia
no haver-los engendrat!... ¡Mil cops ditxosos
els que ha engolit la terra, i més encara
els que mai naixeran de semblant mare!
47. Bush ens apunta: "With us or against us"
III
I vosaltres, els grans, els poderosos,
els àrbitres del món, pastors de pobles,
i que els pobles porteu a l'extermini,
¿sou pastors o sou llops? ¿Creieu, tal volta,
que el Destí us ha fet do de béns i vides
com al nin inconscient fa do una mare
d'una joguina
frèvola
perquè hi jugui a gratcient i en faci trossos?
Vosaltres,
folls i hidròpics
conqueridors, ¿no heu fullejat la història?
Passa el conqueridor: s'enlaira un dia,
coronat de llorer, sobre cadàvers.
48. Medalla: Merda
Però
els llorers s'esfullen;
de la carn morta se'n nodreix la terra.
I el conqueridor
passa:
cosit a punyalades, roda Cèsar;
fermat, com una fera, en una roca,
Bonapart, oblidat, mor de migrança...
Però
Cèsar no és Roma,
ni és França Bonapart. Moren els dèspotes;
els pobles, mai. Els pobles, sols, perduren.
¿Què
resta de vostra obra?
¿Què
resta de vosaltres?
Un nom tacat de sang, que escriu la història
com un símbol d'horror. És vostra glòria.
49. Cassolada popular de protesta
IV
Benaurat entre tots serà aquell dia
en què si un ambiciós li crida al poble:
"¡Sus, a matar i morir! ¡Sus, a la guerra!",
el poble respondrà: "La guerra és morta;
la raça de Caïm és ja extingida.
¡Visca la Humanitat! ¡Visca la Vida!"
50. "Ni guerres ni tortures!. Manifestació"
[VETLLA, Giuseppe Ungaretti. Trad: Oriol Codina]: 4
Tota una nit sencera
estirat a la vora
d'un company
massacrat
que tenia la boca
serrada
cap a la lluna plena
amb la congestió
de les seves mans
ficada dins
del meu silenci
he escrit
cartes plenes d'amor
No havia estat mai
tan
aferrat a la vida
51. Balcó: "Aturem la guerra!"
[QUEDA, Paul Éluard, Trad: Marià Villangómez]:
6
Què volíeu la porta vigilada
Què volíeu nosaltres encerclats
Què volíeu barrat aquell carrer
Què volíeu sotmesa la ciutat
Què volíeu la noia afamegada
Què volíeu nosaltres desarmats
Què volíeu s’havia fet de nit
Què volíeu ens vàrem estimar
52.
[NOMÉS... UN ALTRE ANY, Mahmud Darwix, Trad:
Joan Manresa]: 5
No us moriu, amics meus, no us moriu ara,
no hi ha rosa més preciosa que la sang en aquest desert;
no teniu temps,
no hi balleu, aquí, ara,
no balleu. No hi ha
lliures esclaus
ni esclaus lliures.
Per això...
no us moriu com us solíeu morir, si us plau, no us moriu,
espereu-me un altre any,
un any.
Amb els qui quedeu en tinc prou per a viure un altre any,
només un altre any,
un any és prou temps per a enamorar-se de vint dones
i de trenta ciutats.
Un any em basta per anar-me'n cap a la meva trista mare
i cridar-li: Torna'm a parir!
Per a veure la rosa des del principi,
per a estimar l'amor des del principi
fins al final de l'himne.
Només un altre any,
un any és prou temps per a viure la meva vida sencera
d'una vegada,
d'una besada,
d'un tret que posi fi a les meves preguntes.
Un altre any només,
un altre any,
un altre...
53. Aturem la guerra
[ALMA MATER]: COR
¡Ah, que blau és el cel i la terra, que immensa!
¡Que lliure i harmoniós el cant del rossinyol!
¡I, per damunt de tot, quina llum més intensa!
És l'alba rutilant d'un nou jorn que comença:
¡És el Sol!... ¡És el sol!...
54. Manifestació: bandera americana amb esvàstica
[EPÍLEG]: COR
¡És el Sol! ¡És el Sol! Per ma finestra
oberta
filtra un raig benfactor que suaument me desperta.
¡Oh raig de Sol, salut!
¡Tu no ments, perquè ets llum! Tu no ets somni i mentida;
tu ets veritat i amor, i ets fortalesa i vida.
¡Sies el benvingut!
55.
[ALLEGRO VIVACE, Blai Bonet]: 1
La gent i la genteta del Vietnam,
tot i el seu plat d'arròs cada dos dies,
fa abaixar el pantalon a Nord-Amèrica,
perquè la fi del món ha començat.
56. Manifestació roma: braços enlaire
Els negres d'Alabama han sortit de la negror,
talment homes que neixen d'un sarcòfag,
i peregrinen carregats amb taüts buits,
perquè la fi del món ha començat.
En lloc de mossegar-se la cua
i de treure pèl davant un mirall individual,
els xicots, després d'abolir l'adolescència,
s'han convertit en Beatles d'Assís,
perquè la fi del món ha començat.
57. Braços enlaire castellers
La joventut del món creu que té un esperit
i cura la bella resurrecció del cos.
No espera a tenir un títol i una nevera
per a ser dos amb flor sobre la terra amb fruites,
perquè la fi del món ha començat.
El qui té divuit anys i endemés vol ser jove
s'adorna la creixença
amb una guitarra i un grup,
perquè la fi del món ha començat.
58. Base dels castellers
Els miracles són una abreviació de la tècnica.
És per això que ja no calen miracles.
L'home ja quasi camina pel cel
com Jesús sobre el mar,
perquè la fi del món ha començat.
59. L'anxeneta
Algun cop, passa entre nosaltres,
sota la publicitat elèctrica i pagada,
algú que sembla molt estrany,
com si ja no cobrés pagues dobles,
sobresou de capitalitat ni punts,
un home fet com de punts suspensius,
que es diferencia de la gent assegurada,
sindicada,
quadriculada,
col·legiada,
planificada,
col·locada,
instal·lada,
desinfectada,
desratitzada,
perquè la fi del món ha començat.
[ALMA MATER]: COR
¡Ah, que blau és el cel i la terra, que immensa!
¡Que lliure i harmoniós el cant del rossinyol!
¡I, per damunt de tot, quina llum més intensa!
És l'alba rutilant d'un nou jorn que comença:
¡És el Sol!... ¡És el sol!...
60. Poema visual Brossa: POEMA
[EPÍLEG]: COR
¡És el Sol! ¡És el Sol! Per ma finestra
oberta
filtra un raig benfactor que suaument me desperta.
¡Oh raig de Sol, salut!
¡Tu no ments, perquè ets llum! Tu no ets somni i mentida;
tu ets veritat i amor, i ets fortalesa i vida.
¡Sies el benvingut!
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
