[dibuix:  un llagost que va amb bicicleta] 

El llagost, 
ales i saltadors, 
bota i vola. 

No en té prou. 

Que el llagost 
ah! no rutlla. 

El llagost 
vol anar amb rodes. 
 
 

[dibuix: un colom que camina amb un peu per damunt una corda d'equilibrista] 

La petita pau parrupa 
i passa la corda fluixa. 

L'eixalen: joc sense risc 
no congrega prou cretins. 

El brot d'olivera al bec 
serà un indici discret. 

Almenys que es faci aplaudir 
com a número de circ. 

(Serva servil de l'empresa, 
la pau s'afanya les veces.) 

La petita pau parrupa 
i passa la corda fluixa. 
 
 

[dibuix: una vaca amb un vedellet en braços] 

Non non, 
vine, son! 

Dorm, petit, la mare et bressa, 
cal que creixis ben de pressa; 
fes-te fort 
per a la mort! 
¿Seràs brau 
o de pau? 
¿Seràs carn d'escorxador 
o màrtir nacional? 
Tant se val! 
Per un bou 
tot és prou. 
Ara els somnis, vedelló. 

Non non, 
vine, son! 
 
 

El cavall puja a cavall 
d'un cavall. 
Aviat aprendrà el dret 
del genet: 
estirar-se com un gall, 
el fuet, 
l'esperó. 
El renec. I el gargall 
escopit de cantó. 
 
 

[dibuix: una ovella tota estufada que es mira amb un mirall de mà] 

La donzelleta, dòcil a l'amor, 
no s'emmiralla pas per a ella sola. 
És una ovella de candor 
i quan es veu i es mira s'enriola; 

i es diu: “Si sóc bonica li plauré”. 
“A qui plauré?” reprèn, esperançada. 
(A un xicot mansuet i juganer, 
a un marrà qualsevol de la ramada.) 

Des de dalt la destria com si res 
--ai la donzella, la primala!-- 
l'Oveller omnipotent, i l'assenyala: 
“Aquella farà el pes!” 
 
 

[Dibuix,  un ase que fa rodar una bolla del món] 

Sapiguen, ases, que el món és rodó, 
que és fet de terres i de mars! 
Orelluts, aprenguem el mapa 
dels continents i les nacions! 

S'estenen els camins molt més enllà 
dels que petgem nosaltres sota el bast; 
hi ha milions de vides com la nostra 
i d'altres amos verga a mà. 

Ja és hora de saber-ho, això: 
pastura de tothom 
és la Terra, germans; 
i l'estatge, de tots els estadants. 

Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem, de segur; 
parem bé les orelles, doncs; 
fem-nos tots coneixents. 

Aleshores el nombre 
farà la força de debò. 
 
 

[dibuix: Un bou amb un pinzell a una mà i a l'altra la paleta de pintor] 

El bou somia la vaca 
i en remuga l'enyorança. 

Se l'afigura com és: 
vedella tendra clapada, 
vincladissa i camallarga, 
ulls enfavats de menor, 
musell de rosa encarnada, 
remolí de pèl a front, 
brot banyut a cada banda, 
orelles amb borrissol 
i cua de borla blanca. 

El bou es posa a pintar 
sobreeixit d'aquella imatge. 
Pinta amb les potes, com tants 
pinten amb les mans! 
I només surten grumolls, 
clapes, ratlles, 
ziga-zagues i llepasses 
d'aquell desig tan concret! 

El bou espera la vaca. 
 
 

[dibuix: dos lluços que es mosseguen la cua l'un a l'altre] 

Són dos i l'un empaita l'altre. 
Velocíssims, la boca closa 
i els ulls immòbils, de cristall. 

Adesiara el que fugia 
es tornava percaçador. 

A mitja llum de llet translúcida, 
vinga estrenar camins sobtats, 
sordament, a cuades 
violentes en llur mollesa. 

Fins que topen dessota l'alga 
i s'abraonen tan estrets 
i entrellaçats; capiculats. 

¿En lluita llliure 
o en el joc d'un amor corrupte? 

inici

portada pere quart - joan oliver 

Pàgina de presentació MAG POESIA