QUAN DIC EL TEU NOM 

Quan dic el teu nom
la ciutat és menys salvatge
i descobreixo amics
entremig dels llops urbans.

I trobo de nou,
pels carrers, el vell missatge
d'uns petons d'amagat
i un amor adolescent.

I la sang em bull,
i estic ple d'orgull.
Sembla com si meu fos el món!
I em sento tan fort, me'n ric de la sort!
Quan dic el teu nom.

Quan dic el teu nom
vull dir al fill que portes dintre
que no tingui mai por
si cal lluitar pel que som.

I sento cridar
que la terra vol ser lliure,
i respiro horitzó
enlloc de respirar plom.


POL PETIT
(Jordi Bastard. N'Gai N'Gai)

Dies fets d'angoixa.
Carrers plens de por.
Gent sense esperança.
Ciutats sense cor.

Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
Són joguines
que els grans hem trencat.

Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit, surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol Petit!
També cantaré jo!

Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
són només per divertir-se
i que no has de buscar raons.

però no deixis que t'enganyin,
qui diu això no et vol bé.
Cal que sortim
a cantar al carrer.




 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA