Dilluns, 24 de febrer
de 2003 a les 12, Teatre Guillem Cifre (campus uib) (100
assistents)
Divendres, 2 de maig
a les 12, ies Josep Miquel i Guàrdia (Alaior)
Dimarts, 4 de novembre
de 2003 a les 7 del vespre al Teatre Sa Societat de CALVIÀ, en el
marc de la IX Mostra de Teatre Universitari
Dijous, 6 de novembre
de 2003 a les 8,30 del vespre al Teatre Can Ventosa d'EIVISSA, en el marc
de la IX Mostra de Teatre Universitari
D. de Mallorca, 5 de novembre de 2003
bàrbara bestard, belén tur,
margalida llull, fanny tur, maria bel martín, xisca dalmau, magdalena
comas, maria del mar quetglas, kika picó
Mag-Poesia diu Ràfols-Casamada
Poesia de castells de foc a Magisteri
Pere J. Bueno, Diario de Mallorca, 27-2-03
Llums apagats, comença la dicció. Entre el públic,
les recitadores diuen, un darrere l'altre, set poemes dedicats als animals
escrits per Albert Ràfols-Casamada. És l'inici de l'esclat de
la sensació al teatre de Magisteri: Mag-Poesia torna a corprendre els
espectadors amb els mots d'un poeta nostre. Les deïdores davallen a
l'escenari i reciten En mem`oria del Vietnam. L'espectacle ha començat.
A continuació, l'aparell de projectar dispara una imatge de Marilyn
a la paret de l'escenari. Comencen els homenatges. Imatge de Marilyn, poema
sobre Marilyn. Vindran llavors els homenatges pictòrics (perquè
Ràfols-Casamada veia la pintura i la poesia com una mateixa cosa: com
"dues pràctiques paral.leles i fins a cert punt complementàries").
Miró, Mondrian i Van Gogh [...]
El muntatge és fluïd: continua amb En defensa de la R(la
R de Ràfols!) i es farà servir de cercles, parelles i postures
per fer-nos arribar a la tesi final de l'espectacle. Efectivament, el manegador
pensa el mateix que l'autor: cal fer la s´çintesi de poesia
i plàstica. A partir d'ara, la poesia de Ràfols Casamada serà
dita sobre els seus quadres. La nit ens ha passat en una abraçada.
És hora d'entonar la millor albada: Bon dia!
Ha estat, tot plegat, "un espectacle lèsbic", com comenta un escriptor
present el dia de l'estrena.
Són 7 entre el públic, i s'aixequen i diuen
(fan) cadascun un animal, sense moure's d'entre el públic.
Van vestits cadascuna amb un color: gris fort, cru, carabassa,
groc torrat, blavenc, vermellós, lilenc.
*
Escarabat furient
sota núvols de fulles
rebels, empenys, tresor
de pols, a uns horitzons
mesquins el teu destí
sense pietat.
*
damunt la pedra es posa
la papallona
groga
*
damunt la roca roja
percudeix
el cant encès
de la cigala
*
invisible el grill
amb el seu cant
serra la nit
mes la nit
mai se li acaba
*
vora l'estany
la granota
amb afany
rauca i salta
i amb aire trist
contempla ara
la lluna tan alta
tan alta
*
vestit
d'un or cansat
canta les hores
de les flors
vell borinot
que véns
a veure què llegeixo
*
misteriós i callat
el gat
s'enfila al prestatge
t'observa indiferent
i badalla
una espurna de foc
als ulls li balla
Aquest el diuen els mateixos set (el primer diu el títol),
el segon diu gris, etcètera (duen un ritme molt marcat)
EN MEMÒRIA DEL VIETNAM, DES DE BARCELONA. TARDOR DEL
1968
B.
6
ardent
1
gris
2
cisterna
3
fòsfor
7
cendra
5
glaçar
4
ganivet
8
un refugi
10
els ulls
9
el sol
als ulls
11
sang
12
horitzó
13
perdre's
17
aigua
només
19
16
vidres
el tro
14
incandescent
15
el tro
18
la pols
20
la pols entre les dents
Mentre van a l’escenari dos reciten el poema següent,
una columna cada un. Després uns altres dos faran, ja a l'escenari,
Un home fumava. Es col.locaran cap al fons de l'escenari, un dret, l'altre
assegut, un altre ajaçat...
