VENJANÇA 

A dins del pit jo hi tinc 
punyals de coloraines 
clavats als troncs dels pins 
cridant venjança! 

Avall, camí del mar, 
la terra es fa més aspra, 
hi ha marges recremats 
i una barraca 
i els dos dragons gegants 
çguardant la cala. 

El boig ferit de por 
s'asseu arran de l'aigua 
fent rigalets, amor, 
amb pedres planes 
que fan sis o set bots 
i santes pasqües. 
 
SEXTINA

     Dóna’m dóna’m
dóna’m cerca
dóna’m corda
dóna’m quasi
dóna’m mata’m
   Mata’m mata’m
mata’m dóna’m
mata’m quasi
mata’m aire
mata’m corda
mata’m cerca
   Cerca cerca
cerca mata’m
cerca corda
cerca dóna’m
cerca aire
cerca quasi
   Quasi quasi
quasi cerca
quasi aire
quasi mata’m
quasi dóna’m
quasi corda
   Corda corda
corda quasi
corda dóna’m
corda cerca
corda mata’m
corda aire
   Aire aire
aire corda
aire mata’m
aire quasi
aire cerca
aire dóna’m
   Dóna’m aire
cerca corda
quasi mata’m

            (Casasses Comelade)

* 

Només tinc una paraula 
que fa goig i fa patir: 
la vritat és una taula 
per posar-hi el pa i el vi. 
 
 

MALDIT 

Tinc la gola mig cascada 
i et diré què no m'agrada: 
no la mandra, la bugada 
no, sinó 
 tanta roba mig portada 
oblidada en un racó. 

El ruc m'agrada com brama, 
no el grandassàs que proclama 
que no plora ni si mama 
ni si no 
i fa el drama si la mama 
no li diu que ets bon minyó. 

Ni el somriure fi que et clava 
com si res la mala bava: 
"sóc feliç si sóc esclava, 
si no, no" 
i soleta així s'excava 
la tomba en una presó. 

Ni els milhomes que no para 
de dir que et trenca la cara 
"perquè ni" o així ho declara 
"sí nin no" 
i és saliva el que dispara, 
no aprofita l'ocasió. 

No m'agrada el qui delata 
ni el gos que tothora es grata 
ni veure molt metge amb bata, 
sí, sí, no, 
ni el polític amb corbata 
ni el poeta de sabó. 

I no m'agrada i m'ataca 
els nervis la llet de vaca, 
ni que em rasquin la butxaca, 
no, no, no, 
ni el lloguer de la barraca 
ni que se'm trenqui el porró. 
 
  DANSA MACABRA

Abracadabra
febre de febre
dansa macabra
cabra de gebre

Arbadacarba
salva de salves
parla la larva
en l'alba d'albes

Abracadabra
febre de fabre
dansa macabra
crava'm el sabre

Arbadacarba
malva de malves
parla la larva
en alba d'albes

Abracadabra
fabre de febre
dansa macabra
cabra concebre

SERMÓ

La por de tots
i tot de por
no deixen lloc
al meu sermó
que es petit
petit i prim
i decidit
a estar-se aquí
per dir-ho a tots
i a mi tot sol:
no tinguis por,
no tingueu por.

LA VEU DE DÉU

Ara escolteu
la meva veu,
la veu de déu,
no em castigueu
i seré breu:
des del dit gros
de cada peu
al moll de l'os
del crani meu
jo sóc un tros,
un tros de déu:
no em trepitgeu
o sentireu
el marrameu:
ni meu ni teu.

CANÇÓ DE NADAL 

Mare de déu 
mare del fill de déu 
verge Maria 
tu el vas tenir 
tu verge el vas parir 
a l'establia 
i el fusteret bonic 
va dir quin embolic 
quina família 
com ha sigut 
que per déu sóc banyut 
verga florida 
jo no entenc re 
fa falta molta fe 
n'aquesta vida. 
 
 

CANÇÓ GALLEGA DE LES ILLES MEDES 

Tinc una pena tan teva 
que no me la pots robar 
Tinc una pena tan teva 
que és més fonda que la mar 

Si la pena emplena el mar 
la mar aguanta la terra 
la terra m'ha d'aguantar 
per no ofegar tanta pena 

Al Racó del Pare Etern 
tinc la barca fondejada 
per quan diguis que pirem 

A la Boca de l'Infern 
tinc la barca embarrancada 
sense vela i sense rem 
 
 

PETITA ESCENA NOCTURNA 

En una cantonada pobra 
d'un carrer vell un bar nocturn 
de tant en tant obre la porta 
i n'ix la música i el fum. 

