ANDREU VIDAL
Teatre de Magisteri (Campus UIB), el dijous
26 de novembre de 1998, a les 11 del matí.
Presentació del recital: Antoni
Artigues
Presentació d’Andreu Vidal: Margalida
Pons
Recitadors: Miquel Àngel Girón,
Maria Antònia Lliteres, Sílvia Pons, Lídia Ramon i Laura
Pizà.
Un poble que no estima els seus poetes
és un poble condemnat a la derrota
T.S. Eliot
presentació del recital
andreu vidal
Per a un mestre és una satisfacció molt
més gran haver introduït qualcú en un afició, en
un món interessant, com per exemple el de la poesia, que no posar
un 10 a qualcú que s'ha après la lliçó del llibre
com un lloro. Per a un mestre de música és més gratificant
que per mor d'ell alguns alumnes entrin en el món de la música
clàssica, o agafin una guitarra per cantar rock, que no que li facin
bé la fitxa del llibre -que sovint, i si qualcú ho entén
que m'ho expliqui, consisteix a posar color a un dibuix. Per a un mestre
de llengua és molt millor veure com uns alumnes agafen l'afició
de la poesia (de llegir-ne i de recitar-ne), o del teatre, o de la novel•la
(ja sigui llegint-ne o escrivint-ne), que no veure com saben posar bé
tots els guionets entre paraula (i més tenint en compte que això
dels guionets canvia a cada diccionari que fan).
Això és el que passa avui amb aquests
joves, alumnes meus de gramàtica del curs passat, a qui els ha entrat
el cuquet de la poesia. Tots ells recitaren el curs passat poemes de Martí
i Pol, i la meitat feren també l'obra de teatre d'Alexandre Ballester.
El dia que treballin a una escola ells introduiran els seus alumnes en aquest
món meravellós de la poesia i del teatre, aquest món
esplèndid de la poesia catalana.
I això és una progressió geomètrica.
Aquesta és la grandesa i la tragèdia del món de l'ensenyament:
ensenyam a callar i a copiar apunts amb progressió geomètrica
o ensenyam, també amb progressió geomètrica, llengua
viva amb tot el que comporta, que és: viure la poesia, viure amb dignitat
i civilitat, que és també l'oposició al poder corrupte
(ja que com diu Blai Bonet: "l'escriptor té l'obligació de
fer d'oposició al poder").
Andreu Vidal és un exemple d'integritat, d'home
dret. I aquests són els exemples que ens calen en una societat -i
com a mostra la universitat- en què abunda el col.laboracionisme amb
el poder, la gent que es vincla per un duro o per un càrrec, i tantes
mesquineses humanes. No us vincleu davant ningú. La vida és
massa curta, i única, per tudar-la ajupits; com diu la dita: "Qui molt
s'acota el cul ensenya".
Andreu Vidal és un dels pocs poetes joves que
teníem a la llista de poetes per recitar, a més de Maria Mercè
Marçal i Enric Casassas i Blai Bonet). I pensàvem de fer aquesta
diada poètica amb la seva presència, amb n’Andreu Vidal. La
seva mort sobtada, sense sentit, ens ha fet avançar aquesta festa
poètica. Ell no hi és, però sí la seva paraula,
la seva poesia. I això és un patrimoni nostre: gaudim-ne. Com
diu T.S. Eliot, citat per Andreu Vidal: "Un poble que no estima els seus
poetes és un poble condemnat a la derrota". Conèixer els nostres
poetes és conèixer-nos a nosaltres mateixos. Estimar els nostres
poetes és estimar-nos a nosaltres mateixos.
Andreu Vidal és un poeta de veres, no comparsa
de polítics ni de mitjans de comunicació. L'amic Carles Rebassa
m'escriu per felicitar-me de fer aquest recital. Diu: “Collonut. N'Andreu
es mereix més que un dol. N'Andreu no era foscor. Era denúncia,
inquietud, vida, en estat pur. La resta era jaqueta de pell sintètica.
Als lleons "la ciudad de la muerte" i n'Andreu Manresa." I Josep M. Lluró
escriu a l'Avui (23-10-98): "És possible que algú estigui temptat
de llegir la poesia d'Andreu Vidal com una obra d’un poeta subterrani i nocturn.
És una lectura factible, però incompleta. Perquè llegint
els seus llibres a fons ens adonem que Andreu Vidal sabia -i ens ensenya-
que les tenebres no són més que la rarefacció de la
llum."
És perquè n'Andreu Vidal és denúncia,
inquietud, vida, que aquests joves entusiastes, verjos -de cervell-, vitals,
han connectat tot d'una amb la seva poesia, aquesta poesia que ara mateix
sentireu. (Ens alegra que ens acompanyin en aquesta festa els familiars del
poeta...)
Després d'escoltar Andreu Vidal, a través
dels rapsodes de magisteri, Margalida Pons ens parlarà d'ell, ens
el farà sentir un poc més nostre.
Benvinguts!
estructura del muntatge
A l'escenari hi ha 4 espais escènics: un balancí
amb un tamboret devora amb llibres i un cendrer, una taula amb llibres i
papers, un bar (barra i tamboret alt), i el carrer. A més, en determinats
poemes, es juga amb un altre element d'il.luminació que és un
canó. Els poemes que es fan (amb l'espai que els és assignat)
són:
TROBAR (canó)
INSTANT (canó)
M'ESTIM LA NIT (balancí)
NOSTÀLGIA D'UN TEMPS NO VISCUT (bar)
INCOMPRENSIÓ (carrer)
CEL RAS (balancí)
JA HE ARRIBAT (fosca; puja per l'escala entre el públic)
RESSONÀNCIA (canó)
LES MULTITUDS (balancí)
LES ANÈMONES (bar)
O. (balancí)
Necròpsia "Et veia sola..." (canó)
EL MISÀNTROP (bar)
L'animal que no existeix "Els grans déus..." (canó)
L'animal que no existeix "passen, ingràvids..."
(taula)
SUB-LÀBARUM (balancí)
QUIMERES (bar)
"Vidal Satre va mantenir una actitud recelosa amb l'exercici
periodístic. Deia que la rapidesa amb què s'escriuen les
notícies impedia el necessari exercici reflexiu d'una òptima
escriptura." "Necessit sis o set anys per acabar un poema.
Sempre reescric els poemes anteriors, fins i tot després de
publicar-los no els don per acabats. La poesia és un art llarg,
lent i laboriós. És justament el contrapunt a l'escriptura d'un
diari"
(D. de Mallorca, 21 agost 98)
POEMES D'ANDREU
VIDAL
Tornada a recitals poètics
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