*
el telèfon
el vent
el vas
el vol
el cendrer
el peu
el sostre
el paper
el llapis
el temps
el llit
el prat
el pit
el dit
la veu
la neu
la nit
la mar
la ploma
la tarda
la taula
la carta
la boca
la mirada
la galta
la parpella
la mà
la paraula
*
Un home fumava i somreia
era un matí d'hivern
el cel salta de branca a branca
uns infants jugaven al carrer
-Cerco les veus que no responen
Veig els arbres orfes d'ocells
les noies temoregues rere els vidres
L'home fumava i somreia
assegut a ple sol
transcorre lent el temps
com un vol de gavina
-Sento el pes de molts camins
sento el vent de moltes mars
conec la destral i la rella
L'home fumava i somreia
era l'hivern esblanqueït
els infants jugaven al carrer
fred i sol a la cara
-Veig els vidres trencats
les taules dels cafès les cartes
ones de llàgrimes rompent contra els pits
L'home fumava i somreia
era un home tot sol assegut a un carrer
Un carretó amb taronges
Uns infants que jugaven
Era a l'hivern el sol tot tremolós de fred
Diapositiva de Marilyn; com les que sortiran desrpés,
cobrirà tot l'escenari i totes les deïdores.
CANÇÓ DE MARILYN
d'un temps inclement
la veu escapçada
horitzó de maig
crepuscle d'estiu
alça el vol la garsa
i la lluna blava
vora el rierol
la guineu s'amaga
l'ombra dels estels
el destí et marcava
¿qui t'ha dut al fons
de la cambra fosca?
clam de foc i llum
trista flor daurada
Diapositiva Miró
*
damunt el blau
o
dins el blau
o encara darrere
el blau
apareixen les figures
signes o estrelles
la ratlla que separa
l'alè
que uneix
i el color s'accentua
que hi
hagi
diu Miró
una gran contundència
de color
i es mouen les ones del blau
damunt la tela
Fotos: Pere Bueno
*
el blanc és la neu
el blanc és la llum
el blanc és l'aire
el blanc és resplendor
el blanc és unitat
el blanc és absolut
Mondrian dibuixa
la divisió d'espais
que han d'ocupar
el blanc de la tela
és a Nova York
i veu
caure la neu
per la finestra
*
les hores de ple sol
els camps de blat
com flames
d'un groc roent
cher Theo
aquesta llum en crema
tot
flameja
tot canta
canta
oh la gran riallada
del color!
*
caçar al vol alguna pols d'estrelles
dura llavor del foc
cercles de mots entorn del seu silenci
portes del somni obertes
s'escampa el fum com una mar feixuga
*
el ritme del poema
la respiració del poema
pulsacions
temps
espais plens i buits
ritme de la veu
ritme de la imatge
ritme dels silencis
dels espais blancs
ritme de la mirada
del vent
del pensament
sagetes convergents
a l'instant
a l'enfilall d'instants
del poema
*
poema
festa dels mots
contactes inesperats
salts
d'una paraula a l'altra
esclats d'imatge
esclats de sentit
lligams secrets
entre els mots i els objectes
sostenen els mots les imatges
que fan possibles les coses
El següent el faran amb la R de Brossa
EN DEFENSA DE LA LLETRA R
L'R és una lletra molt completa
té unes parts rectes i una mig rodona
la mig rodona sembla la lluna en quart creixent
(l'R és una lletra tocada per la lluna)
quan l'R es duplica multiplica el seu so
com si rodés en bicicleta per un carrer empedrat
és una lletra activa que ajuda a tots els verbs
(però li agrada dormir i fins i tot roncar)
moltes R seguides semblen un tren en marxa
si molt petites són semblen formigues anant de camí
inicial de les roses si són roges dos cops
la seva flaire omple l'alfabet
l'R és una lletra que vol conèixer món
quan vaig de viatge sempre ve al passaport amb mi.
