Representacions a Porreres, Pollença i Palma (Teatre Xesc Forteza)
durant el setembre i octubre de 2008

REPARTIMENT
Jaume I: Antoni Rotger
Dona Constança: Antònia Font
Don Pere: Pere Joan Martorell
Montaner: Antoni Artigues
Fontanelles: Manel Martorell
Consell de Cent: El públic
Moro: Delfí Mulet
Músics: Delfí Mulet, Manel Martorell, Pere Joan Martorell

L’AUTOR
     Frederic Soler (Serafí Pitarra), Barcelona, 1839-1895.
     Soler durant la seva jovenesa viu l’ambient de la menestralia urbana, apassionada per les representacions teatrals, que són fetes al que anomenen "tallers", que són pisos llogats per diversos joves per fer representacions de teatre, pintar, discutir, recitar, cantar, ballar, punts suspensius... Soler escriu, amb el nom de Serafí Pitarra, les primeres peces teatrals, que són unes paròdies demolidores, amb destinació a aquests centres.
     Durant la guerra imperialista que Espanya mena contra el Marroc, Soler pren una actitud ridiculitzadora, oposada a la de la burgesia catalana. Així, al Liceu Josep Anton Ferrer estrena les peces d'exaltació militar A l'Àfrica, minyons!, Ja hi van a l'Àfrica, Minyons ja hi som! i Ja tornen! , que Frederic Soler estrafà a La botifarra de la llibertat i Les píndoles de Holloway o la pau d'Espanya." Escriu també paròdies de drames històrics: Don Jaume el Conquistador", L'engendrament de don Jaume i Les temptacions de Sant Antoni.
     La primera estrena pública de Soler es produeix el 1864, al Teatre Odeon, amb una crítica contra el caciquisme: L'esquella de la torratxa, paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina, escrit en castellà pel mallorquí Joan Palou i Coll.
     A partir d’aquí, Frederic Soler s’integra als estaments burgesos per la via del matrimoni. Passa a ésser empresari teatral i a fer drames semblants als que havia parodiat. Fins i tot intenta destruir físicament les obres que havia escrit amb el nom de Pitarra: només ho aconseguí, per desgràcia nostra, amb Les tentacions de Sant Antoni.
     El jove que havia triomfat als "tallers" amb els seus acudits i les seves peces "brutes", que s'havia convertit en un intel.lectual admirat a causa de la seva actitud iconoclasta, sarcàstica, enfront els valors acceptats per l'stablishment, ara es disposava a ésser-hi admès. I amb la seva prodigiosa facilitat per a rimar, per dibuixar un paisatge o un personatge amb quatre pinzellades, Soler oferí a la burgesia barcelonina el teatre que desitjava.  El fill pròdig tornava al ramat, hom no podia demanar una joia més gran. El canvi de Pitarra (alegre, lluitador...) a Soler (calculador, mesell...), el veim en molts de personatges actuals.

L’OBRA
     Don Jaume el Conquistador, l’obra més popular de Serafí Pitarra, escrita fa 150 anys, és una actualíssima sàtira aplicable a moltes monarquies -no a la catalana- tant pel que fa als trulls de baixos, com a la fal.lera de matar moros. (Trobareu el text a http://www.mallorcaweb.com/magpoesia)
     L’obra parteix de la llegenda popular que diu que quan Jaume I entrà a la Ciutat de Mallorca, el primer que va fer va ésser donar pel cul al rei moro.
     Què més adequat, per a la celebració del 800 aniversari del naixement del rei en Jaume, que recordar la seva vigoria sexual i la seva potència amorosa. Basta veure la llista de dones o amants conegudes amb el nom que va tenir Jaume I: Elionor, Aurembiaix, Violant, Blanca, Berenguera, Guillema, Berenguera, Teresa, Sibil.la...
     Don Jaume el Conquistador és, potser, l’obra més reeditada del teatre català, encara que no sovint representada. El 1997 Magisteri Teatre la va fer amb representacions a la Universitat i a Muro. Molt abans, el 1978, La Trinca la va muntar a Barcelona amb escenografia de Perich, i posteriorment en va fer un disc, quasi tot en versió cantada.
     En Perich, parlant dels decorats que va per a la representació de 1978, diu: "Per què he col.laborat en la realització de Don Jaume el Conqueridor? Perquè és una obra bruta, eròtica, escatològica, grollera, irreverent, obscena, estúpida, ordinària, ofensiva, escandalosa, etc... etc... Hi ha gent que els passa el contrari, que s'estimen més de treballar en nom de la Pàtria, Déu, les virtuts morals, la salvació del país, l'honor, la moral, etc... etc... Durant 40 anys hem pogut comprovar els resultats d'aquesta elecció. Espero que quedi clar també el perquè de la meva."
     Entre escena i escena es van fent músiques d’Al Mayurqa, de Biel Majoral i Populars, i acabam amb la cançó Conqueridor, s’Al Mayurqa, que diu:
    

