recitals poètics
 

JOAN BROSSA
Avui dos carques són tres fills de puta
 

Teatre de Magisteri, Campus UIB, 
dijous 13 de març de 1997
a les 11 (amb presència del poeta) 
(200 assistents)

Poemes visuals i poemes objecte (diapositives) (Tria de Jaume Falconer)

Presentació Avui dos carques són tres fills de puta: Antoni Artigues  

Parlen del poeta: Jordi Coca i Eduard Plana 

Recital poètic a càrrec de 
Lluïsa Vilanova, 
Gemma Tur, 
Elena Vera, 
Laura Garcia, 
Elena Pons, 
Antoni Pons, 
Gemma Riudavets, 
Rosa Gayà, 
Margalida Payeras; 
cançons: Teresa Sureda
 
 
 

      paraules de Joan Brossa reproduïdes al programa:
Si no podia escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses. 
 
    Si les paraules són les coses, també pots servir-te'n, de les coses, per fer metàfores. Precisament la metàfora permet viatjar en el temps i l'espai per analogies sensibles.
Què és una religió sinó una secta màgica? Que s'anomeni secta o religió depèn del desvergonyiment dels seus mandarins; i, a més desvergonyiment més poder econòmic, i a més diner més marketing. Però psicològicament és el mateix. Les sectes oficials detesten l'irracional dessacralitzat. A qui té una concepció personal del món el consideren enemic. 
 
    -La veritable família són els amics, l'altra no la pots triar. Apollinaire deia, i podia ser ben bé una dita de Nietzsche: no porteu a coll-i-be el cadàver del vostre pare, enterreu-lo d'una vegada i llestos. 
    -No es pot ensenyar com fer coses interessants. Per això el vertader professor és el que ensenya l'alumne a esser ell mateix.
Jo hi veig, en la poesia literària que s'escriu avui, un excés de perruques i una manca de caps. Hi falta aquell  impacte que volia Miró quan deia “Abans que una obra faci funcionar el cervell, ha de produir un impacte, un cop de puny, paf! 
 
    Els pedagogs es disfressen amb lletres, però en massa casos predomina una erudició negativa que dissimula una evident manca de fons, fins i tot en mentalitats ben equilibrades. Sí, aprenem a fer bona lletra, però ¿de què serveix el saber si no porta afegida la dimensió de l'ésser? De ben poc. Es cau en la pura metodologia que subministra, per una banda obrers aburgesats i, per l'altra intel.lectuals fràgils (neonoucentistes!) que van d'acadèmics per la vida.
Una educació únicament dirigida a obtenir coneixements abocats a solucions tècniques, és perniciosa perquè un home tarat i saberut resulta doblement perillós. I, al món, li calen homes honestos (una cosa important que s'ensenya però no s'aprèn...). 
 
    -No, no, les revolucions primer s'han de fer amb armes, perquè la cultura al final s'acaba assimilant, i tu ja pots anar dient el que vulguis, que no passa res. Una mica això també m'afecta a mi, oi? 
Si fots un festival de merda, hi aniran totes les mosques. Això no falla, saps? Cada vegada hi ha un gust més deteriorat, i la gent no està per rumiar. Estem en una societat que no rutlla; no és que vagi amb una sabata i una espardenya, és que va amb un peu descalç i una espardenya! Estic d'acord que si la mediocritat fos comestible, no hi hauria gana al món. Hem de fer el possible per convertir l'experiència en consciència. 
 
    El centre de la cultura no és l'erudició. El centre de la cultura és la creació. Hi ha dos tipus de persones: els que fan les coses i els que en parlen.


POESIA DE JOAN BROSSA 
 

portada recitals poètics

pàgina presentació MAG POESIA