No diguis dois. Calla! Blau discmedi 2002.

FA UNS ANYS

He sobreviscut a dies grisos
A la vergonya de l’oblit
Quan l’alcohol ja m’ha traït
Cerc refugi dins el llit

El color de la roba
M’ha recordat
Que fa un temps
Vàrem ser amics

De tant en tant aprofit per pensar en tu
Aixecàrem el vol junts
De tant en tant aprofit per pensar en tu
No sabíem volar tan amunt

La imaginació dins l’aire omnipresent
L’alimentàvem amb l’herba de l’infern
Cercàvem cordes per sonar l’instrument
I vigilàvem les estrelles
De tant en tant aprofit per pensar en tu

Aixecàrem el vol junts
De tant en tant aprofit per pensar en tu

No sabíem volar tan amunt
De tant en tant...


I TU?

No te conec i m’agrades
No sé què esper de tu
Pens en tu quan dorm
Però mai no n’estic segur

Només te conec amb els ulls
i ja en tenc a bastament
per voler fer-te un embull
per fer-te tot el que vull

M’agrada mirar-te
m’alegra sa vida
m’ajuda a nanr endavant
a continuar...

I el meu cap no s’atura
d’imaginar
fa massa via
fa massa via
que bé que ho hem de passar
cada dia de la vida

M’agrada mirar-te
m’alegra sa vida
m’ajuda a nanr endavant
a continuar...

M’agrada mirar-te...

I tu? Per què rius tant...
I tu? Per què rius tant...
I tu? Per què rius tant...
I tu? Per què rius tant...


ESCLAU DE 6 CORDES

Un rellotge, un matalàs
Perquè sempre vaig amb retràs
i tenc un amic que no em deixa dormir

Trepitjant els vint-i-cinc
Jo no vull sortir del niu
El meu amor m’espera a 1000 quilòmetres

Hi ha una guitarra a les meves mans
Que m’ha obligat a tocar
No puc desferrar-me d’ella

Moltes cançons m’enlluernen
Les seves notes també
M’atrapen, m’enrevolten
Jo vaig néixer revetler

Hi ha una guitarra a les meves mans
I em fonc si no puc tocar
No vull desferrar-me d’ella (2)

Perseguint les il.lusions
He après a estimar
Tornaré a recordar
Aquells primers acords

Hi ha una guitarra a les meves mans
I em fonc si no puc tocar
No vull desferrar-me d’ella


SORT QUE TE CONEC

Mira que gran el món
mira la gent que hi ha
mira que n’hi ha de despistats

Som productes d’atzar
fills de casualitats
germans de coincidències

Si no ens haguéssim conegut mia
tot això ens hauríem perdut
si no ens haguéssim conegut mai
si haguéssim fet altres camins
no caminaríem junts
si no ens haguéssim conegut mai

Llavor que germinà
entrat aquell estiu
per una nit de fresses

Per un amic d’un amic
per una nit d’abril
que esperàvem un destí.

Si no ens haguéssim conegut mia
tot això ens hauríem perdut
si no ens haguéssim conegut mai
si haguéssim fet altres camins
no caminaríem junts
si no ens haguéssim conegut mai






 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA