QUAN LES PARETS PARLEN

Governants imperialistes; jutges feixistes; bisbes integristes; polítics reformistes: escolteu les parets com criden, escolteu quin és el seu clam. Escolteu-les bé, i conteu cada raig de spray com un dia menys que queda per la vostra fi.
Súbdits d'ordre, mesells i rastrers columnistes mercenaris; xitxarel.los monàrquics; porclicies de totes les races i colors: Graveu-vos al cap cada lletra pintada, recordeu cada mot escrit. I feu-vos pagues de que no ens farem renrea.
Les parets callaran quan la terra sigui lliure.


Amb el rock a la faixa
(Enregistrat el 1992. Blau)

ESPERA’M ASSEGUT

Prou problemes tinc a casa,
al col.legi i al treball,
com perquè em vinguis tu ara
i em vulguis fer perdre un any.
Vols ficar-me a l’exèrcit
exhortant un suposat
deure que tinc amb el rei,
amb la bandera de l’Estat.

ESPERA’M ASSEGUT
QUE VAGI A LA MILIA,
ESPERA’M ASSEGUT
AMB EL SERVEI SOCIAL,
ESPERA’M ASSEGUT
QUE JURI BANDERA,
ESPERA’M ASSEGUT
QUE ET PODRIES CANSAR.

Però aquest rei és un titella
i l’Estat és inventat,
la bandera no és pas meva.
No em faràs fer de soldat,
i no et pensis que si no,
que si no hi penso anar
és perquè em faci por
o sigui testic de Jehovà.

No tens cap alternativa
que pugui encaixar amb mi,
igual que no faig la mili
no faré el servei civil.
La meva solidaritat
l’administro com jo vull
només per pròpia voluntat
decideixo moure el cul.

No seré del teu exèrcit
no seré mai de l’OTAN,
ni defensaré els interessos
dels nord-americans.
Si un dia prenc les armes
amb tota seguretat
ens estarem apuntant
des de bàndols oposats.



LA GRAN SARGANTANA

Un diumenge de ressaca amb el cap com un tabal
un assaig ens esperava però ningú se’n sentia capaç,
ens en vam anar vora del pantà de la Baells
per ajeure’ns una estona allà sota d’un pi vell,
però amb tota la tonteria prou que envara va baixar
un bidó de ratafia que aquest trompes va portar.

Una nuvolada negra envaí tot el cel
tant per sobre de la presa com per la banda de Cercs,
una boira grisverdosa, del pantà havia eixit,
les cames tremoloses, cara d’acollonits.
De cop s’obriren les aigües, la Baells va tremolar
i una grossa sargantana davant nostre es va plantar

ÉS LA GRAN SARGANTANA,
EL MONSTRE DE LA BAELLS

Ens va faltar peus i cames per cardar el camp d’allà,
vam passar de llarg Vilada, i arribant a Borredà,
allà un tio ens va explicar que no calia tèmer res,
que l’havien dut al pantà encara no feia un mes,
per atreure el turisme, té un contracte laboral
i treballa a la plantilla del Consell Comarcal.




La diplomàcia de la rebel.lia
(Al.leluia records, 1944)

LA DIPLOMÀCIA DE LA REBEL.LIA

Mai no seré
del sector moderat de res,
no estic aquí per a perdre el temps,
ni perquè m'agradin els extrems,
cal avançar cap a l'autarquia
amb la diplomàcia de la rebel.lia.
No acceptaré
mai l'oficialitat,
que és fer-li el joc a l'ocupant,
que és una treva que esdevé parany,
lluitaré amb la meva cortesia:
la diplomàcia de la rebel.lia.

A DINS EL CAP HI DUC L'ESTEL
SÓC REBEL!
AMUNT LA RESISTÈNCIA!
EL MEU COR ÉS LA LLEI
AVANT LA DISSIDÈNCIA!
EL MEU COR ÉS LA LLEI!

Buida't el cap,
de rebaixes de llibertat,
rebutja el producte adulterat,
fes-t'ho a casa, tu mateix,
i recorda què ho componia:
la diplomàcia de la rebel.lia.
No donaré
tampoc la conformitat
ni a les seves lleis, ni al seu estat,
ni a la meva espanyolitat,
i en qualsevol cas els respondria
amb la diplomàcia de la rebel.lia.

Passa a l'acció,
aixequem la insurrecció
la indocilitat ens portarà
a noves formes de lluitar,
de lluitar cada dia
amb la diplomàcia de la rebel.lia.
Obre camins
a cops de puny, a cops de falç,
cal que estiguis fort i entrenat
per a quan calgui enderrocar
els pilars de l'oligarquia
amb la diplomàcia de la rebel.lia.



Cal seguir lluitant
(Al.leluia records, 1995)


POPULAR INFANTIL

Cinc ministres té el govern
de cinc un, de cinc un;
cinc ministres té el govern,
de cinc un en penjarem.

Si mireu el vent d’on ve
veureu el govern com dansa.
Si mireu el vent d’on ve
veureu com dansa el govern.

Quatre ministres té el govern
de quatre un, de quatre un;
quatre ministres té el govern,
de quatre un en penjarem.

Si mireu el vent d’on ve...

Tres ministres té el govern
de tres un, de tres un;
tres ministres té el govern,
de tres un en penjarem.

Si mireu el vent d’on ve...

Dos ministres té el govern
de dos un, de dos un;
dos ministres té el govern,
de dos un en penjarem.

Si mireu el vent d’on ve...

Un ministre té el govern
un en queda, un en queda;
un ministre té el govern,
un en queda, el penjarem.

Si mireu el vent d’on ve...

Cap ministre té el govern
només queda, només queda;
cap ministre té el govern,
només queda el president.

Si mireu el vent d’on ve...

-Hola..., porto una sorpresa
per al president

-BOOOM!!!

-He, he, he... Iupi!



QUAN T'IMAGINO CAGANT

És ben patètica la vida,
tu n'ets l'exemple més latent,
la teva existència convida
a que es parteixi el pit la gent.
Tota la vida has parit pena,
el teu pas pel món no ha valgut un ral,
tens la gràcia on comença l'esquena,
ets assimètric mental.

I és que tots els teus recursos
de demòcrata erudit
acaben quan s'acaben els discursos
que els teus demés t'han escrit.
Mascota dels gamarussos,
exemple del zero absolut,
potser caldria posar un totxo
al capdamunt de l'escut.

PERÒ EL QUE REALMENT M'ACOLLONA,
EL QUE EM TÉ ACLAPARAT,
ÉS QUE SIGUI LA CORONA
L'ÚNIC QUE BRILLA AL TEU CAP.

Arribes a ser tan inepte,
tan dropo i tan ignorant
que quan et tinc més respecte
és quan t'imagino cagant.



TOT DEPÈN

En aquesta maleïda terra
ningú és amo del seu destí.
Els que manen decideixen
quan pots viure i quan pots morir.
Energia nuclear
és la seva solució,
arriscar la pell dels altres
és un negoci rodó.

Ens resten mols afers pendents
çi aquesta bomba sota el cul ens fa d'esperó,
tenim temps, si no peta Cofrents,
si no peta abans Ascó.
Seguirem colpint amb la cadència
d'aquesta cançó de l'enfadós,
no ens mancarà la paciència
si no peta Vandellós.

TOT DEPÈN D'ASCÓ,
TOT DEPÈN DE VANDELLÓS!

Caurà el blau de la blavera,
rebentarem la presó,
inspectors a la banyera,
si no peta abans Ascó.
Seguirem fotent escàndol,
cremarem inquisidors,
mai canviarem de bàndol,
si no peta Vandellós.

Destruirem el feixisme,
enviarem el rei borbó
a l'infern a fer turisme
si no peta abans Ascó.
A burgesos i empresaris,
diputats i senadors,
expropiarem els salaris
si no peta Vandellós.



Tot és possible
(Blau, 1999)


BRINDIS
(Francesc Ribera i Sergi Valero. Brams)

Brindo pel Pedraforca
brindo per la Patum,
brindo per les obagues humitejades i el seu perfum.
Brindo per Nicaragua,
pel vint-i-cinc d'Abril.
Brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil.

I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint.
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint.

Brindo per Formentera
per la Plana de Vic.
Brindo per la collita de marihuana dels meus amics.
Pels indis de Chiapas,
brindo pel seu estel.
Brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel.

Brindo per les tavernes.
Brindo pels maquis vells.
Brindo pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells.
Brindo pels grans poetes,
pels últims d'anar a dormir.
Brindo per la gent del rotllo i per la mare que els va parir.



DE BAR EN BAR
(Francesc Ribera i Albert Vila. Brams)

Alcem els gots somiant
que un dia el plany es torna goig
i arreu del país també brinden amb el vi
de la ferma convicció.

La mar sent nostre dringar
i les ones s'han copiat
i la marinada s'endú aquesta remor
per què ho senti el raïm que està madurant al sol.

Terra, vent i sol i mar
i el brogit permanent del dringar del nostres gots
veremaran   el vi de la victòria
que beurem quan el plany es torni goig.

De bar en bar
de Salses a Guardamar.

Si és la Patum de Berga
si a Solsona és Carnaval,
Sant Joan a Ciutadella,
Ribagorça o Alacant.

Si és diada castellera
o si és l'Aplec dels Ports,
Santa Maria a Formentera
o Festes del Tura a Olot.

Si són Fires a Girona
a Banyoles o a Figueres
l'Aplec del Cargol
l'Alternativa de Manresa.

Si són Falles, l'Aquelarre
o bé Moros i Cristians
si és Festa del Cava a Prades
o avui juga la U.S.A.P.

Agafa la garrafa
que és festa Major.




Aldea Global. Thematic Park.
(Blau, 2001)

PORTUGAL

Lladres amb corbata,
traficants de treball,
ministres amb la bata
de les multinacionals.
Mossos amb tricorni,
tricornis fent de fiscals,
fiscals fent-se l’orni,
teatre als tribunals.

L’AUTONOMIA QUE ENS CAL
ÉS LA DE PORTUGAL

Repressió d’última moda
per ser efectius i fins:
les porres piquen per fora
les teles ho fan per dins.
Feixistes, monarquia,
províncies, governadors:
Franco encara és viu
a la Constitució.

Corrupció, Unió Europea,
militars, presons, Otan,
mentiders, botxins, noblesa,
cultura bel.ligerant.
Fora de la nostra terra
els que l’estan ocupant.



PEÇA A PEÇA

Cada poble, cada barri, cada veïnat,
cada home, cada dona, cada entitat,
deu mil somnis corquen
la casa d’un gegant,
deu mil somnis arnen
la disfressa dels tirans.

PEÇA A PEÇA
ANEM ENCAIXAQNT
CONSTRUINT LA TERRA
CONSTRUINT LA LLIBERTAT

Cada gest, cada paraula, cada veritat
cada passa, cada idea, cada habilitat:
tot són eines bones
però s’han d’esmolar,
la primera victòria
es guanya dins el cap.

Ocupem el nostre lloc
i alerta pel combat
no s’hi val dur l’uniforme
i no estar organitzat.



DOLÇA

Els llavis que tens, els que tens a la cara,
són únics a l’hora de construir rialles,
i la teva llengua és
la lluitadora de sumo que la meva prefereix,

i els teus mugrons quan es posen durs
he de vigilar que no em buidin un ull.

ARA QUE HE TASTAT EL QUE EL TEU ENTRECUIX ATRESORA
SÉ QUE ETS TAN DOLÇA PER DINS COM PER FORA
LA MEVA LLENGUA REVIU QUAN S’HI ENTAFORA
SÉ QUE ETS TAN DOLÇA PER DINS COM PER FORA

També et tinc controlades un parell de zones
on sé del cert que et mors de pessigolles
i algun lloc pel clatell i l’esquena
on pagues molt bé que et facin cosetes.

I el teu melic
també és molt bonic
em passaria el dia jugant-hi al “guà”
amb unes boles que no et dic.




Nena de Nicaragua
(Blau, 2002)

LA DECLINACIÓ DE BEURE

Jo bec per anar fi una ampolla de vi.
Tu beus molta garnatxa, per això si que tens coratge.
Ella beu cada dia un cubell de ratafia.
Nosaltres bevem cervesa, en bevem una bestiesa.
Vosaltres beveu moscatell, així aneu sempre de gairell.
Ells beuen com és manat Aromes de Montserrat.

JO NO BEC PERQUÈ TINGUI SET,
JO BEC PER AGAFAR UN PET!!

Jo bevia per anar alegre mitja caixa de ginebra.
Tu bevies sense por l’orujo en porró.
Ell bevia aiguardent, de ia que és el més adient.
Nosaltres bevíem patxaran, vés a saber quant.
Vosaltre bevíeu el vermut mal que fora en embut.
Ells bevien en acabat una bota de Priorat.

Jo beuré Aigua de València en això sóc una eminència.
Tu beuràs estomacal fins presidir un funeral.
Ell beurà gotets d’anís i no pas per compromís.
Nosaltres beurem conyac fins que avancem fent zig-zag.
Vosaltres beureu mistela fins notar-ne la seqüela.
Ells beuran qualsevol beguda que porti alcohol.






 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA