Començament dels començaments i ocasió
de les ocasions
Barcelona, Empúries 1994 (Col.lecció El ventall de poesia,
22)
VENJANÇA
A dins del pit jo hi tinc
punyals de coloraines
clavats als troncs dels pins
cridant venjança!
Avall, camí del mar,
la terra es fa més aspra,
hi ha marges recremats
i una barraca
i els dos dragons gegants
çguardant la cala.
El boig ferit de por
s'asseu arran de l'aigua
fent rigalets, amor,
amb pedres planes
que fan sis o set bots
i santes pasqües.
SEXTINA
Dóna’m dóna’m
dóna’m cerca
dóna’m corda
dóna’m quasi
dóna’m mata’m
Mata’m mata’m
mata’m dóna’m
mata’m quasi
mata’m aire
mata’m corda
mata’m cerca
Cerca cerca
cerca mata’m
cerca corda
cerca dóna’m
cerca aire
cerca quasi
Quasi quasi
quasi cerca
quasi aire
quasi mata’m
quasi dóna’m
quasi corda
Corda corda
corda quasi
corda dóna’m
corda cerca
corda mata’m
corda aire
Aire aire
aire corda
aire mata’m
aire quasi
aire cerca
aire dóna’m
Dóna’m aire
cerca corda
quasi mata’m
(Casasses Comelade)
*
Només tinc una paraula
que fa goig i fa patir:
la vritat és una taula
per posar-hi el pa i el vi.
MALDIT
Tinc la gola mig cascada
i et diré què no m'agrada:
no la mandra, la bugada
no, sinó
tanta roba mig portada
oblidada en un racó.
El ruc m'agrada com brama,
no el grandassàs que proclama
que no plora ni si mama
ni si no
i fa el drama si la mama
no li diu que ets bon minyó.
Ni el somriure fi que et clava
com si res la mala bava:
"sóc feliç si sóc esclava,
si no, no"
i soleta així s'excava
la tomba en una presó.
Ni els milhomes que no para
de dir que et trenca la cara
"perquè ni" o així ho declara
"sí nin no"
i és saliva el que dispara,
no aprofita l'ocasió.
No m'agrada el qui delata
ni el gos que tothora es grata
ni veure molt metge amb bata,
sí, sí, no,
ni el polític amb corbata
ni el poeta de sabó.
I no m'agrada i m'ataca
els nervis la llet de vaca,
ni que em rasquin la butxaca,
no, no, no,
ni el lloguer de la barraca
ni que se'm trenqui el porró.
DANSA MACABRA
Abracadabra
febre de febre
dansa macabra
cabra de gebre
Arbadacarba
salva de salves
parla la larva
en l'alba d'albes
Abracadabra
febre de fabre
dansa macabra
crava'm el sabre
Arbadacarba
malva de malves
parla la larva
en alba d'albes
Abracadabra
fabre de febre
dansa macabra
cabra concebre
SERMÓ
La por de tots
i tot de por
no deixen lloc
al meu sermó
que es petit
petit i prim
i decidit
a estar-se aquí
per dir-ho a tots
i a mi tot sol:
no tinguis por,
no tingueu por.
LA VEU DE DÉU
Ara escolteu
la meva veu,
la veu de déu,
no em castigueu
i seré breu:
des del dit gros
de cada peu
al moll de l'os
del crani meu
jo sóc un tros,
un tros de déu:
no em trepitgeu
o sentireu
el marrameu:
ni meu ni teu.
CANÇÓ DE NADAL
Mare de déu
mare del fill de déu
verge Maria
tu el vas tenir
tu verge el vas parir
a l'establia
i el fusteret bonic
va dir quin embolic
quina família
com ha sigut
que per déu sóc banyut
verga florida
jo no entenc re
fa falta molta fe
n'aquesta vida.
CANÇÓ GALLEGA DE LES ILLES MEDES
Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar
Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena
Al Racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem
A la Boca de l'Infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem
PETITA ESCENA NOCTURNA
En una cantonada pobra
d'un carrer vell un bar nocturn
de tant en tant obre la porta
i n'ix la música i el fum.