*
les paraules
són coses
o són miralls
de coses?
els colors
són la pell
o són el cos?
tot té un dring
un pes
i una mesura
matí ventós
tarda emboirada
A cada visió hi haurà una diapositiva amb
un quadre de Ràfols-Casamada
SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA
I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis
II
la tarda de març
s'arrapa als vidres
l'arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent
III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l'eco d'alguna cosa
que ara no sabem
IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre
duplicació o somni?
V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts
VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?
VII
en l'aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira
*
mig emboirat
el sol
d'un rosa tremolós
vesteix els branquillons
d'un arbre sec
vidres enllà
silenci o remor
d'altres notes
claror de lluny
la veu
la veu
com és
de prim
el seu relleu
però brilla
*
Damunt la taula blanca
les fruites verdes
enmig d'un brollador de porcellana
La finestra
oberta a ocells i flaires
Quina onada
ha dut aquestes taronges
a la platja?
El tovalló tot blanc
acull els dits més blancs encara
Ocells i flaires dins
Amb un somriure als ulls
clous la finestra
[...]
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci
*
trèmul refús il.lús
translúcid infatigable
lleuger un esbarzer ple
de móres negres vermelles
el camí polsós el pardal
salta salta
roja la galta
el cel brillant els vidres
els ulls darrera els vidres
de genolls al sofà els colzes
a l'ampit
salta salta
trèmul refús inexplicable
Cantat:
*
En la nit xiscla el vent finestra enllà
estrelles i planetes com un vel
destil.len fred silenci al fons del cel
cerco la veu la teva veu en va
On ets pètal de rosa mut anhel
ull resplendent on ets on anirà
oh neu cavall poruc la meva mà
quan tiba fort el fil de l'alt estel
Al més profund del pou quin llum espera
ningú no sap quan plou per on navega
una passa endavant una endarrera
Però la veu tan lluny el vent l'ofega
branda amb delit les fulles la palmera
davant un núvol blanc el somni brega
*
als vidres de sobte apareixen creixen els carrers
la gent camina arbres cotxes
t'escolto i veig com la claror voga
lleugera declina
cau els reflexos cobreixen
les places t'escolto però
la veu no m'arriba es fa difícil
el pas t'abraço ara encara
sota la curta resplendor de l'hivern els reflexos
crisàlides de les profunditats
esclaten a ple dia omplen l'aire
de rialles la seva llum és
dura quasi cruel persistent esborra
cendra ombres angles enemics del
goig espill profund m'endinso mut
t'abraço
*
Creix, fúria, raig, espiga,
incendi de la sang,
enllà de l'ombra, fang,
fruita que el vent castiga.
Creix, creix, llum o llampec,
ploma suau o espina,
nuvolada purpurina
damunt de l'arbre sec.
Vola, flameja, creix
sospir cansat o bleix
de la carn torturada.
Estels, somriures, flors
-dintre dels cors els plors,
als llavis, set d'onada-.
ÍCAR
En va malden les ales
rovellades de llum.
Amunt, amunt, més aire,
més horitzons! Esclau
de llibertat l'aferren
desig d'espai, desig
d'ala desclosa sempre.
Fútil destí d'ocell!
La llum escapça noses
com pètals ja marcits.
*
fresc esguard
camins de neu
blava mar
i blau de lluna
blau esguard
ombra de calç
blau de cel
i groc de pruna
groc esguard
camí de vent
blau de nit
i ombra bruna
bru esguard
pluja d'estels
blau de foc
i cor de lluna
Entre 5 diran el següent mentre fan rotlo i a continuació
les llunes (un diu els títols).
*
nua
lluna
una
lluna
nua
A partir d'aquí i fins passats els dies de la setmana,
per a cada poema hi haurà una diapostiva de Ràfols-Casamada
QUART MINVANT
esquerdes als murs
ona
ofegant-se en la seva pròpia empenta
veu fonent-se
ganivet de cendra
LLUNA NOVA
pesa el buit
milers de finestres
ulls cecs
son rere vidres de pols
silenci rere soroll
i brega
a les
places
somni de calç
encara
QUART CREIXENT
la ciutat
lluna
de fum
s'enfila
temps amunt
gotes de sols
ja vells
s'encenen pels balcons
i les placetes
llums vacil.lants
constel.lació febrosa
vi verd
LLUNA PLENA
roda damunt terrats
antenes
dents
ciment
tenyits
només per una estona
de blanc de plata
Els set dies, un cada un.
*
dilluns
verd de poma
verda
A la butxaca duc
un manyoc de claus
claus per obrir
claus per tancar
l'ombra del pollanc
tremola a l'aigua
fuig
riu avall
claus per tancar
claus per obrir
*
dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall
Les lletres es confonen amb colors
els colors es fonen en les coses
els dies travessen les lletres i
els colors
les lletres i els colors s'enfonsen
al present
*
dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra
Freda penombra
al fons
es fon
en fum
*
dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat
Arrenglerades
silents
veus
m'esperen
com un colom
obren
les blanques ales
quan les
prenc a la mà
*
divendres
es pinta els
llavis de
vermell rabiós
La tarda s'ajeu com un gotim de raïm
l'arbre s'adorm com un gran bloc de marbre
cota els esbarzers
la caramella del faune
*
dissabte
sabates liles
i mitges roses
Les dimensions de la paraula
els colors del pensament
quan no hi ha ningú es confonen
amb el cant dels ocells
i/o la llum del crepuscle
*
diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc
Brillen els ulls amb vibració
elèctrica
vola el cabell amb plomes de perdiu
salten els pits amb ales de setí
creixen els lliris entre lluna i aigua
*
entrar al seu món
com a una cambra amb sol
desig del braç
de l'aigua del migdia
fondària inabastable
a l'amagat recer
entrar amb peus de vent
a aquest jardí secret
*
[...]
Camino pels carrers i per les places
porto grapats d'angoixa porto foc
porto tot el ressò del mar a les orelles
Camino per les places
al llindar de les portes
els gats endormiscats somien papallones
Com l'aire fresc t'he trobat
al mig del món
com la veu d'una flor
*
l'onada s'alça i cau
cau
cau
l'onada
trenca
arran de sorra tu i jo
qui
quina sorra
quina onada
el vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira que s'apaga
el vent
l'aigua
el vent
l'onada s'alça i cau
cau
cau
cau
l'onada
*
Mar furient
combat de vent i escuma
Gavines aigua endins
volen d'onada a onada
El teu cos
perfum de sal als llavis
ha saltat quan el blau es feia ala
*
es lligava les paraules al coll
com un mocador de seda
d'un gest sobtat s'apartava els cabells
de la cara
al capvespre encenia una cigarreta
tot mirant el carrer
del balcó estant
el rosa dels seus llavis
acoloria les ombres dels miralls
escriu el dit sobre la pols
un signe indesxifrable
*
Totes les coses tenen un respir
el contacte del somni és una escletxa
les mans són un camí de la mirada
el respir d'una mà és la paraula
*
[...]
entreobres el somriure
un instant que il.lumina
l'aire
*
la línia prima del somriure
els cabells com una música lenta
llisquen entre el coll i la galta
*
[...]
penso el teu cos
com una fresca llum
palpable
*
[...]
jaurem ben enllaçats al fons de la cabina
mentre a la porta el gos de tant en tant
rasca amb la pota
*
Com una clau
entrant
a poc a
poc
al
pany
*
La nit ens ha passat en una abraçada
Hem vist els trens dormir
les xemeneies de les fàbriques
i algun retall de lluna entre els núvols
Hem vist córrer una estrella
hem vist uns llums i un pont
no sabíem on érem
Hem sentit el brogit, la música
un xic borrosa, el dringar
de les copes
Hem vist un home sol amb un fanal
entre els vagons dels trens
i un cotxe sobre el pont
més tard
hem vist un blau més clar al cel
i perdre un xic de misteri les coses
el dia ha anat naixent
han fugit els estels
hem sentit cantar els galls
la nit ens ha passat en una abraçada
Soroll de la quietud, el blanc
fereix l'esguard. Bon dia.
------------------------------------------
Presentació del muntatge “Perfum de sal als llavis” d’Albert Ràfols Casamada fet per Magisteri Teatre-Mag Poesia.
Neix a Barcelona el 2 de febrer de 1923. És a dir que ara mateix ha fet vuitanta anys. Volia ser aquí, però no ha pogut venir per motius familiars.
Inicia arquitectura però ho deixa per dedicar-se a la pintura.
Des de 1947 fa exposicions individuals. Hi ha obra seva a diversos museus d'Europa. El 1967 crea l'Escola Eina, per a la formació en les arts plàstiques.
Escriu el primer poema a 1939 però no publica fins al 1976 Signe d'Aire. Obra poètica 1968-1976. L’any passat va publicar la seva obra poètica completa.
És a dir que és conegut com a pintor trenta anys abans que com a poeta, tot i que pintura i poesia sempre han estat dues activitats seves inseparables.
Ràfols Casamada és un home que viu en l'art; ell mateix ho diu al dietari del 75 al 77: "Cada vegada m'adono més que el meu interès se centra exclusivament en l'art. Pintura, literatura i música omplen la meva vida. Gairebé només em diverteix pintar, o escriure, o llegir, o escoltar música."
"Per a mi [diu Ràfols] és tant una obra el llibre com una pintura: són dues formes d'una mateixa cosa".
Per això, en aquest muntatge hem ajuntat pintura i poesia, veureu com de tant en tant es projecten pintures de Ràfols Casamada damunt els cossos esculturals de les set belles dones que diuen la seva poesia.
"Em sembla [continua dient] que tant a la pintura com a la poesia hi ha un mateix intent: explicar, assenyalar, sense caure en descriptivismes anecdòtics, la possibilitat de meravella que hi ha en totes les coses - en la vida. Els meus poemes són un cant a la vida, als instants en què més sentim la vibració del viure."
Els seus poetes preferits són vitalistes en aquest sentit: "-Lao-Tsé, Ausiàs March, Blake, Rimbaud, Mallarmé, Eliot, Salvat-Papasseit."
De Mallarmé pren també aspectes formals, i els du encara més enllà. A la poesia de Ràfols-Casamada no hi ha signes de puntuació, però sí que hi ha una curosa disposició del negre de la tinta damunt el blanc del paper, per exemple l'ús d'espais en blanc, un recurs que usava Mallarmé. Prescindeix, quasi sempre de qualsevol conjunció de coordinació, i fa que les paraules es coordinin en juxtaposició, sovint sense verb i sense preposicions. És una poesia bàsicament substantiva i poc verbal. Carles Rebassa diu que és "Una poesia de castells de focs"
Un element molt freqüent en la poesia de Ràfols és la finestra. "La finestra [diu] és un element abstracte que divideix l'espai real en "interior" i "exterior", el separa tant com el vincula, posa l'"exterior" en relació amb l'"interior". En els poemes que sentireu hi apareix sovint la finestra. La seva poesia fa la impressió que el poeta mira aquest castell de focs des del seu balcó obert.
Ràfols veu que "L'art intensifica la vida perquè hi aporta aquesta nova dimensió que és la poesia. [...] La poesia és un esclat afegit que de vegades sabem veure a les coses. La funció de l'art és donar cos a aquesta llum." Comenta que "Goethe recomana al jove Eckermann que es dediqui a poetitzar les petites coses", i això és el que fa ell. , cerca "el petit detall que com un esclat il.lumina la realitat presentant-la d'una manera nova i més profunda: fent-nos-la veure de veritat". Un dels seus aforismes és: "La sensibilitat descobreix; el pensament construeix".
Miquel Martí i Pol diu que "La poesia de Ràfols-Casamada té la gosadia de moure's en un pla en què el sentiment sembla superat per la sensació".
Per tant posau-vos a rebre aquestes sensacions, disposau-vos a entrar en aquesta nova dimensió de la poesia, que ens fa veure les coses amb una altra llum.
Salut!
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
