Cèlia Viñas
Del foc i la cendra
Consell de Mallorca, Palma, 2006
De la cendra que, una vegada, va esser foc (1935-1939)
LA BONA CANÇÓ
La bona cançó, la de l'aigua clara,
la de l'oratjol entre el verd pinar,
la del nin dormit que canta la mare,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó de l'home que sega,
la de la suor del que pasta el pa,
de la pluja el cant quan la terra rega,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó del besar pausat,
del riure quiet i el dolç sospirar,
de l'amor tranquil com una amistat.
Mare, vent o amor? Pluja o front suat?
La bona cançó... Qui me la dirà
la bona cançó que jo vull cantar?
A TOTS ELS VENTS
A tots els vents l'ànima oberta.
Entra-hi a dins , tu, vent del Nord,
vent del Migdia, i vent de l'Est
i de l'Oest també!
Esqueixau el vel de les meves boires,
clarificau les valls,
feis més aguda la muntanya!
Que els pins no plorin més
sots llur màscara grisa,
i un verd petulant
llenci son crit de guerra!
Que les aus el vol
aixequin magnífiques,
sens sentir l'humit
bes del núvol baix,
i un cel blau, tan blau
com un mar de mapa,
planegi tranquil
esperant la festa del Sol...
A tots els vents l'ànima oberta!
SOL ALS CIMS
Sol als cims
I neu.
Ai, blanca soledat d'estels caiguts
I lliris plens d'angoixa,
Amb el desmai
De l'últim gest i del primer besar.
Sol als cims
I neu.
Amb l'immòbil silenci
Dels ídols i dels morts
Caiguts dins el pou mut dels vents glaçats.
Sol als cims
I neu.
Ni el frec d'una paraula,
Ni una remor de fulles tremoloses,
Ni el poema del mar, nuesa freda
Dels marbres d'ulls tancats.
Sol als cims
I neu.
Cap vol d'aucell hi arriba,
I les ales cansades
S'amaguen a darrera
Dels horitzons de planes
De boira amarga
Sol als cims
I neu.
¿Qui trobarà els camins nous,
les trenes immaculades
de les muntanyes verges,
dels cims tots plens de sol
i neu?
CANÇÓ DE MAR
Quin groc de llimona verda
té el mar al mes de gener!
Llisca la nau, i la vela
infla l'aire mariner.
--Adéu port, rosa i taverna.
Déu em va fer mariner!--
Oh, quin blau de fondalada
a l'agost per navegar!
I com s'endinsa la barca
i que hermós és el remar...
--Adéu vinya, amiga, cala;
Déu em féu home de mar!--
AVUI
Perquè avui el cel és blau
i la rosa més encesa,
perquè el colom plana un vol
amb un fregadís de seda,
perquè a dalt del taronger
hi ha verdors de fulla tendra,
perquè l'aire del matí
té cançons de pluges fresques,
perquè riu el rierol,
perquè les planes són verdes,
perquè el mar trena garlandes
entorn de les blanques veles
i el sol munta bru de mel
enmig d'un brunzir d'abelles
i al bell cim del puig més alt
hi ha un degotís de bresca...
vine, amor, que el cel és blau
i la rosa és més encesa.
Del foc, foquet, que serà cendra (1950-1953)
CALA D'OR
Ensucrarem peixets vius
amb les mans rosses de mel;
ai, noces dels rossinyols
i gelosies del cel!
Del blau cel morat d'amor
amb un desmai de ponent...;
la lluna l'han veremada
les ganivetes del vent,
i té color d'enyorança...;
i quin agredolç de pruna,
una besada a les dents
a mossegades de lluna!
Amb un cercapous d'argent,
--les algues ben pentinades--
traurem tumbagues d'or fi
i el coral fet arracades.
L'aigua és tan clara i tan clara!
de tendresa em fa plorar,
al sorral hi ha assutzenes,
i al cor, un clavell de mar.
CAMÍ DE PORTO PETRO TROBEM UN PASTOR
Venia el pastor,
i era de silenci
la seua cançó.
Venia, venia,
glopades de llet
de sa patoria.
Venia el ramat,
cabres astorades
i un anyell glaçat.
A posta de sol
els pins se vestien
de dol.
I la lluna al cel
groguejant, madura
de mel.
El pastor passa...
A dins de la cala
els ulls hi deixa.
SAVINA A PUNTA GROSSA
Aquesta divina aspror
de la branca de savina
el fons del cor m'endevina
amb ganivetes d'amor
i sagetes de cançó;
que l'estimat és així,
que té les mans de setí
i quan cerca l'abraçada
hi deixa l'escarrinxada
regust de fonoll marí.
L'AMOR MEU PROP DE LA MAR
Rossinyolegen de sucre
els aucells dins el pinar
de sal, i criden la mar.
L'enamorat no és aquí;
aquest brot de romaní
el tirarem a la mar.
El bosc és blau, blau de Déu;
l'amor meu
és d'un morat de cintura!
Formiguetes, ¿que hi veniu?
a la mar, llit nuvial
ai! vergonyes de coral.
Llimones, nards, violetes,
a les mans de l'estimat,
prades de la mar secretes!
Només hi ha una collita:
besades de sal, glopades,
besades de sal, besades.
Estimar
és com la mar:
que fa mal
tant de blau.
SEMPRE QUE VEIG LA MAR
I sempre que veig la mar
sent que a l'esquena m'hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
I sempre que veig la mar
la pell s'escata salada,
i la trena pentinada
verda d'algues, es desfà.
I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.
Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.
DIUEN QUE LA MAR...
Diuen que la mar és blava
I avui és groc de taronja.
Diuen que la mar té peixos;
Jo hi he collit margarides.
Diuen...
Dues tórtores n'he tretes
Des fons marí engabiat.
Diuen que a la mar, les ones...
Bellveures hi vull sembrar
Que facin una ombra humida.
La mar, una sínia per pouar l'amor.
La mar,
a dins de la mar,
un concert de caderneres
i Schumann amb sa guitarra.
CANÇÓ DE MOLÍ PROP DE LA CALA
Al molí li neix
una cua de peix.
Collirem roses del vent.
Tanta torre i pedra viva
per l'aigua que no té cos
i que té color de vidre.
Si la mar sabés això,
i com riuria i riuria!,
que al molí li neix
una cua de peix.
Collim les roses del vent
i l'aigua ja s'ha adormida...
Veles de barques quietes
A les cales de calitja!
el bellveure esgrogueït
se posa a contar mentides,
i s'ha fet color de monja
l'aubergínia.
Que al molí li neix
-i li creix-
una cua de peix.
S'esfullen roses del vent.
I no hi ha cosa més trista
que l’aigua que no té veu
i no crida,
que l'aigua que no té cames
i no s'enfila.
I l'alfaus es fa morat
amb un morat fora mida,
i la mongeteta tendra,
adéu vida!,
que al molí li neix
una cua de peix.
Sembrarem roses al vent.
Ai, Senyor! Quina alegria!
Gira que gira, molí,
gira, gira!
i treu roses i clavells
dins de l'aigua amorosida,
i copinyes de la mar,
i campanetes d'argila,
i papallones d'olor...
-Bon dia, l'amo, bon dia!
La cua del molí aquell
És una cua d'aucell!
VENT DE LA MAR
Embullarem les roses d'aigua blava
a on els joncs amaguen els aucells,
Vent de la mar!
Sota de l'herba sembrarem corals
perquè les cabres es facin de porpra,
Vent de la mar!
Farem trenelles d'assutzenes i algues
als campanars de viles lluny de l'aigua,
Vent de la mar!
Als sementers hi sembrarem copinyes
i als olivars hi penjarem les xarxes,
Vent de la mar!
Durem polsim de sal als diccionaris
i escates de sirena a les teulades,
Vent de la mar!
I la fusta dels llits serà savina
ben olorosa i verda i marinera,
Vent de la mar!
Fonoll marí trobam en els miralls
i un peixet viu damunt del canterano,
Vent de la mar!
Tota l'armada nordamericana
a dins la pipa bruta de mon pare,
Vent de la mar!
I un angelet barroc a la Beata,
vestit de mariner, pega un capfico,
Vent de la mar!
Tots els nins naixeran amb els ulls blaus
i amb la rosa dels vents a dins del cor,
Vent de la mar!
