MIRALL MÀGIC
(És blau es fester, PDI 1991)

Tastador de pols màgica,
reflex de cares angoixades,
m'he volgut mirar i no m'he trobat.
He perdut sa meua imatge,
m'has robat sa meua imatge,
m'has robat s meua imatge.

Miral màgic, mirall màgic.

Creador d'inspiracions,
sol.licitat pes més viciosos.
Quantes llengües han passat
per damunt de tu
i han sentit sa teua agror,
quants diners m'has fet guanyar
i quants n'he perdut...

Ai! mirall màgic...

Mirall màgic, mirall màgic.

Estàs estelat d'una pols màgica,
tens rascades de fulla d'afaitar.
He despertat d'un somni
viatjant pel Perú.

Sa gent reia i es al.lots tan campants
tots es camins vestien de blanc...
Jo sense maleta
i dins sa butxaca un mirall.



SUSPÈS EN L’AIRE
(És blau es fester, PDI 1991)
(Jesus Moll.Ja t'ho diré)

Es blat quan vola es separa des grà
quan no hi ha més llavor que sembrar
quan la mar
es brufa pes vent de gregal
i es cabells
volen as seu desig.

Suspès en l'aire
com un estel de colors
jugant sa pell
quan ja no n'hi ha més.

Sa mirada i es somriure
d'un infant innocent
dins una falsa societat.

La mar, mare de tot lo que hi ha
un dia me'n durà
per sempre més
i un altre en sortirà que canti més

Suspès en l'aire
com un estel de colors
em sentiré lleuger
em sentiré més bé.



Per a tu
(Jesús Moll. Ja t'ho diré)

Teníem quinze anys, dúem es cabells llargs,
camies extravagants, calçons amb cama d'elefant.

De deu en deu, de vint en vint anàvem cercant,
anàvem descobrint, anàvem estimant.

Nivolats de pols com un cap de fibló
per dir-ho millor eren sa salvació.

Grècia, Dalt es penyals
carrer des Forn des palau
postes de sol amb un cel blau.

En es pati de Cal Bisbe
davall es llimoners
una pedra en sa mà
i en s'altra un llibre expressament per a tu,
per a tu.

Somiàvem que érem herois,
volíem canviar el món
a través de l'horitzó rajaven els colors.

Em queden es records d'ara ja fa molts d'anys
com negatius en negre i blanc, en negre i blanc.

En es pati de Cal Bisbe
davall es llimoners
una pedra en sa mà
i en s'altra un llibre expressament per a tu,
per a tu.
Aniré rient baix-baix, amb es cap ple de cançons
ets ulls brillants i una expressió.


SI VÉNS
(Moviments salvatges, Glogal, 1995
(Lletra: Sebastià Saurina, Mercè Soler i Jesús Moll)

Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda burfarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA