que dormim?
set poemes per a ***

que dormim?

[...] 
Una vegada sota el pi
del jardí de la miranda
vam passar tota una tarda
mastegant fulles de l'arbre andí del coca
jo i una mig neboda adoptiva que tenia
que li acabaven d'acabar de créixer
bastant els pits
sèiem a terra i aquelles fulles americanes
ens van donar la lleugeresa fina i
deliciosa, la cosina
de l'hostalera em va explicar
amb tot detall pèl nom cognoms senyals i tot
la novel.la sencera Els tres mosqueters
i l'altra part sencera de Vint anys després
sense saltar-se res
fil per randa
millor que la pel.lícula àdhuc
què millor que si els hagués llegits jo
i ara ja no m'atreviré
mai a llegir-los
m'estimo més recordar-los
a sota el pi en versió femenina
adolescent que a més d'oferir-me
una obra d'un autor
em donava la febre d'una
lectora seva apassionada com
si fóssim a la primavera
i com si el viure fos
mastegar estranys enciams
i no cansar-se del plaer de cap plaer
senzill i complicat com ara
escoltar un conte que va durar hores
que ni es notaven que no pesaven
quasi diries que ni passaven.
[...]
 

[...] Per nosaltres
el poema encara insuperable [i ni falta que li fa]
és el de l'escarbat bum-bum
que alguna plana filofílica ja li he dedicat
segurament és en alguna carpeta vella que heretí del pare
que a més d'haver-me proporcionat
llàpits i gomes papers blancs i paper imprès
em va infondre aquesta febre del no t'adormis
maragallià que diu vigila
i amb quatre estrofes o més ben dit
amb els quatre versets de la primera i prou
m'ha servit de filosofia moral
de religió de manual per a la vida pràctica
i fins i tot de vitamina o dietilamida...
[...]
 
 

set poemes per a ***

II

1

Una merla et mira sense por
La sargantana et mira sense por
Tu i el bou us mireu, no teniu por
T'observa el grill, no li fas por

T'has aturat al mig del món
Et llepa el món
Ha post un ou el món
Ets l'ou del món

2

No ets ben bé ni com els animals
ni com els homes animals
No has traït els animals
ni l'esperit sant fills dels animals

3

El silenci i el dolor
Ets el seu forn
El cant del foc és la veu de l'amor
Quan has parlat neix el valor

4

Et voldran adorar
i et sacrificaran
Criaràs un infant
Seràs la proa
del món real

5

Llar de foc de la raó
Escut i llança de l'emoció
Llum de lluna al fons del pou

Estrella polar del foll

6

Tens al casa al mig del pas
i un passat de plats trencats
Tens guerres i amagatall
i un brevatge per la pau

7

Inventa'm agulla i fil
Dóna'm llet i dóna'm vi
Fes-me un pare i fes-me un fill
I ajunta'm el dia i nit

8

eh...!

III

1

no hi ha guerra
no hi ha refugi
només hi ha
la veritat

2

ja sé l'amor
ja sé com el voldria
i exactament
me l'has donat
me'l dónes i és
exactament
l'amor que jo volia
i el que val més
és que no el coneixia

3

tot el, teu cos
és tota la teva ànima
i et crema tot
com una falla d'arbre
 i et crema tot
perquè el món té
ganes d'incendiar-se

4

te tinc l'amor
fins al final dels ossos
te tinc l'amor
i tu me tens els ossos

5

hi ha hagut marits
hi ha hagut amants, macarres,
clients, gent que ha pagat
per res però no hi ha
gut ningú com nosaltres

6

quan era nen
vaig saber què passava
i anant creixent
he après moltes més coses
i amb els infants
de gran he vist els quès
però tu saps
el que jo no sabia
perquè tu saps
el que l'home esperava

7

el somni aquell i tot
no era res
no et cal ni trepitjar-lo

estàs aquí

no et cal que et digui res
només esperes
que obri la boca i parli

8

ep!

songs for petra

2

Ben amagats al fons d'un cau que no és nostre, en una bombolla de llum, masteguem la nit i celebrem per dins la lluna plena. Les ales et pesen molt. I sento com et toca la llum d'un sol de migdia, al cim de la muntanya i amb la ciutat als peus. La mar et roba les mirades.

4

Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
                                la pura essència meva
i és com si fos pecat
                                esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
                                esser tan poc, tan pur

i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent

-Doncs posi'm el de cent, no?

I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
 
De l’amor lliure tinc també unes proses a la Petra que es diuen En va, Em ve i Amb vi. I tracten d’això, de la impossibilitat de dir a dues persones diferents me’n vaig amb tu fins al final. Però la sensació la pots tenir. (Avui, 19-12-02)

Inventari negre

MINIFEST

Es queixareu que els meus escrits no són de veres poemes ni prou bonics i a sobre no són clars però tampoc del tot irracionals, perquè ni s’acaben d’entendre ni són descaradament incomprensibles, i tan així d’ambigus són amb la veritat com amb la bellesa. Tampoc, afegim-hi, no brillen per cap enginy excepcional, i no fan riure, ni plorar de cor. I doncs? Què hi respons?

Resposta: anem a pams! Primera: la bellesa ets tu, la bellesa passa cada dos o tres dies cap a les dotze quarts d’una de la nit per la placeta dels set plàtans i es caracteritza per les següents característiques:  primera: diu les quatre veritats tot fent com qui no hi toca; segona; riu forft; tercera: pateix i provoca emocions fortes; i quarta: fa autèntiques demostracions d’enginy, de totes les classes d’enginy, tant si es tracta de jugar amb les paraules com de parlar clar. Segona: la veritat ets tu, la veritat passa cada dos o tres dies cap a les dotze de la nit etcètera. Tercera: l’enginy ets tu, etcètera. Etcètera.

Pregunta: sí, molt bonic, molt bé, molt enginyós però... tu prou que ho saps que hi ha cançons, pel.lícules, obres d’art que tenen i donen el relligam coral de la bellesa i companyia.  Què hi dius, eh?

Resposta: per tota resposta em limito a arromangar-me les mànigues i estirar el braç amb la mà oberta. Jo sóc aquell que aguanta l’espelma i no el que llegeix la bíblia i la prova mira, la mà, la cera.

A la panxa del poema en prosa que ni hi neva ni plou

*

Potser em cal, m’està calent, desafluixar això de tanta poesia i tocar una mica de prosa amb les mans, com ara, però sols com a trampolí, no? Au... M’és igual en el fons, perquè ho és, d’igual, no hi ha cap trampolí, quan tot, el real i l’irreal, és trampolí.

Vertiginet, Associació Cultural Container, 1998

CANT MOGÀVER

sóc la púrria sóc el pària
dinamita medecina el colomar
déu la parra i a l’estiu
meló
la casa per la finestra
via fora i aragó

a maria llamp te mati mare fill
la pedrera siciliana
i la closca pirinenca la follia del montseny
tomatina sang i fetge pedra i pa
la butxaca foradada i a partir-nos el crostó
i algun cop la corda acaba que s’acaba i s’ha acabat
aragó

sóc l’incendi al cementiri
la primera rel de planta
el barranc de la barraca marieta de l’ull viu
sóc els morts de l’any quaranta i una poma per la set
els bastons que fan la dansa i la sortida del fogó
i si ve que van mal dades
som més obvi i més clar
que la fi d’en serrallonga
i el començament de què
aragó

aragó

                             la poesia tot just ha començat
                         i és plena de virtuts inconegudes

enric casassas
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA