La revista Ressò 83, agost 96 editada per l’obra cultural de Campos està dedicada a Damià Huguet (1946-1996). Hi ha escrits, entre altres, de Blai Bonet, Joan Veny, Damià Pons, Gori Mir, Joan Lladonet, Joan Mas, Jaume Fuster... 

escrit de blai bonet a ressò (83): l'únic que val és la imatge que hom deixa de si mateix.

"jo em sentia molt amic d'en Damià, "en Damià de Campos" deia ma mare, que, com a bona doina grega, just era mant de les coses concretes i substantives, no puc dir, en canvi, que conegués en Damià, un ésser que, en un sol dia, era vint-i-quatre Damians..., de vint-i-quatre ulls diferents. Quan el vaig conèixer, ell tenia devuit anys, quan se n'anà, cinquanta: sempre el vaig veure així."
"Dels vint als cinquanta anys, en Damià Huguet va ser "el somni d'una cosa"."

presentació del recital DAMIÀ HUGUET a càrrec dels deïdors de Magisteri (16-1-97)
 

 Qui és Damià Huguet? 

 Damià Huguet és un home de poble, d'aqueixos que s'estimen més esser que parèixer, d'aqueixos que els sap més greu una taca a la consciència que no dues als calçons, d'aqueixos que et reben sempre amb un somriure franc, net, just el contrari de postís o interessat. 

 Damià Huguet és un senyor com pocs dins la literatura catalana. Ell no ha viscut de la literatura, sinó per la literatura. No ha estat mai un traficant de poesia (que és el que ara abunda: genteta que es fa autohomenatges, autosopars, autolloances, autodefenses..., tot plegat, molt d'autisme). En Damià Canova, al contrari, ha estat sempre un poeta que com a tal ha treballat per fer poesia, per divulgar poesia, per viurà la poesia, per viure la llengua catalana i per donar-li vida, i -condició sine qua non-, per donar vida a la nació catalana. 

 I això és perquè en Damià Canova ha estat sempre un home, una persona humana, i no un funcionari, i no un mercader de la cultura. Blai Bonet ho diu clarament quan li dedica El poder i la verdor el 1981: "A en Biel Huguet i Ballester, per a quan sàpiga defensar la verdor en la vida. A son pare, en Damià Huguet, perquè defensa la verdor: gràcies en nom de la vida" (només aquesta dedicatòria ja explica per què les beatres de la cultura han dejectat aquest llibre de Blai Bonet, un llibre en què diu: "M'estim més plorar de dret que riure d'agenollat"; i també: "La gent, i la gent som nosaltres, parlem de les coses que fan nosa, de les mosques, dels cotxes, del temps, dels doblers, dels ministres."; i encara: "No et creguis que ets jove. És mentida. / Si en dubtes, mira: / ets tan de la tercera edat / que, de la perdiu, en dius el sexe, / de la fava barres altes, en dius el desig. / -Amèn / Amèn i Kirié. / Amèn i dominè. / i Heil Amèn, Heil Amèn, Heil Amèn." 

 Damià Huguet coneixia Magisteri Teatre-Mag Poesia, coneixia les activitats poètiques i teatrals dels alumnes de Magisteri, i precisament a través de Blai Bonet, per la representació que vàrem fer de l'única obra teatral de Blai Bonet, Parasceve, a Santanyí; ell, amb el cos malalt, però amb l'esperit viu, hi va venir, com ara hagués vingut aquí, amb el delit i la vivor de sempre. 

 Avui aquí s'han aplegat diferents veus per donar-nos a conèixer en Damià Huguet, en Damià Canova: la primera la seva, la de la seva poesia, a través de cinc veus joves, diverses totes, però totes autèntiques, com la d'en Damià. Després, la veu d'aquests amics que seuen a la taula [Damià Pons, Gregori Mir, Joan Mas]. Per començar, aquí teniu els rapsodes de Magisteri.

POEMES i presentació DE DAMIÀ HUGUET 

tornada a recitals poètics 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA