SET TOTA LA VIDA
Sones 2010
LA FORMA D’UN SENTIT
Tu també, potser sense saber-ho,
en algun moment, has volgut ser
una cançó, que algú et cantés,
ser melodia a la boca d’un
desconegut, sonar precisa
i tan lleugera com sentida,
vertadera, adoptar la forma d’un
sentit que es busca.
Admet que tu també, poser
sense saber-ho, en algun
moment, has volgut ser una
cançó, potser sense saber-ho,
en algun moment, fins i tot has
cregut en l’amor.
NEIX EL MÓN DINTRE L’ULL
...igual que el so en la corda, tota
imatge vigra d’existència quan
entra en la mirada.
Agustí Bartra
Potser ens hauríem de preocupar,
si admetem que totes les coses
que hauríem d’haver resolt no
les hem resolt encara. Poc a poc
se’ns ha anat acumulant la feina
i tot està per fer, i les promeses,
sobretot les que mai ens vam dir,
de tan secretes, de tan callades,
encara s’han de complir, si és
que s’han de complir, algun
dia... Qua mai hem plantat cara
als nostres somnis, però tampoc
als problemes que arrosseguem
de fa temps: què volem ser, què
volem dir, qui podem ser i, si ho
tenim clar, com ho hauríem de
fer, amb qui podríem comptar.
Compto amb tu? Comptes am
mi? Sí, potser ens hauríem de
preocupar.
De fet jo em preocupo i de
vegades tinc por. Però, de sobte,
com qui no vol la cosa,
d’un dia per l’altre, me n’oblido.
I, a la llarga, què vols que et
digui, al final de tot, no sé com
ni gràcies a què, ni per quin
estrany mecanisme, tota aquesta
angoixa, tota aquesta por que
sento, em tranquil·litzen. No sé
com, però em tranquil·litzen.
Estic tranquil....
Tranquil...
QUI N’HA BEGUT
Qui no n’ha begut en tindrà set tota
la vida. Qui ho ha deixat
ja no suporta el pas dels dies.
Enganxa més que l’heroïna,
i és tan eficaç, tan eficaç com
l’aspirina.
Diu que et transporta a un altre
planeta, t’inflama el cor amb
mil somriures i del cel fa caure
espurnes d’or per cada moment
que tornes a viure.
I ara tu digue’m si és veritat
el que m’han dit que vas
explicant. Diu que tu també ho
has provat. Digue’m, que ho
recordes? O quan ho deixes tot
s’oblida?
I ara tu digue’m si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què
et parlo. Digue’m que és veritat.
Digue’m que no pot ser que això
també sigui mentida.
Diu que et transporta a un altre
planeta, t’inflama el cor amb
mil romriures i del cel fa caure
espurnes d’or per cada moment que tornes a viure.
EL TEMPLE
Ho sento si una part del meu cos
només pot veure’t com un temple,
si el meu sentit del sagrat comença
allà on se m’acaba el ventre.
Ho sento, Maria,
però adorant-te he perdut
la meitat de la meva vida.
¿Què en farem del desig
afa que hem trobat l’amor?
Et vaig veure en sortir de classe,
a l’autobús i pel carrer, a la
feina, a la tele, al setemvre,
al gener...
Ets l’amiga de l’amiga
i, de vegades, tu també...
Ho sento, Maria,
però adorant-te he perdut
la meitat de la meva vida.
¿Què en farem del desig
ara que hem trobat l’amor?
VINE
Vine, recolza’t al meu pit
i escolta
digues el que sents,
perquè si fa bum-bum
en comptes de tic-tac
ñes que ja estic perdut:
m’he tornat a enamorar
de tu.
ORDRE I AVANTURA
Sones 2010
UNA CARA BONICA
¿Hi ha alguna veritat en una cara bonica?
¿Revela algun secret la seva bellesa?
¿Per què em fa feliç tornar-te a veure?
¿Què em descobreixo una mica més quan et miro?
¿Quin dels teus rínxols amaga un...?
¿Hi ha alguna veritat en una cara bonica?
¿Revela algun secret la seva bellesa?
¿Per què em fa feliç tornar-te a veure?
¿Què em descobreixo una mica més quan et miro?
¿Quin dels teus rínxols amaga un per sempre?
Amb el pas dels anys tindràs records
i alguns records voldran fer greu
la teva cara bonica, cara bonica
la cara bonica que tinc al cor.
GUSPIRA, ESTEL O CARÍCIA
La teva ànima voldria enlairar-se,
però el meu cos no la deixa sortir
És com si jo volgués allunyar-me
de mi
Però quan làngel o la musa m’inspiren
sóc l’alè d’un exèrcit diví
sóc guspira, estel o carícia,
guspiera, estel o carícia
per fi
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
