jaume vidal alcover
 


terra negra
(1970)


          Or ci attistiam nella belletta negra.
                               Dant, Inf. VII, 124


I
El dolor de cada dia 

CANÇÓ 

          A Raimon

Sol entre els pobles, 
tu, poble meu, 
vius sense vida, 
vius de manlleu. 

Sol entre els pobles, 
tot t'ho han negat: 
la veu, la ràbia, 
fins al combat. 

Orelles sordes, 
cara de mort. 
I tu els contestes 
amb un record. 

 

Surt a la plaça, 
poble prudent! 
¿Per on s'amaga 
la teva gent? 

Miralls et manquen. 
Vénguin miralls! 
Que t'assabentin 
propis estralls. 

Poble de penes 
i solitud, 
tens enclavada 
la joventut. 

Però no cerquis 
la mà de Déu; 
ja et darem vida, 
oh, poble meu! 



III
Just una mica


LA GINEBRA

          A Ignacio Aldecoa

Jo crec... I tu, què creus de la ginebra?
La sirena o no sé, la boira atlàntica
o no sé, el Pol Nord de la lluna o no sé,
o no sé, o no sé si no sé res,
si, naugragat, no sé res,
si em puc salvar a una resta de llimona
o si la mar té pessigolles o no sé.
Però, no obstant, això que és la ginebra
es pren als bars de colorins i ençata,
sovint sovint, l'ametlla de la tertúlia
per un somrís, l'ençata. I ja sé,
ja sé, de la ginebra, sí, ja ´se,
l'hora millor, al bar, de set a vuit
i un gorrió despert als ulls de tots.


POEMES D'AMOR A EIVISSA
3

He somiat els besos teus a Eivissa
i dissabte del dia que faig anys;
la teva carn, tan innocent i blanca,
m'ha sortit a camí quan es posava
un nou senyal el temps de sa mesura.
Resplendiesn batecs sobre la galta
i a un dolç costat del coll. Era més bella,
la passejada, que un ocell cantant
l'ascensió del sol sobre la cala.
Rossor esvaïda, tant et matisaves,
que era secret allà on fóra paraula,
alè on sospir, carícia on somriure.
Després, de matinada, ha aparegut
un gall, tan cridaner, que el somni m'ha
ferit de mort.



portada jaume vidal alcover

Pàgina presentació MAG POESIA