L'EMPORDÀ

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la Tramuntana
d'una sola cosa en pots estar
segur, quant més vell més 
tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s'hi tirava.

Sempre...

I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar 
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.
 

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA