Vegeu el vídeo
Servei
de recursos audiovisuals
Magisteri Teatre - Mag Poesia
presenta el musical
JOANOT COLOM
de Llorenç Moyà
Aula Magna del Guillem Cifre (Campus UIB)
Dimarts, 13 de gener, a les 12 i a les 20 h.
Jo som Joanot Colom, felanitxer, i faig de capeller
a Ciutat. Som al segle XVI.
El Renaixement ha impulsat la tècnica;
però l’aristocràcia continua imposant les seves lleis, que
impedeixen el progrés i només generen fam i misèria
al poble.
Per això, amb altres menestrals ens hem
rebel·lat, per implantar unes lleis més justes per a tothom.
Però els aristòcrates, com els banquers d’avui, no volen perdre
ni un bri de les seves immenses fortunes, fetes a costa de la pobresa i de
l’atur dels altres.
Ara, estic empresonat esperant la justícia
del rei.
FITXA ARTÍSTICA
Text: Llorenç Moyà
Direcció escènica: Antoni Artigues
Direcció musical: Joana Maria Furió
Direcció de la musicació: Noemy Berbel
Musicació: Aina Serra, Catalina tous, Claudia Sintes, Cristina Llabrés,
Cristina Sancho, Inma Hidalgo, Irene Muñoz, Joan Carles Bonnín,
Juan Santiago Maestro, Laura Rodríguez, Manuela Bibiloni, Marga Oliver,
Maria Adrover, Maria Antònia Gili, Maria Francisca Moya, Maria Victòria
Company, Maria Zamorano, Marina Parera, Marta Colom, Miquela Mesquida, Raul
Ruiz, Sonia Jove, Valeria Santoro
Assesorament musical per al guió: Guillem Cortès
Piano: Maria Adrover
Trompeta i flauta: Evaristo Pons
Ritme: Raúl Ruiz
Direcció del cor: Maria Antònia Gili
Ajuda en la direcció: Gemma Palà
Vestuari, atrezzo i llum: Noèlia Garcia, Cristina Navarro, Odette
Vidal
REPARTIMENT
Joanot Colom (baríton): Joan Calafell
Agermanat (tenor): Domingo Bonnín
Espectre (baix): Miquel Àngel Garcia
Romanç de Guillem d’Efak: Àngela Puig
Soprano 1: Imma Hidalgo
Sopranos: Cristina Llabrés, Valeria Santoro, Cristina Sancho
Mezzos: Margalida Nicolau, Marta Coll, Marina Parera, Catalina Tous, Àngela
Puig
Contralts: Miquela Mesquida, Violeta Pérez, Maria Francisca Moya,
Maria del Mar Fiol, Àfrica Serra, Cristina Navarro
Vell: Marc Millan
Herald: Sònia Bennasar
Virrei: Martín Martínez
Soldat: Jordi Picó
Missatger: Daniel Travieso
Botxí: Miquel Àngel Rigo
Una de les partitures fetes pels estudiants a l'assignatura de Noemi Berbel
PERSONATGES
HERALD
COR DEL POBLE
VELL
VIRREI GURREA
ESPECTRE
AGERMANAT
JOANOT COLOM
MISSATGER
SOLDAT
BOTXÍ
POSSIBLE DISPOSICIÓ ESCENOGRÀFICA
COR
(de cara al públic, i il.luminat
des dels laterals; col.locats de manera irregular
potser sobre una estructura escalonada
de fusta; vestits irregulars, també)
ESPECTRE, MISSATGER
AGERMANAT, COLOM...
(entren des de l'esquerra i hi surten
(els fan entrar per la dreta, i estan
i estan de cara al públic)
de cara al públic.)
HERALD, VIRREI, SOLDATS, BOTXINS
(assegut a un setial d'esquena al públic)
VELL
(pot tenir el seu lloc entre el públic)
L'escena té lloc a la Ciutat de Mallorca el dia
5 de juny de 1523.
Pati del Palau de l'Almudaina de la Ciutat de Mallorques, amb un setial
per asseure-s'hi el Virrei.
Quan la gent s’acaba d’asseure, s’apaguen els llums de sala
i Guillem d’Efak canta la “Cançó de Son Coletes”; a mitja cançó
s'encén un poc l'escenari El soldat col.loca el setial, entra el cor
i es col.loca, i quan ja acaba la cançó entra l'herald.
_____________________________________________________________________________
ESCENA I
HERALD:
Som l'herald del virrei Miquel Gurrea
braç, a Mallorca, de l'emperador.
Per tal càrrec només cal una idea:
saber que mai no s'erra el seu senyor.
Què és de fàcil voltar i voltar a la sínia
sense que hom pensi en desviacions!,
mes qualcú vol trencar la corba línia
i escampar arreu inèdites cançons.
Se'n va
COR (cantat)
Ja ho sabem prou: per al virrei som boges.
I mai no ens treuen els grillons de ferro
dels sempre vençuts. Qui podrà ja tòrcer,
Joanot Colom, nostre destí?, si els homes
que tu menaves ara són anyelles
o esquarterats sagnen penjats als arbres...
El mil cinc-cents i vint-i-dos, nostra ànima
de poble malloquí caigué rendida
vora el Rafal Garcès. Encara puden
els quarters dels setanta germans nostres
penjats als arbres de Binissalem. (Pausa)
Volem aconseguir tenir mitjans.
Que floreixi, que grani i que s'escampi
la llibertat!
VELL
Callau, colla insensata.
Què ens va portar a les mans el cabdill vostre?
Assassinats, incendis, odis, guerra,
sang a desdir, traïcions, misèria...
COR
Ai, vell al.lucinat! Això ho gaudíem
ja abans de l'alçament. Fa cinc mil.lennis
que això és el nostre pa de cada dia.
I un jorn el poble es va cansar, ja era hora!
Va reclamar un tros de l’illa nostra:
els forts i gent de fora la manegen
per a propi profit. La seva llei,
és la llei de l'embut.
VELL
Ah, gent il.lusa!
La força tanmateix n'engendra una altra
i no s'acaba mai... Mai no s’acaba
COR (cantat)
Però és que ve un moment que cal fer nostre
el dret imprescriptible de ser lliures,
i si no ens donen el que cal, la lluita
és l'únic dret que, a contracor, ens deixen
els asseguts als setials, els homes
envellutats i encadenats d'or i gemmes.
VELL:
Jo no som d'ells; tampoc no em digueu vostre,
però és que el món a poc a poc madura
i el fruit que es diu la llibertat, encara
es prou grenyal. Els precursors no atenyen
jamai el fruit madur. Cal que aquest caigui
naturalment...
COR
Oh, vell, doncs asseiem-nos!,
perquè mai, de bon grat, ells voldran dar-nos
el que és de tots, emperò que ells, gelosos,
només admeten per a llurs llinatges.
Exposen grans raons, fins i tot citen
la Bíblia, els Sants Pares, la doctrina
que ells han santificat i és obra seva.
Només volem allò que és just: ens vexa
la caritat, fruit còmode i vistable
del poderós, que dóna el que li sobra
i ens ho retreu...
VELL
Vosaltres voleu tòrcer
el món que coneixem. ¿Veis els efectes
del vostre procedir? Joanot, el que ara
guardat prou bé al castell de l'Almudaina,
espera el mot del cèsar.
COR
El salvarà!
Quatre bons missatgers a la Cort parlen
per a en Joanot Colom, pels valents homes
que tingueren encesa tota l'illa!
Assassinaren? És ben cert. Digues-nos,
vell intrús, quin gran riu sortit de mare
no arrasa els bells vergers? Emperò mira'ls
una volta que l'aigua torna enrere:
hi ha molsa pertot, novella terra
que espera les llavors
VELL
La sabeu llarga!
COR (cantat)
O és que no corres món, tu que ens denigres?...
Les generacions més joves d'ara
no pensen com llurs pares ni llurs avis
i volen fer-se un món de nova planta,
on el podrit no hi tengui ja cabuda
i es desglaci la neu dels prejudicis.
Aborronen els nobles i els burgesos
que se remolquen dins llurs solls de seda.
Oh, generacions d'encuny novíssim,
us volen esclafar amb tacons de ferro!
VELL
Per elles el triomf vindrà algun dia,
enc que hagin de passar segles i segles...
Mes no cregueu que així són tots els joves,
car no és la qüestió de pèls i barbes
o de rapats, sinó d'obrar amb constància
per rosegar el castell de la mentida,
dient no quan és no, encara que et costi
l'enuig familiar i del poble inepte.
HERALD (entra)
La vostra xerrameca ja ha arribat
al virrei. Callau ja! Sols deis follies...
El virrei baixarà a fer justícia
als qui es presentin, com antany ja ho feren
els bons reis de Mallorques.
VELL
Jo no deia, senyor, cap beneitura
i aquesta gent mostrava el seu dolor.
O és que ens ho veda la vostra llei nova?
COR (recitat)
La boca oberta és un perill que esglaia
els qui són al poder. La volen closa!
HERALD
Ja les sents, vell! Això són dones folles
que diuen mots sense sentit. Aparta't,
emperò, tu, que ets vell i cal que tenguis
el seny prudent que les anyades donen.
VELL
Adéu, herald, si és que ara les paraules
et fan por. Per a mi la gran temença
sols procedeix dels fets.
HERALD
Vell detestable!...
Mordasses i grillons, claus i cadenes
es mereixen aquells que es lliuraran
del tallant esmolat o de la forca!
Dónes un dit al poble: et pren la mà.
El seu pecat és no tenir mesura...
ESCENA II
COR (renou de peus i de bastons, quan entra el Virrei)
VIRREI (acompanyat d'un soldat, i s'asseu al setial)
M'assec! No em basten ja i encara em sobren
preocupacions, perquè al meu pati
baladregin els homes i les dones.
HERALD (fent una reverència al Virrei)
Prometéreu massa als agermanats.
Vençuts i tot, són plens de gosadia.
VIRREI
Vindran les ordres del gran cèsar Carles...
Esperem ara, quan tothom reposa
engrillonat dins les presons més fosques.
ESPECTRE (cantat)
Jo vaig lluitar per l'ideal que amava
però el més fort em féu posar
cadenes.
Jo veia encar la llunyania blava,
però el poder em castigà a mans
plenes.
Un petit lleny foradat a balquena
copsà el meu cos enmig de la badia,
i el clar oneig em va cobrir l’esquena
i el fons del mar per sempre m’engolia.
No pas tant temps fa de l’horrible gesta
del meu turment que em va colgar amb els peixos,
i jo ara veig que voleu fer una festa
d’igual rigor i amb els esglais mateixos.
VIRREI (es posa dret, impressionat per l'aparença)
Oh, traïdor al teu rei, ja veig què cerques!
Mes no comprenc com Déu vol que tu ara
em retreguis la nostra gran justícia.
El qui es rebel.la és més que just que mori!
VELL
Qui és dalt de tot les seves botes omple
de claus punxuts i petja la catifa!
ESPECTRE (cantat o recitat)
Voldria dir mots nous que fessin clara
la llibertat que a l'home li pertoca,
però interdit ho tenen grilló i
vara,
perquè els han fet tallats de bronze
i roca.
Amor, amor, al món no hi tens ventura
o si se't veu només n'ets la disfressa.
Poble, al damunt hi tens un ca d'atura
que et vol petit, talment un gra de veça.
Ai, si treus tanys, i brosta i branca i fulles!;
amb llurs gatzolls, exsecalladors destres
no en deixaran de tu ni les despulles,
car ombra els fas a portes i finestres....
VIRREI
Ara ja veig que tu ets ben bé com eres:
rebel i contumaç i encar voldries
que nostra pietat cobrís la terra
i no el càstig reial que s'aveïna.
Jo vaig esser prudent, vaig fer promeses
de perdó als qui de grat es penedissin,
però l'orgull d'obrers i de pagesos
em féu fugir, deixar en llurs mans el Regne...
COR
Alcúdia et secundà; fou el refugi
dels cavallers. Oh, dissortada Alcúdia!,
que tens per gran honor haver-te fet forta
contra els agermanats. Valenta glòria!
Perquè ets fidel llepes els peus de l'amo
igual que un gos, i a cops de llengua et guanyes
un bell collar per la cadena nova!
ESPECTRE (cantat; al Virrei)
Per castigar el que per tu són vicis
i que han comès pagesos i gent pobra,
ja preparau flamades i suplicis.
Bell colofó per la popular obra!
VIRREI
I dels horribles matadors,
què en sabeu vós?
Ben ple era cada agermanat
de crueltat.
Car per semblant van degollar
en Cotoner
i missèr Jaume Ballester
i Huguet de Pachs
...
COR (cantat; tallant el Virrei)
No s'obliden de res, tot, tot s'ho guarden
al gavatx per retreure-ho a mala hora,
i l'odi mal paït pot fer que esclatin
en grans maldats, en venjances cruels.
Mes l'esperança, mai no ens abandona.
ESPECTRE (cantat, al cor, amb reconcentrada ironia)
Ho deis molt bé!... Els qui governen ara
són els més bons. Vosaltres
sou la femta.
Esperau, doncs, d'aquells perdó de
mare
que en vostres cors deixi inefable emprenta.
VIRREI
Soldats, empresonau aquest espectre!
(Els SOLDATS intenten agafar l'ESPECTRE)
ESPECTRE (cantat)
Deixau-me, folls!, que l'esperit no es toca:
és ben semblant al llum que encén
el dia,
i només som mig os, mig alga i roca:
pur esquelet al fons de la badia.
(L'ESPECTRE se'n va magestuosament; el VIRREI s'asseu de bell nou)
VIRREI
Veiam i doncs, oh gent tan saberuda!
Un dels agermanats us faré treure
i que ell amb llurs mots ens assabenti
dels seus casos i horribles malifetes.
Soldats, portau-me ja l'agermanat.
HERALD
No calia ambaixada ni suspendre
les execucions, mes vós sou feble
de cor, noble virrei Miquel Gurrea.
COR
Els cans llepen els amos. Sens vergonya
els llepen a llur pler, no per la força,
i això revolta, herald, el nostre ventre.
ESCENA III
Entra l'AGERMANAT engrillonat i sempetejat pel SOLDAT
VIRREI
Escolta tu: res no temis encara,
però diga'ns el cas que t'empresona.
AGERMANAT (cantat)
Per ma dissort
mai no he tingut on caure mort.
Però vivia
al meu costat en Pau d'Hongria.
Geners i abrils
els seus diners contava a mils
i a borrallons.
Mentre ell menjava arreu capons,
jo dejunava,
i la pobresa, estreta trava
sense remei,
no l'alleujava mai cap llei
ni cap cor gran,
perquè les lleis avui les fan
de frontis bell,
però si grates bé la pell
veus amb despit
que tot, els forts, s'ho han repartit,
que al món hi ha veda,
que per a tu ja res no queda...
Vingué el moment
del desengany, de l'alçament
i per si havia
quelcom d'allò que Pau d'Hongria
donava als cans,
vaig ajuntar-me als meus germans,
i amb ferro i flama
li vaig rapir allò que reclama
el poble humil.
Què importa, doncs, si un vermell fil
d'un tret li vaig treure dels polsos?
O és que són dolços
els temps que viure ens han tocat?
I ja he acabat,
car si és que et pica aquest mal brou,
també a mi em cou!
VIRREI
Enduis-vos-en aquest home, que put!
És pecador, perquè no s'aconhorta
amb la sort que li té Déu predestinada...
AGERMANAT (cantat)
Les carns són fluixes,
però, virrei, tenim les cuixes
de pedra i foc,
i temps vindran en què per joc
de ferro i lluita
us girarem la truita!
VIRREI
Enduis-vos-el, he dit! És gent maligna
que ni sols ha d'emetre el seu judici...
Per això s'inventaren les mordasses!
El SOLDAT s'emporta l'agermanat, i de seguida torna a entrar corrent
SOLDAT
Senyor, senyor, el missatge del rei Carles!
Els missatgers se'n vénen tot gaubança.
Duen flocs i banderes enlairades.
Tot el poble menut ara els aclama
amb júbil com a alliberadors.
VIRREI
Que siguin beneïts el jorn i l'hora!
Cansat estava de la llarga espera...
M'han dit blan, indecís. Ara veuran.
HERALD
Garrot, senyor, i encar llevar-los mànegues!
Ja ho sabeu, vós, que de les herbes molles
el cul se'n torquen...
VIRREI (tot rient)
Tens la llengua bruta!
Però ets fidel, herald!...
Se senten crits d'alegria i trets d'armes de foc
COR
El cèsar Carles
haurà eixamplat els braços poderosos.
Sense el perdó la vida no és possible,
car moltes voltes el que deim justícia
és venjança cruel.
SOLDAT
El missatger.
ESCENA IV
(Entra el missatger, cridant de joia, enrevoltat de gent que porta banderes
i palmes)
MISSATGER
Noble Virrei, salut i gran gaubança.
La pau s'escamparà per tota l'illa!
Senyor!, jo us port el plec del cèsar Carles!
Mirau-lo segellat, de lletra pròpia...
Vós en sou, monsenyor, el destinatari
El MISSATGER dóna el document al VIRREI
VIRREI
Us rebé el cèsar, doncs?
MISSATGER
Al seu tron hi anàrem amb temença,
emperò ell ens rebé talment un pare
que recobra els bons fills que li fugiren...
Foragitàrem la gran por. Paraules
aconhortants rajà la seva boca.
I ens acomiadà. Que no patíssim,
va dir: les ordres us les donaré
en plec tancat per al fidel Gurrea.
I les teniu, senyor.
VIRREI (mirant amb esment el plec segellat)
M'aborrona
trencar els segells de l'immortal monarca...
Soldats, portau-me al punt el miserable
Joanot Colom; ell que dels insurgents
fou l'ànima, que escolti els mots reials.
VELL
Voldria tornar sord! Pobres orelles,
el que hauran de sentir! Els poderosos
no m'inspiren amor ni confiança,
car el desig de fer-se senyors i amos
del món, no els apaivaga llurs escrúpols!
COR
Calla ja, al.lucinat. Ens esgarrifes
avui que el sol relluu i els cors s'ablanen.
Els corbs sols enrevolten la carronya
i ara tot ho veim ple de pau sagrada.
El que passà passà. Per què no fer-ne
del món un paradís per a tots els homes?
VIRREI
El que és avui, parlau molt bé. Pertoca!
Però abans éreu aspra nierada
d'escurçons, que en verí tot es desferma.
VELL
El verí l'han perdut... Pobra genteta!
El verí du un segell que ara ha de caure
i escamparà la mort...
VIRREI
Feis que el vell calli!
El SOLDAT l'amenaça amb l'arma i el VELL guarda silenci
Entra JOANOT COLOM engrillonat, escortat d'un SOLDAT
MISSATGER
Joanot, cabdill fidel!
Fa un moviment instintiu, com si el volgués abraçar, però
el temor el detura
JOANOT COLOM (cantat o recitat)
Qui és el que gosa
dir-me cabdill o amic? Som carn votada
a la forca, o pitjor, al coltell que talla
i els homes esquartera, com si fossin
braus indomables...
COR (cantat)
Oh, Joanot, tu t'erres!
El cèsar dins un plec el perdó envia
als qui lluitaren bravament.
JOANOT COLOM (cantat)
Cent dies he romàs ple de cadenes
al castell de Bellver. La set inflava
la meva llengua de captiu, mes no era
la set d'aigua, sinó la set de l'aire,
que ha alçat els homes ja cent mil vegades
i els alçarà, mentre en llurs venes corri
rabent aquest desig de llibertat...
VIRREI
Hi veies res injust en nostre règim?
Quelcom té si és cent voltes mil.lenari!
JOANOT COLOM (cantat)
Els fets eren i són patents, Gurrea!
Quan els tributs calia que es pagassin,
als pobres els munyien les butxaques
i als poderosos, res... Per a ells la maina!
VIRREI
Bé, bé, cal que llegim aquest missatge.
Romp els segells del plec, el desplega i el llegeix.
"Jo, la Sacra, Cesàrea i Catòlica
Majestat, rei d'Espanya i les Amèriques
i emperador dilecte d'Alemanya,
a vós, Miquel Gurrea, que a Mallorques
el meu poder representau, llegiu
aquest missatge meu. Esser benignes
escruixiria el meu poder. Que morin,
segons les lleis, Joanot Colom i els altres
perquè així nostra terra es pacifiqui
i dels cinc móns jo pugui portar el ceptre.
Ja no tinc altres mots. Jo, el cèsar Carles."
COR (crit, recitat)
Traïció! O és que l'engany és l'arma
del qui és amunt?
VELL
I un corb em suposaven!
però conec els forts: no hi ha prou llàgrimes
per ablanir el seu cor! No afluixen mai.
VIRREI
Jo no en som res! Soldats, al punt portau-me
l'aiguamans, perquè vull davant el poble
inhibir-me ben tost de la sentència...
Te la mereixes tu, Joanot, i els altres!
Entra un SOLDAT amb l'aiguamans i una tovallola. El VIRREI es renta les
mans amb tota cura
COR (cantat)
Pilat, Pilat. Et rentes i t'eixugues
i tanmateix la sang correrà en rauja!
Perquè sou els més forts ara us calia
benignitat, perdó, paraules manses.
Mes com la gelosia us menja els ossos
no voleu abdicar el poder que ens roba
la sang.
VIRREI
Callau, mala gent, callau!
JOANOT COLOM (cantat)
Malgrat que callin elles, queda l'aire
que cridarà mentre una boca aleni.
Encara correrà la sang a dojo.
VIRREI
I la teva la primera! Ja esmolen
tenalles els botxins.
HERALD
Ai, els teus braços!;
et fugiran, amic, de les espatlles
i per llurs bandes et prendran les cuixes...
VIRREI
Cal que el terror que a foc i sang sembrares
de cap a cap de l'illa, avui el paguis!
JOANOT COLOM (cantat)
És més vil que el terror de foc i ferro
l'institucional, emperò hi ha ànimes
malignes o imbecils que el justifiquen
perquè el legalitzà un codi sectari!
Entra un BOTXÍ AMB TENALLES
VIRREI
Botxins mirau Joanot; atenallau-lo
i arribau de tal guisa i sense escrúpols
a la Porta Pintada i feis-ne trossos
del seu cos orgullós. El cap posau-lo
dins una gàbia de ferro negre
i així, en veure'l, tothom dirà amb temença:
"Volies llibertat? Ja la tens ara!"
VELL
Tres segles veurà el cap l'illa sencera
i serà una vergonya per a nosaltres!
VIRREI
Enduis-vos-el, botxins! Que no li planguin
ni un patiment ni una afrontant vergonya!
Partiu tots i llucau el seu suplici!
Jo me'n vaig al descans que me pertoca
amb les mans netes.
Apart a l'HERALD
Bé ja has vist Herald
com han anat d'Herodes a Pilat.
Se'n va tothom menys el COR i el VELL, que ara es troba entre ells
COR (cantat)
Avui és per als forts jorn gloriós,
daurat i perfumat com la codonya.
Què en sap el món, de nostra humil vergonya,
del nostre cor retut i tremolós?
Vindran temps, ho preveim, molt més amables.
Ai, no ho veurem, i abans correrà a dojo
la sang dels que, morint, no volen viure,
perquè esser esclaus és una nafra infecta
que enverina la sang d'homes i dones!
Avui el poble encar té fe i aguanta,
emperò el dia i l'hora en què la perdi
es badarà com un tonell de fusta
que ha perdut d'un sol cop tots els seus cércols,
i no el subjectarà ningú. Debades,
llavors, qui l'ha perdut, cercarà el poble,
però una nova fe haurà suplantada
la que avui ens predica a tot arreu.
Les generacions més joves d'ara
no pensen com llurs pares ni llurs avis
i volen fer-se un món de nova planta,
on el podrit no hi tengui ja cabuda
i es desglaci la neu dels prejudicis.
Que floreixi, que grani i que s'escampi
la llibertat!
TELÓ
ANÀLISI I COMENTARI DE L’OBRA
AUTOR
Llorenç Moyà (Binissalem, 1916-Palma de Mallorca, 1981). Llicenciat en Dret, fou funcionari de l’administració de Justícia. Poeta, dramaturg i narrador i articulista. Inicia la seva obra poètica seguint l’Escola Mallorquina, amb poemaris com La bona terra. Als anys cinquanta fa un gir cap al barroc i el decorativisme amb Flos Sanctorum, Via Crucis i La posada de la núvia. Als anys seixanta pren un nou rumb cap a la poesia intimista: Polifem, Presidi major i I, tanmateix, pallasso... També escriu narrativa: A Robines també plou, Viatge al país de les cantàrides i Memòries literàries. En teatre té obres de teatre tradicional mallorquí: entremesos de caire eròtic i humorístic, com El ball de les baldufes, o de caire religiós, com Adoració dels tres reis d’orient.
En l’obra dramàtica de tema clàssic o històric les figures mitològiques i històriques amaguen una denúncia social sempre vigent: Fedra, Ulisses Joanot Colom (1972)... La tragèdia sempre comença amb una persona que no es subjecta a les normes socials o divines; és un home que exigeix llibertat.
Prometeu
CONTEXT
1450. Revolta forana. Lo Tort Ballester. (Precedirà el muntatge “La cançó de Son Coletes” de Guillem d’Efak que conta la història entroncant-la amb els assassinats del 36).
1519. A València es creen les Germanies, amb el vist-i-plau de Carles I (que també era emperador d’Alemanya), unes ordinacions que afavorien menestrals i pagesos, enfront de l’aristocràcia. Els imposts requeien sobre el poble més baix, hi havia especulació amb els aliments… El Renaixement, la tornada a Grècia, és també un renaixement de la tècnica; els menestrals es fan forts, i com feren els burgesos de la Il.lustració, reclamen el final de l’aristocràcia feudal.
A Mallorca en prenen mostra i comença un moviment semblant que durant uns anys va tenir part del poder polític. Foren anys de revolta perquè els nobles no admetien les noves ordinacions. El febrer de 1521 Joan Crespí, Joanot Colom i d’altres agermanats són tancats. Els agermanats aconsegueixen alliberar els presoners, i Joan Crespí comença a negociar amb el virrei. El juny de 1521 Carles I envia una carta desautoritzant les Germanies. La lluita es radicalitza i s’escampa. Els agermanats prenen el castell de Bellver. Assetgen diverses vegades Alcúdia, única vila fortificada. Joan Crespí és assassinat. Els agermanats tenen assetjat Santueri. Andrea Doria, dirigent genovès, aleshores aliat de França, bombardeja Palma. A l’octubre de 1522 arriba l’exèrcit espanyol a Alcúdia. Arreu on entren, pengen agermanats o els esquarteren. El març, delmada per la pesta, Ciutat capitula, a condició de poder anar a parlar directament amb Carles I. Hi van, li ofereixen les claus de Palma i ell els dóna un missatge segellat per al virrei: és la condemna dels agermanats. La repressió és brutal. El 1523, Joanot Colom, tancat fa mesos al castell de Bellver, és esquarterat a la Porta Pintada. Durant molts anys el seu cap fou penjat a la Porta Pintada. La repressió continua durant anys: agermanats esquarterats, penjats als arbres, condemnats a galeres; els confisquen propietats i béns…
Durant l’època republicana del segle XIX es reivindiquen públicament els agermanats. Reynés fa aquest retrat de Joanot Colom i li dediquen el carrer d’en Colom de Palma.
La plaça de la Porta Pintada (entre el carrer dels Oms i la plaça d’Espanya), que és on penjaren el cap de Joanot Colom, es va dir durant un temps plaça Joanot Colom.
L’ajuntament socialista anterior va situar un monument d’homenatge als agermants a la plaça del Roser, just enmig perquè el veiés tothom, l’ajuntament següent el va posar a la mateixa plaça, però al lloc més arraconat possible. Això demostra que l’obra és vigent.
TEMA
És el tema de la revolta del poble per la llibertat davant l’opressió política i econòmica. “COR: I un jorn el poble es va cansar, ja era hora! Va reclamar un tros de la illa nostra: / els forts i gent de fora la manegen / per a propi profit. La seva llei, / és la llei de l’embut”.
Cerca frases que facin referència al tema. Pots mirar també si hi ha altres subtemes dins l’obra (per exemple el referent a la relació del Virrei i l’Herald)
ARGUMENT
Som a l’any 1523, els agermanats han capitulat amb la condició d’anar a parlar amb Carles I. A les primeres escenes esperen la resposta, amb esperança de perdó, el Cor de dones, o amb total escepticisme, el Vell. Tant el Cor com l’Espectre fan bells cants de justícia i llibertat. Quan arriba el missatger, treuen Joanot Colom de la presó i llegeixen la resposta del rei: “Que morin, / segons les lleis, Joanot Colom i els altres”. Acaba el Cor amb un cant d’esperança: “Vindran temps, ho preveim molt més amables” “Les generacions més joves d’ara / no pensen com llurs pares ni llurs avis / i volen fer-se un món de nova planta, / on el podrit no hi tengui ja cabuda / i es desglaci la neu dels prejudicis”.
La primera escena és un diàleg entre l’esperança del Cor i l’escepticisme del Vell. A l’escena II apareix l’espectre: es refereix a fra Pero Martínez, poeta català, mort també per l’emperador un segle abans dels fets de Joanot Colom, també perquè volia canvia l’ordre establert. A l’escena III l’Agermanat conta la seva història. A l’escena IV apareix Joanot Colom, i es llegeix el missatge condemnatori de l’emperador; el virrei, com Pilat, se’n renta les mans, i acaba amb el crit del Cor: “Que floreixi la llibertat”.
PERSONATGES
- COR DE DONES és la veu del poble, oprimit, però lluitador i esperançat. El cor de dones, el poble, veu com maten els seus homes; per tant, mostra una actitud agressiva, desafiant cap al poder (en el muntatge, aquesta actitud desafiant es trasllada també cap al públic, passiu i indiferent veient com maten els seus homes; és un joc de rompre el que se’n diu la quarta paret, la que hi ha entre els actors i el públic, i fer veure que ells, el públic, també participa amb la seva passivitat, a la condemna dels agermanats).
- JOANOT COLOM mor anunciant més lluita: “Encara correrà la sang a dojo”.
- AGERMANAT tampoc no es penedeix del que ha fet.
- ESPECTRE és un ajusticiat, que canta la llibertat, però veu els poderosos que volen crear una nova carnisseria.
- VELL, escèptic, que diu al Cor “Jo no som d’ells; tampoc no em digueu vostre”; la seva simpatia, però, va cap al poble (sembla que el vell encarna el mateix Llorenç Moyà).
- HERALD, retratat pel poble: “Els cans llepen els amos. Sens vergonya / els llepen a llur pler, no per la força, / i això revolta, herald, el nostre ventre.”
- VIRREI té el mateix comportament de Pilat, que decideixi l’emperador, que jo els faré matar, però me’n rent les mans.
SOLDAT i BOTXÍ
El Cor, Joanot Colom, l’Agermanat i l’Espectre representen el poble que vol un canvi polític i social, una socialització. El Vell, escèptic està enmig. i l’Herald, el Virrei, el Soldat i el Botxí són l’aparell estatal, legal, opressor.
Pots analitzar com és caracteritzat dins l’obra cada personatge: -pels seus fets; per les seves paraules; per les paraules dels altres personatges; per les acotacions.
ESCENARI
Pati del Palau de l’Almudaina de Palma. És el veredicte de l’emperador de la sort de Joanot Colom i els agermanats.
ESTIL
És tot escrit en decasíl.labs, en general sense rima, tret de la codolada de l’agermanat. Els decasíl.labs sempre tenen un accent intern (a la quarta o a la sisena síl.laba; els versos de l’Espectre, sempre accent a la quarta síl.laba). S’ha de tenir en compte aquesta mètrica per fer la composició musical: accent intern, final de vers, sinalefes i elisions (“I / mai / no ens / tre/uen / els / gri/llons / de / fer/ro”), falsos diftongs (“Les / ge/na/ra/ci/ons / més / jo/ves / d’a/ra”), síl.labes extramètriques.
No té gaire paraules poc entenedores, però el llenguatge no és senzill i per al muntatge s’ha de procurar de fer-lo el màxim d’entendor ressaltant les frases principals.
INDICACIONS PER AL MUNTATGE
A partir de l’anàlisi i comentari de l’obra, el director determina el sentit de l’obra (missatge o sentiment que es vol transmetre), la caracterització dels personatges, les zones d’actuació, música, escenografia, il.luminació...; el director “veu” l’obra ja representada.
EL SENTIT DE L’OBRA
El sentit de l’obra és la idea bàsica o sentiment que es vol transmetre. El sentit d’aquest muntatge és la denúncia de la política de tots els temps d’afavorir els rics, els privilegiats i la demanda de socialitzar els mitjans, la tècnica, i la riquesa.
CARACTERITZACIÓ DELS PERSONATGES I ZONES D’ACTUACIÓ
Els agermanats (i el cor) estan de cara al poder establert, i també de cara al públic. Veim que només canten a l’obra els personatges del poble, i també són els que tenen més moviment; en canvi el poder no canta, i és inamovible en el seu exercici del terrorisme d’estat, de la llei; com diu Joanot Colom: “És més vil que el terror de foc i ferro / l'institucional, però hi ha ànimes / malignes o imbecils que el justifiquen / perquè el legalitzà un codi sectari!”.
DISPOSICIÓ ESCENOGRÀFICA
COR DE DONES (són 9; tres per a cada veu)
(de cara al públic, i il.luminat des dels laterals; col.locats de manera irregular
potser sobre una estructura escalonada de fusta; vestits irregulars, també)
ESPECTRE, MISSATGER AGERMANAT, COLOM...
(cara al públic; entren i surten per l'esquerra; (cara al públic; entren i surten per la dreta;
retall o canó) retall o canó)
HERALD, VIRREI, SOLDATS, BOTXINS
(el virrei seu a un setial, situat, com el públic, de cara al cor i als agermanats;
entren i surten per la dreta; llum des de dalt)
VELL
(pot tenir el seu lloc entre el públic)
ALGUNES INDICACIONS GENERALS PER A LA MUSICACIÓ
Sense veus impostades
L ’obra musicada ha de semblar més una peça de Jazz (sense el ritme simple del rock) o de música alternativa (Tom Waits), amb diferents ambients a cada escena.
COR: Cantat a tres veus; a moments cantarà una sola persona.
ESPECTRE: Baix
AGERMANAT: Tenor
JOANOT COLOM: Baríton
ACOMPANYAMENT HARMÒNIC: Piano o teclat (el tocarà una mateixa de les del cor, que serà també qui el dirigirà).
PERCUSSIÓ I SONS: Per exemple: bidó de gas-oil, bol japonès (que vibra), barral de plàstic, una llauna, tub d’electricitat, pal d’aigua, bufar una botella...
Potser hi podria haver una tuba o trombó per fer de bordó.
Els fragments cantats o recitats van en negreta.
En el COR, si és una solista es marca amb negreta inclinada; s’enumeren les intervencions: 1, 2, 3 (soprano), 4, 5, 6 (contralt), 7, 8, 9 (veu més greu)
Les indicacions per a la musicació van en negreta entre parèntesis.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|