Hi ha quatre motos aparcades,
les fulles dormen als balcons,
a les parets escrostonades
cares pintades i oracions.
Passen altius sis policies
creient que són un grup de rock
en busca de verges, de víctimes
pel seu altar d'armes de foc
i t'acorralen entre els cotxos
i la paret i escorcollant
no et troben res ni fins al forro:
només tens l'ànima il.legal.
A crits et diuen que te'n vagis
i se'n van ells, són collonuts,
perdonavides, trinitaris,
sabent que no t'han conegut.
En una cantonada estreta
torna la calma i el xiu.siu,
una persiana verda peta
i al portal un, begut, fa el riu.
DICTAT
La mort m'ha dit callant, callant a crits:
tens un país ben teu,
és fosc i fondo i crema com la nit
i bufen vents de neu.
Molt dolçament m'ha dit que m'hi morís
i no m'ha sabut greu,
que avui he vist un ametller florit
i m'he cagat en déu,
m'han mirat ulls d'amor, bons, atrevits
i m'he tancat dins meu,
que ja no sé què dic, no sé què dic,
que no sé dir ni adéu.
CANÇÓ
L'amor ho cura tot i no et fas vell,
és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell
i la tristor de les mans.
L'amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.
L'amor, la pedra, l'esguard de l'esfinx,
l'estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l'orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l'un com l'una
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna.
L'amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que no n'hi ha gens,
qui sap si en té, d'amor, o si en dejuna?
L'amor és déu...!?
L'únic déu és la lluna!
REFRANY
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.
EL CARRO ENCALLAT
Maleït sigui tot.
Maleït sigui déu.
Maleït sigui el pare,
Maleït sigui el fang.
Maleït sigui el carro.
I jo també ho sóc tot
i jo també sóc déu
i jo també sóc el pare
i jo també sós el fang
on he anat a encallar-me.
Doncs gràcies per tot,
gra-gràcies déu meu
i gràcies mon pare,
dic gràcies pel fang,
per aquesta parada.
Així ho recordo tot:
així conec el déu
com reconec el pare
quan reconec el fang:
ja veig que som a casa.
Escombrat sigui tot.
Alabat sigui déu.
Alabat sigui el pare.
Alabat sigui el fang.
Què en fem de la tartana?
CURACIÓ NATURAL
Utilitza exclusivament paraules senzilles,
no gastis nomes de flors discretes, d'espècies tímides,
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire,
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana.
D'aquí dos o tres.cents anys et trobaràs perfectament,
seràs la tarda.
VERS
Dolor terrible
omple aquests mots
mes no impedeix
que un dropo borratxo
vestit de parracs
amb la mà serena
m'hagi beneït.
ALIMENT VERITABLE
Si déu morí en la creu entregat als homes
si un cavall es pot enamorar d'una persona
si una formiga pot rebentar un somni
si una relliscada et pot ensenyar el camí
si els nounats naveguen riu avall en cabassos
si una cançó fa reviure els mamuts
si el plor t'obre una porta dins de casa
si déu pot deixar de vreure en el seu fill
si una santa i un estafador no es poden distingir
si de tres pedres es treuen dos pans
si tirant daus s'arriba a la muralla on els daus són els ulls
si el soroll de passos a l'altra banda de la paret et fa canviar de
vida
si tot això fou, és i neva foc al cos de dins
el menda serà bisbe penjat d'un peu i bon profit
tot quisqui serà llit de riu
i algun desgraciat, curandero de la teva mirada esquerpa
i si no, ferit per vaques mossegades, el llop caurà
al mig del pas dels pastors
sota la lluna plena
en terra clara
com una taca negra.
CANT ESPIRITUAL
Diu: déu, do'm un senyal, vejam si sé llegi'l:
una nena petiua en un balcó tot un matí cridant hola!
cridant aigua! aigua!
al veí que arrega el carrer.
La llepada de la llengua d'una vedella fent de pont
entre un prat i un camí,
entre un morro negre i una mà blanca.
Cinc aguilots i una àguila descalços ballant en cercle
al pont de pedra pla mig pam sobre l'aigua, l'aigua
rugint salta i s'esberla en mil gotes vibrant, brillant i fugint
com les puntes dels dits de l'àngel de l'ànsia
entre les roques dures del pensament, polides perquè són
quietes.
Diu déu do'm un senyal i si més no un xigarro.
Una boira enfosqueix els voltants de l'hostal
i l'atracció dels aliens fa que uns quants s'hi precipitin
amb blat a la mà esquerra i cartes de joc a la dreta.
El bergant s'agenolla a rentar els peus de la monja que després
fuig corrent, deixant un rastre de flors de ginesta.
Un borratxo demana els papers a un policia.
I déu diu té, controla'm la barraca mentre faig la migdiada.
AMÈRICA
Amèrica és al poble del costat,
qualsevol poble petit de Catalunya:
xiquets tiren pedrades als gitanos,
la gent fa mala cara als forasters,
els negres són... són negres,
els pobres s'hi fan rics,
els joves fan fortuna
i a l'aire de les últimes casetes
comença el paradís
que val per tots.
Allà hi pots estar sol i en companyia,
pots fer cremar pebrots i l'albergínia,
canten els grills,
les races van mesclant-se,
s'hi pot plorar,
puc posar-te els mitjons,
recollirem, recollirem, recollirem
i els pobles es barregen per amor.
De nit al bar individus estranys
vinguts d'enlloc, que no saben on són,
marquen la llei del món que ara s'inventa,
americans de Santander, de Barna
i els catalans, els siouxs i els de Mèxic
posseiran una altra forma de petroli
que encara no té nom ni en tindrà mai
per molt que tu, pastora, em neguis
la gasolina santa.
Amèrica és el poble del costat
a Granollers, l'Ametlla, Borges Blanques,
a Mataró, Morella, Cadaqués,
i a Montuïri menjant xacolata!
LLEI
Que tothom tingui de tot.
Que ningú pugui
tenir-ho tot.
I un embriac
treu entre dos
cotxes.
Passo.
*
La veritat emprenya...
i amb tot el temps
em va creixent a dins
fins que em fuig.
La veritat cabreja...
em fa cabró, cabrit, cabreta
de roc en roc agut saltant
al so de l'escopeta.
La veritat mosqueja,
núvol difús de taques negres que t'acompanyen...
quan entres a la mesquita
dus el cap coronat de mosques.
La veritat ensenya
la cara el cul el nom,
escrit no el tinc,
¿no el sap tothom?
*
Tot està viu, gent, electrons,
rius, puigs i cel, i el savi diu
que d'on no n'hi ha no en pot rajar.
Jo dic que raja i doncs que n'hi ha.
Ell diu que calli el nom del niu:
és que no en té, no es toca fons,
i de mel en raja, germà,
la rosa s'obre a tot arreu,
l'abriga tot, la vida en beu,
som dos, sóc un, no som ningú
i un de tots dos resulta que es diu tu.
Qui s'atreveix i vol, aquest ja ho veu.
*
Ens unim tant que no! no! no!
em faig tan pur que em torno obscur,
ens barregem, i això no es fa,
no sé qui sóc ni de què va,
mai s'ha fet res de tan impur,
ens podrim junts en la foscor
i em torno un altre, qui serà?
qunia mà és teva? quin meu peu?
Neix la corona de més preu,
la que no es posa mai ningú,
la que portem i no portem jo i tu.
Qui s'atreveix i ho sap no ens ho retreu.
*
Tretze sols, la lluna i l'amor
dret damunt d'ella arran de ter-
ra, despullat, pot xalar
(si la lluna el vol aguantar)
amb el plaer del món sencer.
¿Què en diu el corb? ¿I el desamor?
Jo dic amor i em puc jugar
contra el perill que no em cregueu
la pell, i la pell que m'atreu,
i no està privat a ningú,
que em fa feliç ser jo i que siguis tu.
Qui gosa i vol i sap fa el que li rota.
portada enric casassas
|