QUI S’HA LLUFAT?
(Els pets, Discmedi/Blau, 1991)

Sóc al bar amb el cubata a la mà,
tot a gust i ben apalancat
quan, de sobte, tot l’encant s’ha trencat.

Oh, no! Vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust.
Digue’m la veritat,
qui s’ha llufat?

Sóc al cine amb la nena al costat,
estic començant a fotre-li mà,
quan, de sobte, vaig i començo a ensumar.

Oh, no! Vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust.
Digue’m la veritat,
qui s’ha llufat?

N’estic fart de tanta gent que se’n va
del cul sense poder-se’n estar
deixant tot l’aire contaminat.

Per favor, vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust.
Digue’m la veritat,
qui s’ha llufat?


VESPRE
(Malacara, Discmedi/Blau, 2002)
(Lluís Gavaldà. Els Pets)

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps què fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvies els sons i tot et sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n’estàs fins els collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.

I t’encens un cigarro sense ganes de  fumar,
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te’n vas cap al pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a  córrer,
i el vent et va ressecant el que sembla  una llàgrima,
i t’atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t’empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre estàs trist i no trobes ningú,
i t’empatxes de nit i no saps qui ets tu.



JO VULL SER REI
(Brut natural, Discmedi/Blau)
(Gavaldà. Els Pets)

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l’Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà

fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Fotre un polvet
amb la seguretat
de uqe el xiquet
tindrà un futur encaminat.

Tenir en Porcel
per poder-me defensar
fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

Reivindicar
al que em va col.locar on sóc
sense parlar
res que no sigui l’espanyol.

I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s’esquia molt bé.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.


MUNTA-T’HO BÉ
(Vine a la festa, Discmedi/Blau, 1995)
 (Lluís Gavaldà. Els Pets)

Passa’t hivern i primavera
tancat a casa o enfeinat,
mirant el temps per la finestra,
cada dia més atabalat.

Per fi ha arribat el temps de festa,
anem al poble del costat
que tinc ganes de gresca.
Uoooo, sisplau no em facis esperar
i posa’t aquella samarreta,
tu ja saps la que vull dir,
aquella que gairebé ensenya
el que voldria només per mi.

I munta-t’ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l’estiu,
beu, salta i riu i munta-t’ho bé.

Treu-te la son de les orelles,
els amics estan esperant.
Potser una dutxa d’aigua freda
serà el millor per començar.

L’estiu espera a cada poble
tota la nit de rock and roll
amb canya fresca
i de la bona.
Uoooo, no em podràs dir que no.

Res més absurd que quedar-se a casa
remugant per la calor,
si cada nit
donant quatre passes
podrem anar de festa major.

Que sempre trobaràs mil maneres
de calmar la xafogor,
un bany al mar amb la lluna plena
i els focs d’artifici els poso jo.
I munta-t’ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l’estiu,
beu, salta i riu i munta-t’ho bé.



BON DIA
(Bon dia, Discmedi/Blau, 1997)
(Lluís Gavaldà. Els Pets)

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant,
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre d’un tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il˙lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
amb bafarades d’alcohol.

I al pedrís reposant
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia…

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
i un retardat que amb ulls burletes el mira
i diu

Bon dia…




TANTES COSES A FER
(Sol, Discmedi/Blau)
(Lluís Gavaldà. Els Pets)

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova
possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per a fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar.
A fora hi ha un dia a punt d’estrenar.



QUÈ ENS QUEDA
(Sol, Discmedi/Blau)
(Lluís Gavaldà. Els Pets)

Què ens queda,
venuts per una moneda
que ens han canviat per algunes
petites engrunes,
mesquines com insults a l’esquena.

Què ens queda,
on han marxat les idees
quan les parets només criden
consignes tenyides
d’un odi irracional que et mossega.

Anestessiats per la pudor
de la traïció
a tantes promeses
serem partíceps d’un futur
mediocre, eixut i fosc.

Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir, què ens ha tornat un poble covard.

Què ens queda
sinó aquesta patuleia
d’escampadors de mentides
i perdonavides,
malalts de tanta mala consciència.

Fills d’un pactisme interessat
en oblidar
un passat que crema
callem, i aquest silenci amarg
delata el que ara som.

Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
que ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.



OLI DE TALL
(Fruits sex, Discmedi/Blau, 1992)

Quan el carenat del teu cos et fa figa
quan la roda et toca amb el parafang
la dinamo del teu cos no bobina
i tens tot el xassis ben rovellat.

No ho arreglaràs manxantg
o amb clau anglesa gran
l'únic líquid eficient
és ben evident...

és l'oli de tall
oli de tall
contra el rovell sentimental
oli de tall.

No esperis trobar-lo a les botiques
perquè és una substància molt especial
sols les dones saben com es domina
sobretot  si tu les pots ajudar.
Tot és qüestió de tenir,
habilitat manual.
Ara tot depèn de tu
busca i trobaràs

és l'oli de tall
oli de tall
contra el rovell sentimental
oli de tall.



S’HA ACABAT
(Malacara, Discmedi/Blau, 2002)
(Joan Reig. Els Pets)

Un núvol passa, els carrers s’han
enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrera els vidres jo m’ho miro arrupit.
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el
llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist,
i moro d’enyorança perquè no ets aquí.
La pluja m’ha portat records d’aquell
estiu
que vam passar junts en el teu pis de
Cambrils.

La mare mai va creure que només
fóssim amics.
Ella ens protegia de la llengua dels
veïns.
Perquè si eres a casa em veia tan feliç,
no ho entenia però un fill és sempre un
fill.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m’esborra,
uooo, no puc creura que s’ha acabat.

Va aparèixer envoltada de misteri, en el primer moment tot va semblar
normal,
borratxera, descontrol, maïs i rialles.
L’endemà, jo amb ressaca i ell amb ella
se’n va anar.

Però ara, aquell núvol lentament ja ha
passat,
ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat,
i “un gran amor no pot morir-se així”
de la casset de ma mare m’ha semblat
sentir.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra…



CERVESA, NENES I ROCK’N’ROLL
(Fruits sex, Discmedi/Blau, 1992)
(Lluís Gavaldà. Els Pets)

Es pot ser imbècil si és per elecció
però sense fer-en una religió;
sempre és fotut contentar a tothom
però almenys has d’intentar saber el
que vols.

Per desgràcia o potser per sort
hi ha altres coses a part del rock,
no és necessari ser un amargat
per veure quelcom dur d’explicar.

Què té de dolent
parlar de la gent
que no en té prou amb el que veu.

Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock’n’roll.

Es pot parlar d’una tia bona
•    d’una terra que es queda sola,
•    d’aquell vehïcle tan imponent
•    o d’una llengua que es va perdent.

Què té de dolent
no ser indiferent
a les misèries que ens van vencent.

Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock’n’roll.


NI CAS
(Fruits sex, Discmedi/Blau, 1992)
(Lluís Gavaldà. Els Pets)

De què em serveix ser bona gent
que en trec de caure bé.
Dius que el que importa és l’interior
però mai vas veure el meu.

A classe mai em vas mirar
tot i ser al teu costat,
sols en l’examen final
que em vas voler copiar.

Ni cas,
amb un més maco sempre aniràs.
Ni cas,
sols de passada em saludaràs.
El meu destí mai serà el teu,
de lluny et veuré al costat seu
perquè tu mai no em faràs
ni cas.

Quinze anys més tard
et trobo en sec
qui et veu i qui t’ha vist,
el teu mirar explica tot
el que no em goses dir.

El bon partit ha resultat
ser un gran témpan de gel,
un cop el desig ha passat
ell a tu no t’ha fet
ni cas,
amb una més maca se n’anirà.
Ni cas, ni de passada et saludarà.
De lluny et veurà pel carrer
amb el posat del que no té
ni idea del que ha passat.
Ni cas.


CAP DE SETMANA
(Fruits sex, Discmedi/Blau, 1992)
 (Lluís gavaldà. Els Pets)

Dilluns vas de ressaca
no t’has recuperat.
Dimarts mires que et queda
i és una eternitat.
Dimecres no recordes
l’últim cop que has ballat.
Dijous mai no s’acaba
i no pots esperar

Que sigui ja divendres
que es facin ja les cinc
que surtis de la feina
que arribin els amics.