Hi ha quatre motos aparcades, 
les fulles dormen als balcons, 
a les parets escrostonades 
cares pintades i oracions. 

Passen altius sis policies 
creient que són un grup de rock 
en busca de verges, de víctimes 
pel seu altar d'armes de foc 

i t'acorralen entre els cotxos 
i la paret i escorcollant 
no et troben res ni fins al forro: 
només tens l'ànima il.legal. 

A crits et diuen que te'n vagis 
i se'n van ells, són collonuts, 
perdonavides, trinitaris, 
sabent que no t'han conegut. 

En una cantonada estreta 
torna la calma i el xiu.siu, 
una persiana verda peta 
i al portal un, begut, fa el riu. 
 
 

DICTAT 

La mort m'ha dit callant, callant a crits: 
 tens un país ben teu, 
és fosc i fondo i crema com la nit 
 i bufen vents de neu. 
Molt dolçament m'ha dit que m'hi morís 
 i no m'ha sabut greu, 
que avui he vist un ametller florit 
 i m'he cagat en déu, 
m'han mirat ulls d'amor, bons, atrevits 
 i m'he tancat dins meu, 
que ja no sé què dic, no sé què dic, 
 que no sé dir ni adéu. 
 
 

CANÇÓ 

L'amor ho cura tot i no et fas vell, 
és perfecte contra els grans, 
la sífilis del cervell 
i la tristor de les mans. 
L'amor, que juga a daus amb la fortuna, 
cura de tot, menys de mirar la lluna. 

L'amor, la pedra, l'esguard de l'esfinx, 
l'estrella que guia el foll, 
els yangs amagats als yins, 
l'orgull que plega el genoll 
i som iguals, que val tant l'un com l'una 
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna. 

L'amor, la cara oculta de la mort, 
fa moure veles i vents, 
és tan fluix que no n'hi ha gens, 
qui sap si en té, d'amor, o si en dejuna? 
L'amor és déu...!? 
L'únic déu és la lluna! 
 
 

REFRANY 

Al pot petit hi ha poca confitura 
i al cor trencat la veritat més dura: 
mal amagat és mal que no té cura, 
la llibertat, la llei que és més segura, 
la veritat, bandera que no es jura, 
i el paradís, un bon plat de verdura. 
 
 EL CARRO ENCALLAT

Maleït sigui tot.
Maleït sigui déu.
Maleït sigui el pare,
Maleït sigui el fang.
Maleït sigui el carro.

I jo també ho sóc tot
i jo també sóc déu
i jo també sóc el pare
i jo també sós el fang
on he anat a encallar-me.

Doncs gràcies per tot,
gra-gràcies déu meu
i gràcies mon pare,
dic gràcies pel fang,
per aquesta parada.

Així ho recordo tot:
així conec el déu
com reconec el pare
quan reconec el fang:
ja veig que som a casa.

Escombrat sigui tot.
Alabat sigui déu.
Alabat sigui el pare.
Alabat sigui el fang.
Què en fem de la tartana?

CURACIÓ NATURAL 

Utilitza exclusivament paraules senzilles, 
no gastis nomes de flors discretes, d'espècies tímides, 
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire, 
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana. 
D'aquí dos o tres.cents anys et trobaràs perfectament, 
seràs la tarda. 
 
 

VERS 

Dolor terrible 
omple aquests mots 
mes no impedeix 
que un dropo borratxo 
vestit de parracs 
amb la mà serena 
m'hagi beneït. 
 
 

ALIMENT VERITABLE 

Si déu morí en la creu entregat als homes 
si un cavall es pot enamorar d'una persona 
si una formiga pot rebentar un somni 
si una relliscada et pot ensenyar el camí 

si els nounats naveguen riu avall en cabassos 
si una cançó fa reviure els mamuts 
si el plor t'obre una porta dins de casa 
si déu pot deixar de vreure en el seu fill 

si una santa i un estafador no es poden distingir 
si de tres pedres es treuen dos pans 
si tirant daus s'arriba a la muralla on els daus són els ulls 
si el soroll de passos a l'altra banda de la paret et fa canviar de vida 

si tot això fou, és i neva foc al cos de dins 
el menda serà bisbe penjat d'un peu i bon profit 
tot quisqui serà llit de riu 
i algun desgraciat, curandero de la teva mirada esquerpa 

i si no, ferit per vaques mossegades, el llop caurà 
al mig del pas dels pastors 
sota la lluna plena 
en terra clara 
com una taca negra. 
 
 

CANT ESPIRITUAL 

Diu: déu, do'm un senyal, vejam si sé llegi'l: 
una nena petiua en un balcó tot un matí cridant hola! cridant aigua! aigua! 
al veí que arrega el carrer. 
La llepada de la llengua d'una vedella fent de pont 
entre un prat i un camí, 
entre un morro negre i una mà blanca. 
Cinc aguilots i una àguila descalços ballant en cercle 
al pont de pedra pla mig pam sobre l'aigua, l'aigua 
rugint salta i s'esberla en mil gotes vibrant, brillant i fugint 
com les puntes dels dits de l'àngel de l'ànsia 
entre les roques dures del pensament, polides perquè són quietes. 
Diu déu do'm un senyal i si més no un xigarro. 
Una boira enfosqueix els voltants de l'hostal 
i l'atracció dels aliens fa que uns quants s'hi precipitin 
amb blat a la mà esquerra i cartes de joc a la dreta. 
El bergant s'agenolla a rentar els peus de la monja que després 
fuig corrent, deixant un rastre de flors de ginesta. 
Un borratxo demana els papers a un policia. 
I déu diu té, controla'm la barraca mentre faig la migdiada. 
 
 AMÈRICA

Amèrica és al poble del costat,
qualsevol poble petit de Catalunya:
xiquets tiren pedrades als gitanos,
la gent fa mala cara als forasters,
els negres són... són negres,
els pobres s'hi fan rics,
els joves fan fortuna
i a l'aire de les últimes casetes
comença el paradís
                               que val per tots.

Allà hi pots estar sol i en companyia,
pots fer cremar pebrots i l'albergínia,
canten els grills,
les races van mesclant-se,
s'hi pot plorar,
puc posar-te els mitjons,
recollirem, recollirem, recollirem
i els pobles es barregen per amor.

De nit al bar individus estranys
vinguts d'enlloc, que no saben on són,
marquen la llei del món que ara s'inventa,
americans de Santander, de Barna
i els catalans, els siouxs i els de Mèxic
posseiran una altra forma de petroli
que encara no té nom ni en tindrà mai
per molt que tu, pastora, em neguis
                     la gasolina santa.

Amèrica és el poble del costat
a Granollers, l'Ametlla, Borges Blanques,
a Mataró, Morella, Cadaqués,
i a Montuïri menjant xacolata!

LLEI 

Que tothom tingui de tot. 
Que ningú pugui 
     tenir-ho tot. 
I un embriac 
          treu entre dos cotxes. 
Passo. 
 
 

* 

La veritat emprenya... 
i amb tot el temps 
em va creixent a dins 
fins que em fuig. 

La veritat cabreja... 
em fa cabró, cabrit, cabreta 
de roc en roc agut saltant 
al so de l'escopeta. 

La veritat mosqueja, 
núvol difús de taques negres que t'acompanyen... 
quan entres a la mesquita 
dus el cap coronat de mosques. 

La veritat ensenya 
la cara el cul el nom, 
escrit no el tinc, 
¿no el sap tothom? 
 
 

* 

Tot està viu, gent, electrons, 
rius, puigs i cel, i el savi diu 
que d'on no n'hi ha no en pot rajar. 
Jo dic que raja i doncs que n'hi ha. 
Ell diu que calli el nom del niu: 
és que no en té, no es toca fons, 
i de mel en raja, germà, 
la rosa s'obre a tot arreu, 
l'abriga tot, la vida en beu, 
som dos, sóc un, no som ningú 
i un de tots dos resulta que es diu tu. 
Qui s'atreveix i vol, aquest ja ho veu. 
 
  *
Ens unim tant que no! no! no!
em faig tan pur que em torno obscur,
ens barregem, i això no es fa,
no sé qui sóc ni de què va,
mai s'ha fet res de tan impur,
ens podrim junts en la foscor
i em torno un altre, qui serà?
qunia mà és teva? quin meu peu?
Neix la corona de més preu,
la que no es posa mai ningú,
la que portem i no portem jo i tu.
Qui s'atreveix i ho sap no ens ho retreu.

* 

Tretze sols, la lluna i l'amor 
dret damunt d'ella arran de ter- 
ra, despullat, pot xalar 
(si la lluna el vol aguantar) 
amb el plaer del món sencer. 
¿Què en diu el corb? ¿I el desamor? 
Jo dic amor i em puc jugar 
contra el perill que no em cregueu 
la pell, i la pell que m'atreu, 
i no està privat a ningú, 
que em fa feliç ser jo i que siguis tu. 
Qui gosa i vol i sap fa el que li rota. 
 
 
 

portada enric casassas