una altra pàgina   

poemes inicials
 

EL TEU COS SENSE MÀSCARA

A l'alba et veig ressorgir
de l'espai il•limitat
amb renovada bellesa.

Avui t'he vist 
sense la màscara.

I sóc feliç
perquè les nostres ànimes
es nodreixen del mateix alè.
Sí, ja tinc el dolor heretat,
i res no hi puc fer.

Però la teva presència 
el meu espai dibuixa
de cambra tèbia
i amoroses herbes.

Anant,
            ahir,
                    per la vora del mar,
sol, 
en tu pensant,
les ones
            fins a mi
                     vingueren
per descobrir-me el vell secret
de les teves mans,
de tot el teu cos
febrosament posseït.

Mira el meu perfil
d'home contra el no-res.
Massa prest l'herald
va obrir-me el llindar de l'espant.

Però escric per sobreviure
aquest dolor i els seus límits.
 

POEMA DE LA TERRA I EL POBLE

Serà trist morir sol?

Ens n'hauríem d'anar
acompanyats per donzelles.

Existeix una verge eternal
que és la terra
            i un eixam
que és el poble.
            Damunt vosaltres
abocaré el meu amor.
                        I la mort
no serà mort.
             Ni la soledat,
                         erma. 
 

ARQUETA D'ESTHER
4

Criatura vespral
de pell color taronja
i olor d'aigua salada,
escolta
            l
              a

            m
              ú
                s
                  i
                    c
                       a
                            del temps futur.
 

LLOCS D'AMOR
1

El sol cau
            D
            A
            M
            U
            N
            T
les teves sines
                      brufades de sal,
                      sadolles d'amor.
(La jornada acaba i espero
l'hora del petit espai)

En el nostre jaç
(quan el temps s'anul•la)
apaivagues la quimera.
 

LLOCS D'AMOR
2

Prolonga l'estiu les seves flames
i a l'ombra dels pins
creem,
treballem
               uns COSSOS
joves,
empaitant
l'etern guspireig del sexe.

L'espurna
del bes,
               entre baladres,
inicia la foguera.

No calen paraules
on és viu i tossut el plaer!
 

UN S'ADORM I DESPERTA COMPANY D'UNA DONA

És ver, sí, m'exalto apassionadament
quan, vora un focus d'esmortida llum.
contemplo la teva lenta construcció.

Aquest antic plaer somou la meva vida.
(Fins i tot trasbalsa el que diem moral.)
Treballa el meu cervell i tots els actes.

Renovació d'avial heretatge:
segons el seny allibera o esclavitza.
És vida o mort segons quins casos.

Amor, l'amor, amor, quin mot més ric:
acte sublim -la nit torna matí...
Dos éssers estimant-se obren la via.

Ni desert paisatge, ni penat camí.
(Recordar o perdre la memòria, tant se val.)
Un s'adorm i desperta company d'una dona. 
 
 

illa
 

FLOR DE FLAMES MINVANTS

Un camí d'aroma
en la fosca deixes.

Papallona de vidre
i flor de flames minvants:
el vent de la muntanya,
l'aridesa i el seu crit.

Una troballa de llampecs
vora el teu cos és el plaer!
 

TANTA MAR, TAN POCA ILLA

En el blau distant, els crits s'apaguen:
merles esdevenen d'un cor que espera.

Per què tanta mar, tan poca illa, per què?

Brins de sol; vent i al vent brins de futur.
Tant mar, tan poca illa -aquí som fa segles.
 

PICAROLS I XEREMIES

Arriben a l'ombra del garrover
en la tarda estiuenca
picarols i xeremies.

El temps es detura.

Una treballada paraula,
lleugera i antiga ressona,
abocant-se, viva, dins la vall. 
 

ABRIL

Els anys passen dins la testa.
Va i ve, la puput, va i ve.
El seu cant de misteri
en el cor obre una escletxa. 
 
 

memòria trencada
 

ARQUER

Aparegueres vora la meva soledat tràgica,
i, estremit, vaig clamar amb veu de caragol
a les pedres blaves, a la llàgrima morta.

Rabassa en el forat de tristesa i recança,
t'alçaves com una tarda de prolongades ombres,
enviant-me un bes de pluja primera.

A hora foscant, del meu cor al teu
eixien les sagetes de foc i de mar.
 

RECORDANÇA

L'oriol canta nostàlgic
i un trist color té la terra.

Sense tu, el paisatge
llueix esmorteïdament,
i em vénen records
de dies menys amargs.

Jo desitjo el cos d'herba:
l'oriol canta la tarda.
 

MIRALL

Enervat per vanes melodies,
retorno al teu llevant i bec
les ombres de la teva figura,
esvaïda per somnis i erms terrenys.

Com m'havia agradat jeure
damunt l'herba del prat,
i, ara, tot és memòria trencada,
somort esguard a l'alta muntanya. 
 
 

lleure i crepuscle de noces
 

ESQUERDA

Miraré el futur
ajupit entre mates
en els vespres del teu món.

Amada,
             la follia,
                         una aroma
de tardes antigues
brolla dels teus pits de molsa.

Una aroma,
                          la follia,
amada
de temps de treva.
 

ÀNSIA PRIMERA

Salpa en la nit el misteri
i pel record fecundada
brolla la nostàlgia del tàlem.

Dona, sempre dona, les mans
et cerquen dins la fosca
mentre creix el deler.

Deixo caure l'àncora i el pes
del temps se'n va amb les ones
que, com sines, alleten l'aura.

Ens estimem damunt la sorra
i no vull oblidar-ho,
perquè és ànsia primera.

Com una barca en la nit
s'allunya el goig, i n'esperem,
més viu i fort, el regrés.
 
 

mester d'amant
 

INTENS CREPUSCLE

Quan baixa,
                  el sol
s'estén damunt tu,
i jo esbrino en la fosca
una història completa.

Aleshores,
mil guspires de deler
m'escalfen l'ànsia,
i,
    a
        c
         o
          p
           s
                d'aixada,
d
 e
  s
    p
      e
        n
          j
            o
                    l'aurora.

Eterna lluita:
salpar en la barca
resseguint horitzons
i velles cales.

Allà on arribo,
sempre et trobo,
ajaguda,
              esperant
l'escomesa
                 d'aram!
 

COM UN TALL DEL VENT

Boires dalt del cim.

El meu cor brunzeix
enmig d'aquesta calma
tan
      estranya,
                       quasi
                                  irreal.

Tu mires tristament
la tarda
somniosa,
                 i el tall del vent
és profund
                 perquè ho vol ser.

Dalt del cim les boires
s'han aturat
i semblen eternes.

El cim
i
el meu cor
són una mateixa cosa.

Tu que ets d'ombres
i véns de lluny,
claves en mi
els teus ulls blaus.
 

NOIA DEL BALCÓ

Del teu balcó
contemples la gent
que camina, i el temps com passa.

Et veig, majestàtica,
com terracotta púnica,
provocant el meu desfici.

Dels teus llavis muts
i del vent al cim de la murada
varen néixer pluges d'aurora.
 

MESTER D'AMANT

Perquè a les sines
et creixen aromes que m'omplen
d'un desig inesgotable,
obro la finestra
i ensumo la flaire
dels arbres d'estiu. Fosqueja
i un pastor mena
les ovelles al corral.
Damunt les muntanyes
els núvols s'escapen.
Deixo oberta la finestra:
comença el mester d'amant!
 

DONA

Els teus ulls,
com llàgrimes fixades pel temps,
són dues pluges misterioses.
Els teus llavis,
com anelles de plata, m'inviten
a dormir damunt la molsa
humida i prima de l'hivern.

Abans vaixell enfonsat,
ara torno a la superfície del mar,
i retrobo la carícia i els llampecs
d'aquest mirall de dues llunes.

Els teus llavis,
tumultuosos i fèrtils com la saba
que rega les feixes de l'amor
els teus llavis reals
com vidres de melangia i record,
em condueixen sempre
a freus de sexe i temporal.
 
 

retorns
 

7

Torno al prat, quan vespreja,
a collir gladiols, els primers 
de la temporada.

De la terra que llauraren
passades generacions,
conec el seu treball,
palpo la fragància dels anys,
el murmuri de les oliveres,
els seus records.

L'ombra nocturna s'enfonsa com una arrel
dins la memòria.
De la mar m'arriba la seva cançó
alliberada, la veu del temps, el futur,
la llavor que espera el seu moment.

La tarda també entra dins de mi
amb exuberància vegetal.

Els vels fluctuen com boires.

Escoltarem els nostres somnis,
els acceptarem apassionats.
Retornarem als principis.
Reescriurem la geografia
dels vius i dels morts.
 

8

Hi ha tanta abundància de dolor en el món,
tants cadàvers vivents, tanta glòria
podrida. Hi ha carrers que duen al misteri,
hi ha jardins on treballa l'amor violat.
Hi ha grans renúncies, forats d'extermini,
ràbia i gemecs humans. Hi ha un amor
pur a cada racó, un amor adúlter
a cada casa, un amor esquiu vora la mar.
I tot això no és prou perquè hi ha massa
del que hi ha, i hi ha mosaics plens de fàstic,
d'enteixinades històries, de quotidianes
escrufulositats, d'esquadrons de la mort.
Hi ha el desig que nia i creix.
I creix l'amor d'un profund anhel,
malgrat que és massa l'abundància
del que he dit o del que he callat.
 
 

poemes en prosa
 

MEMÒRIA FÈRTIL

Feia un temps rúfol, però no trist. La platja era deserta. Semblava el primer dia del món. En la llunyania, una barda fendia, manyaga, la pau d'una mar a vegades enemiga. Tanmateix, res no torbava la quietud del cor davant l'horitzó obert al somni sempre renovat. Escoltant els ressons de la història en el paisatge, tornava a veure les restes d'una barcassa sobreeixint de l'arena, vora la qual jugàvem, d'al.lots, a nàufrags, pàl•lids imitadors de grans aventures llibresques. Alguns anys després, quan fèiem el canvi de veu, un altre afany ens menava a la platja. Era per a un joc igualment aventurer, lliure i sense pautes apreses... Les mans i els llavis seguien l'impuls primigeni. Com l'ona busca la cala, el meu cos s'atansava al seu. Sentia aleshores la sal d'unes sines generoses i un pugis adolescent mullant-me els dits. Avui ella camina multiplicada entre les savines mig ajagudes per l'oratge marítim i jo la contemplo des de la memòria. Ara i adés s'acosta inabastable i recordo els plecs saborosos i la flaire exultant del seu engonal.
 
 

àmbit humà
 

EROPOÈTICA
1

no disseny dissecat  ni natura morta ni 
plany desplagut ni llaüt sense quilla
ni quincalla menuda treball quotidià
pruïja del cos i de les mans on s'escau 
boca i llengua al mugró al melic a la
cuixa a l'engonal al suc divinal arborat 
vaixell resseguint horitzons altres
acostant-se a la cala tot afany de demà
amb la punta tot just amb la punta primer
i anar ranejant amb senyet les ribes dels
freus ((aferra-t'hi fort que comencen m
                                                             e              s
                                                                a          e
                                                                   n     r
       v    l                                                        d
con          sions bufs i
          u
alenades espeternecs i llepades vénen
mossos vénen mossos i pessics
i una
         c
            o                      que
        e                                   b
            n                  a           a
        t                     j               i
            o            u                   x
        r              p                       a
                que                              que surt))
 

APRENENTATGES DE LA DÈCADA PRODIGIOSA
                                    1
                   2001 odissea de l'espai

aprendre dels mestres aprendre dels llibres però també de la vida TOT ÉS U ajuda la vista (sex-appeal) ajuda el (con)tacte ajuda l'oïda ajuda l'olfacte ajuda la llengua en el brollador
les classes (a vegades) esdevenien converses (adés) engrescades en assumptes força llunyans (en aparença) del programa plovia aigua de foc sobre el viet-nam arreu s'obrien paradors el règim volia rentar-se la cara en miquel era silenciós bon xicot i bon estudiant el bernat i el santipau contaven experts les seves aventures al barri del vici i es deixaven créixer bigoti (a l'escola hi havia amagatalls i ocasions on una noia rubeniana rebia visites) l'art era l'art i la vida la vida (la història 2001 interpretacions)
 

LA SENDA
                       A Esther

En una estació ja superada 
de les nostres existències
-tu l'acabaves d'estrenar-,
vaig dir-te que no hi havia camins.
Que part davant tenies 
la selva inescrutable...

No em podies entendre llavors.
Tu inauguraves partida d'escacs.
Jo venia dels anys tèrbols
que suscitaren en mi
una visió rompuda del món,
per bé que vitalista malgrat tot.

No dubtis que volia que tinguessis
una vida serena i plena.
El millor que desitja un pare.
Però tement que un dia
et trobessis, així mateix, voltada
de fosca i llops i runes,
vaig afanyar-me a prevenir-te.
No hi ha camins preestablerts
per a aquells que cerquen la veritat.
Has traspassat el llindar, la invisible
línia d'ombra personal.
Imagina't, d'ara endavant,
que maniobres una nau
enmig de la mar. Podràs,
en la tempesta, guiar-te pels senyals
lluminosos i pels símbols astrals.
Ningú, però, podrà menar per tu
la teva singladura.

Tanmateix, no perdis la fe.
Cada cosa existent sota els estels
té el seu destí justificat.
Esbrinar-lo pot ocupar la vida.
Contempla, doncs, el món amb parsimònia.
Tot el bo que sembris no esperant res,
et serà retornat amb satisfacció suprema.

No hi ha altra senda
que la que fas vencent obstacles.
 

CARTA ABISÍNIA
                           A Francesc Parcerisas

     Quan  us demanin per mi, estimades meves, podeu respondre, si us plau, que ignoreu on paro. Si arriba el cas, us dono permís, fins i tot, per dir que les darreres notícies que teniu em donen per desaparegut enmig del desert i que, per tant, no confieu pas en tornar-me a veure... De fet, jo sols existeixo per a vosaltres... Ah, si el meu cor no em lligués -per l'amor- a la vida!... Però no em vaga de tornar a segons quina mena de món. Aquí sóc qui vull ser o, almenys, ho sóc més d'acord amb la meva intimitat i, sobretot, prescindeixo del que no és necessari. És clar que, m'he d'afanyar pel meu compte i risc, tanmateix en això hi trobo un cert sentit. Em manquen, si ho he de dir tot, alguns avantatges que enyoro. Principalment, alguns llibres, o, ara mateix, remes per combatre el dolor i l'insomni. Contra tot, no em falteu vosaltres, l'únic lligam que m'uneix a la terra. En fi, escriviu-me aviat com pogueu, us ho prego. Però no ho feu a la mateixa adreça, sinó a les noves senyes que us escric en full a part, perquè torno a ser en doina. Continuu el viatge cap al sud. Cap a la llum. Cap a la llum de totes les llums. Cap a la llum total.
 

TANNKAS TANQUEN

     II
El vent aixeca
històries antigues,
selectes fulles,
els vells anhels de sempre
contra tota la fosca.

     VII
     (1)
Aquesta vida,
contra la tardor blava.
Aquesta música,
damunt les teves sines
s'escampa perfumada.
     (3)
La meva boca,
llepant la teva molsa.
Aquesta fressa
somou les nostres vides
contra tots els silencis.

     XII
Aquesta tarda
d'estiu, porta els aromes
d'una tempesta.
Com la terra la pluja,
sedec de tu, t'espero.
 
 

fi de segle
 

EM DIUS "EL TEMPS PASSA..."

Mires des de la talaia de la teva vellesa els anys transcorreguts
   la feina ben feta tots els comiats i em dius "el temps passa
   així mateix de pressa convé per això aprofitar-lo"
Avales amb la teva pròpia experiència cada una d'aquestes paraules
   pronunciades des del llindar de l'última frontera.
Res no t'és estrany perquè has apregonat en plenitud fecunda al 
   llarg de la vida els sentiments més purs
Espantant enllà de les ombres quotidianes la llum de les tenebres
   l'inefable presència que molt aviat pressentires definitiva 
 

FILLA

Estel que il•lumines el meu present convuls
Salutífer bàlsam perfum de sàndal
Taula que sura per damunt  les onades
Herència clara i pura de l'amor
Enllaç amb el futur que ja és ara
Raó de ser d'haver viscut per a tu filla meva
 

ELS TRES ULLS DEL CONEIXEMENT
                (KEN WILBER)

Escrius prems amb delit la vida tranuites escrutant els estels
Sense esperar ja però cap resposta de l'espai extern
Cova o casa tant se val dona que et dóna companyia ferma fillada
   carn de la vostra carn transcendits anhels
Altres misteris no busquis més enllà dels propis límits humans
   Tot és en tu i en les coses i els altres
Latitud on l'esperit habita lliure
Ascensió iniciàtica reptes amb què l'ésser s'eleva continuant
   l'ascesi cap a més Intensa Joia
 

                           PREC DELS INFANTS
                          Les cases no s'han d'encendre.
                          Que no caiguin més bombes
                                    BERTOLT BRECHT (poemes i cançons)

IMPOSSIBLE CIUTADELLA

Escrius la història o te la inventes segons convengui estableixes
   costums dictes lleis imposes normes erigeixes temples palaus
   coliseus però oblides sòcrates plató sèneca
Uneixes pobles els asserveixes també sota imperis pretensiosos
   aixeques catedrals emprens croades exportes civilització a
   continents que no t'ho demanen però oblides llull teresa francesc
Robes béns espolies patrimonis colonitzes territoris sotmets nacions
   alliberes esclaus elabores cartes magnes els drets de l'home els 
   drets humans però oblides mestre eckhart erasme victor hugo tolstoi
Ordenes l'univers de les idees inventes la impremta descrius la 
   rotació dels astres mesures la distància el pes el volum el moviment
   el temps descobreixes la penicil•lina però oblides avicena curie van gogh
Podries ser en llibertat el que ets un mosaic de diferències ben
   avingudes en un marc de convivència solidària però has vessat molta
   sang has causat massa dolor has engendrat tant d'odi recorda el circ
   la inquisició auschwitz mauthausen ana frank el mur el gulagh
Adores reis emperadors papes piròmans dictadors genocides criminals
   exterminadors segueixes la dèria de qualsevol atila que s'omple la
   boca de falsedats redemptores oblides aviat massa aviat el dur
   cruel alliçonador llegat del passat continues bombardejant gernika
   expulsant homes dones nens de les seves llars desposseïts de tot
   indocumentats vaguen per un mapa devastat cercant "EL MÓN 
   DE L'HOME LLIURE"
 
 

entre paraula i silenci
2001
 

MEDITACIÓ ALS CINGLES DE CORONA

Pau, però quina?
La que en solitud sento,
al cim dels cingles,
davant del mar en calma?
O la pau de les armes?
 

LA DESCOBERTA

Era, la teva,
una vida girada
d'esquena al repte.
Cridat per les paraules
dels llibres, despertares.
 

L'OLIVERA

Quan, de nit, varen
estassar l'olivera
que, des de casa,
cada matí mirava,
esquerdat em deixaren.
 

MOTS PER A UNA DONA

Sempre buscant-te,
defugint-te, com l'ona
cerca la cala
i torna mar endintre.
Captiu d'amor, amada.
 
 

més poetes
pàgina presentació MAG POESIA