I el cap de setmana
sortir de festa i poder explotar
cap de setmana
quan te n’adones, ja s’ha passat.

I és que et mores de ganes
de fotre’t ben torrat
de veure aquella nena
que et té tot enxonat.
D’arraconar els problemes
i tots els maldecaps
tancar-los dins de casa
i llançar ben lluny la clau.

Que sigui ja divendres
que és facin ja les cinc
que surtis de la feina
que arribin els amics.

I el cap de setmana
sortir de casa i poder explotar
cap de setmana
quen te n’adones ja s’ha acabat.


AQUESTA NIT AGAFO UNA CEBA
(Brut natural, Discmedi/Blau)

Ara que tot ha quedat clar
i no hi ha res més a dir,
jo mai m’hagués pogut pensar
que acabaríem així.

Durant un any has anat provant
der de mi un home nou
sense poder o voler intentar
d’acceptar-me tal com sóc.

I avui va i torno a ser solter
i el cert és que em sento molt bé,
però he d’omplir aquest forat
que has deixat quan has marxat
i sols se m’acut una manera
d’oblidar tots els meus problemes.

I aquesta nit agafo una ceba
que no em coneixerà ni Déu,
ho penso provar amb totes les nenes
que gosin ficar-se davant meu.

Vull tornar a ser irracional
sense donar explicacions
buscar sarau a tots els bars
quan em roti dels collons.

Què hi ha més divertit que ser odiós,
deixar-se guiar pel teu cos.
I si et trobo, molt mill,or
encara ho faré pitjor,
vull ser imbècil, vull merder
fer tot el que no hauria de fer.

I aquesta nit agafo una ceba
que no em coneixerà ni Déu,
ho penso provar amb totes les nenes
que gosin ficar-se davant meu.


NOIA DE VIDRE
(Respira, Discmedi/Blau, 2001)

Cada dia cap als volts de les nou,
mentre el poble es treu el son,
ella surt de casa sense fer soroll
esquivant els gats que li estripen els mitjons.

Jo m’espero sense poder dormir
i l’espio des del llit
tot contant les hores que queden per tenir
el moment pel qual vull que arribi ja la nit,

quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant les dotze

ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.

    Parla amb mi
    noia de vidre,
    parla amb mi,
    digue’m què vols.
    Donaria el que fos per saber què m’amagues
    quan et quedes tota sola a casa.

Ja fa mesos des que va arribar
a la casa del davant,
si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc
però a la nit és meva durant aquells segons,

quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant les dotze

ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.

    Parla amb mi
    noia de vidre,
    parla amb mi,
    digue’m què vols.
    Donaria el que fos per saber què m’amagues
    quan et quedes tota sola a casa.



PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS
(Brut natural, Discmedi/Blau)
(Gavaldà. Els Pets.)

Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermelss,
després a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagés!

I a  l’hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.

Cap al tard haviem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner i sempre a l’aguat de no ser apedregat,

i després d’haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.

Anys enrera
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.

El diumenge a missa puntual
tocava diana l’àvia sempre cantant
em mudava de dins el llit estant
després d’un bon cossi de llet sempre cremant.

El campanar deia clar
segons ella “Veniu mudats”
i després marriava, això sí, ben encoloniat.

Oh, anys enrera
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb els pantalons curts i els genolls pelats.

Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però que seria d’aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.

Oh, anys enrera
penso que queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.



JAIO
(Bon dia, Discmedi/Blau, 1997)
(Lluís Gavaldà i Joan Reig. Els Pets)

Viure no és fàcil als seixanta,
quan no és la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t’espanta,
tot sense sal i ni gota d’alcohol.

No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.

L’última glaçada del mes de març
et va obligar a donar aquest pas,
de matí quan te’n vas al nou treball,
se t’entelen els ulls tirant carrer avall.

De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t’has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!

Tota la vida el vent de cara, sovint fotut però pencant de gust,
estrenys els punys i alces la mirada, preguntes a Déu si tot això és just.

És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
“el camp no té remei!”, la dona et diu,
“però qui mana no, d’això no en viu!”

De petit et van fer una guerra…



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA