poemes
versió de t.s. eliot
poemes
REMORS
El mar, com el foc o la pluja,
acompanya l'home aquestes nits de densa lectura
en què tot és ja fosc i irreverent.
De tant en tant se n'adona.
El mar és com un coixí
on ell recolza alguna idea.
Llavors se l'enduu
i la bressa; la torna nova,
canviada, potser més clara o més neta...
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començat.
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començat
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Com l'amor, potser...
Llavors es tracta de tornar a començat.
MINOTAURE
Cau la nit damunt nostre
i res no podem fer per aturar-nos
l'un a l'altre:
tot llisca suaument i en silenci
-mans, vestits, paraules-,
i ens enllacem profusament,
mai no sabent, però,
qui és la platja i qui l'onada,
qui el vent i qui la casa,
qui la branca i qui la neu,
quan és precisament llavors
que ho som tot alhora.
inici
poemes solts
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|