NOTA A UH, POEMA D'ALTA VELOCITAT 
Uh és un que en un microsegon en què el metro pràcticament s'atura a mig túnel reviu un instant de la infància sortint de sobte de l'amagatall d'un portal cridant-li uh a algú, i alhora té baixant de la font del gat enganxada al cervell. 
Qualsevol fragment d'x versos [x >= 1] conté l'obra sencera [9.072 versos], cada pàgina es pot pendre com un poema independent titulat també uh [28 versos] 

[una pàgina de uh] 

de purpurina 
carn de piscina 
roba inferior d'allò més fina 
veïns de la veïna 
llaàgrimes de goma residus de resina 
l'amoïnador que s'amoïna 
bajoques i xixina 
xiclets de margarina 
vint anys i uns dies de ruïna calla 
però què fem empouar-nos 
és com una mena de vaselina, però més potent, encara 
un enaltir-se 
pit avall cul amunt però no hi 
va haver ni hi hagué  enculaments 
i ni tan sols pastissos 
de nata a les cares i ni 
tan sols a les dels ministres de les cultures ni re 
les dues cultures 
hi ha dues cultures 
a la dels de les ulleres de culs de gots 
a peu dret al timó en un terradet 
d'un tercer pis d'un carrer vell 
i be les dels bípedes impertèrrits però que 
fan acte de presència i mac 
mac per exemples la resta 
són supermercats a dos quarts d'una 
milles per hora 
destravaments d'armilles 
 
 
 
  

de la nota del preu del sopar del mosso 
Barcelona: Ed. el Khan 1997 
 

ADVERSATIVA

     Li agrada l'acció però no fa res. Té interessos però no se n'ocupa. Va al llenguatge però no parla. Palpa un poder que no mou. Demana passió quan no sap patir-la. Viu a un ritme molt fort, això sí, però és que al ritme no li cal veu cantant.

  COR DE CORS 

  Les formigues fan niu als cors de la gent de cor de formiga. 
  El buit omple els cors dels sense cor, i les queixes trenquen els cors de la gent de cor queixós. 
  Els buròcrates donen permís de vida als cors de la gent de cor buròcrata, i els partits es reparteixen els cors de la gent de cor repartit, o sigui que: 
  Vigila què fas amb la vida que la vida t'ho farà a tu, que les rates es mengen els cors de la gent de cor de rata i el buit omple els cors dels sense cor. 
 
 
 
  

Coltells 
Barcelona, Llibres del segle 1998 (Sèrie Culip de poetes, 1) 
 
 

 NO TINGUIS VERGONYA 
DAVANT NINGÚ 

A L'ACTE ET CALA 
ET CALA L'ACTE 

(fragments) 

[...]Si no hi hagués misèria ni policia ni opinions falses la saviesa seria tota telepàtica i no caldria escriure-la ni dir-la perquè ens entendríem com la carn i l'ungla [...] no tinguis vergonya davant ningú perquè hem d'anar vencent les opinions falses, la policia que les sustenta i la misèria que provoquen. És l'únic camí cap a la filosofia i cap al saber. [...] Per exemple, si volem saber si hi ha coses prohibides primer hem de suprimir les prohibicions. [...] No tinguis por davant ningú. Encara més: no tinguis vergonya davant ningú. Un mos de pa no hauria de tenir gust de mil morts i deu mil moribunds. L'ésser o univers s'ha expressat amb una cosa que és la matèria del món. [...] El so o soroll de la pixarada abundosa d'una vaca ens feia mentrestant companyia. 
 
 
 

No tinguis vergonya da- 
vant ningú perla estimada 
la cançó que hem de cantar 
no té lletra ni tonada 
 
 

L'amistat va per la terra 
dient vinga a despertar 
que se sent cantar la verra 
i ens hem de felicitar 
 
 

Cara bleda en pinyó fix 
i un cos d'aire intel.ligent 
al catre segurament 
només saps fer-t'hi embolics 
 
 

Aquella nit de cap d'any 
va ser sonada sonada 
quan li tocava tocar 
es va espatllar la campana 
 
 

Em preguntes si t'estimo 
ni si no t'estimo més 
et penses que te m'arrimo 
com si no te m'arrimés 
 
 

Grato rasco raspo pico 
provaré un altre bordell 
concloc plego acabo abdico 
si en voleu queda tortell 
 
 

El piano del gitano 
predomina pels carrers 
i al gitano del piano 
ningú li afluixa diners 
 
 

Diu que diu que diu que diu 
digui digui digui digui 
és que no sé com s'escriu 
com collons vol que s'escrigui 
 
 

El meu poble no pertany 
el meu país no s'ateny 
i el meu planeta en un puny 
i el meu univers un cony 
 
 

Hi ha un camí de cap per vall 
i un altre sota la pell 
un dels collons al cervell 
i un de la cara al carall 
 
 

Cadenes tot el que neix 
cadenes la policia 
i cadenes tu mateix 
per la puta gelosia 
 
 

La gelosia s'imposa 
entre els amants interronp 
els amics i li fa nosa 
al pensament és un plom 
 
 

Va vine aquí que ens perdrem 
puja a l'àguila de foc 
serà el primer cop que estem 
l'un i l'altre en algun lloc 
 
 

No calculo no retinc 
no torejo no comento 
no m'aveso no m'avinc 
no faig cua no regento 
 
 
 
  Berlín alexanderplatz
o la plaça catalunya
altiplans sovintejats
pel còndor i la vicunya

Des del montgrí veig montgó
sant onofre el canigó
norfeu el golf castelló
la noia de cal baió

Tot és un i què tot u
arbre sec i reflorir
perla closa i no tenir
vergonya davant ningú

portada enric casassas