Mariners de la mar a dins del vent,
el Puig major és la Cala de la Neu.
TEMPESTA ALS JARDINS DE CIUTAT
Hi ha un lladruc de cans,
cacera de gegants,
els núvols que s'acosten.
Xiula la serp del vent,
la nuvolada estén
els seus llençols de febre.
Un so ben esquerdat,
tremola la Ciutat
tota feta de cera.
S'és esqueixat el cel,
s'arrabassa d'arrel
el llamp de la tempesta.
Els campanars més grans
s'estan donant les mans,
com nins davant la Mort.
La pluja cau rabent
çamb un toc ben valent
arrodonida i neta.
La terra dels jardins
lluu sota els regalims,
és una dona nua.
S'ha perfumat el fang
amb unes flors de sang,
que sense fruitar es moren.
Sota la pluja encís,
l'ombra del Paradís
Adam i Eva s'abracen.
La dona el bes primer
mossega, el taronger
esclata de taronges.
Alcen el front terrós,
i el món és més hermós.
L'àngel ha tret l'espasa.
Primavera, matins, amors, i altres coses de Mallorca i fora de Mallorca (1949-1952)
UNA CANÇÓ “BAMBA”
La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
A la no, no, no,
bon dormissó!
La nina, nina, nineta,
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d'un estel.
La nina, nina, nineta,
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l'ametló.
A la no, no, no,
estrelleta i flor!
La nina, nina, nineta,
els seus pares l'han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
La nina, nina, nineta,
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l'Amor
LA BARCA
La barca tota olorosa
com un clavell de la mar...
I la barca, tota hermosa,
lliscava i es va esquinçar
un nou camí d'hermosura...
Mai més hi caminarà
barca de bonaventura,
per aquell camí de pau,
ni més bella criatura
com aquella hermosa nau
que obrí i que tancà el camí,
quan el cel era més blau,
un diumenge al dematí.
"JO SÓC UNA OMBRA DE TANT SOMNIAR"
J.F.
Jo que só una ombra de tant somniar,
de prompte m'he trobat del foc corpresa,
i no és quina llum de l'estimar
m'ha feta de la flama ben promesa.
Que serà cendra el foc? Bé pot cremar,
que la flama és un glavi de puresa,
ai dolça esgarrifança! l'alenar
la boca m'ha deixada tota encesa.
Besades són caliu, l'amor foguera,
el cor n'és un clavell, clavell de foc
de flama més valenta i més lleugera.
Que serà cendra Amor? Espera, espera,
ja ve la mort i ve tan poc a poc
que a la cendra hi floreix la primavera.
HISTÒRIA PETITA D'UNA GUERRA
UN NAVILI DINS UNA BOTELLA
La cambra on els records brunzen de mel
em fa sentir el cor meu com un vaixell.
Dins la botella verda hi ha un clavell,
un navili de sang que trencà el cel.
Cremaren les banderes. Les teulades
amagaren la por de tanta nit,
llençols de les ferides, i aquell crit
i aquella angoixa de les abraçades.
Adéu, adéu, als mariners, adéu!
es desfressen de blau els cuirassats
i la mar n'ha sembrada d'oliveres.
Aquest vaixell no pot partir, cor meu,
i els seus companys el criden corglaçats
als fondals de les aigües mentideres.
UNA CANÇÓ "BAMBA" DE PRIMAVERA
Març. marçal
clapat de blau;
març, marçot
pintat de groc.
Una
lluna
vestida de dol
de cançó,
la lluna vestida de dol,
viudeta del sol,
la lluna, la pruna,
lluna bruna
en vol
pel cel de març marçot,
pintat de groc,
pel març, marçal,
clapat de blau.
Un rossinyol s'ha esclaatat
de tant refilar la lluna,
pruna
del cel.
L'he enterrat
sota el degotís de mel
de lafiguera més grassa.
Març, marçot,
groc de llimona, groc
de carabassa.
Març, marçal,
mossegada de cavall,
cavall, cavallet de vent,
bota valent,
a la lluna,
feta pruna de cançó
i que ha perduda la color
tota vestida de dol
de cançó.
inici
portada cèlia viñas
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
