Forcin aires l'ombrena del re-
mullar manies i tu recull la branca que
m'esgrimies.
     Els cors flamegen com una 
taula.

     DE L'ENTRISTIR-ME
        NO ME N'OCUPO
 
 

          xxvi

     Al refugi d'uns ulls opacs i
abrigat amb la flassada infinita d'un to 
de veu com si encara no n'acabés de
saber d'haver nascut.

       VAIG REBRE UN COP
        DE SORT AL MIG DE
                 LA CARA
                LLAVORS
 
 

          xxvii

     Aquella pobra dona quieta com
una caixa d'enciams demanant caritat a 
l'entrada del pont però tu i jo duts pel
corrent i tot lluitàrem contra les màfies
desamanides.

    NOMÉS FUNCIONO AMB
       L'OLI DELS ALTRES
 
 

          xxxii

     Els grans invents de l'això hu
manitat -roda, peu, porta, la galleda,
la guitarra, el nus, l'aigua corrent-
vénen del follar.

    FOT EL CAMP DEL MEU 
        NÚVOL I VINE, VA!
 
 

          xlviii

     Hi ha coses que són molt 
diferents i que no tenen res a veure
l'una amb l'altra per molt que diguin
com per exemple l'amor i l'odi i la 
merda del corral.

        HAVIA DE PASSAR
          ESTAVA ESCRIT
      AL WÀTER D'HOMES
 

          xlix

     Podríem haver sigut  volves molt
fines surant en l'aire i veure els descar-
rilaments humans dels trens des d'una 
certa altura però estem clavats a terra
cardant llana, picant pedra.

          INCORREGIBLE
         -COM UN ERROR-
 
 

          l

    La solitud és un terrabastall,
una cridòria immensa que no calla mai,
un vinga trons i trons i trons, un ven-
daval.

    I QUAN TRONA ET VEIG LA
                     CARA
 
 

          li

     En cada estat d'ànim hi figuren
tots els estats d'ànim, per exemple en la
companyia amorosa de dos hi ha totes
les menes de dissonàncies, solituds, aglo-
meracions de gent desconeguda amb el risc de
perdre'ns de vista, així com totes les pe-
trificacions, els tirars de l'àncora i els no 
tocar a terres i els enyorar-ses en presència.

       ÉS COM LA MÚSICA DE
                GUITARRA
 
 

          lii

     De quin ésser es dedueix l'exis-
tència de la lògica, eh? S'hi arribarà, mul-
tiplicant els càlculs, a L'ésser? Vols dir a 
L'u? I si quan hi som ens engega a pas-
turar o a parir, què, ja en sabrem, de ser
cabretes?

   QUÈ VOLS DIR, QUE SOM
   EL GALL DE LES ESPERES?

portada casassas

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA