Començament dels començaments i ocasió
de les ocasions 
 Barcelona, Empúries 1994 (Col.lecció El ventall de poesia,
22) 
  
  
VENJANÇA 
 A dins del pit jo hi tinc 
 punyals de coloraines 
 clavats als troncs dels pins 
 cridant venjança! 
 Avall, camí del mar, 
 la terra es fa més aspra, 
 hi ha marges recremats 
 i una barraca 
 i els dos dragons gegants 
 çguardant la cala. 
 El boig ferit de por 
 s'asseu arran de l'aigua 
 fent rigalets, amor, 
 amb pedres planes 
 que fan sis o set bots 
 i santes pasqües. 
  
 
SEXTINA
      Dóna’m dóna’m 
  dóna’m cerca 
  dóna’m corda 
  dóna’m quasi 
  dóna’m mata’m 
     Mata’m mata’m 
  mata’m dóna’m 
  mata’m quasi 
  mata’m aire 
  mata’m corda 
  mata’m cerca 
     Cerca cerca 
  cerca mata’m 
  cerca corda 
  cerca dóna’m 
  cerca aire 
  cerca quasi 
     Quasi quasi 
  quasi cerca 
  quasi aire 
  quasi mata’m 
  quasi dóna’m 
  quasi corda 
     Corda corda 
  corda quasi 
  corda dóna’m 
  corda cerca 
  corda mata’m 
  corda aire 
     Aire aire 
  aire corda 
  aire mata’m 
  aire quasi 
  aire cerca 
  aire dóna’m 
     Dóna’m aire 
  cerca corda 
  quasi mata’m 
            (Casasses Comelade) 
 
  
 * 
 Només tinc una paraula 
 que fa goig i fa patir: 
 la vritat és una taula 
 per posar-hi el pa i el vi. 
  
  
 MALDIT 
 Tinc la gola mig cascada 
 i et diré què no m'agrada: 
 no la mandra, la bugada 
 no, sinó 
  tanta roba mig portada 
 oblidada en un racó. 
 El ruc m'agrada com brama, 
 no el grandassàs que proclama 
 que no plora ni si mama 
 ni si no 
 i fa el drama si la mama 
 no li diu que ets bon minyó. 
 Ni el somriure fi que et clava 
 com si res la mala bava: 
 "sóc feliç si sóc esclava, 
 si no, no" 
 i soleta així s'excava 
 la tomba en una presó. 
 Ni els milhomes que no para 
 de dir que et trenca la cara 
 "perquè ni" o així ho declara 
 "sí nin no" 
 i és saliva el que dispara, 
 no aprofita l'ocasió. 
 No m'agrada el qui delata 
 ni el gos que tothora es grata 
 ni veure molt metge amb bata, 
 sí, sí, no, 
 ni el polític amb corbata 
 ni el poeta de sabó. 
 I no m'agrada i m'ataca 
 els nervis la llet de vaca, 
 ni que em rasquin la butxaca, 
 no, no, no, 
 ni el lloguer de la barraca 
 ni que se'm trenqui el porró. 
  
  
DANSA MACABRA
 Abracadabra 
  febre de febre 
  dansa macabra 
  cabra de gebre 
Arbadacarba 
  salva de salves 
  parla la larva 
  en l'alba d'albes  
Abracadabra 
  febre de fabre 
  dansa macabra 
  crava'm el sabre 
Arbadacarba 
  malva de malves 
  parla la larva 
  en alba d'albes 
Abracadabra 
  fabre de febre 
  dansa macabra  
  cabra concebre 
  
SERMÓ 
La por de tots 
  i tot de por 
  no deixen lloc 
  al meu sermó 
  que es petit 
  petit i prim 
  i decidit 
  a estar-se aquí 
  per dir-ho a tots 
  i a mi tot sol: 
  no tinguis por, 
  no tingueu por. 
  
LA VEU DE DÉU 
Ara escolteu 
  la meva veu, 
  la veu de déu, 
  no em castigueu 
  i seré breu: 
  des del dit gros 
  de cada peu 
  al moll de l'os 
  del crani meu 
  jo sóc un tros, 
  un tros de déu: 
  no em trepitgeu 
  o sentireu 
  el marrameu: 
  ni meu ni teu. 
CANÇÓ DE NADAL 
 Mare de déu 
 mare del fill de déu 
 verge Maria 
 tu el vas tenir 
 tu verge el vas parir 
 a l'establia 
 i el fusteret bonic 
 va dir quin embolic 
 quina família 
 com ha sigut 
 que per déu sóc banyut 
 verga florida 
 jo no entenc re 
 fa falta molta fe 
 n'aquesta vida. 
  
  
 CANÇÓ GALLEGA DE LES ILLES MEDES 
 Tinc una pena tan teva 
 que no me la pots robar 
 Tinc una pena tan teva 
 que és més fonda que la mar 
 Si la pena emplena el mar 
 la mar aguanta la terra 
 la terra m'ha d'aguantar 
 per no ofegar tanta pena 
 Al Racó del Pare Etern 
 tinc la barca fondejada 
 per quan diguis que pirem 
 A la Boca de l'Infern 
 tinc la barca embarrancada 
 sense vela i sense rem 
  
  
 PETITA ESCENA NOCTURNA 
 En una cantonada pobra 
 d'un carrer vell un bar nocturn 
 de tant en tant obre la porta 
 i n'ix la música i el fum. 
 Hi ha quatre motos aparcades, 
 les fulles dormen als balcons, 
 a les parets escrostonades 
 cares pintades i oracions. 
 Passen altius sis policies 
 creient que són un grup de rock 
 en busca de verges, de víctimes 
 pel seu altar d'armes de foc 
 i t'acorralen entre els cotxos 
 i la paret i escorcollant 
 no et troben res ni fins al forro: 
 només tens l'ànima il.legal. 
 A crits et diuen que te'n vagis 
 i se'n van ells, són collonuts, 
 perdonavides, trinitaris, 
 sabent que no t'han conegut. 
 En una cantonada estreta 
 torna la calma i el xiu.siu, 
 una persiana verda peta 
 i al portal un, begut, fa el riu. 
  
  
 DICTAT 
 La mort m'ha dit callant, callant a crits: 
  tens un país ben teu, 
 és fosc i fondo i crema com la nit 
  i bufen vents de neu. 
 Molt dolçament m'ha dit que m'hi morís 
  i no m'ha sabut greu, 
 que avui he vist un ametller florit 
  i m'he cagat en déu, 
 m'han mirat ulls d'amor, bons, atrevits 
  i m'he tancat dins meu, 
 que ja no sé què dic, no sé què dic, 
  que no sé dir ni adéu. 
  
  
 CANÇÓ 
 L'amor ho cura tot i no et fas vell, 
 és perfecte contra els grans, 
 la sífilis del cervell 
 i la tristor de les mans. 
 L'amor, que juga a daus amb la fortuna, 
 cura de tot, menys de mirar la lluna. 
 L'amor, la pedra, l'esguard de l'esfinx, 
 l'estrella que guia el foll, 
 els yangs amagats als yins, 
 l'orgull que plega el genoll 
 i som iguals, que val tant l'un com l'una 
 i no ens manem, prô ens pot manar la lluna. 
 L'amor, la cara oculta de la mort, 
 fa moure veles i vents, 
 és tan fluix que no n'hi ha gens, 
 qui sap si en té, d'amor, o si en dejuna? 
 L'amor és déu...!? 
 L'únic déu és la lluna! 
  
  
 REFRANY 
 Al pot petit hi ha poca confitura 
 i al cor trencat la veritat més dura: 
 mal amagat és mal que no té cura, 
 la llibertat, la llei que és més segura, 
 la veritat, bandera que no es jura, 
 i el paradís, un bon plat de verdura. 
  
  EL CARRO ENCALLAT
 Maleït sigui tot. 
  Maleït sigui déu. 
  Maleït sigui el pare, 
  Maleït sigui el fang. 
  Maleït sigui el carro. 
I jo també ho sóc tot 
  i jo també sóc déu 
  i jo també sóc el pare 
  i jo també sós el fang 
  on he anat a encallar-me. 
Doncs gràcies per tot, 
  gra-gràcies déu meu 
  i gràcies mon pare, 
  dic gràcies pel fang, 
  per aquesta parada. 
Així ho recordo tot: 
  així conec el déu 
  com reconec el pare 
  quan reconec el fang: 
  ja veig que som a casa.  
Escombrat sigui tot. 
  Alabat sigui déu. 
  Alabat sigui el pare. 
  Alabat sigui el fang. 
  Què en fem de la tartana? 
 CURACIÓ NATURAL 
 Utilitza exclusivament paraules senzilles, 
 no gastis nomes de flors discretes, d'espècies tímides, 
 digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire, 
 puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana. 
 D'aquí dos o tres.cents anys et trobaràs perfectament, 
 seràs la tarda. 
  
  
 VERS 
 Dolor terrible 
 omple aquests mots 
 mes no impedeix 
 que un dropo borratxo 
 vestit de parracs 
 amb la mà serena 
 m'hagi beneït. 
  
  
 ALIMENT VERITABLE 
 Si déu morí en la creu entregat als homes 
 si un cavall es pot enamorar d'una persona 
 si una formiga pot rebentar un somni 
 si una relliscada et pot ensenyar el camí 
 si els nounats naveguen riu avall en cabassos 
 si una cançó fa reviure els mamuts 
 si el plor t'obre una porta dins de casa 
 si déu pot deixar de vreure en el seu fill 
 si una santa i un estafador no es poden distingir 
 si de tres pedres es treuen dos pans 
 si tirant daus s'arriba a la muralla on els daus són els ulls 
 si el soroll de passos a l'altra banda de la paret et fa canviar de
vida 
 si tot això fou, és i neva foc al cos de dins 
 el menda serà bisbe penjat d'un peu i bon profit 
 tot quisqui serà llit de riu 
 i algun desgraciat, curandero de la teva mirada esquerpa 
 i si no, ferit per vaques mossegades, el llop caurà 
 al mig del pas dels pastors 
 sota la lluna plena 
 en terra clara 
 com una taca negra. 
  
  
 CANT ESPIRITUAL 
 Diu: déu, do'm un senyal, vejam si sé llegi'l: 
 una nena petiua en un balcó tot un matí cridant hola!
cridant aigua! aigua! 
 al veí que arrega el carrer. 
 La llepada de la llengua d'una vedella fent de pont 
 entre un prat i un camí, 
 entre un morro negre i una mà blanca. 
 Cinc aguilots i una àguila descalços ballant en cercle 
 al pont de pedra pla mig pam sobre l'aigua, l'aigua 
 rugint salta i s'esberla en mil gotes vibrant, brillant i fugint 
 com les puntes dels dits de l'àngel de l'ànsia 
 entre les roques dures del pensament, polides perquè són
quietes. 
 Diu déu do'm un senyal i si més no un xigarro. 
 Una boira enfosqueix els voltants de l'hostal 
 i l'atracció dels aliens fa que uns quants s'hi precipitin 
 amb blat a la mà esquerra i cartes de joc a la dreta. 
 El bergant s'agenolla a rentar els peus de la monja que després 
 fuig corrent, deixant un rastre de flors de ginesta. 
 Un borratxo demana els papers a un policia. 
 I déu diu té, controla'm la barraca mentre faig la migdiada. 
  
  AMÈRICA
 Amèrica és al poble del costat, 
  qualsevol poble petit de Catalunya: 
  xiquets tiren pedrades als gitanos, 
  la gent fa mala cara als forasters, 
  els negres són... són negres, 
  els pobres s'hi fan rics, 
  els joves fan fortuna 
  i a l'aire de les últimes casetes 
  comença el paradís 
                                 que val per tots. 
Allà hi pots estar sol i en companyia, 
  pots fer cremar pebrots i l'albergínia, 
  canten els grills, 
  les races van mesclant-se, 
  s'hi pot plorar, 
  puc posar-te els mitjons,  
  recollirem, recollirem, recollirem 
  i els pobles es barregen per amor. 
De nit al bar individus estranys 
  vinguts d'enlloc, que no saben on són, 
  marquen la llei del món que ara s'inventa, 
  americans de Santander, de Barna 
  i els catalans, els siouxs i els de Mèxic 
  posseiran una altra forma de petroli 
  que encara no té nom ni en tindrà mai 
  per molt que tu, pastora, em neguis 
                       la gasolina santa. 
Amèrica és el poble del costat 
  a Granollers, l'Ametlla, Borges Blanques, 
  a Mataró, Morella, Cadaqués, 
  i a Montuïri menjant xacolata! 
 LLEI 
 Que tothom tingui de tot. 
 Que ningú pugui 
      tenir-ho tot. 
 I un embriac 
           treu entre dos
cotxes. 
 Passo. 
  
  
 * 
 La veritat emprenya... 
 i amb tot el temps 
 em va creixent a dins 
 fins que em fuig. 
 La veritat cabreja... 
 em fa cabró, cabrit, cabreta 
 de roc en roc agut saltant 
 al so de l'escopeta. 
 La veritat mosqueja, 
 núvol difús de taques negres que t'acompanyen... 
 quan entres a la mesquita 
 dus el cap coronat de mosques. 
 La veritat ensenya 
 la cara el cul el nom, 
 escrit no el tinc, 
 ¿no el sap tothom? 
  
  
 * 
 Tot està viu, gent, electrons, 
 rius, puigs i cel, i el savi diu 
 que d'on no n'hi ha no en pot rajar. 
 Jo dic que raja i doncs que n'hi ha. 
 Ell diu que calli el nom del niu: 
 és que no en té, no es toca fons, 
 i de mel en raja, germà, 
 la rosa s'obre a tot arreu, 
 l'abriga tot, la vida en beu, 
 som dos, sóc un, no som ningú 
 i un de tots dos resulta que es diu tu. 
 Qui s'atreveix i vol, aquest ja ho veu. 
  
  
* 
Ens unim tant que no! no! no! 
em faig tan pur que em torno obscur, 
ens barregem, i això no es fa, 
no sé qui sóc ni de què va, 
mai s'ha fet res de tan impur, 
ens podrim junts en la foscor 
i em torno un altre, qui serà? 
qunia mà és teva? quin meu peu? 
Neix la corona de més preu, 
la que no es posa mai ningú, 
la que portem i no portem jo i tu. 
Qui s'atreveix i ho sap no ens ho retreu.
 * 
 Tretze sols, la lluna i l'amor 
 dret damunt d'ella arran de ter- 
 ra, despullat, pot xalar 
 (si la lluna el vol aguantar) 
 amb el plaer del món sencer. 
 ¿Què en diu el corb? ¿I el desamor? 
 Jo dic amor i em puc jugar 
 contra el perill que no em cregueu 
 la pell, i la pell que m'atreu, 
 i no està privat a ningú, 
 que em fa feliç ser jo i que siguis tu. 
 Qui gosa i vol i sap fa el que li rota. 
  
  
  
 portada enric casassas 
  
  
  
 
    
   |