BESTIARI
(1936)
CÉRVOL
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent...
CONILL
Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil•la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil•la.
--Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
GUINEU
¿Què en faria --pregunteu--
de la pell de cortesana?
Abrics per a la germana
guineu.
PORC
Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m'engreixo com un garrí,
--allò que passa.
Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.
Ja tothom parla de Sant Martí!
ASE
No capten tes orelles
el reny injust,
l'ordre abusiva.
Meselles han
esdevingut tes anques
de tantes vergassades
gratuïtes.
Practiques la doctrina
de l'esforç mínim.
Només el deure estricte!
No ets servil com el gos,
ni complaent com el cavall.
Ni ensuperbit esclau
com l'home que et fustiga.
ZEBRA
Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama.
VACA SUÏSSA
Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
TIGRE CAPTIU
¿Les fuetades t'han ratllat la pell,
o potser l'ombra de la reixa?
RATA-PINYADA
Esparracada,
negra i nocturna
rata-pinyada.
Errant espurna
tost apagada
d'un braserar
on manta bruixa
rosteix la cuixa
d'un ermità.
COLOMÍ
L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.
PAPAGAI
Com a l'ombra de seny
que mostren qualques dames,
gran mèrit atorguem
als tres mots que declames.
POLLASTRET
--Ai, que se'n pensa una
la masovera, tant mirar!
--Emmalalteix, dejuna
si vols viure demà.
--I si fugís a França?
Què et sembla si ho provés?
--Allí no hi ha esperança.
Encara agrades una mica més!
GRIVA FÈTIDA
Per la summa recança
que sentia, mig viva
mig morta, dessagnant-se,
ara exhala la griva
amb punya retroactiva
la pòstuma venjança.
GRIPAU
Ets àgil, ets au,
s'eixampla ton cau,
les ales espolses
i voles suau
per un cel de molses.
Somia el gripau
i passa hores dolces.
MOSQUES I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
MUSCLO
Anà perdent la salut
de tant beure a doble queix.
Fou enterrat en taüt
amb fons d'un arròs amb peix.
OSTRA
Gargall de sirena!
(Àdhuc tapadora
té per higiene
cada escopidora.)
CRANC
Si a Tossa l'amiga
que es banya s'exclama:
--Un cranc em pessiga
el tou de la cama!,
el fet no propala
quan el cranc l'escull
en obscura sala
o en cotxe curull.
BACIL
Ni
bri
bo:
mi-
cro-
bi.
JO
Se m'arrapen conquilles a desdir,
creixen arreu de mi
molses estranyes.
He naufragat temps ha
i resto encara sentimental il•lús
al cul de sac de les antimuntanyes
des d'on pretenc la mà
enguantada de bus
que em desperti la pell i les entranyes.
inici
portada pere quart - joan oliver
Pàgina de presentació MAG POESIA
|