TERRA DE NAUFRAGIS
(1956)
EPITAFI DE MARINER
De tant vetllar els estels com un avar
va perdre la mirada i el record,
amb el cor adormit de cara al nord,
damunt l'abisme horitzontal del mar.
ELEGIA
Reservo aquest lloc
per a uns versos senzills i secrets
a la mort d'una fulla.
Invoco la pausa
de les ales segures del temps;
l'estranya celístia
que a penes esborra el camí,
els adéus de flongíssima veu,
la ruïna enfebrada del cor
i les ombres finals de la ment.
Planarà mortalment
un instant a mig aire potser,
tan sola i enterca;
lleugera com un pensament
sense rels ni desig.
Cap avall,
sota el cel,
la comuna infinita, massissa
que soterra -o el llamp que desterra!
POESIA EMPÍRICA
(1981)
CALEFACCIÓ REIAL
Ja vell xaruc el rei David,
al seu palau de manta estrella,
es passava la vida al llit
amb una fogosa donzella.
Només així vencia el fred
que li afectava carn i ossos.
Jo, vell -i rei sense cap dret-,
fec amb un gos no pas dels grossos.
ADMETEM-HO
* Vós, mestre, per què ensenyeu?
* Ensenyo per tal d'aprendre!
PROJECTE D'HIMNE NACIONAL
Entremig de clams i cants
planarà nostra bandera
i els farà més triomfants!
Au germans, enarborem-la
com a símbol d'unitat,
vells i joves despleguem-la
en senyal de llibertat,
que bategui, contemplem-la
en sa noble majestat!
Oh bandera catalana
tot un poble t'és fidel.
Volaràs com au galana
pel camí del nostre anhel,
per a veure't sobirana
alçarem els ulls al cel.
Per les terres heretades
et durem i tu ens duràs
i en bonança o maltempsades
el demà assenyalaràs.
Dóna seny a les gentades,
sang al cor i força al braç!
PARLAMENT
-La gent, parlant no s'entén?
-Prou! Fa veure que es baralla
però pacta encontinent
per treure el gra de la palla.
La palla la llança al vent
i llu al sol com foc de falla;
i així el poble està content!
-I del blat que en fan?
-Tu calla!
Parlament? Parla, doncs ment!
LA SOLUCIÓ DE L'IL·LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l'exercien, de fer,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l'Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d'antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
* val a dir-ho--, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d'Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb el temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
* però cadascun a casa!
PINTOR MIRÓ, VELL I CADELL
Les teves pintures,
tan pures,
tan clares,
agraden a les criatures,
però els pares
-animetes obscures,
mans avares,
ments dures-
les troben molt cares
i, bé que ho intenten,
no se les expliquen.
I ells diu: "Què coi representen?"
I ell fa: "Què collons signifiquen?"
EL BURGÈS
Es lleva a dos quarts d'una,
es banya i es perfuma
i amb l'aiga nou que té,
corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.
Finida l'àrdua tasca,
i per no caure en basca,
es pren un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.
Allà mateix el maitre,
vinclant l'esquena dreta,
li cantarà el menú.
Ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.
És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.
Un cop llesta la teca
se'n va a la biblioteca,
s'enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l'armilla descordada
i un rot al paladar.
Després el gran sapastre
s'arribarà a cal sastre
per emprovar-se un tern:
l'arruga de l'espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l'amplada de l'infern.
Més tard com cada dia
seurà a la barberia
on el perfilaran.
-L'altre barbut.- La cita:
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.
És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.
Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més.
Amb el que els mosso els cobra
a casa d'un manobre
viurien tot un mes.
Mata llavors tres hores:
a un fosc bar dels afores
es prenen molts gin fish.
Amb la saliva amarga.
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.
Al pis de l'amigueta,
que li farà, pobreta,
l'amor sense perills.
I a casa, a darrera hora,
on vetlla, i potser plora,
la mare dels seus fills.
És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.
inici
portada pere quart - joan oliver
Pàgina de presentació MAG POESIA
|