ABRIL

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu, el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.


PILAR

Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.
Tens raó, Pilar,
aquí els nostres peus es fan vells
trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
Anem... anem... Pilar... es fa tard... i els masos ens cauen.

Però fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda.
La merda dels nous intel.lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

Anem, Pilar.. es fa tard... i els masos ens cauen.



Nou. Picap 2003

LA JOIA (cançó de reravera)

Ja només sé cantar per dir-te
que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure.
Que val la pena si tens la força dins del cor
per prendre el risc que és sempre el bell intent
de posseir...
la joia, la joia per què avances
pel llarg i vell camí que du a un món millor.

No em dono vergonya d’aquests somnis
ni em cansa fer un poc més possible l’impossible.
Que si no arribo fins al destí que em diu el cor,
faré senyal del lloc a l’horitzó
guardant en mi
la joia, la joia de sentir-vos
sabent que aneu encara molt més lluny que jo.

No hi puc fer res i et dic encara
que un món millor sempre t’espera enllà dels astres.
No és sols un somni,
també és la urgència pel dolor
de tanta gent, desheretats de tot,
de tot menys de...
la joia, la joia d’inventar-se
un bell demà més digne on hi surti el sol...


CANÇÓ SENSE NOM

On vas amb les banderes i avions
   i tot el cercle de canons
   que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
   i en el fusell, hi duus la por,
   que apuntes al meu poble?

On vas  quan ja l’infant no vol jugar
   perquè el carrer vessa de sang
   i ets tu qui l’omples?

On vas quan ja l’infant
   no pot mirar ni blau del mar
   ni aquell cel clar
   i ets tu qui el borres?



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA