perfum de sal als llavis

     poesia d'albert ràfols-casamada

 


 
 

Dilluns, 24 de febrer de 2003 a les 12, Teatre Guillem Cifre (campus uib) (100 assistents)

Divendres, 2 de maig a les 12, ies Josep Miquel i Guàrdia (Alaior)

Dimarts, 4 de novembre de 2003 a les 7 del vespre al Teatre Sa Societat de CALVIÀ, en el marc de la IX Mostra de Teatre Universitari

Dijous, 6 de novembre de 2003 a les 8,30 del vespre al Teatre Can Ventosa d'EIVISSA, en el marc de la IX Mostra de Teatre Universitari


D. de Mallorca, 5 de novembre de 2003


bàrbara bestard, belén tur, margalida llull, fanny tur, maria bel martín, xisca dalmau, magdalena comas, maria del mar quetglas, kika picó


Mag-Poesia diu Ràfols-Casamada
Poesia de castells de foc a Magisteri
Pere J. Bueno, Diario de Mallorca, 27-2-03

Llums apagats, comença la dicció. Entre el públic, les recitadores diuen, un darrere l'altre, set poemes dedicats als animals escrits per Albert Ràfols-Casamada. És l'inici de l'esclat de la sensació al teatre de Magisteri: Mag-Poesia torna a corprendre els espectadors amb els mots d'un poeta nostre. Les deïdores davallen a l'escenari i reciten En mem`oria del Vietnam. L'espectacle ha començat. 
A continuació, l'aparell de projectar dispara una imatge de Marilyn a la paret de l'escenari. Comencen els homenatges. Imatge de Marilyn, poema sobre Marilyn. Vindran llavors els homenatges pictòrics (perquè Ràfols-Casamada veia la pintura i la poesia com una mateixa cosa: com "dues pràctiques paral.leles i fins a cert punt complementàries"). Miró, Mondrian i Van Gogh [...]
El muntatge és fluïd: continua amb En defensa de la R(la R de Ràfols!) i es farà servir de cercles, parelles i postures per fer-nos arribar a la tesi final de l'espectacle. Efectivament, el manegador pensa el mateix que l'autor: cal fer la s´çintesi de poesia i plàstica. A partir d'ara, la poesia de Ràfols Casamada serà dita sobre els seus quadres. La nit ens ha passat en una abraçada. És hora d'entonar la millor albada: Bon dia!
Ha estat, tot plegat, "un espectacle lèsbic", com comenta un escriptor present el dia de l'estrena.
 



 

Són 7 entre el públic, i s'aixequen i diuen (fan) cadascun un animal, sense moure's d'entre el públic.
Van vestits cadascuna amb un color: gris fort, cru, carabassa, groc torrat, blavenc, vermellós, lilenc.
 

*

Escarabat furient
sota núvols de fulles
rebels, empenys, tresor
de pols, a uns horitzons
mesquins el teu destí
sense pietat.
 

                       *

                      damunt la pedra es posa
                               la papallona
                                    groga
 

*

damunt la roca roja
                                  percudeix
                      el cant encès
         de la cigala
 

*

invisible el grill
amb el seu cant
   serra la nit

   mes la nit
mai se li acaba
 

*

vora l'estany
  la granota
  amb afany
rauca i salta

i amb aire trist
   contempla ara
la lluna tan alta
   tan alta
 

*

     vestit
d'un or cansat
canta les hores
     de les flors

     vell borinot
     que véns
a veure què llegeixo
 

*

misteriós i callat
     el gat
s'enfila al prestatge
t'observa indiferent
     i badalla

una espurna de foc
   als ulls li balla
 
 

Aquest el diuen els mateixos set (el primer diu el títol), el segon diu gris, etcètera (duen un ritme molt marcat)
 

EN MEMÒRIA DEL VIETNAM, DES DE BARCELONA. TARDOR DEL 1968

B.

                                                   6
                                               ardent
                      1
                    gris
     2
  cisterna
                                    3
                                fòsfor
                                                                                      7
                                                                                    cendra
                         5
                    glaçar
             4
         ganivet
                8
       un refugi
                                                                10
                                                             els ulls
                                   9
                              el sol
                             als ulls
                                                                                     11
                                                                                    sang
                                             12
                                           horitzó
            13
        perdre's
                                                                      17
                                                                    aigua
                                                                    només
                         19                  16
                      vidres             el tro
          14
  incandescent
                                   15
                                 el tro
                   18
                la pols
                                                                     20
                                                      la pols entre les dents
 

Mentre van a l’escenari dos reciten el poema següent, una columna cada un. Després uns altres dos faran, ja a l'escenari, Un home fumava. Es col.locaran cap al fons de l'escenari, un dret, l'altre assegut, un altre ajaçat...

*
el telèfon                     el vent
el vas                          el vol
el cendrer                    el peu
el sostre                      el paper
el llapis                       el temps
el llit                           el prat

el pit                           el dit
la veu                         la neu

la nit                           la mar
la ploma                     la tarda
la taula                        la carta
la boca                       la mirada
la galta                       la parpella
la mà                          la paraula
 

*

Un home fumava i somreia
era un matí d'hivern
el cel salta de branca a branca
uns infants jugaven al carrer

-Cerco les veus que no responen
Veig els arbres orfes d'ocells
les noies temoregues rere els vidres

L'home fumava i somreia
assegut a ple sol
transcorre lent el temps
com un vol de gavina

-Sento el pes de molts camins
sento el vent de moltes mars
conec la destral i la rella

L'home fumava i somreia
era l'hivern esblanqueït
els infants jugaven al carrer
fred i sol a la cara

-Veig els vidres trencats
les taules dels cafès les cartes
ones de llàgrimes rompent contra els pits

L'home fumava i somreia
era un home tot sol assegut a un carrer

Un carretó amb taronges
Uns infants que jugaven
Era a l'hivern el sol tot tremolós de fred
 

Diapositiva de Marilyn; com les que sortiran desrpés, cobrirà tot l'escenari i totes les deïdores. 

CANÇÓ DE MARILYN

d'un temps inclement
la veu escapçada
horitzó de maig
crepuscle d'estiu

alça el vol la garsa
i la lluna blava
vora el rierol
la guineu s'amaga

l'ombra dels estels
el destí et marcava
¿qui t'ha dut al fons
de la cambra fosca?

clam de foc i llum
trista flor daurada
 

Diapositiva Miró

*

damunt el blau
             o dins el blau
o encara darrere
                       el blau
apareixen les figures
                       signes o estrelles
la ratlla que separa
           l'alè que uneix

i el color s'accentua
            que hi hagi
                       diu Miró
una gran contundència
                       de color

i es mouen les ones del blau
                 damunt la tela


Fotos: Pere Bueno
 

*

el blanc és la neu
el blanc és la llum
el blanc és l'aire
el blanc és resplendor
el blanc és unitat
el blanc és absolut

Mondrian dibuixa
la divisió d'espais
que han d'ocupar
el blanc de la tela

és a Nova York
i veu

   caure la neu
   per la finestra
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 

*

les hores de ple sol
     els camps de blat
                  com flames

d'un groc roent
                    cher Theo
aquesta llum en crema

          tot flameja

tot canta
           canta

oh la gran riallada
              del color!
 
 
 
 

*

caçar al vol alguna pols d'estrelles

dura llavor del foc

cercles de mots entorn del seu silenci

portes del somni obertes

s'escampa el fum com una mar feixuga
 

*

el ritme del poema
la respiració del poema

pulsacions 
temps
espais plens i buits

ritme de la veu 
ritme de la imatge

ritme dels silencis
dels espais blancs

ritme de la mirada
del vent
del pensament

sagetes convergents
a l'instant
a l'enfilall d'instants
del poema
 

*

poema
festa dels mots

contactes inesperats
                                 salts
d'una paraula a l'altra

esclats d'imatge
esclats de sentit

lligams secrets
entre els mots i els objectes

sostenen els mots les imatges
que fan possibles les coses
 

El següent el faran amb la R de Brossa

EN DEFENSA DE LA LLETRA R

L'R és una lletra molt completa
té unes parts rectes i una mig rodona

la mig rodona sembla la lluna en quart creixent
(l'R és una lletra tocada per la lluna)

quan l'R es duplica multiplica el seu so
com si rodés en bicicleta per un carrer empedrat

és una lletra activa que ajuda a tots els verbs
(però li agrada dormir i fins i tot roncar)

moltes R seguides semblen un tren en marxa
si molt petites són semblen formigues anant de camí

inicial de les roses si són roges dos cops
la seva flaire omple l'alfabet

l'R és una lletra que vol conèixer món
quan vaig de viatge sempre ve al passaport amb mi.

*

les paraules 
són coses
               o són miralls
de coses?

els colors 
              són la pell
o són el cos?

tot té un dring
                     un pes
i una mesura

matí ventós
tarda emboirada
 

A cada visió hi haurà una diapositiva amb un quadre de Ràfols-Casamada

SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA
 

I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen 
amb els silencis

II
la tarda de març
s'arrapa als vidres

l'arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent

III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l'eco d'alguna cosa
que ara no sabem

IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre

duplicació o somni?

V
la finestra és un rellotge 
que no compta els minuts

VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?

VII
en l'aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira

*
mig emboirat
                      el sol
d'un rosa tremolós
vesteix els branquillons
d'un arbre sec

vidres enllà

silenci o remor
d'altres notes

claror de lluny
                       la veu

la veu

         com és de prim
el seu relleu
                    però brilla
 

*

Damunt la taula blanca
les fruites verdes
enmig d'un brollador de porcellana

La finestra 
oberta a ocells i flaires

Quina onada
ha dut aquestes taronges
a la platja?

El tovalló tot blanc
acull els dits més blancs encara

Ocells i flaires dins
Amb un somriure als ulls
clous la finestra
 

[...]

El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci
 

*

trèmul refús il.lús
translúcid infatigable
lleuger un esbarzer ple
de móres negres vermelles
el camí polsós el pardal
salta salta
                roja la galta
el cel brillant els vidres
els ulls darrera els vidres
de genolls al sofà els colzes 
a l'ampit
               salta salta
trèmul refús inexplicable
 

Cantat:

*

En la nit xiscla el vent finestra enllà
estrelles i planetes com un vel
destil.len fred silenci al fons del cel
cerco la veu la teva veu en va

On ets pètal de rosa mut anhel
ull resplendent on ets on anirà
oh neu cavall poruc la meva mà
quan tiba fort el fil de l'alt estel

Al més profund del pou quin llum espera
ningú no sap quan plou per on navega
una passa endavant una endarrera

Però la veu tan lluny el vent l'ofega
branda amb delit les fulles la palmera
davant un núvol blanc el somni brega
 

*

als vidres de sobte apareixen creixen els carrers        la gent camina        arbres cotxes        t'escolto        i veig com la claror voga lleugera        declina        cau         els reflexos cobreixen les places        t'escolto però la veu no m'arriba        es fa difícil el pas        t'abraço ara encara        sota la curta resplendor de l'hivern els reflexos        crisàlides de les profunditats        esclaten a ple dia        omplen l'aire de rialles        la seva llum és dura quasi cruel        persistent esborra cendra ombres        angles enemics del goig        espill profund m'endinso mut t'abraço
 

*

Creix, fúria, raig, espiga,
incendi de la sang,
enllà de l'ombra, fang,
fruita que el vent castiga.

Creix, creix, llum o llampec,
ploma suau o espina,
nuvolada purpurina
damunt de l'arbre sec.

Vola, flameja, creix
sospir cansat o bleix
de la carn torturada.

Estels, somriures, flors
-dintre dels cors els plors,
als llavis, set d'onada-.
 

ÍCAR

En va malden les ales
rovellades de llum.
Amunt, amunt, més aire,
més horitzons! Esclau
de llibertat l'aferren
desig d'espai, desig
d'ala desclosa sempre.
Fútil destí d'ocell!
La llum escapça noses
com pètals ja marcits.
 

*

fresc esguard
camins de neu
blava mar
i blau de lluna

blau esguard
ombra de calç
blau de cel
i groc de pruna

groc esguard
camí de vent
blau de nit
i ombra bruna

bru esguard
pluja d'estels
blau de foc
i cor de lluna
 

Entre 5 diran el següent mentre fan rotlo i a continuació les llunes (un diu els títols).

*

nua
lluna
 una
lluna
 nua
 
 

A partir d'aquí i fins passats els dies de la setmana, per a cada poema hi haurà una diapostiva de Ràfols-Casamada

QUART MINVANT

esquerdes als murs
                                                           ona
                               ofegant-se en la seva pròpia empenta

veu fonent-se

                                                     ganivet de cendra
 

LLUNA NOVA

     pesa el buit
                        milers de finestres
                                                      ulls cecs
son rere vidres       de pols
     silenci rere soroll
                                       i brega

          a les places
                              somni de calç
                                                      encara
 

QUART CREIXENT

la ciutat
            lluna de fum
                             s'enfila
temps amunt

                      gotes de sols
                                           ja vells
                      s'encenen pels balcons
                                           i les placetes

llums vacil.lants
                           constel.lació febrosa
                                                            vi verd
 

LLUNA PLENA

roda damunt terrats
                                  antenes
                                                 dents
                                                             ciment
     tenyits

                   només per una estona

                                                        de blanc de plata
 

Els set dies, un cada un.

*

dilluns
verd de poma
verda

              A la butxaca duc
              un manyoc de claus
                                         claus per obrir
                                         claus per tancar

              l'ombra del pollanc
              tremola a l'aigua
                                                 fuig
                                                        riu avall

                                           claus per tancar
                                           claus per obrir
 

*

dimarts
el gris opac 
de la boira
s'ofega
al mirall

     Les lletres es confonen amb colors

     els colors es fonen en les coses

     els dies travessen les lletres i els colors

     les lletres i els colors s'enfonsen al present
 

*

dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra

               Freda penombra
               al fons
               es fon
               en fum
 

*

dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat

            Arrenglerades
            silents veus
            m'esperen

            com un colom
            obren les blanques ales
            quan les prenc a la mà
 

*

divendres
es pinta els
llavis de
vermell rabiós

     La tarda s'ajeu com un gotim de raïm
     l'arbre s'adorm com un gran bloc de marbre

     cota els esbarzers
     la caramella del faune
 

*

dissabte
sabates liles
i mitges roses

              Les dimensions de la paraula
              els colors del pensament
              quan no hi ha ningú es confonen
              amb el cant dels ocells
              i/o la llum del crepuscle
 

*

diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc

     Brillen els ulls amb vibració elèctrica
     vola el cabell amb plomes de perdiu
     salten els pits amb ales de setí
     creixen els lliris entre lluna i aigua
 

*

entrar al seu món
com a una cambra amb sol

desig del braç
de l'aigua del migdia

fondària inabastable
a l'amagat recer

entrar amb peus de vent
a aquest jardí secret
 

*
[...]

Camino pels carrers i per les places
porto grapats d'angoixa porto foc
porto tot el ressò del mar a les orelles

Camino per les places
al llindar de les portes
els gats endormiscats somien papallones

Com l'aire fresc t'he trobat
al mig del món
com la veu d'una flor
 

*

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         l'onada

trenca
arran de sorra tu i jo
                       qui
                       quina sorra
                       quina onada

el vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira que s'apaga
el vent
             l'aigua
                         el vent

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         cau
                         l'onada
 

*

Mar furient
combat de vent i escuma

Gavines aigua endins
volen d'onada a onada

El teu cos
perfum de sal als llavis
ha saltat quan el blau es feia ala
 

*

es lligava les paraules al coll
com un mocador de seda

d'un gest sobtat s'apartava els cabells
de la cara

al capvespre encenia una cigarreta
tot mirant el carrer
                             del balcó estant

el rosa dels seus llavis
acoloria les ombres dels miralls

escriu el dit sobre la pols
un signe indesxifrable
 

*

Totes les coses tenen un respir
el contacte del somni és una escletxa 
les mans són un camí de la mirada
el respir d'una mà és la paraula
 

*
[...]

entreobres el somriure
un instant que il.lumina
l'aire
 

*

la línia prima del somriure

els cabells com una música lenta
llisquen entre el coll i la galta
 
 

*
[...]

penso el teu cos
com una fresca llum
palpable
 

*
[...]

jaurem ben enllaçats al fons de la cabina
mentre a la porta el gos de tant en tant
rasca amb la pota
 

*

Com una clau
entrant
a poc a
poc
al 
pany
 

*

La nit ens ha passat en una abraçada

Hem vist els trens dormir
les xemeneies de les fàbriques
i algun retall de lluna entre els núvols

Hem vist córrer una estrella
hem vist uns llums i un pont
no sabíem on érem

Hem sentit el brogit, la música
un xic borrosa, el dringar
de les copes

Hem vist un home sol amb un fanal
entre els vagons dels trens
i un cotxe sobre el pont

més tard
hem vist un blau més clar al cel
i perdre un xic de misteri les coses

el dia ha anat naixent
han fugit els estels
hem sentit cantar els galls

la nit ens ha passat en una abraçada

Soroll de la quietud, el blanc
fereix l'esguard. Bon dia.
 
 

------------------------------------------

Presentació del muntatge “Perfum de sal als llavis” d’Albert Ràfols Casamada  fet per Magisteri Teatre-Mag Poesia.

 

Neix a Barcelona el 2 de febrer de 1923. És a dir que ara mateix ha fet vuitanta anys. Volia ser aquí, però no ha pogut venir per motius familiars.
Inicia arquitectura però ho deixa per dedicar-se a la pintura.
Des de 1947 fa exposicions individuals. Hi ha obra seva a diversos museus d'Europa. El 1967 crea l'Escola Eina, per a la formació en les arts plàstiques.
Escriu el primer poema a 1939 però no publica fins al 1976 Signe d'Aire. Obra poètica 1968-1976. L’any passat va publicar la seva obra poètica completa.
És a dir que és conegut com a pintor trenta anys abans que com a poeta, tot i que pintura i poesia sempre han estat dues activitats seves inseparables.

Ràfols Casamada és un home que viu en l'art; ell mateix ho diu al dietari del 75 al 77: "Cada vegada m'adono més que el meu interès se centra exclusivament en l'art. Pintura, literatura i música omplen la meva vida. Gairebé només em diverteix pintar, o escriure, o llegir, o escoltar música."

"Per a mi [diu Ràfols] és tant una obra el llibre com una pintura: són dues formes d'una mateixa cosa".
Per això, en aquest muntatge hem ajuntat pintura i poesia, veureu com de tant en tant es projecten pintures de Ràfols Casamada damunt els cossos esculturals de les set belles dones que diuen la seva poesia.
  "Em sembla [continua dient] que tant a la pintura com a la poesia hi ha un mateix intent: explicar, assenyalar, sense caure en descriptivismes anecdòtics, la possibilitat de meravella que hi ha en totes les coses - en la vida. Els meus poemes són un cant a la vida, als instants en què més sentim la vibració del viure."

Els seus poetes preferits són vitalistes en aquest sentit: "-Lao-Tsé, Ausiàs March, Blake, Rimbaud, Mallarmé, Eliot, Salvat-Papasseit."
De Mallarmé pren també aspectes formals, i els du encara més enllà. A la poesia de Ràfols-Casamada no hi ha signes de puntuació, però sí que hi ha una curosa disposició del negre de la tinta damunt el blanc del paper, per exemple l'ús d'espais en blanc, un recurs que usava Mallarmé.  Prescindeix, quasi sempre de qualsevol conjunció de coordinació, i fa que les paraules es coordinin en juxtaposició, sovint sense verb i sense preposicions. És una poesia bàsicament substantiva i poc verbal. Carles Rebassa diu que és "Una poesia de castells de focs"

Un element molt freqüent en la poesia de Ràfols és la finestra. "La finestra [diu] és un element abstracte que divideix l'espai real en "interior" i "exterior", el separa tant com el vincula, posa l'"exterior" en relació amb l'"interior". En els poemes que sentireu hi apareix sovint la finestra. La seva poesia fa la impressió que el poeta mira aquest castell de focs des del seu balcó obert.

Ràfols veu que "L'art intensifica la vida perquè hi aporta aquesta nova dimensió que és la poesia. [...] La poesia és un esclat afegit que de vegades sabem veure a les coses. La funció de l'art és donar cos a aquesta llum." Comenta que "Goethe recomana al jove Eckermann que es dediqui a poetitzar les petites coses", i això és el que fa ell. , cerca "el petit detall que com un esclat il.lumina la realitat presentant-la d'una manera nova i més profunda: fent-nos-la veure de veritat".  Un dels seus aforismes és:  "La sensibilitat descobreix; el pensament construeix".

Miquel Martí i Pol diu que "La poesia de Ràfols-Casamada té la gosadia de moure's en un pla en què el sentiment sembla superat per la sensació".
Per tant posau-vos a rebre aquestes sensacions, disposau-vos a entrar en aquesta nova dimensió de la poesia, que ens fa veure les coses amb una altra llum.

Salut!

 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA