(Alboraia, 1980)

CANSAT DE DIUMENGES

*

Una certa tendència al suïcidi
es respira avui en aquest bar.
Des del taulell es contempla l’exili
d’aquells que intenten en va oblidar.

L’alcohol fa estralls perpetuant l’homicidi
dels dies buits abocats a la mar
amb vius cadàvers mancats de senderi
que atònits beuen, ja farts de pensar.
           
El tedi creix com un arbre de sang,
s’enfila ràpid amb la cocaïna
que buida els ulls amb pinces de carranc.           
           
Fa por haver de caure en el barranc,
l’ample estimball de rost de paperina
en el caire del qual tot just romanc...

Apòcrifs del lavabo

(Textos esparsos de difícil datació recollits als lavabos de diferents indrets)

*
T’amagues rere els  ulls.
Cada pupil·la és, ara, un vitrall opac.
Deixa’m ser la llum que travesse el vidre.

*
Sota els ulls hi tinc una rel.
No en vulgues esbrinar la saó.

*
Paraula: cruïlla on conflueix el món amb
el seu desordre i la ment amb el seu neguit.

*
El llenguatge és un espill on ens mirem,
però no és un reflex allò que amaga.
       
*
La realitat és un incendi.
La poesia consisteix a preservar-ne les flames.

*
Plorar sobre el teu pit;
veure-hi créixer les flors del silenci.

*
Tots els versos són lliures.

*
La poesia és el reality show de la vida.

*
Empedreir el desig.
Esquarterar les pedres.
Botar llum endins
amb la cara girada.

Tot és massa pur
com per pensar-hi massa.

*
He tocat els teus pits, tan plens de tu,
i tot d'una he sentit la profunditat de les coses.
El caragol de la puresa arrossegant-se
per la pell menys fosca de la mort.

He tocat els teus pits
i una girafa escapçada cridava
els mantres de la selva,
patinava per l'asfalt,
es buscava com jo et busque
[com jo em busque dins teu],
a l'encalç del seu no-jo.

Ara torne del llarg viatge de trobar-te,
esvarant, de nou, pel teu tobogan,
obscur i salvatge com el port d'Alacant.

Em perd i em trobe alhora tot pensant-te.
Camine i calle.
Camine i calle tot sol per València

*
A casa només sóc això:
un pronom que rebota contra les parets.
Però si isc al carrer sóc l’incendi,
la flama, el foc, la deflagració.
I si em mires als ulls hi trobaràs guspires:
rebotaré repetidament contra el teu nom,
impregnant-me de tu, travessant-te amb l’esguard.

Sóc l’eix d’un món que es basteix entre
les gorges del silenci i que té sentit en la
mesura que tu em mires i m’anomenes
i em demanes.

Sóc l’altra cara de l’alteritat:
Un visionari que juga a explicar el món
enmig d’una gàbia de silencis.

*
Jo sóc la meua lluita.
I cada nit, des del llit, escolte l’ombra
callada del meu rellotge d’arena.

Sóc pacient com un arbre;
ocult i tendre com una arrel,
i calle resignadament els versos mentre
compte una a una l’encesa volta de síl·labes.

Prô a l’endemà m’alce sobre el cadàver
d’un home anacrònic, caducat, prescindible,
i faig l’inventari d’espills i indecisions fins que m’assec
en el caire de mi mateix, arran de l’abisme.

Llavors, insomne i resignat,
em lliure a la perpètua caiguda
i deixe que les paraules em diguen. 

Llenguatge

T’enyore des del present d’enyorar.
I des del futur, des de l’imperfet,
des de la flexió verbal i les persones del verb.
T’enyore ahir, despús-demà, entre
dies faeners, calendaris caducats
i meló de tot l’any.
T’enyore en gaèlic, en basc, en esperanto.
En clau de fa, en si bemoll menor,
en saxo, en sexe, en piano,
en Kind of blue i Sarah Vaughan.
T’enyore groc, verd, gris.
T’enyore sense llenguatge, sense idioma,
sense Wittgenstein ni alfabets.
(En analògic i en digital, en cursiva i en negreta)
T’enyore amb paraules, versos,
amb el Fabra i sense ell.
T’enyore en síl·labes i acords, en metro
i en autobús, en bicicleta i en ala delta.
(En les postres i en l’esmorzar)
T’enyore en aquarel·la i en graffiti.
Amb prozac i sense ell.

A la Blancallum

Et sé la veu quan parles amb les fulles...

Blancallum Vidal
Et sé en l'alé del pi, veu de pinassa.
Et sé un arbre content que juga i dansa.
Et sé quan tot no és prou i res no em cansa;
quan ets l’excés de tots que ens ultrapassa.

Et sé des del futur més impresent,
tot i sabent que tot i res són massa,
quan ben endins es desperta impotent           
una tempesta autista i sense casa.

Et sé lluny de la fosca, enlluernada.
Et sé certa en el dubte d’estimar:
punyent com una flor imaginada.

Et sé cavall de llarga caminada,
inventant un altre verb caminar.
Perquè ets excés de llum enamorada.

Paciència

Tu dius que jo sóc un arbre que canta,
un cristall sense enigma,
un fragment d’infutur.
I jo sé que saps que tots dos sabem que, de moment,
no hi ha dos ni tres, ni res que s’hi assemble:
només la incontinència de sentir i no comprendre,
el desig de fer anar el desig,
la immediatesa de saber-se cert en la incertesa;
el setge present de la impermanència
demanant-se sobre el cantell d’un gin-tònic
d’un taulell / d’un bar/ d’un barri/ qualsevol.
Per això sé que mentre ara escric
hi ha tres mil versos dient-se a través meu,
fragments de dissidència, estridències mentals,
molta –massa- misèria mental,
i camins, milers de camins habitant-me la pell,
quan sóc un exèrcit caminant vers el desastre,
quan sóc el crit més profidén del segle vint,
el setge a les vocals,
el torsimany del taüt,
l’enrenou de dubtar.
Quan sé que sóc la milionèsima
edició apòcrifa del kamasutra.
Quan sé que sols quan cloc els ulls
el món aprén a dir-se, intermitent.
Quan vinc de quatre paraules intuïdes,
inèdites, inevitables,
i encara n'aprenc...

Presentació a Cansat de diumenges

***
La realitat és un incendi; la poesia consisteix a preservar-ne les
flames.

Límits
Quan res ja no commou de sordidesa,
pensant sense raó, sense sentit,
al gris asfalt hi arrela l’estranyesa,
sents bategar un arbre dins del pit.
Quan tota veu es desfà de feblesa,
tractes sense èxit de fer-te l’ardit,
escoltes com t’esfulla la tristesa,
com va posant-ho tot en entredit.
És llavors que t’asseus arran del caire
de tu mateix i et mires fit a fit:
t’adones que l’espill és un manaire.
Una estranya remor retruny en l’aire,
embruta tot allò que havies escrit,
i et deixa sol i arnat com un captaire.
(Inèdit)


Pedra foguera (Documenta, 2008)
 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA