IGOR STRAVINSKY. LE SACRE DU PRINTEMS

I
L'adoration de la terre

LES AUGURES PRINTANIÈRES

¡Quina alegria! ¡Quina gran alegria a les llavors, als brulls!
Adora, adora tu la terra. No t'enutgi
la seva aspror, la seva ardent nuesa.
Desclou-te tu també, també despulla't,
també esclata, vibra també, enterra't, brulla.
Encara que les roses et caiguin de les mans,
mal es morin de fàstic darrere les finestres.
Els lleons tenen torxes als ulls:
¡estima, perquè ve la primavera!


JEU DU RAPTE

Però correu, correu; correu, ceercau allò que encara us falta,
si us falta res, si ens falta encara un crit o l'herba no és prou grassa;
però correu, correu, feis fia, anau, anau més aviat encara...
¡Oh, delícia! Ja. Endins -ja- criex l'escàndol,
ja, creix l'escàndol, ja, ja, ja ve, ja està, ¡oh, ja! ¡Veieu-lo aquí!


CORTÈGE DU SAGE

I tu que véns, balancejant, brandim brandam, alerta a caure,
a poc a poc, tu que, pensim
pensam, arribes coronat de sermons,
escortat de preceptes i màximes,
tu que, tan bell no obstant, et vens a les paraules,
alerta -a poc a poc-, alerta, alerta a caure,
perquè si travelassis, ¿qui sap?, si travelassis...

II
Le sacrifice

INTRODUCTION

Portaré en holocaust el gest i la paraula:
que cremin, innocents, en un foc de calèndules;
portaré l'avorrida parla, i que crepiti,
que cruixi i, si encara verda, a la pira es revingli,
enyorant la seva efusió de margarides.
Perquè no hi ha paraula, no hi pot haver paraula,
no hi ha hagut mai paraula i ens han enganat sempre.
Cremarem la paraula, cremarem la màgia de la paraula,
cremarem la diminuta alegria de la paraula,
el joc ede la paraula.
Perquè amb una paraula sense sexe
es pot tancar a flor del sexe;
perquè entre la paraula "jaç" i la paraula "amor"
sempre es basteix un pont d'horribles esperances.


GLORIFICATION DE L'ÉLUE

Perquè has arribat tu i ja tot és tan ple,
que no cap una sola vibració als músculs,
¡vida, oh primavera, vida primera i vera!,
tu que, sola, t'exalces sobre els llavis candents,
deu de la rampa, sobre
la rampa de l'esquena i el bull de la saliva,
tu, sí, tu, tu llescant-me, batec a batec, el cor de viu en viu,
tu netejant-me d'ànima -tu, sí-, de pensaments, omplint-me
de tu tan sols, de sola tu, de tu, ¡oh, sensitiva!,
penetrant-me de vida els cabells i les ungles,
destruint-me el record, aviciant-me
les arrels excitades -¡oh, tu, sí, tu!- dels mil-i-un sentits,
perquè sobtadament has arribat,
despertant-me a redòs del meu ventre,
tu, que em llesques el cor
-¡oh, sí, tu, només tu!-,
tu que em llesques el cor arravatadament,
¿em podràs estojar sota la lluna?


EVOCATION DES ANCÊTRES

Mirau-la aquí,
mirau-la, viatjants del record, aquí, càlida.
Us faig venir perquè vegeu que les aurores tenen solució
i no cal el tambor kde la noça,
no cal, no cal mai el tambor de la noça,
vosaltres que el batéreu tant i tant,
i tant i tant,
entre fums de cigarros enormes i copes d'anissat,
¿ho veis, ho veis com no, com no, com no cal mai,
no cal, no, tanta espera, quan ja torreja la bellesa?

portada jaume vidal alcover 

Pàgina presentació MAG POESIA