no hi érem 
Barcelona, Empúries 1993 (Col.lecció El ventall de poesia, 19) 
 

El terrorista ascendit a amant

SONET NEGRE

El primer cop que et tinc entre els meus braços
fa fred. Sense adonar-me'n, ple d'amor,
sense voler, desfaig el teu error
de boja i d'ignorant dels propis passos.

El segon cop, anant cap als teus braços,
món, coco, veu l'amor, nega l'amor
dient "nen, corre, fuig, és un error"
però els teus ulls són l'imant dels meus passos

i el tercer cop hi ha llum entre els teus braços
i caic al pou tenbrós de l'amor
i sóc l'horror, sol meu, i em dic error,
el pas més alt dels teus esperant passos:

mig-estiu i migdia, quan el sol
filustra el seu cor fosc al fons del pou.

SANTA 

De mort m'arriba sempre la mateixa 
i tant li fa que li negui el pa i la sal 
o li doni matons, que ni s'engreixa 
ni s'aprima però em menysprea igual. 

Va amb la punta dels pits tibant de brisa 
la mort que m'ha tombat fora raïls, 
em diu que ja conec la seua guisa 
i m'esmicola el crani entre els pernils. 

Doncs jo li toco el dos amb els ulls baixos 
volent haver nascut tronxo de col, 
cul de cadira, taula amb dos calaixos, 
la que em vol més, snezillament no em vol. 

Tota altra veu és falsa i ella canta 
que jo sóc el macarra de la santa. 
 
 

LECTURA... 

Una dona espaterrant s'insinua 
fent de semàfor a la cantonada, 
tres músiques alhora representen 
la possibilitat d'una disputa 

però passa impassible la corrua 
de carros que van sols, ningú no els mena, 
i apareix déu, és al cap del carrer 
agenollat de desesper, la puta 

me'l desespera i treu de polleguera 
i això que de bagassa ella no en fa 
ni n'ha fet mai. Les seues positures 

han volatilitzat la idea que teníeu 
d'allò que està mal fet i ara us fa falta 
treure-us la ullera i aprendre a llegir-les. 

 
  ¡ÉS L'ENRIC CASASSES!

          Born under one law, to another bound
                                                   F. Greville

Jo també, fosc, flac al mirall, he tingut pares
i donc a llum, i deix, surant en l'aire,
collits en un camí foguer de caire,
gests d'eco vell, oh núvol, a les ares

dels meus germans, desencaixades cares
mostrant, usats a tot desaire, gaire-
bé no ho veieu, secret sagrat, la flaire
del pa de manicomi, cares rares

que duen un estigma que els limita,
quelcom més poderós que una persona,
queixals endins n'està la llei inscrita:

encarnen l'esperit que m'estalona
d'un món que ni s'habita ni s'evita,
la gepa subnormal i faraona.

SIS QUARTS DE DUES 

La veritat sempre serà oportuna. 
Si no, no existiria la follia 
ni l'amor imprevist a 3/4 d'una 
quan són 12 sentits un sol migdia. 

És llei de molta gravetat i ajunta 
3 quarts de préssec amb mitja cerilla 
però el que succeeix és que despunta 
als horitzons qui més que estrella brilla, 

tal és l'honor i tal la circumstància 
del patiment que la claror provoca. 
Amants, si m'escolteu, no passeu ànsia: 
corrents i tot, la mel no s'equivoca 

per molt que sembli equivocar-se d'hora. 
Va a l'hora el sol, tu vine aquí a la vora. 
 
 

DECLARACIÓ 

Sóc tan enganyador com aquests núvols 
i tan de veritat com la tempesta 
i sóc tan de fiar com els cartutxos 
xops de la pluja d'un final de festa. 

I sóc constant igual com els catúfols, 
sóc infidel com prometé la pesta, 
i sóc dur de pelar com els dos cuiros 
que em tapen els ullets quan faig la sesta. 

T'oblido cada dia vint vegades 
i vint cops cada dia et veig entrar 
portant o no portant les arrecades 

al circuit terminal que el condemnar 
comprèn del viure meu, de com m'agrades, 
a prendre'm en morir fins a estimar. 
 
 

GOIGS 

Vius com una imatge 
que els homes veneren 
fent pelegrinatge. 
Tens ossos que esperen 

aquest homenatge 
dels dits que s'esveren 
al teu veïnatge. 
Jo sé com t'alteren 

les puntes dels pits 
i tota per dins. 
Vius com un imant 

que estira els meus dits 
cap als teus confins 
i els omple d'espant. 
 
 

DESAPOLTRONAR 

Potser callar pot ser potser terrible. 
Al menjador de casa un teu silenci 
pot fer més mal en un moment donat 
que un molotov en alguna altra taula. 

No ho dic per dir-ho i és que no es pot creure 
que si s'obrien totes les presons 
i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin, 
els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien. 

No són ells que amenacen les neurones 
del teu pobre cervell encaracarat. 
No són pas ells els fabricants de bombes 
ni ells que aterroritzen el mercat. 

Potser pot ser pitjor però potser 
entrarien en òrbita poltrones. 
 
 

PER ESTIMAR 

Tot ho veres venir manco l'amor, 
l'amor no el veres ni quan era aquí 
dant-te la mà: t'ho van haver de dir. 
T'ho van haver de dir i aixís i tot 

quan el vas haver vist l'amor ja no 
era com el que tu n'havies vist. 
Quan creus entendre'l ja s'ha convertit 
en més amor, i sempre et costa molt 

d'entendre que has entès sense saber 
la gran lliçó que no aprofita mai, 
i si no espera que se't gasti el ble, 

se't vagi la baieta desgastant 
i el forat a la mitja del cafè, 
a poc a poc, s'anem fent ignorants. 
 
 

EFECTES DE LA POR 

Quan l'hivern puja als ulls i el plor ja es gela 
i el pensament comença a encarcarar-se 
i ja no raja re sinó suor 

és quan el preu de molta i mòlta pela 
acut la por tapant el mur del càrcer 
i et torna els plors pensats sots cobertor. 

La sensació d'estar viu s'aguditza 
i el cos no gosa fer cap moviment 
quan sent la punta de cada urpa i dent 
d'un animal que el té i l'immobilitza 

sense fer mal, grunyir ni fer la guitza, 
com si et digués "si et mous, ja has dit amén" 
i tu només saps foll estar content 
perquè no et mata el llop que t'esclavitza. 
 
 

NARCÍS 

Estàs enamorat de tu mateix 
com un pebrot vermell, com un pinyol 
de cirera vermell i si no què? 
com una taula de cent vint canals, 

com un ruixat que ho devastava tot, 
com un escàndol que ha d'arruïnar 
tot un imperi, com un accident 
de pura mala sort, com el rocam 

filosofal, com l'Ebre cap a Flix, 
com un lleuger vaixell de vela eixint 
del golf, i encara com un gra de sal, 

com escorpins, renecs caragolats, 
vora el camí baladres plens de pols 
i com el gall que gira com el vent. 
 
 

DINERS 

El dineral sí que no s'equivoca, 
el cotxe amb rodes blanques del macarra 
de mitjons blancs, la blancor de la coca 
ratllant el marbre negre de la barra 

d'un club tancat on la guitarra evoca 
fam i pobresa perquè el ric bandarra 
pugui permetre's dir, plena la boca, 
que estima la duresa de la parra 

borda, com l'àrid àrid sol fantàstic 
del poble que de jove abandonava 
amb ben apresa la lliçó del càstig: 

cal calcigar l'imbècil cap de fava 
que es fot al mig del pas, i del teu fàstic 
dóna'n gentil les molles a l'esclava. 
 
 

DAU A MIG AIRE 

A en Joan Brossa de l'Enric Casasses 
rodola el dau transparent o sonet, 
u, dos i tres, les cares que ara en caces 
quadrades són, fan feina de paret. 

No et vinc amb precs ni tampoc amenaces: 
allò que heu fet ens ajuda a fer net, 
us hem sentit passar, a quatre passes, 
com un home content, amb buit i set. 

Us feu entendre de totes les races 
menys dels trepitjadors d'en Patufet, 
que van trencant salers, miralls i tasses 
per no haver de sentir la veu del dret. 

Club de cristall, sonet, oh dos i tres, 
ho reflecteixes tot i tu no ets res. 
 
 
 

portada enric casassas