| terra negra (1970)
 
 
 Or ci attistiam 
nella belletta negra.
 Dant, Inf. VII, 124
 
 
 I
 El dolor de cada dia
  
 
   
                  
   | CANÇÓ           A Raimon
 Sol entre els pobles,  tu, poble meu,
 vius sense vida,
 vius de manlleu.
 Sol entre els pobles,  tot t'ho han negat:
 la veu, la ràbia,
 fins al combat.
 Orelles sordes,  cara de mort.
 I tu els contestes
 amb un record.
   | Surt a la plaça, poble prudent!
 ¿Per on s'amaga
 la teva gent?
 Miralls et manquen.  Vénguin miralls!
 Que t'assabentin
 propis estralls.
 Poble de penes  i solitud,
 tens enclavada
 la joventut.
 Però no cerquis  la mà de Déu;
 ja et darem vida,
 oh, poble meu!
 |  
 III
 Just una mica
 
 LA GINEBRA
 
 A Ignacio Aldecoa
 
 Jo crec... I tu, què creus de la ginebra?
 La sirena o no sé, la boira atlàntica
 o no sé, el Pol Nord de la lluna o no sé,
 o no sé, o no sé si no sé res,
 si, naugragat, no sé res,
 si em puc salvar a una resta de llimona
 o si la mar té pessigolles o no sé.
 Però, no obstant, això que és la ginebra
 es pren als bars de colorins i ençata,
 sovint sovint, l'ametlla de la tertúlia
 per un somrís, l'ençata. I ja sé,
 ja sé, de la ginebra, sí, ja ´se,
 l'hora millor, al bar, de set a vuit
 i un gorrió despert als ulls de tots.
 
 
 POEMES D'AMOR A EIVISSA
 3
 
 He somiat els besos teus a Eivissa
 i dissabte del dia que faig anys;
 la teva carn, tan innocent i blanca,
 m'ha sortit a camí quan es posava
 un nou senyal el temps de sa mesura.
 Resplendiesn batecs sobre la galta
 i a un dolç costat del coll. Era més bella,
 la passejada, que un ocell cantant
 l'ascensió del sol sobre la cala.
 Rossor esvaïda, tant et matisaves,
 que era secret allà on fóra paraula,
 alè on sospir, carícia on somriure.
 Després, de matinada, ha aparegut
 un gall, tan cridaner, que el somni m'ha
 ferit de mort.
 
 
  
 portada                    jaume vidal
alcover
 Pàgina presentació
MAG POESIA    
 |