EPITAFI DE MARINER 

De tant vetllar els estels com un avar 
va perdre la mirada i el record, 
amb el cor adormit de cara al nord, 
damunt l'abisme horitzontal del mar. 
 

ELEGIA 

Reservo aquest lloc 
per a uns versos senzills i secrets 
a la mort d'una fulla. 

Invoco la pausa 
de les ales segures del temps; 
l'estranya celístia 
que a penes esborra el camí, 
els adéus de flongíssima veu, 
la ruïna enfebrada del cor 
i les ombres finals de la ment. 

Planarà mortalment 
un instant a mig aire potser, 
tan sola i enterca; 
lleugera com un pensament 
sense rels ni desig. 

Cap avall, 
sota el cel, 
la comuna infinita, massissa 
que soterra -o el llamp que desterra! 
 
 
 

POESIA EMPÍRICA
(1981) 
 

CALEFACCIÓ REIAL 

Ja vell xaruc el rei David, 
al seu palau de manta estrella, 
es passava la vida al llit 
amb una fogosa donzella. 
Només així vencia el fred 
que li afectava carn i ossos. 

Jo, vell -i rei sense cap dret-, 
fec amb un gos no pas dels grossos. 
 

ADMETEM-HO 
* Vós, mestre, per què ensenyeu? 
* Ensenyo per tal d'aprendre! 
 
 

PROJECTE D'HIMNE NACIONAL 
Entremig de clams i cants 
planarà nostra bandera 
i els farà més triomfants! 

Au germans, enarborem-la 
com a símbol d'unitat, 
vells i joves despleguem-la 
en senyal de llibertat, 
que bategui, contemplem-la 
en sa noble majestat! 

Oh bandera catalana 
tot un poble t'és fidel. 
Volaràs com au galana 
pel camí del nostre anhel, 
per a veure't sobirana 
alçarem els ulls al cel. 

Per les terres heretades 
et durem i tu ens duràs 
i en bonança o maltempsades 
el demà assenyalaràs. 

Dóna seny a les gentades, 
sang al cor i força al braç! 
 

PARLAMENT 

-La gent, parlant no s'entén? 

-Prou! Fa veure que es baralla 
però pacta encontinent 
per treure el gra de la palla. 
La palla la llança al vent 
i llu al sol com foc de falla; 
i així el poble està content! 

-I del blat que en fan? 
   -Tu calla! 

Parlament? Parla, doncs ment! 

LA SOLUCIÓ DE L'IL·LÚS 
La democràcia sols
funciona sense trampes 
en els pobles on abans 
de votar-la i engegar-la 
ja l'exercien, de fer, 
per costum i per criança. 
I per això no reïx 
a l'Espanya retardada 
on encara lleven fruit 
caciquismes, tupinades, 
capellanies i feus, 
rebrots d'antigues usances. 
¿Com pot Catalunya entrar 
en la mateixa fornada 
si ella, només per raons 
* val a dir-ho--, geogràfiques 
supera cívicament 
el míser estat d'Espanya? 
Que ens deixin, doncs, anar sols 
i podrem, amb el temps i palla, 
ensenyar-los com se fa 
una vera democràcia. 

Llavors, i només llavors, 
encetarem el diàleg 
per arribar a ser germans 
* però cadascun a casa! 
 

PINTOR MIRÓ, VELL I CADELL 

Les teves pintures, 
tan pures, 
tan clares, 
agraden a les criatures, 
però els pares 
-animetes obscures, 
mans avares, 
ments dures- 
les troben molt cares 
i, bé que ho intenten, 
no se les expliquen. 
I ells diu: "Què coi representen?" 
I ell fa: "Què collons signifiquen?" 
 
 
 

EL BURGÈS 

Es lleva a dos quarts d'una, 
es banya i es perfuma 
i amb l'aiga nou que té, 
corre a firmar una estona 
a un banc de Barcelona 
on fot de conseller. 

Finida l'àrdua tasca, 
i per no caure en basca, 
es pren un vermut complet 
a un club de senyorassos 
tibats, lluents i grassos 
que ja ho tenen tot fet. 

Allà mateix el maitre, 
vinclant l'esquena dreta, 
li cantarà el menú. 
Ell triarà una truita 
de llagostins poc cuita 
i un palpissàs mig cru. 

És l'ofici del burgès: 
menjar, jeure i no fer res. 

Un cop llesta la teca 
se'n va a la biblioteca, 
s'enfonsa en el sofà 
i dorm la migdiada, 
l'armilla descordada 
i un rot al paladar. 

Després el gran sapastre 
s'arribarà a cal sastre 
per emprovar-se un tern: 
l'arruga de l'espatlla, 
dels pantalons la ratlla, 
l'amplada de l'infern. 

Més tard com cada dia 
seurà a la barberia 
on el perfilaran. 
-L'altre barbut.- La cita: 
que avui toca Lolita 
i cap al restaurant. 

És l'ofici del burgès: 
menjar, jeure i no fer res. 

Endrapa en tres passades 
tan densament cuinades 
que ja no poden més. 
Amb el que els mosso els cobra 
a casa d'un manobre 
viurien tot un mes. 

Mata llavors tres hores: 
a un fosc bar dels afores 
es prenen molts gin fish. 
Amb la saliva amarga. 
fent una cara llarga, 
pugen tots dos al pis. 

Al pis de l'amigueta, 
que li farà, pobreta, 
l'amor sense perills. 
I a casa, a darrera hora, 
on vetlla, i potser plora, 
la mare dels seus fills. 

És l'ofici del burgès: 
menjar, jeure i no fer res. 

inici

portada pere quart - joan oliver 

Pàgina de presentació MAG POESIA