UN. 
DINOU D'OCTUBRE: 
DIUMENGE AL VESPRE AL CAFÈ 
[fragments] 

La fembra 
valenta 
raspalla 
l'espatlla 
del fatu 
i el fatu 
badalla, 
la inània 
no impera 
però per 
molt poc. 
 

El geni 
que hi b rilla 
es diu 
amor 
i pot 
fer mal. 
 

Si t'hagués 
vist la cara 
m'hauria 
passat 
la vida 
pintant-ne 
retrats, 
digué 
Joan 
a Jana, 
parlant-li amb 
els ulls 
i cec 
tot ell. 
 

El gènit 
que hi brilla 
és més 
que amor, 
la gràcia 
senzilla 
dels nens 
en bi- 
cicleta 
pels quatre 
carrers. 
 

Els clients 
tenen raó, 
tot és 
molt car 
i mal 
servit 
en aquest món 
però 
així 
a mà 
no n'hi 
ha pas 
cap altre 
per ara 
 

Se sap 
que es troba 
çsi es vol 
un tipus 
de corda 
que fa 
la feina 
i ja 
no cal 
pagar 
cap al- 
tre deute. 
 

I enmig 
dels trastos 
tres tendres 
clavells 
floriren, 
un home 
rigué 
la broma 
d'un altre, 
un mosso 
plorós 
deixà 
mig plat 
de ba- 
callà, 
ja no 
podia, 
l'estrella 
que el guia 
anava a 
la posta, 
a més 
feia boira, 
deixem-ho, 
matem-ho. 
 

La dig- 
nitat 
més gran 
l'exhala 
el menys 
cregut 
de tots 
i així 
i tot 
és un 
gallet amb 
bigoti 
de neu, 
ell sap 
quin temps 
farà, 
potser 
és ell 
el tempsP 
i, doncs, 
si fos 
així, 
sabríem 
que el temps, 
el famós, 
el bonic, 
l'imparable 
no para 
de fumar 
caliquenyos. 
 

Per sort 
els crits, 
rialles 
i rots 
de tots 
els vells 
de cor, 
si no 
de cos, 
aquells 
que ja 
han fet 
la feina 
de fer 
girar 
la bola 
de merda 
i ara 
remuguen 
i juguen 
tallant 
el peixo- 
palo 
ima- 
ginari, 
llurs 
crits, 
rialles 
i rots 
fan mu- 
sical 
i su- 
portable 
l'agut 
silenci 
pervers 
dels pobres 
autistes 
del dia 
que ve 
però 
per sort 
no ve 
per aquí, 
ja ho saben 
prou, ells. 
 

Un crit 
s'enfila 
tres pisos, 
un simple 
nom d'home 
en veu 
d'una dona, 
reclama 
presència, 
esclata 
d'amor, 
no traeix 
la vergonya, 
ningú 
pot dir-hi 
ni piu. 
 

Arriba 
en Jordi 
que, com 
diu en 
Joan, 
ja ho té 
tot pre- 
parat 
per a 
matar 
el drac 
i això 
no priva 
que tingui 
la pau 
als ulls, 
i la 
bondat. 
 

La història 
dels homes 
només 
agafa 
fondària 
quan entren 
en l'aire 
que creen 
les dones, 
si és 
que mai 
en van 
sortir. 
 
 

TRES 
TRES DE NOVEMBRE: 
NIT DE DILLUNS AL CAFÈ 
[fragments] 
 

A l'altre 
cantó 
del bar 
un grup 
de quatre 
autistes 
i in- 
tel.lec- 
tuals 
per torns 
prediquen 
però en 
circuit 
tancat 
i no 
molesten. 
 

L'amor 
ha dut 
el teu 
amic 
al ga- 
nivet 
i t'ha 
desfi- 
gurat 
la cara, 
l'amor 
ha dut 
el teu 
amic 
al ga- 
nivet 
i s'ha 
desfi- 
gurat 
el ventre, 
l'amor 
ha dut 
l'amiga 
a la 
presó, 
l'amor 
t'ha fet 
trencar 
els ploats, 
els gerros, 
els discos, 
els vidres, 
les portes 
i els dits 
d'un peu, 
t'ha fet 
amarg 
i amar, 
t'ha fet 
imant 
i mal 
i dolç 
i pols 
ben sol 
de sol 
a sol, 
l'amor 
t'ha fet 
anar 
a casa 
dels altres 
a 
sembrar 
el des- 
concert 
i has fet 
un mort 
un boig 
un qua- 
si boig 
i un qua- 
si mort 
d'amor. 
 

I quan 
el viure 
se't fa 
amarg 
potser 
la verda 
follia 
dels nens 
et pot 
salvar 
de la 
follia 
tan re- 
bullida 
dels grans. 
 

D'acord, 
perdem-nos, 
però 
de vista 
no. 
 

Un gest 
inútil 
et salva 
la vida. 
 

Arrenca 
si us plau 
la lluna 
dels arbres 
i fuig, 
escolta 
la verda 
follia 
dels nens, 
llegeix 
les fondes 
arrugues 
de l'avi 
i aprèn 
cançons, 
aprèn 
la llei 
de la 
tristesa i 
seràs 
feliç, 
com un 
bruixot, 
com un 
que sap 
sortir 
de la 
comuna i 
profunda 
marassa 
desgràcia 
i obrir 
les portes 
del cel, 
el tap 
de l'olla, 
l'estrany 
camí 
de nit 
enllà 
fins a 
la ratlla 
de la 
camisa 
de nit, 
i un altre 
contesta 
no puc, 
i un altre 
no té 
diners. 
 
 

QUATRE 
VINT-I-TANTS DE NOVEMBRE: 
ENCAIXADA VESPERTINA AL CAFÈ 
 

Un dels 
puntals 
del bar 
és un 
taxista 
de nit 
que fa com 
aquell 
ex-sa- 
bater 
que feia 
del vi 
substància i 
del pa o- 
bligat 
pretext, 
també 
fa el boig 
però 
no ho és, 
tampoc. 
El boig 
feliç 
no sol 
fer gaire 
el boig 
i sap 
travar 
conversa amb 
 tothom, 
que tantç 
li fa 
del coll 
que siguin, 
no l'he 
vist mai 
aco- 
quinat, 
geme- 
gant sí: 
somica 
com un 
nen cada 
vegada 
que el nas 
s'esclafa a 
la porta 
de vidre 
o sempre 
que un dit 
s'enganxa a 
la porta. 
 

O dius 
les co- 
ses pel 
seu nom 
o dius 
al pa 
pa i al 
vi vi. 
 
 

CINC 
SET DE GENER: 
NOCTÀMBULS, CARRERS, DELIRIS 
 

La vida 
s'escapa i 
s'escorre en- 
tre els dits, 
en caço 
alguns 
pocs polls, 
però 
només 
la pesco 
quan deixo 
que vagi 
com vulgui 
i no em 
preocupo 
de ser 
com sóc 
ni de 
cap altra 
manera. 
 

Redéu 
de déu 
de déu 
de déu 
i de 
redéu. 
 

Quan jo 
vaig dir- 
li hola 
ell em 
va con- 
testar 
a crits 
dient 
visc sol 
i em cago en 
els porcs 
i els mal 
nascuts 
o sigui 
que no 
em posis 
nerviós. 
 

És jove, 
és fort, 
sensible i 
despert, 
i alhora 
gat vell, 
ressec 
i cec, 
va a crits, 
i està 
ratllat. 
 

I ell 
i altres 
com ell 
sostenen 
pilars 
espe- 
cialment 
pesants 
de la 
salut 
de tots 
i sempre 
seuen 
quan volen, 
i mai 
al sofà. 
 

Només 
els més 
mongólics 
goril.les 
a sou 
serien 
capaços 
de prendre'ls 
per un 
parell de 
borratxos 
vulgars 
provo- 
cadors 
quan són 
oracles 
de l'època, 
de totes, 
les èpoques, 
i tots 
els res- 
pectem 
malgrat 
que tomba i 
que gira i 
que bum 
bum bum. 
 
 
 

portada enric casassas