Pere Capellà. Cançons republicanes
[un tast]
Deixau que deixi sentir
sa veu des poble pagès,
poble que no deia res
perquè no podia dir,
des poble que fins aquí
sens motiu i sens raó
ha regat amb sa suor
des front que tan alt pot dur
sa terra que és del comú
i se n'aprofita es senyor.
Deixau que puga cantar
un himne a sa llibertat,
un escarni an es passat
que tant les mos fe passar,
deixau que puga llançar
a sa cara des tirans
que avui ets esclaus d’abans
els deixen fer que s’escapin
perquè en sang bruta no empapin
es calls de ses nostres mans. [...]
N'Alfonso ha estat es darrer
d'aquests personatges raros,
un rei amb molts pocs reparos
com d’altre se'n conegué,
un imbècil, que va fer
de s'Estat una ruïna
i que avui encara camina
perquè es nou poble espanyol
venjar ets agravis no vol
derramant sang de gallina. [...]
Deu creure que és enyorat
perquè ha estat un rei model
com a dèspota i cruel
propi d'un degenerat,
ja que està ben demostrat
que es Borbons tots són així
i els hem haguts de sofrir
bastants d’anys a dins ca nostra,
però sabent que mos costa
¿com l'hem de deixar venir?
[...]
Sa teva rialla trista,
distintiu des teus parents
que hem sofrida tant de temps
ja l’hem perduda de vista.
Llàstima que s'anarquista
primer que te fe amenaces
no aconsiguí que quedasses
cuit per sa seva assanya
i hauria salvada Espanya
de que tu la comandasses!
Fill d'un pare mig podrit
era podrit per herència
tronc d'un arbre en decadència
falt de sàvia o d'esperit.
Quan era un al.lot petit
era més sec que una parra
i cresqué com una paparra
sempre an es metge aferrat
i a les llargues ha acabat
per ser el rei de sa barra. [...]
Què, si ses mares ploraven
amb so més gran desconsol?
Què, si a s'estat espanyol
es pirates l'explotaven?,
si a ell no li faltaven
a dotzenes ses querides,
jovenetes i garrides,
el molestava molt poc
que lluitant en el Marroc
s'hi perdessen tantes vides. [...]
S'esperit republicà
per dins tots ets espais flota,
i per onsevulla se nota
que és republicà s'estat,
i que pes Borbons ha arribat
es moment de sa derrota.
Ets estudiants protesten
contra aquells governants vils
emperò es guàrdies civils
amb sos fusells los contesten
i aquells jovençans se presten
a oferir sa seva vida
i si algun mor en sa partida
mor content sols de pensar
que sa seva sang serà
a dins poc temps redimida.
Quanta sang! Quanta batalla!,
per causa d'aquell Borbón
que alguns li diuen “Felón”
i que jo sols li dic canalla.
De ràbia es meu pit estalla.[...]
Ara és hora de fer guerra
de lluitar, per evitar
que s'estat republicà
puga caure per sa terra,
si veim que es nou govern s'erra
tots es bons republicans
hem de fer esforços bastants
per poder corregir s'erro
que no vengués des desterro
es que teníem abans.
[...]
Tot lo que volia dir
me sembla que ja està dit
i fins i tot crec haver ferit
tot quant volia ferir.
Segons es meu discurrir
aquesta és sa veritat
i si qualcú s'ha agraviat
perquè la dic massa clara
es firmant admet des d'ara
sa responsabilitat.
Republicans mallorquins
que ses cançons llegireu
per ventura trobareu
que es treball no és des més
fins.
Des glosadors algaidins
ja més no es pot esperar
i per tots quants d’erros hi ha
lector en aquestes cançons
te suplica mil perdons
s'autor