ACTE ÚNIC

El teatre representa la sala del tron del Palau del rei.
Al fons de l’escenari, a l’esquerra, hi ha els músics, i més endavant, cap a la dreta, i esbiaixat, hi ha el tron del rei.
El vestuari marca els personatges. Rei, vermell. Constança, blanc. Pere, marró. Montaner i Fontanelles, gris. Moro, negre.


ESCENA PRIMERA

Música: AULOS I VEU

MONTANER (entra, s’acosta a Fontanelles i li diu)
Com us deia, Fontanelles
el rei Jaume està fotut;
el que guia ens ha sigut
és ja un manso sense esquelles.

FONTANELLES (s’aixeca, i els dos avancen cap al centre)
I vós, que ho heu sentit,
sabeu quin mal té al paquet?

MONTANER
Si em guardàssiu el secret!...
     (amb veu baixa)
Us diré que està podrit!...

FONTANELLES
Ja veig que parlau de veres.
Però..., com pot haver estat?

MONTANER
Unes purgacions culeres
el rei moro li ha endinyat.

FONTANELLES
Doncs, és a dir... que el rei moro
a don Jaume ha dat pel cul?

MONTANER
Vegi de parlar el gandul
del seu rei amb més decoro.
Qui donava era don Jaume,
qui entomava el sarraí.

FONTANELLES
Si tinc culpa, perdonau-me,
jo ho havia entès així.

MONTANER
Davant Mallorca acampats
estaven els catalans
setjant els moros bergants
dins els murs, mig afamats,
quan nostre rei i senyor
un dia que el campament
anava sol recorrent,
veu que a sos peus cau un mort.

I els morts que queien comptava
fins que van ser cent i tants;
eren presos cristians
que el rei moro allí ens tirava.

Per Sant Jordi!, -el rei digué-
ves viu moro, rei taül,
que jo jur dar-te pel cul
així que dins entraré.

Llavors entram a Mallorca,
entra el rei, guanya an el moro
i pel rulé me l'enforca.

Que vinguin tots!, -ne digué-
i allà, sobre d'un bagul
donant al moro pel cul
tot l'exèrcit ho veié.

FONTANELLES
I voleu dir que d'això
el rei podrit va quedar?

MONTANER
Tot seguit va començar
a inflamar-se-li un colló
i trobant-se els pantalons
tots mullats de per 'qui sota
van veure que era la gota
que feien les purgacions.

Després també s'ha sabut
que aquest lladre punyetero
ja es feia dar pel trassero
pels seus esclaus, el molt brut

FONTANELLES (cantant, amb la tonada de Jaume I i Violant, mentre va a agafar l’instrument. Montaner se’n va amb ell)
Cony, que brut!
Cony, quin brut!
el rei moro content
i don Jaume fotut.


ESCENA SEGONA

Música: JAUME I I VIOLANT

MONTANER (que entra amb el rei, que ranqueja i s’asseu)
Com us trobau?

REI
                  Ai!, fotut,
tot l'entrecuix amb un suc blanc m'enguix,
estic ben escaldat de les tabelles,
i cada mica que per força pix
Montaner... em fa veure les estrelles.

Com és possible, ai!, que jo pensàs
que volent-li fer allí tan gran insult,
com és el de donar a un rei pel cul,
a mi el mal i a ell el favor fés?

MONTANER
El que ara haveu de fer és no enfadar-s’hi.
Són coses que tot és l'acostumar-s'hi.

REI
Escolta, Montaner, mes aventures
que no acaben aquí mes desventures.

En entrar triomfant a Barcelona
satisfet d'haver tret a gent tan porca,
i com perla afegida a ma corona,
afegir a mon regne el de Mallorca,
m'esperava la reina amb les dolçures
de l'amor, que amb l'absència no s'amaina,
i fent-me, en ser al llit, quatre postures,
em va engrescar i li vaig fotre una baina.
     (S’aixeca amb l’entusiasme de la “baina”)

A l'endemà la infanta de Sicília
que ha vengut, com tu saps, per veure festes,
acompanyada de sa tia Otília
per dur-la sols a diversions honestes,
a dintre de sa cambra es despullava,
i sobre ses catifes de pells russes
en el mateix moment que jo passava
tota nua s'estava matant puces.

Les trenes pel seu coll, ben amollades,
com serps de seda negra es deslligaven;
ai! si haguessis sentit crin crec! quin crec!
feien les puces que sos dits mataven.

Les mamelles, tan grosses i senceres
semblaven dues boles de mantega,
i sos mugrons vermells, dues cireres
que una onada de carn les mig ofega.

I ses cuixes, tan grosses, ai! tan blanques,
com a columnes de setí folrades,
que arribaven tot just fins a les anques
tan fortes i tan fines i nevades.

Un culet més bufó que una sombrilla
i entremig de les cuixes, ressalao!
aquell grapat de pèls, que negre brilla
sobre aquell ventre fi com mantecao.

     (Amb molt d’entusiasme:)
La lluor dels seus ulls em deia: carda'm!
el somrís de sos llavis: no te'm tires?
El meu cor deia a Déu: De pecar guarda'm!
i mon carall encès llençava ires.

En aquell moment, ai! sos ditets monos
de la xona pels pèls s'entretenien...
llavors me vaig cagar ja amb tots els tronos;
semblava que els dimonis em tenien.

I vaig entrar d'un cop; ella s'esquitlla,
l'atrap, fa un xisclet, i s’eixarranca
li fico el nap a dins, la mà a cada anca,
i allà mateix li vaig donar una bitlla.

MONTANER
Carall qui et puga fotre, punyetero!

REI (dolç)
Amb els dos talonets de ses botines
ella m'anava repicant les anques
em remenava els ous amb ses mans fines
i jo besava ses mamelles blanques.

Entre dolços gemecs, ai!, m'apretava
com si em volgués premsar a sobre d'ella
i així que va sentir que li baixava
s'apagaren sos ulls com una estrella
i caigué desmaiant-se com la dàlia
que li trenca una branca una ventada.

MONTANER
Per cardar i macarrons és sols Itàlia!
I... li vau rompre el virgo?

REI
                   Repunyeta!
si li vaig rompre dius? I que era estreta!
Va semblar que esbotzàs algun pandero.

MONTANER
Li devíeu fer sang...

REI
                     Ja ho crec, pobreta!
Com bruta veus que surt de la batalla
ma espasa que tants caps de moro talla
ma pixa vaig ficar dins la bragueta.

MONTANER
I no us vàreu fer mal, sent-ne tan forta?

REI
De resultes d'haver-me-la tirada
tenc la pell de la fava arremangada
com aquell que la mitja al garró porta.

MONTANER
I aquestes són les vostres amargures?
tirar-vos dues dones en un dia?

REI (s’asseu)
Les amargures són que no sabia
que jo hagués pres del moro les malures
i a l'endemà d'haver-me-les tirades
van quedar, oh dolor! oh feres penes!
Les dues del meu mal encomanades,
de gàl.lic fins al coll les dues plenes.

La reina callarà perquè és ma dona
però, què dirà el món de ma família
si la infanta se'n va de Barcelona
i la veuen podrida allà a Sicília?

     Montaner surt, el rei queda assegut.


ESCENA TERCERA

Música: CONTRABANDISTA

FONTANELLES (que entra)
Don Pere i la infanta fa mitja hora
que per veure-us, aquí estan esperant-se.

REI
Digues que entri primer dona Constança.

Fontanelles se’n va.
Entra dona Constança  i s’agenolla als peus del rei.

REI
Alçau-vos dels meus peus, no feu punyetes;
que ho faci això un esclau que amb grillons ferm.

CONSTANÇA (s’alça)
Mes esperances estan ja desfetes,
perquè ara he rebut carta de Palerm,
dient que de seguida he de tornar-hi.

REI
Però no veis, carall, que estau malalta?

CONSTANÇA
M’han dit el metge ja i l’apotecari
que l’estar en el llit no em fa cap falta.
Ja tenc dins el bagul dues xeringues,
els ungüents, les desfiles i la sarsa,
i d’amagat curant-me amb les potingues
el rei, mon pare, no entendrà eixa farsa.

REI
Bon vent pel cul, senyora, i arreveure,
tornau per si de cas quan ja esteu bona.

CONSTANÇA
La filla de Manfred va a Sicília
però el meu cor es queda a Barcelona.

I allà, quan en les nits de blanca lluna
la formosa platja de Palerm es veu,
les putes fent picades per les barques
i reganyant les anques els culers,
en cada pal, senyor, de mes galeres,
la vostra pixa em semblarà que veig
i en l’escuma nevada de ses ones
el glop blanquíssim de la vostra llet.

Me sentirè seguida del fantasma
de vostra pixa com record etern,
plorant gotes de llet la vostra fava,
roja com barretina de pagès.

REI
Segons es veu, vàreu quedar contenta
de les carícies del carall meu.

CONSTANÇA
Mmmm!

Amb tanta majestat portau la fava
com la corona portau vós de rei.

Quan jo el tenia dintre de ma figa,
considerau si llarg havia de ser,
que cada cop que vós fort apretàveu
pessigolles al coll m’anava fent.

I si el poble, al morir, en vostra tomba
les semprevives ofereix al rei,
les dones que han estat per vós fotudes
a vostra pixa teixiran llorers.

REI (s’aixeca)
No oblideu, doncs, Constança, ni un sol dia
el meu carall tan gros com una biga.

CONSTANÇA
Com pot ser si al venir-vos jo sentia
un vessament de mel dintre la figa?
Per comiat donau-me un altre pinso

REI
Encara no teniu prou malaltia?

CONSTANÇA
Ficant-m’hi el dit per vós, el cony m’esquinço

REI
Jo us promet cardar un altre dia.

CONSTANÇA
Feis-me, doncs, un petó i adéu don Jaume.

REI
Que et vulgui guiar Déu, tendra ocelleta!

     (Constança surt. Ell cau assegut al seient)
Ja estava per enviar-la a la punyeta.


ESCENA IV

Música: MURERA

Entra Don Pere i s’agenolla davant el rei

REI
Alçau-vos

DON PERE
        Senyor...

REI
                Parlau

DON PERE
Sabeu que sou en la terra
tant en pau com en la guerra,
qui més am després de Déu.
Jo... Jo us estim, senyor,
i recordant mon afecte...

REI
Fora punyetes i recte.

DON PERE
Vull demanar un favor.

REI
Pot mai un pare negar
el que son fill li demana?
Si ho puc fer, de bona gana;
explicau-vos.

DON PERE
        Em vull casar.

REI
No

DON PERE
      És que...

REI
        Que no us he dit,
pensau que som vostre pare.

DON PERE
Vós bé us tirau a la mare!

REI (s’aixeca d’una revolada)
Collons, quin desvergonyit!

DON PERE
Vós tendreu per governar,
però no pels fills, bon caletro.

REI
Et fotré un cop de cetro
si t’he de tornar a avisar.
Quan ton pare et diu que no,
és senyal que no et convé.

DON PERE
Dons, si jo tremp, què faré?

REI
Vés a l’aigüera, bacó!

DON PERE
Perdonau. Mes intencions
no han estat mai enfadar-vos,
però ja sabeu, en parlar-vos,
que la pixa no vol raons.

REI
I per ventura no hi ha
per allà darrere el teatro,
cases bones i barato
a on poder anar a cardar?

DON PERE
Però si em veuen, senyor,
en ficar-me a l’escaleta,
no sabeu que a la punyeta
se’n va del regne l’honor?

REI
Si és vera que vas calent...
jas diners i vés de puta;
ara que ets jove, disfruta
i deixa dir a la gent.

DON PERE
Si vós no em teniu present
i de mos precs no feis cas.
jo faré...

REI
             Merda faràs!...
     (S’asseu)

Escolta’m un moment: vull traspassar-te,
jo estic malalt, el ceptre i la corona.
I en fer-ho també has de recordar-te
que té collons l’encàrrec que se’t dóna.

Si mentre estic malalt et mouen guerra,
jo t’orden que no et moguis d’eixa terra.

Més endavant, si vas a la batalla,
i has demostrat que el teu valor no falla,
veurem llavors si es troba alguna mossa
amb qui dels teus collons buides la bossa.

DON PERE
I per què no em puc casar
abans de portar la malla?

REI
Perquè primer en la batalla
que en l’amor has de pensar.
     (Solemne)

Tenim a dins els collons
tot el valor d’eixa terra
i no en queda per la guerra
si es gasta tot en passions.

DON PERE
Però vós, quan vau cardar,
bé éreu en la guerra nou.

REI (amb orgull)
És que jo en tenia prou
per fotre i per batallar.

     El rei queda assegut.


ESCENA V

Música: ANDALUSÍ

Entren Montaner, amb un plec,  Fontanelles, Don Pere i Dona Constança.

MONTANER (assenyalant el públic)
Don Jaume, el Consell de Cent.

REI
No et fot quin piló de gent.

MONTANER
Un plec
que de Tunis duu un exprés.

REI
Que el llegiu prompte us prec,
i d’un cop sabrem el que és

MONTANER (Llegeix)
“Per cotxines que han estat
fent mamades com villanes,
a les putes catalanes
havem tret de la ciutat”

El rei salta del tron amb horror

REI
Tunis! Ells! Al rei això!
No! Les putes, no!

El rei, anorreat, cau assegut a la cadira, i després de reposar una estona diu, amb ràbia reconcentrada, a don Pere

REI
Amb tanta infàmia i malícia,
fill meu, si ja fossis rei,
amb quin dret, o amb quina llei,
et faries la justícia?

DON PERE (Amb ràbia)
Al qui em faltàs a la fe
d’una manera tan porca
com al rei de Mallorca
l’enfilava pel rulé.

REI
A don Pere ja heu sentit;
galeres i homes preneu
i prompte a Tunis volau
perquè jo ara estic podrit,
i quan trobis el gandul
allà mateix on l’atrapes
me’l poses de quatre grapes
i me li dónes pel cul.

Perquè tu, com jo, no et fotis,
te’l tiraràs amb condó
i un cop feta la funció
li encastes pels bigotis.

Després de fer-lo desdir
et tires la seva dona
et cagues a la corona
i tornes a venir aquí.

Remors d’aprovació a la cort.

REI (a Montaner)
Hi ha res més?

MONTANER
        Un altre plec
de l’alcalde d’Albufera.

REI
I què?

MONTANER
      La resposta espera,
dinant a l’Hostal del Rec.

REI (agafa el plec i el dóna a don Pere)
Llegeix!

DON PERE (Llegeix)
“Senyor, de Múrcia els moros,
furients com la lleterada
que surt tota enfurismada
de la punta del carall
han travessat la frontera,
matant homes, fotent dones,
tallant ous, eixamplant xones,
i omplint-ne de sang la vall.

Amb gran ànsia aquí s’espera
que ens envieu vostres tropes,
que si no, en faran sopes
de carn cristiana, els bacons.

Puix si tardau un sol dia
a sortir de Barcelona
no queda amb virgo una xona
ni un home viu, amb collons.”

Don Jaume ha quedat anorreat d’admiració; queda encantat

FONTANELLES (A Montaner)
No respon res.

MONTANER (A Fontanelles)
                  Ah, carall!
Quan ell no ha respost encara
bona gresca se’ns prepara.

Don Jaume pega un cop de puny a la cadira, o un cop de peu a terra, que fa fer un salt d’espant a tota la cort i diu amb veu ronca de coratge i amb un crit com bram de fera

REI (Amb furor)
Cony! la llança i el cavall!
A la guerra! Què carall!

FONTANELLES
No veis que no pot ésser,
pensau en les purgacions.

Don Jaume es posa a caminar per sortir de la sala, però després de fer dues passes, vacil·la i cau.
Montaner i don Pere l’alcen i l’aguanten. Fa un esforç sobrehumà.

REI
Portau-m’hi a coll-i-be.

Montaner i don Pere se’n duen el rei en braços.

FONTANELLES
Això és un cop de collons.


ESCENA VI

Música: NO EN VOLEM CAP

FONTANELLES (a Montaner, que passa per allà)
I doncs, què hi ha? Què sabeu?

MONTANER
Fotuts! La cosa va mala,
així que ha estat a l’escala
s’ha desmaiat.

FONTANELLES
                Viva Déu!
I hem de permetre que els moros
penetrin en nostra terra
quan l’ardent alè de guerra
surt per tots els nostres porus?
Més treballar i menys raons.
A Múrcia, desperta ferro!

Don Pere entra amb l’espasa desembainada

DON PERE
Desperta merda, bacons!

És a dir que mentre el rei
ajudava a ficar al llit
per què, com, amb quina llei
donau l’infant a l’oblit?

FONTANELLES
No us oblidàvem, senyor.

DON PERE
Els porcs de Múrcia perquè han vist ara
que el rei don Jaume malalt està
matant els homes, fotent les dones
en nostre regne, vils han entrat.
      (Amb animació creixent)

Ells tenen dones, amb iguals armes
tots a les nostres venjar devem.

A ells! Sant Jordi, Santa Maria!
Desperta pixa! Fotem! Fotem!

Els camps de Múrcia nostra arribada
en mars transformi de llet i sang;
no quedi xona sens ser cardada
ni cul que ignori nostre carall.

Dintre la panxa de cada mora
hem de deixar-hi un catalanet.

A ells! Sant Jordi, Santa Maria!
Desperta pixa! Fotem! Fotem!
Desperta pixa! Anem!

FONTANELLES I DON PERE
               Anem!

Surten don Pere i Fontanelles.


ESCENA VII

Música: MOIXIGANGA

Entren el rei i Montaner

MONTANER
Per què us heu mogut del llit?

REI
Perquè no hi podia estar:
em rosegava el neguit,
i el bací de sota el llit
put que no es pot aguantar.

Per cert, vés-me a la tauleta
i acosta’m la gibrelleta
que em sent un xic de caguera.

MONTANER (que ha duit el bací)
Us descordaré els botons.

REI
No cal, que aquests pantalons
ja són oberts del darrere

El rei s’alça el mantell per darrere i s’asseu al bací.
Fa tots els renous propis de l’ocasió.
Montaner surt, i entra amb un plec.

MONTANER
Com va això, majestat?

REI
Ai, tanta còliga m’estraga.

MONTANER
Un enviat de Sidi-Haley
diu que si pot veure el rei...

REI
Digues-li que ara el rei caga.

MONTANER
Diu que llegiu el paper,
us l’hauríeu de mirar.

REI
Vaja un moro més incordi!
Llegeix d’un cop i acabem!
Vejam ara què voldrà.

MONTANER (Llegeix)
“Dat per la gràcia d’Alà
en el Palau de l’Harem.
Rei don Jaume: Aben-Arén
amb tota la tropa nostra,
guanyant a l’exèrcit vostre,
li ha voltat el campament.

Un conveni se us proposa
que al rei moro s’entreguin
o sinó, que els cristians preguin
per la sort d’aquella gent.”

REI
Gosar-me això proposar...!

MONTANER
Senyor, què contestareu?
Anau amb tino, pensau
que a tots els van a matar.

REI
(A part) Per salvar d’alguns la vida
abatre sa honra, no!
(Alt) Al qui és portador d’això
digues que entri de seguida.

Entra un moro, saluda i es posa davant del rei.

REI
Cap al camp moro tornant
podràs dir a Sidi-Haley
que mai de por es caga el rei
encara que el trobis cagant;

que el rei Jaume té coratge
i el melic no se li arruga,
que llegeix aquest missatge
i després el cul s’hi eixuga.

S’aixeca del bací, i s’eixuga el cul amb el paper, el plega i el dóna al moro, el qual el pren, saluda i se’n va.

MONTANER
Què heu fet!

REI
           Això es fa així!
Ja pots treure l’orinal.

MONTANER
La situació és fatal...

REI
Ho veurem. Treu el bací.
Oh, Déu meu! feis que ells ho guanyin
ja que jo no ho puc guanyar!

     Montaner surt amb el bací. El rei queda assegut.


ESCENA VIII

Música: JO SÓC CATALÀ

MONTANER (guaita)
La infanta.

REI
Ai cony! Que sempre m’enganyin!
Que no havia marxat, ja!

REI
Alçau-vos, què demanau?

CONSTANÇA (S’alça)
Ma honra, que ja és perduda!

REI
Ai tros de bèstia fotuda!

CONSTANÇA (Plorant)
Ma honra, senyor, enteneu?

REI
Però si hem quedat entesos...

CONSTANÇA
Senyor!

REI (Amb ràbia)
         Ai cony!

CONSTANÇA
                      Escoltau
el que han fet vostres excessos.

Vós ja sabeu, senyor, que tota dona
té allò que se’n diu mala setmana,
que és un suc que regala per la xona
compost de sang vermella com la grana.

M’havia de venir, segons comptava,
el dia quinze d’aquest mes que corre,
ahir en teníem vint i no trobava
que la sang em mullés del cony la borra.

Em va estranyar en mi aquesta mudança
i al metge vaig pensar jo demanar-ho.

REI
I què us va contestar, dona Constança?

CONSTANÇA
M’ha dit que jo la sang tinc aturada.

REI
D’impaciència no voldreu matar-me?

CONSTANÇA (Plorant)
Perquè estic...

REI
          Acabem!

CONSTANÇA
                      Estic prenyada!

REI (S’aixeca de cop)
A fe de Déu que en bona hora!
Amb això em veniu a mi?
Però com pot ser així
si en venir-me el treia a fora?

CONSTANÇA
Hi degué entrar escapada
alguna gota de llet....

REI
Vaja un bunyol que hem fet!
I sí que l’hem ben cagada!

CONSTANÇA
Què deurà dir ma família
si em veuen el ventre ple?
De vergonya em moriré!
Què dirà el rei de Sicília?
Vendrà aquí ixa com ixa,
si jo deshonrada qued....

REI
Digau al rei Manfred
que don Jaume el cul li pixa!

CONSTANÇA
I per mi dues nacions
guerra es van a declarar?

REI
Això sí que és agafar
a la vaca pels collons!

Amb això sols vull provar-vos
que en Manfred no em fa por,
però no penseu per això
que sense honra vull deixar-vos.

     Don Jaume s’asseu.


ESCENA IX

Música: ELS SEGADORS

En aquest moment és interromput per tot el poble que crida amb gran gatzara des de fora

POBLE
Que visca don Pere! Visca!

MONTANER (Entra)
Respirau, senyor! Oh glòria!
Vostre fill triomfant arriba.

FONTANELLES (entra amb l’espasa enlaire)
Que visca don Pere! Visca!

     Entren Don Pere i Dona Constança

MONTANER
Victòria, minyons, victòria!

FONTANELLES
Els catalans perdíem la batalla,
anàvem ja del moro a ser esclaus,
i tot d'un plegat, com llum que els núvols ratlla
surt don Pere del mig dels nostres braus.

Es tira dintre el moro sense ajuda
ni mirar que li havien fet un bony,
com la puça que es veu, saltant, perduda,
per entremig d'espessos pèls d'un cony.

En veure això l'exèrcit, mà a l'escona!
ens fotem contra el moro i endavant,
i perseguida així, el camp abandona
la collonuda host de blanc turbant.

MONTANER
I què us passa, senyor, que vostres braços
no obriu al fill que tanta glòria us dóna?

REI
Amb mon fill he romput d'amor els llaços:
que es quedàs, vaig manar, a Barcelona.
     (S’aixeca i diu a don Pere)
Encara que en tu veig ma descendència
i et dec com a guerrer obrir-te els braços,
al porc que li ha faltat a l’obediència,
el rei girant-se li fot el cul pels nassos!
      (Ho fa)

DON PERE
I si estàs obeint-vos, senyor, encara,
i no hagués agafat cavall i espasa,
podeu estar segur que a hores d’ara
els moros ja tindríem dins de casa.

I tota Europa exclamaria a coro
puix puces sobre prínceps en són bous
que mentre a Aragó entrava el moro
l'infant s'estava aquí tocant-se els ous.

REI
Tens raó, vine als meus braços,
ara veig en tu ma raça.

CONSTANÇA
Mirau, senyor, que el temps passa..

REI
M'havies parlat de llaços
contreure amb una dona...

DON PERE
Per això he anat a la guerra.

REI
Casta infanta d'altra terra
es troba ara a Barcelona,
satisfarà ton amor?

DON PERE
Si és la infanta de Sicília
i ho vol ella i sa família,
la mà deman, i el seu cor.

FONTANELLES (A part, a Montaner)
La mà i el cor, el cotxino...
el que ell li busca és la figa!

MONTANER (A part, a Fontanelles)
I bé, que voleu que diga.

REI
Ara obrau, senyora, amb tino:
Voleu l'infant per espòs?

CONSTANÇA
I com no, si jo el somiava
i el dit per ell m'hi ficava?

DON PERE (Respon amb igual dolcesa)
Jo també us somiava a vós.
I pensant en la virtut
que tothom en vós alaba,
cada nit me la picava
senyora, a vostra salut.
     (A don Jaume)
Vostre amor tot ho concília.

MONTANER (A part)
Ja ho crec! però et fa cabró!

REI (A la cort)
Caso l'infant d'Aragó
amb la infanta de Sicília...

DON PERE
Déu protegeixi l’amor!

FONTANELLES (A part)
Sí, sí, ja t'ha ben fotut.

CONSTANÇA
Obra de Déu ha sigut
     (A part)
A la fi he salvat mon honor

MONTANER (A part, a l'infant)
Alça! Ara sí que mai més
us l’haureu de picar.

REI (A Montaner)
Vós podreu fer preparar
perquè es casin, i res més

El rei s’asseu i escriu

MONTANER (A part, a Fontanelles)
Quina sort té el rei amb tot!

FONTANELLES
Per què?

MONTANER
           Mirau la jugada:
l'ha fotuda, l'ha prenyada...
i ara...

FONTANELLES
       Cony, pobre xicot!
Sí que se l'ha ben tirat!

El rei deixa d'escriure i diu a Montaner

REI
Porta-ho a la catedral
i no et moguis d'allà dalt
fins que t'hagin despatxat.

     (Diu a l’infant)
Ara que jo sóc gat vell
a tu, que et cases i ets jove,
encara que no és cosa nova
et vull dar algun consell.

Si en ficar-te amb ella al llit
trobes que el virgo no té,
no en facis cas, que és potser
d'haver-s'hi ficat el dit.

Si abans de temps un petit
noi o noia et fot pels nassos,
no hi pensis, que molts embarassos
abans de temps han parit.

DON PERE
Què us pensau que som un ase?

FONTANELLES (A part)
No, jo et fot, amb un xic més!

REI
Digui a Manfred un exprés
que amb mon fill sa filla es casa.

FONTANELLES
I si li mouen raons
perquè us heu propassat?

REI
Digueu-li que els he casat
perquè em rota pels collons.

     (S’aixeca)
Que servesqui de lliçó
an els joves de demà:
no pel fet d’enravenar
un home ja és casador.

     Baixa al prosceni, mira el cel i exclama amb sentit judiciós
I vós que aquesta trista vall
mirau des del blau setí,
feis que en tot digne de mi
sigui el fruit del meu carall.

Cançó: CONQUERIDOR

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA