direcció i escenografia: Lluís Gili
realització decorat: Sebastià Amorós i Antònia Martorell
so i llum: Teatre Principal
disseny gràfic: Jaume Falconer
intèrprets: Miquel Oliver, Joan Miquel Font, Lourdes Fernàndez, Tomàs Porcel, Helena Alegre, Rosa Maria Borrull, Tomeu Bonnín, Rafel Serra, Maria del Carme Quetgles, Tomeu Pizà, Joan Ramon, Pere Perelló, Joan Gralla, Aina Servera, Bel Sans, Caterina Álvarez.

estrena: Teatre Principal de Palma, dimecres, 23 de novembre de 1994, a les 21 (600 espectadors)
d'altres representacions: Teatre de Montuïri (100 espectadors). Teatre de Llucmajor (100 espectadors). Institut Berenguer d'Anoia d'Inca (100 espectadors)

sinopsi: "El desembre de 1951 estrena Sa pesta, una peça ben diferent de les anteriors i 

que suposà un fracàs de públic i de crítica, com demostra el fet que va ser representada únicament el dia de la seva presentació. L'argument: la invenció feta per dos científics d'una bomba que pot matar la humanitat sense cap dolor i sense destruir els béns materials. Sembla una anècdota. Però deixar de ser-ho quan sabem que la bomba d'hidrògen, amb característiques semblants, va ser presentada l'any 52. És a dir, que aquest era un tema d'actualitat." (M. Magdalena Alomar. "El teatre de Pere Capellà" Lluc 784. Palma, gener-febrer de 1995)

pere capellà: català, mestre, republicà, dramaturg:
Aquest parell de títols, que no són tots els d'aquests noble persona, justifiquen sobradament un modest homenatge com el d'avui. El detonant, però, és l'interès d'uns quants estudiants de Magisteri que demanaven una comèdia per escenificar -moguts per la que vàrem fer el curs passat. Quan varen llegir Sa Pesta es posaren a la feina, de cada vegada més entusiasmats, i anit, al Principal, ens presenten l'obra -sota la direcció de Lluís Gili, un vertader esperit teatral-, amb una dedicació i un apassionament encomanadís. 
Aquesta és una bona avinentesa per conèixer una mica més l'autor i per això ens n'han parlat a l'acte d'avui matí. Diuen que conèixer una persona és estimar-la: això en el cas de Pere Capellà és garantit. 
No era poc ésser fill del glosador Llorenç Capellà. Anava amb son pare a les vetlades de glosat "i conten que una vegada a Sant Jordi, algú del públic que es devia malfiar de l'autoria de les gloses que feia el nin va amollar un ocell dins la sala amb la mala idea de capturar-lo, aleshores Pere, que devia tenir uns sis anys, l'agafà al vol i digué:
   Sabeu que estic de gojós
   i mu mare en sebrer-ho,
   que he fuit amb un gorrió
   i ara me n'hi torn amb dos." (Lluc 738)
Mentre fa de sabater amb son pare estudia també de mestre. Conta Melcior Rosselló, per confirmar l'esperit d'aquest mestre, que pertany a un sindicat que fa activitats teatrals per fer diners..., diners, però, per pagar beques a joves que sense aquest ajut no estudiarien. 
Pere Capellà fou cap d'Esquerra Republicana d'Algaida. Feu de mestre a diverses escoles de prop de Barcelona, i començada la creuada espanyola de Franco contra els catalans decideix lluitar-hi. D'aquesta època és el poema inacabat "Jo sóc català".
Els falangistes algaidins el cercaven com desesperats. Varen matar Pere Llull, amic íntim de Capellà, cremant-lo viu ruixat de benzina. El 1939 els feixistes espanyols el tanquen a la presó. Quan el 1943 l'amollen, per poder tornar a Mallorca li exigeixen un aval d'alguna autoritat del poble; els que comandaven a Algaida no el volen, però sí a Montuïri, on es casa amb Maria Fornés, amb qui té dos fills, Margarida i Llorenç.
També li prengueren la plaça de mestre i va haver de fer de tot per guanyar-se la vida: barman de cabaret, professor particular, botiguer, cafeter, tractant de licors, fabricant casolà de fideus i d'oli d'ametlla, periodista... (I no escrivia al diari en foraster com a entreteniment de cap de setmana, ni en un règim com el d'ara -imperialista espanyol com sempre, tanmateix-, sinó en ple feixisme, i com a mitjà de subsistència).

més informació: L'acte fou també un homenatge a Pere Capellà, català, mestre, republicà, dramaturg. (Al Lluc 784 esmentat s'hi publiquen diverses intervencions de l'acte)

Al programa hi figura un poema emblemàtic de Pere Capellà:

JO SÓC CATALÀ / Enmig de la mar / s'aixeca ma terra / fins tocar el cel, /que es deixa en la Serra, / banderes de blau. / Jo sóc balear, / jo sóc de Mallorca, / català insular. / Tot el meu passat / que la història allunya, / el tenyeix de glòria / la Gran Catalunya. / En les rels profundes / de la meva gent, / un conqueridor / portà, proa al vent, / la nau que a Salou / deixà ses amarres, / seguint la bandera / de les quatre barres. / Jo sóc de la raça, / vella i gegantina, / que espantà dels mars / la gent sarraïna. / Jo sóc de la Pàtria / dels agermanats, / Joanot Colom, / vells antepassats, / defensors heroics / de tradicions, / que en sang ofegaren / Àustries i Borbons. / Herois de Mallorca, / herois catalans, / que en les hores greus / us dàreu les mans, / fent del nostre exemple / un sagrat costum, / jo us tinc en ma vida / de guia i de llum. / Jo sóc mallorquí, / i és la meva glòria / esser català / per la meva història. / Estim Catalunya / perquè té un passat / de lluita incansable / per la llibertat; / perquè dins un regne / d'oprobi i de sang, / teixí la grandesa / del Corpus de Sang; / perquè en tots els segles / contra l'esclavatge / ... 

(Pere Capellà no acabà aquest poema; deixà per a tu la tasca de dur-lo a terme) --VISCA CATALUNYA! --INDEPENDENT!
 

Poemes de Pere Capellà 

inici

[ TORNAR ]